Search

La ciència oberta constitueix un nou model de fer ciència basat en el treball col·laboratiu entre acadèmics, en l'obertura i la transparència de totes les fases de la recerca, que agrupa un conjunt d'elements, entre els quals destaquen l'accés obert, les dades obertes, noves mètriques i models d'avaluació. Objectius: conèixer els factors facilitadors i les barreres que condicionen la implementació de la ciència oberta a les universitats, amb una atenció especial a l'accés obert, les dades de recerca i l'avaluació de la ciència. Metodologia: s'han analitzat les respostes dels vicerectors de recerca de les setanta-sis universitats espanyoles integrades a la CRUE en una enquesta feta entre el setembre i el novembre del 2021. El qüestionari, en línia, el componien cinquanta-tres ítems integrats a tretze preguntes. La CRUE va enviar el qüestionari. Resultats: amb una taxa de resposta del 36,8 %; majoritàriament les competències de la ciència oberta requeien al vicerectorat de recerca. Destaca la baixa freqüència (18 %) amb què les universitats especifiquen criteris per avaluar el seu compromís amb la ciència oberta, i la disponibilitat en gairebé totes d'un repositori. S'han considerat factors afavoridors la coordinació entre els vicerectorats i els serveis bibliotecaris, la importància que es concedeix a la recerca en l'agenda política i el convenciment institucional amb el canvi, entre altres factors. Pel que fa a l'avaluació, els vicerectors rebutgen l'ús del factor d'impacte de la revista, a favor de fer una valoració qualitativa de l'article, de l'ús de les citacions i de la consideració de l'impacte social.

[cat] Aquesta tesi estudia la publicació en accés obert en els centres de recerca CERCA, centres que formen part del sistema de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I) de Catalunya. S'analitza la disponibilitat en accés obert dels articles publicats pels investigadors CERCA i els recursos i polítiques per avançar cap a la publicació científica en obert. Els tres objectius generals de la recerca són conèixer l'impacte del moviment de l'accés obert en els canals de publicació dels investigadors CERCA, els recursos d'aquests centres per publicar en obert i les polítiques que ho incentiven. La tesi s'estructura en 5 parts: l. Introducció 2. Objectius i marc metodològic de la investigació 3. Anàlisi dels resultats 4. Conclusions 5. Bibliografia i annexos. S'utilitzen tècniques d'investigació quantitatives i qualitatives complementaries: l'anàlisi de la disponibilitat en accés obert a partir d'una mostra de 3.730 articles, una enquesta enviada a les direccions dels 40 centres, l'anàlisi de textos institucionals i una entrevista realitzada a diversos gestors dels centres CERCA. Els resultats mostren que el 52% dels articles tenen com a mínim una versió en obert en revistes i/o repositoris i que les xarxes socials tenen un rol important en la comunicació científica actual. No hi ha uniformitat en la tipologia de repositoris utilitzats pels centres. El requisit creixent de les entitats finançadores de publicar en accés obert determina el seguiment de les rutes verda i daurada. Els resultats es presenten a partir dels 6 àmbits temàtics que agrupen els centres CERCA: Ciències mèdiques i de la salut, Ciències de la vida, Ciències socials, Ciències, Humanitats i Enginyeria i Arquitectura. El grau de publicació en accés obert en aquests centres evoluciona i esta alineat amb els resultats obtinguts en altres estudis i contextos tant nacionals com internacionals. No obstant, els resultats es donen més aviat per l'alt grau de col·laboració amb co­autors que faciliten la disponibilitat en obert dels articles que pels recursos i les polítiques de suport a l'accés obert dels centres. La tesi es conclou amb unes recomanacions adreçades als gestors dels centres CERCA per avançar en la publicació en accés obert., [eng] This thesis examines the open access publication of CERCA research centres, which form part of the Catalan research, development and innovation system. It analyses the availability in open access of articles published by CERCA researchers, and of resources and policies to advance towards open scientific publication. The three general objectives of the research are to understand the impact of the open access movement on CERCA researchers’ channels of publication, CERCA centres’ resources to publish in open access, and how this kind of publication is encouraged. The thesis is divided into five parts: 1. Introduction, 2. Research objectives and methodological framework, 3. Analysis of the results, 4. Conclusions, 5. Bibliography and annexes. Complementary quantitative and qualitative research techniques are used: an analysis of availability in open access based on a sample of 3,730 articles, a survey sent to the 40 centres, the analysis of institutional texts, and an interview with various heads of CERCA centres. The results show that 52% of the articles had at least one open access version in journals and/or repositories and that social networks play an important role in current scientific communication. There is no uniformity in the type of repositories used by centres. Financing entities increasingly demand open publication, which leads to the adoption of green or gold open access. The results are presented for the six subject areas into which CERCA research centres are grouped: medical and health sciences, life sciences, social sciences, humanities, and engineering and architecture. The extent of open access publication in these centres is evolving and is in line with the results of other studies in national and international contexts. However, the results are due more to the high degree of collaboration with co-authors who facilitate the availability of articles in open access than to the centres’ resources and policies of supporting this kind of publication. The thesis concludes with recommendations for CERCA centre managers to progress in open access publication.

Ja fa temps que les agències de finançament de la recerca requereixen als investigadors que facilitin la compartició de les dades de recerca que s’hagin elaborat durant els projectes que hagin rebut finançament, la qual cosa fa que han d’estar disponibles en accés obert al públic generalment mitjançant un repositori. Per tant, els centres de preservació digital s’enfronten al repte de gestionar i preservar a llarg termini aquestes dades científiques, les quals presenten qüestions tècniques com la diversitat de formats i el seu gran volum. L’objectiu d’aquesta tesi és demostrar que les tècniques d’anàlisi forense digital permeten preservar de manera eficaç dades de recerca de ciències socials i humanitats, tot tenint en compte els requeriments de les agències de finançament, les gran dimensions dels conjunts de dades, els diferents suports físics on s’emmagatzemen els conjunts de dades i la possible presència de dades confidencials. Per demostrar aquesta hipòtesi, es va crear un flux de treball detallat de preservació que ha de servir com una solució tècnica a aquells centres que no tenen capacitats per utilitzar repositoris de dades, atès que el model utilitza un programari de codi obert sota DSpace, molt utilitzat a centres de preservació. La recerca s’ha delimitat a les dades científiques en ciències socials i humanitats ja que no és factible dissenyar un model que inclogui altres ciències degut a les grans complicacions tècniques. La metodologia que s’ha emprat ha consistit en primer lloc en fer una anàlisi de la literatura existent sobre dades de recerca en accés obert, sobre agències de finançament de la recerca, sobre aplicació de l’anàlisi forense digital en biblioteques i arxius i sobre organitzacions especialitzades en el dipòsit de dades. En segon lloc, s’ha realitzat una sèrie d’entrevistes a responsables de repositoris DSpace en forma de qüestionari obert per tal de conèixer les seves opinions en quant a l’aplicació del model. En tercer i últim lloc, per elaborar la proposta es va fer una sèrie de proves fent servir les tècniques forenses, la qual cosa va requerir l’adquisició d’un maquinari prou potent i l’ús del programari en codi obert BitCurator. Un cop completades aquestes proves, es va passar a definir pas per pas el flux de treball del model de preservació on es va emprar la terminologia OAIS. Per tal de tenir una base sòlida per construir el model es van estudiar diferents casos d’ús de tècniques forenses a biblioteques i arxius, de les quals es van emprar i adaptar diversos mètodes. L’últim pas fou l’estudi del programari DSpace, on es van fer algunes proves amb un repositori local. El resultat final ha consistit en un flux de treball, que es divideix en els processos secundaris de preparatius inicials, de captura de suport, d’examen i anàlisi de contingut, de processat de continguts, de preparació de paquets de dades per a la ingesta al repositori i d’ingesta al repositori. Addicionalment, es va realitzar un flux de treball on s’il·lustren els passos que ha de realitzar el personal del repositori per preparar paquets de dades per als usuaris, un cop aquests han fet una consulta de continguts. Les conclusions finals són que el model de preservació compleix amb els diferents requisits de les agències de finançament de la recerca en quant a l’accés obert, mentre que les tècniques d’anàlisi forense digital permeten salvaguardar la integritat de les dades, executen diverses anàlisis de dades i identifiquen i bloquegen informació privada i sensible. El programari DSpace permet la ingesta de grans volums de dades, però és necessari habilitar la funció amb la ingesta per FTP., It has long been that funding agencies for research require researchers to facilitate the sharing of research data produced in funded projects which must be open-access available, generally through a repository. Therefore, digital preservation centres are facing the challenge of preservation and long-term storage of research data. The purpose of this thesis is to prove that digital forensics techniques are valid to preserve effectively research data in the social sciences and humanities. To prove this hypothesis, a preservation workflow has been created to provide a technical solution to centres without the means to use data repositories, since the model uses the DSpace open source software. The methodology has involved, firstly, analysing of the bibliography on open research data, on funding agencies for research, on digital forensics use cases in libraries and archives and on organizations specialized on deposit of data. Secondly, a series of interviews to responsible people for DSpace repositories have been conducted to know their opinions regarding the application of the model. Lastly, a series of tests have been done to develop the proposal. Once these tests have been completed, the workflow of the preservation model was defined in which the OAIS terminology was used. The theoretical basis of the model was the study of diverse use cases of digital forensics, of which different methods were adapted. The last step was the study of the DSpace software, in which some tests on a local repository were done. The final conclusions are that the preservation model meets the different requirements of research funding agencies regarding open access, while digital forensic analysis techniques allow to safeguard the integrity of the data, perform diverse data analyses and identify and block personally identifiable information. DSpace software allows the intake of large volumes of data, but it is necessary to enable the FTP ingest function.

[spa] El acceso abierto a las publicaciones científicas implica la eliminación de barreras económicas, o de aquellas derivadas de los derechos de explotación, que limitan la difusión de la producción científica y académica. Las dos vías que se conocen para el acceso abierto son la ruta dorada, o la publicación en revistas de acceso abierto, y la ruta verde, que implica el depósito de esta producción en repositorios de acceso abierto. La creación de los repositorios institucionales responde a un apoyo de las universidades a la iniciativa del acceso abierto, que se traduce en difundir la investigación a través de los repositorios institucionales. Los objetivos principales de este estudio son dos: Evaluar el funcionamiento de los repositorios institucionales españoles de acceso abierto, a partir del establecimiento de un sistema de indicadores previamente establecido y analizar el grado de conocimiento y de satisfacción de los investigadores de la Universidad de Navarra respecto del funcionamiento del repositorio institucional DADUN y de los servicios que ofrece. Esta investigación tiene carácter evaluativo, que utiliza distintas técnicas para la recogida de datos (análisis de contenido y encuesta distribuida online). Para el establecimiento de los indicadores, se ha realizado una revisión bibliográfica de los indicadores ya existentes y utilizados para evaluación de repositorios, y se han clasificado por categorías en función de los objetivos que persiguen y, finalmente, se han seleccionado en función de los objetivos de este estudio. Para la evaluación de los repositorios se ha realizado una encuesta a los gestores de repositorios de investigación españoles, con el objetivo de comprobar el grado de cumplimiento de los indicadores seleccionados. Para medir el grado de conocimiento y satisfacción de los usuarios del repositorio se ha realizado una encuesta a los investigadores de la Universidad de Navarra. La evaluación de repositorios institucionales de investigación en España se realizó a través de una encuesta a los gestores de estos repositorios sobre cinco indicadores: tecnología, procedimientos, contenidos, marketing y personal. Con el estudio de estos datos, se pretendía averiguar qué factores podían influir en el éxito del repositorio. Se pretendía, además, actualizar una investigación realizada en el 2009, cuando existían todavía pocos portales de este tipo en España. Se remitieron 66 encuestas a los gestores de repositorios, recibiéndose 46 respuestas, un 69% del total enviado. De ellas, 44 pertenecían a universidades y 2 a centros de investigación. La aplicación de los indicadores de calidad con respecto a la tecnología, procedimientos, contenidos, marketing y personal dan como resultado que al menos la mitad de los repositorios encuestados alcanzan altas puntuaciones en diferentes apartados. Este hecho indica que se está trabajando con interés en mejorar la infraestructura y la gestión de los repositorios, para que sean unos instrumentos adecuados para la difusión de la investigación de la universidad. A través del estudio de los repositorios de dos universidades que alcanzaron las más altas puntuaciones en los indicadores propuestos, se pudo concluir que en la medida en que el repositorio se alinee más con la política de la institución, es más probable que tenga éxito, porque se le dotará de medios económicos y de personal. Se establece la comparación de estos datos obtenidos con el estudio del 2009, comprobando que han aumentado el número de repositorios y se han desarrollado de un modo significativo. La encuesta a los investigadores de la universidad de Navarra pretendía saber el grado de conocimiento del acceso abierto a la investigación, el uso del repositorio institucional y el grado de satisfacción de los servicios aportados por el mismo, en una universidad española orientada a la investigación. Se realizó una encuesta anónima de 37 preguntas a todos los profesores, investigadores y doctorandos de la universidad. Se enviaron 1989 solicitudes por mail, recibiendo un total de 352 respuestas (17%). Se estudiaron las respuestas y se encontraron estadísticamente significativas las referentes a las opiniones sobre las revistas de acceso abierto y los servicios del repositorio. Los resultados muestran que, aunque existe un acuerdo en la necesidad del acceso abierto, sólo han puesto accesible su investigación la mitad de los encuestados (contando como acceso abierto el repositorio, páginas personales y departamentales y plataformas académicas tipo ResearchGate y Academia.edu). Este porcentaje aumenta con la edad, pues tiene relación con el estatus académico y la cantidad de producción científica. La opinión sobre las revistas de acceso abierto depende del área de investigación, y tiene que ver con el modo en que se realiza la comunicación académica y con la promoción profesional de cada materia. En concreto, los investigadores de Ciencias sociales y Humanidades coinciden en sus opiniones, y así también los de los grupos de Ciencias de la salud y de la vida y Física, Matemáticas e Ingeniería. Los servicios del repositorio que más se valoran son la corrección de datos bibliográficos en los investigadores de más edad, y la digitalización de documentos en los investigadores de Ciencias sociales y humanidades. Existe una opinión favorable sobre el acceso abierto, pero no se corresponde con el uso del repositorio institucional. La decisión de hacer accesible las publicaciones en acceso abierto depende de la recompensa académica y el reconocimiento profesional. Los servicios ofrecidos por el repositorio en esta universidad son percibidos positivamente en general, habiendo diferencias según la edad y el área de investigación del encuestado. La promoción del repositorio institucional debería hacerse de acuerdo con el área de investigación y la edad de los depositantes. Se consideran puntos importantes la interoperabilidad de los sistemas y el repositorio (especialmente el CRIS) y la formación sobre el acceso abierto de un modo más integrado en la institución. En este trabajo se ha presentado una propuesta de indicadores para la evaluación y seguimiento de repositorios, que incluye diversas categorías (tecnología, procesos, contenidos, marketing, personal) y que puede servir para que el repositorio sea una herramienta útil y adecuada al usuario final y a los objetivos de la institución que lo ha creado. Estos indicadores se pueden aplicar a nivel individual y también a grupos de repositorios pudiéndose así comparar entre ellos. Sin embargo, no se pretende con ello realizar un ranking de repositorios, sino comprobar cómo cada uno de ellos se alinea o no con la política de la institución, y si el hacerlo favorece su desarrollo. En cuanto al conocimiento de los investigadores sobre el acceso abierto, se comprueba que es escaso, y que no lo relacionan con el repositorio institucional. La edad y las áreas de investigación tienen gran influencia en la participación en este proyecto. Aunque también se ha comprobado que, si se facilitan los procedimientos de introducción de los documentos interconectando el repositorio con otras herramientas de la universidad, podría impulsar la inclusión de la investigación de la universidad. Se facilitan futuros trabajos de investigación relacionados con esta tesis, y las limitaciones de este estudio., [eng] This doctoral thesis’ objective is twofold: to establish a set of evaluation of institutional research repositories indicators and to apply these indicators to spanish institutional repositories. A secondary objective is to find out researchers’ satisfaction about an institutional repository. After ten years from Berlin’s declaration, it could be the adequate time to define some repositories evaluation indicators, focus on internal management and users’ satisfaction. The approach is that even there is not an only way to evaluate institutional repositories, some general criteria could be given. After making a review of the recent literature about repositories indicators, it has been developed a set of criteria that could be applied to the institutional repositories as an evaluation potential model. It has been had in mind specifically those factors about the institutional repositories’ performance related to its management. As a result, a proposal of technological, process, marketing and staff indicators is presented, the final objective being that the repository could be a useful tool for the final user and the institution. A survey to spanish institutional repositories was conducted so as to know if these indicators were useful to evaluate the research repositories. Therefore, a set of indicators was provided to get an overview of the way in which Spanish institutional repositories are run and the services they offer their respective institutions and other users. The selected descriptors are based on aspects related to technology, procedures, content, marketing and the personnel responsible for managing repositories. In order to establish the indicators, a thorough review of the literature was carried out to identify existing indicators that are used to assess repositories. These were divided into five categories (technology, procedures, content, marketing and personnel) with a total of 48 components. An online survey was conducted with the repositories managers of 66 Spanish research institutions in order to verify the degree of fulfilment of the selected indicators. The survey received forty-six responses, which represented a response rate of 69%. Of these, 44 came from universities and two from research centres. Sixty-five per cent of the repositories have the capacity to import data from and export data to other university systems, mainly CRIS (32%). Most repositories have mechanisms for the large-scale import and export of metadata and digital objects (83%). The use of altmetrics in repositories is widespread (44%). Authors and librarians deposit most frequently (37% and 32%, respectively), in spite of the fact that 44% do not have full-time staff working in the repository. In more than 80% of the repositories, between 90% and 100% of the deposits are full-text documents. With respect to the tools used to promote the repository within the institution, these are primarily face-to-face training sessions (82%), followed by support materials such as manuals and help pages (65%). The academic authorities encourage open access among researchers in 56% of cases, a significant element in repository marketing. This work proposes a model based on five dimensions and 48 indicators to assess institutional repositories. This approach has been applied to Spanish institutional repositories to provide up-to-date information about their management procedures and promotional methods and the services they offer authors and the university community. This overview of Spanish repositories has provided an insight into the way in which repositories have evolved in recent years and allowed potential improvements to be identified based on the most advanced repositories. This model can also be exported to assess institutional repositories in other countries. The secondary aim of this study was to determine the awareness of open access among the academic staff of a research-oriented Spanish university, their use of the institutional repository and their satisfaction with its services. An anonymous survey of 37 questions was sent to all professors, researchers and doctoral students of the University of Navarra. A total of 352 responses (17%) were received. The responses showed statistically significant differences in opinions concerning open access journals and services created on top of the repository. Although there was general agreement on the need for open access, half the respondents adopted open access practices (which included the use of the institutional repository, and other pages and academic platforms). This percentage increased with the older respondents, who were also senior members of staff with tenure and positions of authority at the university. The decision to make publications accessible in open access depends on academic reward and on professional recognition. The services offered by the repository were generally perceived positively, with differences according to the age and subject area of the respondents. The awareness of those differences might help the university library to provide faculty with training and products that suit to their needs and habits. Limitations of the study, future research lines and final considerations are provided.

Les darreres decisions polítiques dels agents finançadors de la recerca han estat encaminades a fomentar la difusió dels resultats en obert, és a dir a oferir-los a tothom, sense cap mena de restricció, i permetent-ne la reutilització. Aquestes polítiques que van començar aplicant-se a les publicacions, s’han estès a les dades, un bé molt preuat entre els investigadors als quals no els és fàcil desprendre-se’n. El fet d’haver de compartir les dades ha obert un debat sobre quines dades cal compartir i com s’ha de fer-ho. A més, han sorgit moltes reticències algunes de les quals s’han escudat en el fet que hi ha dades que difícilment es podran oferir mai en obert atesa la seva naturalesa: dades personals o sensibles. En aquest text volem aclarir alguns aspectes d’aquestes polítiques encaminades a obrir les dades sempre que sigui possible i a tancar-les quan calgui., The latest decisions on policies from research funders have been aimed at promoting open dissemination of research outputs, available to everyone, without any restriction, and allowing their reuse. These policies, which began to be applied to publications, have been spread to research data, a well appreciated good among researchers who do not easily get rid of it. The requirement of sharing data has opened a debate on what to share and how to do it. In addition, there have been reluctances, some of them shielded from the fact that some data would never be open due to its nature: personal or sensitive data. In this text we want to clarify some aspects of these policies addressed to open data whenever it is possible and close them when it is necessary., Las últimas decisiones políticas de los agentes financiadores de la investigación han sido encaminadas a fomentar la difusión de los resultados en abierto, es decir a ofrecerlos a todo el mundo, sin ningún tipo de restricción, y permitiendo la reutilización. Estas políticas que empezaron aplicándose a las publicaciones, se han extendido a los datos, un bien muy preciado entre los investigadores a los cuales no les es fácil desprenderse. El hecho de tener que compartir los datos ha abierto un debate sobre qué datos hay que compartir y cómo se tiene que hacer. Además, han surgido muchas reticencias algunas de las cuales se han escudado en el hecho que hay datos que difícilmente se podrán ofrecer nunca en abierto dada su naturaleza: datos personales o sensibles. En este texto queremos aclarar algunos aspectos de estas políticas encaminadas a abrir los datos siempre que sea posible y a cerrarlos cuando sea necesario.

This doctoral thesis focuses on active Spanish scholarly journals which follow internationally‐recognized quality standards, in order to analyze their main features, study the adoption of Open Access, observe the relationship between their price and bibliometric impact, and examine its internationality characteristics. Web of Science (WoS) and Scopus have been selected as the sources for identifying the journals. After depurating mistakes, a final list of 445 journals has resulted. A set of indicators has been defined and all data has been collected from the journals’ primary source (website or hard copy). Correlations and association tests have been carried out to explore relationships among variables. The population of Spanish journals indexed in WoS and Scopus grew steadily over the last years: there were 300 titles by 2012, 406 by 2013 and 445 by 2015. A 69.7% of these were launched after 1980 and their average age is 30 years. This selection of This selection of 445 journals stands for a 25% of journals published in Spain, but the subject areas are not equally distributed - Science, Technology and Medicine fields (STM) are overrepresented, while Social Sciences and Humanities (SSH) appear less frequently. Indeed, 84% of all journals concentrate in only three of the seven subject areas considered for this study – 35% on Social S., 32% on Health S. and 18% on Arts & Humanities. Universities and research centers (mostly the Spanish National Research Council, CSIC) publish 43% of the journals. To run their publishing services, most of them use OJS platforms (34% of the total population). They publish mostly on Arts & Humanities (in Spanish language) and Social Sciences. Online‐only format and free access are their favorite output. Commercial publishers are the second in importance, accounting for the 32% of the journals. They focus on Health Sciences and run most of the few free‐access journals with APCs. They also account for most of the few hybrid journals, which are usually published in English. Elsevier is the largest commercial publisher, publishing about 17% of all the journals in this study. Scientific societies, professional associations and other not‐for‐profit private institutions publish 21% of the journals. They own or participate in another 24% of the journals, which are published by companies like Elsevier. Indeed, their scientific participation is crucial, reaching almost half of the population studied (45%). Government agencies publish only a 4% of all the journals. As to languages, almost half of the journals (47%) are published only in Spanish. Nonetheless, 26% are published both in Spanish and English, and 18% only in English. Remaining languages are residual. Free access is the most common type of publication (64.5%), followed by restricted (16.6%), embargo (14.4%) and hybrid (4.5%). Free‐access is associated with academic publishers and Social Sciences, while restricted‐access and hybrid journals are more common among companies and usually refer to STM fields. Open Access, as measured by free access with self‐archiving permissions, results in 56.9% of the total of journals. This indicates a sustained increase according to previous studies. Article Processing Charges (APCs) are beginning to be introduced in Spain, but only in 7% of these journals. Both free‐access and hybrid journals charging APCs are associated with commercial publishers, English language and high bibliometric impact rates. Annual subscription prices are much higher for STM, commercial companies and English language content, but the difference is lower when using price per article, because expensive journals usually provide more scientific content. APC prices are on average ten times higher in hybrid titles than in free‐access ones. Impact Factor (IF, which is only available for 27% of the studied journals), Scimago Journal Rank (SJR) and Source‐Normalized Impact per Paper (SNIP) have in general higher impact values for STM fields, journals with APCs and journals published in English. While the highest IFs usually appear in journals issued by commercial publishers, highest SNIPs are related to journals published by associations and societies. Subscription prices, both at volume and article level, have no relationship with any impact indicator. On the contrary, APC prices correlate moderately with impact indicators, but only with SJR and SNIP, not with IF. English language, foreign‐authored articles, international collaborations and foreign members at scientific teams have been identified and measured as elements that indicate internationality. Except for international collaborations, with very few appearances (especially in Arts & Humanities), all elements have global averages of around 33%, although they vary depending on subject areas and access types. The English language is most common in STM fields, journals published by companies and journals charging APCs. Foreign authors are more present in Health Sciences and Mathematics & Physics, and journals with APCs. The proportion of foreign experts is similar to that of foreign authors’, but with smoother differences among categories – also, they are lower in Health Sciences and higher in Engineering. Academic publishers usually include more members from foreign institutions than the rest. Internationality elements present a similar pattern, especially as far as the participation of foreign authors and foreign experts is concerned. Limitations of the study, future research lines and final considerations are provided., Aquesta tesi doctoral estudia les revistes científiques espanyoles actives i amb un nivell de qualitat reconegut internacionalment, per tal d’analitzar les seves característiques principals, el grau d’adopció d’Accés Obert, la relació entre el preu i l’impacte bibliomètric, i els seus elements d’internacionalitat. Web of Science (WoS) y Scopus van ser seleccionades com a les fonts adequades per identificar la població objecte d’estudi. Després de depurar els errors detectats a les llistes de revistes extretes, es va obtenir una llista definitiva de 445 revistes. Es va definir un conjunt d’indicadors i es van recollir totes les dades de la font d’informació principal (el lloc web o la versió impresa de cada revista). Finalment, es van realitzar proves de correlació i associació per explorar relacions entre variables. S’ha posat de manifest que la població de revistes espanyoles indexades a WoS y Scopus ha crescut de manera sostinguda durant els darrers anys: hi havia 300 títols al 2012, 406 al 2013, i 445 al 2015. El 69,7% dels darrers van ser creats després de 1980 i la seva edat mitjana és de 30 anys. Aquesta selecció de 445 revistes suposa el 25% dels títols publicats a Espanya, tot i que les àrees temàtiques no hi estan reflectides de manera proporcional: la ciència, tecnologia i medicina i estan sobre-representades, mentre es recull un baix percentatge sobre ciències socials i humanes. Tot i així, el 84% de les revistes es concentren en només tres dels set camps considerats en aquest estudi: 35% en ciències socials, 32% en ciències de la salut, i 18% en arts i humanitats. Les universitats i els centres d’investigació publiquen el 43% de les revistes estudiades, amb especial menció del CSIC (Centre Superior d’Investigacions Científiques). La majoria d’aquestes revistes usen Open Journal Systems (OJS), plataforma on es recolza el 34% del total. Les institucions acadèmiques també publiquen principalment revistes sobre arts i humanitats (en castellà) i sobre ciències socials. Aquests títols solen estar disponibles en línia, sense versió impresa, i en Accés Obert. Les editorials comercials són les segones en importància, ocupant-se del 32% de les revistes, la majoria de les quals tracten sobre ciències de la salut. Aquestes entitats són responsables de moltes de les escasses revistes que inclouen càrrecs per publicació (“Article Processing Charges”, APC), tant en Accés Obert com híbrides (aquestes últimes, principalment en anglès). Elsevier és l’editorial amb més títols, publicant el 17% de les revistes d’aquest estudi. Les societats científiques, associacions professionals i altres institucions privades sense ànim de lucre publiquen el 21% de les revistes, i a més a més col·laboren en un altre 24%, del qual s’ocupa principalment Elsevier. La participació d’aquest tipus d’institucions és crucial, ja que en total arriba al 45% de totes les revistes de la població analitzada. Finalment, els ens governamentals responen només del 4% dels títols Quant als idiomes, quasi la meitat de les revistes (47%) estan publicades només en castellà. No obstant, el 26% està publicat en castellà i anglès, i el 18% exclusivament en anglès. La presència de la resta d’idiomes és residual. L’accés lliure és el tipus d’accés més comú (64,5%), seguit pel restringit (16,6%), embargat (14,4%) i híbrid (4,5%). És freqüent a les editorials acadèmiques i a les ciències socials, mentre que l’accés restringit i híbrid és més comú entre les comercials i normalment es troba als àmbits de la ciència, tecnologia i medicina. Les revistes en Accés Obert, considerades com aquelles disponibles en accés lliure i amb permisos d’auto-arxiu, suposen el 56,9% d’aquesta població. Segons estudis anteriors, aquesta dada indica un augment sostenible del grau d’adopció de l’Accés Obert. Els càrrecs per publicació s’estan començant a introduir a Espanya, però de moment només estan presents al 7% d’aquests títols. Tant les revistes en accés lliure amb APC com les híbrides es publiquen per editorials comercials, en anglès i amb alts indicadors d’impacte bibliomètric. Els preus de subscripció anual són molt més alts a revistes sobre ciència, tecnologia i medicina. També ho són als títols publicats per editorials comercials i a revistes en anglès. No obstant, la diferència de preu disminueix si es considera el preu per article, perquè les revistes més cares solen aportar més contingut científic. Els preus dels APC són, de mitjana, deu vegades més cars a les revistes híbrides que a les d’accés lliure. El Factor d’Impacte (IF, que només està disponible per al 27% de les revistes estudiades), el Scimago Journal Rank (SJR) i el Source-Normalized Impact per Paper (SNIP), tenen en general valors més alts per a les revistes sobre ciència, tecnologia i medicina, amb APC i en anglès. Mentre que els valors més elevats d’IF apareixen a les revistes publicades per editorials comercials, els SNIP més alts estan relacionats amb associacions i societats. Els preus de subscripció no guarden relació amb cap indicador d’impacte, ni a nivell de volum anual ni a nivell d’article. Pel contrari, els preus dels APC correlacionen moderadament amb indicadors d’impacte, però només amb SJR i SNIP, no pas amb IF. L’anglès, els articles escrits per autors estrangers, les col·laboracions internacionals i els experts estrangers dels equips editorials han estat considerats com a elements d’internacionalitat mesurables. Excepte les col·laboracions internacionals, amb molt poca incidència (especialment baixa en arts i humanitats), tots els elements tenen una mitjana general aproximada del 33%, tot i que depenen molt de l’àrea temàtica i del tipus d’accés. La llengua anglesa és la més comú en ciència, tecnologia i medicina, així com a les revistes publicades per editorials comercials i també en publicacions amb APC. Els autors d’altres països tenen major presència a ciències de la salut, matemàtiques i física, i també a revistes amb APC. La proporció d’estrangeria és similar entre autors i equip editorial, però amb diferències menys notables entre categories. La proporció d’experts forans és també inferior a ciències de la salut, i superior a enginyeries. Les revistes publicades per institucions acadèmiques solen incloure més investigadors amb filiació estrangera als seus equips editorials que la resta de revistes. En general, els elements d’internacionalitat presenten patrons de distribució similars, especialment quant a autors i experts estrangers. Finalment, es descriuen les limitacions d’aquest estudi, possibles línies futures d’investigació, i conclusions globals.

* cat: Les biblioteques universitàries catalanes han continuat treballant en benefici dels seus usuaris durant el bienni 2014-2015. Tot i que han tingut un descens en el nombre de visites presencials, s’han incrementat els accessos als recursos digitals, alhora que s’ha millorat la difusió i participació dels usuaris a través de les xarxes socials. Gràcies a la participació de quasi totes biblioteques en el CSUC, s’han assolit unes fites destacables tant en el desenvolupament dels serveis com en l’ús eficient dels recursos, cercant sempre el benefici dels usuaris. Cal destacar l’increment del suport a la docència i a la recerca, i el projecte del Portal de la Recerca, desenvolupat amb l’objectiu d’oferir des d’un lloc únic i en accés obert els resultats de la recerca. Així doncs, es tracta d’una etapa interessantíssima de projectes tant consorciats com individuals de les biblioteques universitàries. * cast: Las bibliotecas universitarias catalanas han continuado trabajando en beneficio de sus usuarios durante el bienio 2014 a 2015. Aunque han tenido un descenso en el número de visitas presenciales, se han incrementado los accesos a los recursos digitales al mismo tiempo que se ha mejorado la difusión y participación de los usuarios a través de las redes sociales. Gracias a la participación de casi todas bibliotecas en el CSUC, se han logrado unos hitos destacables tanto en el desarrollo de los servicios como en el uso eficiente de los recursos buscando siempre el beneficio de los usuarios. Cabe destacar el incremento de los servicios de apoyo a la docencia y a la investigación, y el proyecto del Portal de la Investigación, desarrollado con el objetivo de ofrecer, desde un lugar único y en acceso abierto, los resultados de la investigación. Una etapa interesantísima de proyectos tanto consorciados como individuales de las bibliotecas universitarias. * eng: Catalonia’s university libraries continued to provide their services to the university community during 2014 and 2015. Although users made fewer visits to library premises, they made greater use of digital resources and the libraries also received more users by improving online access and publicising their activities in the social networks. Thanks to the participation of almost all the libraries in the CSUC (Consortium of Catalan University Services), libraries could broaden their range of services and maximise resources, which remained user-focused. The Consortium’s open-access website the Portal de la Recerca de les Universitats de Catalunya (Research Portal of the Universities of Catalonia, PRC) also offered teachers and researchers a particularly valuable resource for publishing and sharing their research online. The article concludes that the period in question was particularly productive for Catalonia’s university libraries, both in terms of individual and joint projects.

Podeu consultar la Vuitena trobada de professorat de Ciències de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/66524, Taller en què es tracten els següents temes: aspectes competencials i funcionals del dret fonamental a la PD; supòsits de cessió de dades en els centres universitaris; definició de dades de caràcter personal, dades de salut; protecció de dades i Big data/Open data; i reforma del marc normatiu europeu en matèria de protecció de dades.

El objetivo principal de esta tesis doctoral es describir y analizar un conjunto de parámetros que permita un acercamiento al análisis y caracterización de los modelos de negocio de las revistas científicas españolas, así como explorar la existencia de una estructura subyacente en los datos que pueda contribuir a su clasificación. Desde una visión del concepto de modelo de negocio que incluye componentes de las dimensiones económico-financiera, operativa y estratégica de la actividad editorial, la investigación se desarrolló partiendo de una encuesta distribuida a 1.280 editores de revistas científicas españolas incluidas en la base de datos Dulcinea obteniendo una tasa de respuesta del 43% (n=561). Se aplicaron varias técnicas de investigación que han permitido explorar posibles correlaciones, realizar un análisis de reconocimiento estadístico de patrones basado en un análisis de conglomerados, y profundizar en las opiniones de los encuestados sobre el acceso abierto a través de un análisis cualitativo. Éstas han facilitado, en primer lugar, la identificación de las principales fuentes de financiación evidenciando que los ingresos percibidos a través de suscripciones institucionales están positivamente relacionados con el resultado económico, y que las revistas científicas universitarias se caracterizan por una marcada dependencia de las subvenciones de la administración pública y de las ayudas de la entidad propietaria. En segundo lugar han puesto de relieve cómo la mayoría de las revistas carece de una estructura organizativa estable y depende, en gran parte, del trabajo voluntario. En tercer lugar, los editores han valorado mayoritariamente de manera positiva su experiencia sobre el acceso abierto a la producción científica, si bien con reservas que limitan su consolidación. Finalmente, el análisis de conglomerados ha permitido detectar cuatro conglomerados con patrones comunes diferenciados en los modelos de negocio., The main objective of this dissertation is to describe and analyze a set of parameters that allow an approach to the analysis and characterization of the business models of Spanish scientific journals, as well as to explore the existence of an underlying data structure that can contribute to their classification. From a vision of the concept of business model that includes components of the economic and financial, operational and strategic dimensions of publishing, research was developed from a survey of 1,280 publishers of Spanish scientific journals included in the Dulcinea database, obtaining a response rate of 43% (n = 561). Several research techniques used have allowed exploring possible correlations, to carry out an analysis of statistical pattern recognition based on a cluster analysis, and deepen the views of respondents on the open access through a qualitative analysis. As a first result, these have allowed to identify the main financing sources showing that the income received through institutional subscriptions are positively related to the economic performance, and that the academic journals are characterized by a marked dependence on public administration subsidies and the support of the journal's holder entity. Secondly, the results have showed that most journals lack a stable organizational structure and depend largely on volunteer work. Thirdly, the majority of publishers have positively valued their experience on open access to scientific production, although with some reservation that limits their consolidation. Finally, a cluster analysis has detected four clusters with common patterns in different business models.

Objectiu: analitzar les metadades de dades obertes en voga des de la perspectiva de la seva adequació als objectius de recuperació i ús. Metodologia: es planteja l'extensió de Data Catalog Vocabulary (DCAT) a una nova classe que modeli el nivell de la dada i la seva semàntica. L'extensió s'analitza en un cas de dades obertes específic per a un procés de convenis de camineria rural a l'Uruguai. Resultats: el desenvolupament s'implementa en la publicació d'un conjunt de dades obertes en el marc de descripció de recursos (RDF) al portal de dades obertes de l'Uruguai que n'exemplifica la utilitat., Objetivo: analizar los metadatos de datos abiertos en boga desde la perspectiva de su adecuación a los objetivos de recuperación y uso. -- Metodología: se plantea la extensión de Data Catalog Vocabulary (DCAT) a una nueva clase que modele el nivel del dato y su semántica. La extensión se analiza en un caso de datos abiertos específico para un proceso de convenios de caminería rural en Uruguay. --Resultados: el desarrollo se implementa en la publicación de un conjunto de datos abiertos en el marco de descripción de recursos (RDF) en el portal de datos abiertos de Uruguay que ejemplifica la utilidad, Objective: This paper analyses metadata for the growing trend in open data, from the perspective of whether they meet the objectives of data recovery and use. -- Methodology: We propose an extension of the Data Catalog Vocabulary (DCAT) to a new class that would model the level of the data and its semantics. -- Results: The extension is analyzed in the case of specific open data for a process of agreements on rural road networks in Uruguay. The utility of the development is illustrated by its implementation in a set of open data in resource description framework (RDF), published on Uruguay's open data porta

Introducció: la producció és part essencial de l'activitat científica i la seva visibilitat és un indicador per avaluar la ciència. Les revistes científiques s'han transformat i el moviment d'accés obert ha impulsat canvis en el model de comunicació científica. Objectiu: l'objectiu d'aquest estudi és analitzar les revistes que utilitzen els investigadors de ciències de la informació del Brasil per publicar i la seva visibilitat a les bases de dades Web of Science i Scopus, comparant les publicacions amb accés obert i accés restringit. -- Metodologia: recerca quantitativa, exploratòria i documental que té com a corpus d'anàlisi la producció científica en revistes dels investigadors becats en recerca productiva del Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico de l'àrea de Ciències de la Informació del Brasil. -- Resultats: es conclou que els investigadors publiquen prioritàriament en revistes nacionals d'accés obert i que la visibilitat d'aquestes publicacions en bases de dades internacionals no presenta diferències significatives comparada amb la de les publicacions d'accés restringit.Introduction: Production is an essential part of scientific activity and its visibility is an indicator for the evaluation of science. Scientific journals have been transformed and the open access movement has driven changes in our scholarly communication model. Objective: This paper analyses the scientific journals used by researchers in information science in Brazil and the visibility of these journals in the Web of Science (WoS) and Scopus databases by comparing the scientific production published in open access and restricted-access journals. -- Methodology: Quantitative, exploratory and documentary analysis was made using the scientific production of researchers in information science in Brazil that receive productivity grants from the Brazilian National Research and Development Council (CNPq). -- Results: It was found that researchers published primarily in open access national journals, and that the visibility of these journals in international databases did not significantly differ to the visibility of restricted-access publications.

* cat: Durant el període 2012-2013, les biblioteques universitàries han mantingut amb un bon nivell gran part de la seva activitat, tot i els problemes que han sorgit per la reducció pressupostària i que n’han afectat tots els àmbits d’actuació. La cooperació ha estat molt important per mitigar els efectes de la disminució de recursos econòmics. Es presenten els programes i projectes del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya i, a continuació, es destaquen les fites i accions principals de les biblioteques en relació amb els espais, les tecnologies, les col·leccions (físiques i virtuals), els serveis (suport a l’aprenentatge, a la docència i a la recerca), el personal i els pressupostos, per acabar amb un recull de les activitats de planificació, gestió i comunicació. * cast: Durante el período 2012-2013, las bibliotecas universitarias han mantenido con un buen nivel gran parte de su actividad a pesar de los problemas que han surgido por la reducción presupuestaria y que han afectado a todos sus ámbitos de actuación. La cooperación ha sido muy importante para mitigar los efectos de la disminución de recursos económicos. Se presentan los programas y proyectos del Consorcio de Bibliotecas Universitarias de Cataluña y a continuación se destacan los principales hitos y realizaciones de las bibliotecas en relación con los espacios, las tecnologías, las colecciones (físicas y virtuales), los servicios (apoyo a la aprendizaje, a la docencia y a la investigación), el personal y los presupuestos, para acabar con una recopilación de las actividades de planificación, gestión y comunicación. * eng: During the period 2012-2013, the Catalan university libraries were fairly successful in maintaining their general level of activity, in spite of the cuts in state funding that affected all areas of the library system. As the writers observe, cooperation between different library centres was decisive in mitigating the effects of diminishing budgets. The paper starts by describing the various programmes and projects promoted by the Consortium of University Libraries of Catalonia (CBUC). It then examines the libraries’ main objectives during this period and the work they did to achieve these. This included the improvement of physical spaces, IT resources, collections (both printed materials and virtual collections), services (resources for learning, teaching and research), personnel and budgeting. The paper concludes by describing a series of the activities conducted in library planning, management and communication.

El artículo revisa los temas principales en la preservación y reuso de los datos de investigación (beneficios, ciclo de vida, proyectos, normativas, etc.) e identifica la falta de un registro mundial de bancos, repositorios y bibliotecas de datos. Expone la creación de una herramienta web que recoja este tipo de depósitos y los clasifique por áreas disciplinares: ODiSEA, International Registry on Research Data. Ofrece resultados sobre número y tipología temática de este tipo de depósitos a escala mundial. Esta aportación facilita el descubrimiento de nuevos conjuntos de datos cuya recombinación, desde una perspectiva multidisciplinar, fomentará la innovación y la rentabilidad de la inversión en ciencia., [EN] : This paper reviews the main issues in the preservation and reuse of research data (including benefits, life cycle, projects and regulations) and identifies the lack of a world register of data banks, repositories and libraries. It describes the creation of a web tool that lists these kinds of data stores and classifies them by field. This tool is called the International Registry on Research Data (ODiSEA) and it describes the number of data stores worldwide and the topics they cover. The registry makes it easier to discover new data sets, which can be recombined from a multidisciplinary perspective to promote innovation and increase returns on science investments., [CA] : L'article revisa els temes principals en la preservació i reutilització de les dades de recerca (beneficis, cicle de vida, projectes, normatives, etc.) i identifica la falta d'un registre mundial de bancs, repositoris i biblioteques de dades. Exposa la creació d'una eina web que reculli aquest tipus de dipòsits i els classifiqui per àrees disciplinàries: ODiSEA, International Registry on Research Data, que ofereix resultats sobre nombre i tipologia temàtica d'aquest tipus de dipòsits a escala mundial. Aquesta aportació facilita el descobriment de nous conjunts de dades, la recombinació de les quals, des d'una perspectiva multidisciplinària, ha de fomentar la innovació i la rendibilitat de la inversió en ciència.

Se realiza un balance de los artículos publicados en Scripta Nova durante el año 2010, y se resume la evolución de la revista desde su fundación en 1997. Se examinan también los índices de impacto y se presenta el sistema de gestión electrónica que, próximamente, pondrá en marcha la revista para agilizar y mejorar su funcionamiento., This paper takes stock of articles published in Scripta Nova in 2009 and summarizes the journal’s evolution since its founding in 1997. It also presents the electronic management system that, soon, the magazine will use to streamline and improve its performance.