Search

Ens hem proposat en aquest article, des d'una aposta descolonial i amb perspectiva interseccional, analitzar les lluites històriques que dones maputxe han portat endavant per reivindicar drets del seu poble i l'equitat de gènere. Cridem l’atenció sobre el protagonisme que han tingut dones maputxe en la conjuntura recent: en els processos constitucionals, en els debats sobre el projecte neoliberal, l'extractivisme i el racisme institucional, i en les aliances estratègiques amb els moviments feministes. Les dones maputxe han instal·lat assumptes com l'extractivisme, la despulla i el racisme com a assumptes feministes i també han interpel·lat al moviment feminista a considerar les seves experiències, que són el producte de vivències històriques de despulla i opressió, no només per part de l'Estat ni els homes, sinó també de les dones wingkas o blanc-mestisses. Aquest article posa el focus en les pràctiques i les veus de dones maputxe i, des de les seves veus i experiències, fent-se presents en el moviment feminista i anticolonial tot donant compte de les diversitats existents en el territori ara anomenant Xile., In this article, we propose an analysis from a de-colonial and intersectional perspective of Mapuche women’s historical struggles for the rights of their people and gender equity. We call attention to the contemporary protagonism of Mapuche women in the constitutional processes, in the debates about the neoliberal project, extractivism and institutional racism, and in strategic alliances with feminist movements. Mapuche women have established issues like extractivism, dispossession and racism as feminist issues and have also challenged the feminist movement to consider their experiences, which are the product of historical experiences of dispossession and oppression instigated, not only by the state and men, but also by wingkas or white-mestizo women. This article focuses on the practices and voices of Mapuche women have vehemently established their claims and demands, asserting their presence in the feminist and anti-colonial movements and demonstrating the diversities that exist in the territory now called Chile., Nos hemos propuesto en este artículo, desde una apuesta descolonial y con perspectiva interseccional, analizar las luchas históricas que mujeres mapuche han llevado adelante para reivindicar derechos de su pueblo y la equidad de género. Llamamos atención sobre el protagonismo que han tenido mujeres mapuche en la coyuntura reciente: en los procesos constitucionales, en los debates sobre el proyecto neoliberal, el extractivismo y el racismo institucional, y en las alianzas estratégicas con los movimientos feministas. Las mujeres mapuche han instalado a asuntos como el extractivismo, el despojo y el racismo como asuntos feministas y también han interpelado al movimiento feminista a considerar sus experiencias que son producto de vivencias históricas de despojo y opresión, no solo desde el Estado ni de los varones, sino que también por las mujeres wingkas o blanco-mestizas. Este artículo pone el foco en las prácticas y voces de mujeres mapuche, haciéndose presentes en el movimiento feminista y anticolonial dando cuenta de las desigualdades existentes en el Chile actual.

A partir d'un cas de referència, el cas de 'La Manada', la sentència del qual va provocar a l'Estat espanyol enormes manifestacions de dones que mostraven el seu desacord amb el dictamen de la mateixa, argumentem que aquestes mobilitzacions van marcar un punt d'inflexió en la resposta social a la violència sexual. Així, a través d'un cas específic i paradigmàtic, mostrarem com la incidència del moviment feminista, a través de diverses accions, ha aconseguit situar el debat sobre la violència sexual a l'agenda pública i incidir en els poders públics fins a aconseguir l'inici d'alguns canvis en l'àmbit legislatiu en relació a les violències masclistes en general, i la violència sexual en particular. Sostenim que el cas va fer de factor precipitant de l'obertura social d'uns nous "marcs de referència" sobre els vincles entre violència sexual i cultura patriarcal que van permetre que el discurs del moviment feminista penetrés en l'agenda movimentística i social i també en l'agenda política ., Based on a reference case, that of 'La Manada', whose sentence provoked huge demonstrations in Spain by women who showed their disagreement with the case ruling, we argue that such mobilizations marked a turning point in the response to sexual violence. Thus, through a specific and paradigmatic case, we will show how the incidence of the feminist movement, through various actions, has managed to place the debate on sexual violence in the public scene and influence the public administrations to initiate some changes in public policy in relation to sexist violence in general, and sexual violence in particular. We argue that the case acted as a precipitating factor for the social opening of new “frames of reference” on the links between sexual violence and patriarchal culture, which has allowed the discourse of the feminist movement to penetrate the movement and social agenda and also the political agenda., A partir de un caso de referencia, el caso de 'La Manada', cuya sentencia provocó en el Estado español enormes manifestaciones de mujeres que mostraban su desacuerdo con el dictamen de la misma, argumentamos que estas movilizaciones marcaron un punto de inflexión en la respuesta social a la violencia sexual. Así, a través de un caso específico y paradigmático, mostraremos cómo la incidencia del movimiento feminista, a través de diversas acciones, ha conseguido situar el debate sobre la violencia sexual en la agenda pública e incidir en los poderes públicos hasta conseguir el inicio de algunos cambios en el ámbito legislativo en relación a las violencias machistas en general, y la violencia sexual en particular. Sostenemos que el caso hizo de factor precipitante de la apertura social de unos nuevos “marcos de referencia” sobre los vínculos entre violencia sexual y cultura patriarcal que permitió que el discurso del movimiento feminista penetrara en la agenda movimentística y social y también en la agenda política.

Les reivindicacions feministes han marcat l’agenda política de tots els països on aquestes han tingut lloc. Aquest article mostra el camí recorregut pel moviment feminista xilè per tal d’aconseguir que l’actual procés constituent sigui paritari i que la seva participació tingui com a resultat una constitució política que consagri drets humans que competeixen a les dones, tot fent una descripció del procés de feministització que travessen els moviments socials a Xile en incorporar el feminisme com element constitutiu i no com demanda extra. S’hi conclou que, pressionant a través de la mobilització, el moviment feminista xilè assolirà el seu objectiu de fer realitat una constitució feminista., Feminist demands have set the political agenda in all those countries where they have been carried out. This article shows the path that the Chilean feminist movement has taken to ensure that the current constitutional process is one of parity and that their participation results in a political constitution that enshrines human rights that are the sole responsibility of women. It describes the process of feministization that social movements in Chile are going through by incorporating feminism as a constitutive element and not as extra demands. It is concluded that, by pressing through mobilization, the Chilean feminist movement will achieve its goal of giving body to a feminist constitution., Las reivindicaciones feministas han marcado la agenda política de todos los países en donde estas se han llevado a cabo. Este artículo muestra el camino que ha recorrido el movimiento feminista chileno para lograr que el actual proceso constituyente sea paritario y que su participación tenga como resultado una constitución política que consagre derechos humanos que competen a las mujeres, haciendo una descripción del proceso de feministización que atraviesan los movimientos sociales en Chile al incorporar el feminismo como elemento constitutivo y no como demanda extra. Se concluye que, presionando a través de la movilización, el movimiento feminista chileno logrará su objetivo de dar cuerpo a una constitución feminista.

El femicidi és l’assassinat sexista i misogin d’una dona, el qual té lloc en el context de relacions de poder, dependència i desigualtat. Segons les estadístiques oficials de 16 països d’Amèrica Llatina, entre els anys 2005 i 2018 s’hi han registrat 13.438 femicidis; no obstant això, malgrat la gravetat i la recurrència, aquests assassinats encara gaudeixen d’acceptació social, continuen sent justificats en els mitjans de comunicació i continuen havent-hi alts índexs d’impunitat, negligència i inacció institucional davant de la seva ocurrència. Aquest fet ha creat les condicions per a l’organització i la mobilització de les famílies de les víctimes de femicidi, les accions de les quals han permès la visibilització de la problemàtica, han cridat l’atenció dels mitjans de comunicació, han permès la comptabilització dels crims, han convocat els organismes internacionals, hi han compromès el moviment feminista, han aconseguit la tipificació del delicte però, principalment, continuen demandant justícia., Femicide is the sexist and misogynistic killing of a woman, which takes places in the context of power relations involving dependency and inequality. According to official statistics from 16 Latin American countries, between 2005 and 2018, 13,438 femicides were recorded. However, despite the seriousness and recurrence of this type of murder, they still enjoy social acceptance; they are still justified in the media, and there are still high rates of impunity, negligence and inaction surrounding their occurrence. This fact has established the conditions for the organization and the mobilization of the families of femicide victims, whose actions have brought greater visibility to the problem, have attracted media attention, have fostered the counting of this type of murder, have drawn in both international organizations and the feminist movement, have attained a legal definition of the crime but, above all, are still demanding justice for the victims., El femicidio es el asesinato sexista y misógino de una mujer, el cual tiene lugar en el contexto de relaciones de poder, dependencia y desigualdad. Según las estadísticas oficiales de 16 países de América Latina, entre los años 2005 a 2018 se han registrado 13438 femicidios, sin embargo, pese a su gravedad y recurrencia, estos asesinatos aun gozan de aceptación social, continúan siendo justificados en los medios de comunicación, y persisten altos índices de impunidad, negligencia e inacción institucional ante su ocurrencia. Este hecho ha creado las condiciones para la organización y movilización de las familias de las víctimas de femicidio, cuyo accionar ha permitido su visibilización, ha llamado la atención de los medios de comunicación, ha permitido la contabilización de los crímenes, ha convocado a los organismos internacionales, ha comprometido al movimiento feminista, ha logrado la tipificación del delito, pero principalmente continúa demandando justicia.

El femicidi es l’assassinat sexista i misogin d’una dona, el qual te lloc en el context de relacions de poder, dependencia i desigualtat. Segons les estadistiques oficials de 16 paisos d’America Llatina, entre els anys 2005 i 2018 s’hi han registrat 13.438 femicidis; no obstant aixo, malgrat la gravetat i la recurrencia, aquests assassinats encara gaudeixen d’acceptacio social, continuen sent justificats en els mitjans de comunicacio i continuen havent-hi alts indexs d’impunitat, negligencia i inaccio institucional davant de la seva ocurrencia. Aquest fet ha creat les condicions per a l’organitzacio i la mobilitzacio de les families de les victimes de femicidi, les accions de les quals han permes la visibilitzacio de la problematica, han cridat l’atencio dels mitjans de comunicacio, han permes la comptabilitzacio dels crims, han convocat els organismes internacionals, hi han compromes el moviment feminista, han aconseguit la tipificacio del delicte pero, principalment, continuen demandant justicia.

A partir de un caso de referencia, el caso de 'La Manada', cuya sentencia provocó en el Estado español enormes manifestaciones de mujeres que mostraban su desacuerdo con el dictamen de la misma, argumentamos que estas movilizaciones marcaron un punto de inflexión en la respuesta social a la violencia sexual. Así, a través de un caso específico y paradigmático, mostraremos cómo la incidencia del movimiento feminista, a través de diversas acciones, ha conseguido situar el debate sobre la violencia sexual en la agenda pública e incidir en los poderes públicos hasta conseguir el inicio de algunos cambios en el ámbito legislativo en relación a las violencias machistas en general, y la violencia sexual en particular. Sostenemos que el caso hizo de factor precipitante de la apertura social de unos nuevos “marcos de referencia” sobre los vínculos entre violencia sexual y cultura patriarcal que permitió que el discurso del movimiento feminista penetrara en la agenda movimentística y social y también en la agenda política.

Aquest article descriu l’experiència d’innovació docent i col·laboració interuniversitària (UB, UVic, UManresa i UdG) duta a terme entre quatre docents de diversos graus (Belles Arts, Educació Infantil i Primària, Educació Social i Arts Escèniques), que reflexionen sobre com desbordar els marcs estancats en l’educació superior. MÈTODE. Les pràctiques acadèmiques descrites tenen com a objectiu contribuir al camp de la investigació educativa basada en les arts, i fomentar en l’alumnat una formació encarnada basada en la indagació de l’experiència d’aprendre. RESULTATS. Partint de metodologies feministes i pedagogies performatives, i en col·laboració amb l’equip comissarial del Centre d’Art Contemporani de Barcelona, que va convidar a exposar el procés de treball, l’experiència va permetre visibilitzar i posar en valor les aportacions de l’alumnat. DISCUSSIÓ. La principal contribució d’aquesta iniciativa és repensar el sentit de l’educació artística com un escenari de producció cultural (no només de transmissió de saber), una manera de reflexionar de forma crítica (mitjançant mètodes artístics) sobre les maneres d’aprendre i ser a la universitat, d’autoritzar-se com a productors de coneixement, de crear processos artístics col·laboratius, i de generar pràctiques situades i transformadores en el context (educatiu, artístic, professional)., INTRODUCTION. This article describes the experience of an interuniversity teaching innovation project carried out by four teachers from the universities of Barcelona, Girona, Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, and UManresa. The project explored teaching innovation in bachelor’s degrees in fine arts, childhood and primary education, social education and the performing arts. The writers reflect on how to break down the more rigid structures of higher education. METHOD. The academic practices described sought to contribute to the field of arts-based educational research and encourage students to engage in embodied and inquiry-based learning. RESULTS. The project, which was informed by feminist methodologies and performative pedagogies, received the support of the curatorial team at the Fabre i Coats Centre of Contemporary Art of Barcelona, who invited the writers to exhibit the different stages of the project at the Centre. The project highlighted and added value to the contributions students make in the higher education classroom. DISCUSSION. The main contribution of this initiative was to rethink the purpose of art education, which can be a scenario not only for knowledge transfer but for cultural production. The initiative also used art to promote critical thinking about how learning takes place and what it means to be in a university, and it helped students become empowered as producers of knowledge, creators of artistic and collaborative processes, and generators of contextualized and transformative educational, artistic and professional practices., INTRODUCCIÓN. Este artículo describe la experiencia de innovación docente y colaboración inter-universitaria (UB, UVIC, UManresa y UdG) llevada a cabo entre cuatro profesoras de diversos grados (Bellas Artes, Educación Infantil y Primaria, Educación Social, y Artes Escénicas), que reflexionan sobre cómo desbordar los marcos estancados en la enseñanza superior. MÉTODO. Las prácticas académicas descritas tienen como objetivo contribuir al campo de la investigación educativa bBasada en las artes, y fomentar en el alumnado una formación encarnada basada en la indagación de la experiencia de aprender. RESULTADOS. Partiendo de metodologías feministas y de pedagogías performáticas, y en colaboración con el equipo comisarial del Centro de Arte Contemporáneo de Barcelona, que nos invitó a exponer el proceso de trabajo, la experiencia permitió visibilizar y poner en valor las aportaciones del alumnado. DISCUSIÓN. La principal contribución de esta iniciativa es repensar el sentido de la enseñanza artística como un escenario de producción cultural (no solo de transmisión de saber), un modo de reflexionar de forma crítica (mediante métodos artísticos) sobre las maneras de aprender y estar en la universidad, de autorizarse como productores/as de conocimiento, de crear procesos artísticos colaborativos, y de generar prácticas situadas y transformadoras en el contexto (educativo, artístico, profesional).

This article describes the experience of an interuniversity teaching innovation project carried out by four teachers from the universities of Barcelona, Girona, Vic and Manresa. The project explored teaching innovation in bachelor’s degrees in fine arts, childhood and primary education, social education and the performing arts. The writers reflect on how to break down the more rigid structures of higher education. METHOD: The academic practices described sought to contribute to the field of arts-based educational research and encourage students to engage in embodied and inquiry-based learning. RESULTS: The project, which was informed by feminist methodologies and performative pedagogies, received the support of the curatorial team at the Fabra & Coats Centre of Contemporary Art of Barcelona, who invited the writers to exhibit the different stages of the project at the Centre. The project highlighted and added value to the contributions students make in the higher education classroom. DISCUSSION: The main contribution of this initiative was to rethink the purpose of art education, which can be a scenario not only for knowledge transfer but for cultural production. The initiative also used art to promote critical thinking about how learning takes place and what it means to be in a university, and it helped students become empowered as producers of knowledge, creators of artistic and collaborative processes, and generators of contextualized and transformative educational, artistic and professional practices Este artículo describe la experiencia de innovación docente y colaboración interuniversitaria (UB, UVIC, UManresa y UdG) llevada a cabo entre cuatro profesoras de diversos grados (Bellas Artes, Educación Infantil y Primaria, Educación Social, y Artes Escénicas), que reflexionan sobre cómo desbordar los marcos estancados en la enseñanza superior. MÉTODO: Las prácticas académicas descritas tienen como objetivo contribuir al campo de la investigación educativa basada en las artes, y fomentar en el alumnado una formación encarnada basada en la indagación de la experiencia de aprender. RESULTADOS: Partiendo de metodologías feministas y de pedagogías performáticas, y en colaboración con el equipo comisarial del Centro de Arte Contemporáneo Fabra y Coats de Barcelona, que nos invitó a exponer el proceso de trabajo, la experiencia permitió visibilizar y poner en valor las aportaciones del alumnado. DISCUSIÓN: La principal contribución de esta iniciativa es repensar el sentido de la enseñanza artística como un escenario de producción cultural (no solo de transmisión de saber), un modo de reflexionar de forma crítica (mediante métodos artísticos) sobre las maneras de aprender y estar en la universidad, de autorizarse como productores/as de conocimiento, de crear procesos artísticos colaborativos, y de generar prácticas situadas y transformadoras en el contexto (educativo, artístico, profesional) Aquest article descriu l’experiència d’innovació docent i col·laboració interuniversitària (UB, UVic, UManresa i UdG) duta a terme entre quatre docents de diversos graus (Belles Arts, Educació Infantil i Primària, Educació Social i Arts Escèniques), que reflexionen sobre com desbordar els marcs estancats en l’educació superior. MÈTODE: Les pràctiques acadèmiques descrites tenen com a objectiu contribuir al camp de la investigació educativa basada en les arts, i fomentar en l’alumnat una formació encarnada basada en la indagació de l’experiència d’aprendre. RESULTATS: Partint de metodologies feministes i pedagogies performatives, i en col·laboració amb l’equip comissarial del Centre d’Art Contemporani Fabra i Coats de Barcelona, que va convidar a exposar el procés de treball, l’experiència va permetre visibilitzar i posar en valor les aportacions de l’alumnat. DISCUSSIÓ: La principal contribució d’aquesta iniciativa és repensar el sentit de l’educació artística com un escenari de producció cultural (no només de transmissió de saber), una manera de reflexionar de forma crítica (mitjançant mètodes artístics) sobre les maneres d’aprendre i ser a la universitat, d’autoritzar-se com a productors de coneixement, de crear processos artístics col·laboratius, i de generar pràctiques situades i transformadores en el context (educatiu, artístic, professional)

En aquest article s'analitzen algunes de les claus essencials del moviment feminista cubà, interrogant la manera en què va ser abordada la dona en tota la seva dimensió. La història de Cuba va marginar a les dones, i el discurs nacional va acompanyar aquest procés apel·lant a les rígides estructures racials i de gènere. Es proposen línies analítiques basades especialment en diferents processos històrics que es veuen reflectits en publicacions periòdiques que van aconseguir notorietat en el seu moment, matisades per un important balanç historiogràfic, En este artículo se analizan algunas de las claves esenciales del movimiento feminista cubano, interrogando la manera en que fue abordada la figura de la mujer en toda su dimensión. La historia de Cuba marginó a las mujeres, y el discurso nacional acompañó este proceso apelando a las rígidas estructuras raciales y de género. Se proponen líneas analíticas basadas especialmente en diferentes procesos históricos que se ven reflejados en publicaciones periódicas que alcanzaron notoriedad en su momento, matizadas por un importantebalance historiográfico, This article discusses some of the key aspects of the Cuban feminist movement, questioning how women were engaged in all dimensions. The history of Cuba marginalized women, and the national discourse supported this process by appealing to rigid racial and gender structures. The analytical lines proposed are based especially on various historical processes reflected in periodicals that achieved notoriety at the time, weighed against significant historiographical context

En el present article, l’autora exposa la biografia de l’escriptora Mercedes Pinto. S’analitza la vida i l’obra d’aquesta dona nascuda a La Laguna el 1883 i que va consagrar la seva vida a lluitar pels drets de la dona., In this paper, the author sets out the writer Mercedes Pinto’s biography. The article also offers an analysis of the life and work by this writer, who was born in La Laguna in 1883 and devoted her life to fight for women’s rights., En el presente artículo, la autora expone la biografía de la escritora Mercedes Pinto. Se analiza la vida y la obra de esta mujer nacida en La Laguna en 1883 y que consagró su vida a luchar por los derechos de la mujer.