Search

[eng] This thesis has been developed in the framework of the European FoodSmartphone project with the objective to develop user-friendly smartphone-connected electrochemical immunosensors for pesticide residue detection in different food matrices. The target pesticides selected were atrazine, paraquat, bromopropylate and chlorpyrifos, based on their significant impact in the field of food safety. In order to achieve this objective, first the performance of the immunoreagents necessary for the detection of the selected target pesticides (atrazine, chlorpyrifos, bromopropylate and paraquat) was evaluated by Enzyme-linked immunosorbent assays (ELISA). Afterwards, several different typologies of carbon-based screen printed electrodes (SPEs) were produced, modified and characterized. The modification of the electrodes was carried out with the nanomaterial carbon black and the electrode with the best electrochemical properties was used as a platform for the development of different electrochemical immunosensors. The direct use of the SPE’s surface was proven to be successful in the detection of the herbicide atrazine in buffer and in orange juice, achieving limit of detection (LOD) values of 2.09 (0.45 µg L-1) and 2.47 nM (0.53 µg L-1) respectively. An electrochemical immunosensor was also developed for the detection of the insecticide chlorpyrifos in wheat flour samples achieving LOD values around 5 µg kg-1. The feasibility of the developed sensor as a screening method for food safety monitoring was confirmed by the analysis of real samples and their validation by ELISA and a chromatographic reference method (GC-MS). Furthermore, electrochemical immunosensors were developed in buffer for the detection of the pesticides paraquat and bromopropylate, achieving LOD values of 0.24 µg L-1 and 4.32 µg L-1 respectively. All of the achieved LOD values were well below the maximum residue limits (MRLs) established by the European Commission. Finally, the multiplexation capabilities of the developed individual immunosensors were demonstrated with a proof-of-concept study of a smartphone-connected multiplexed sensor. The developed sensor has the potential to be integrated in an easy-to-use and affordable device, which could be used by farmers and inspectors (e.g. at borders) for at-line measurements in order to ensure food safety and quality in the coming years.

[cat] Durant les dècades dels anys 50 i 60 del segle XX es van utilitzar arreu del món diferents tipus de compostos organoclorats i organobromats, que pertanyen als contaminants orgànics persistents (COPs), com a pesticides, retardants de flama o aïllants tèrmics. El 2001 la Convenció d’Estocolm sobre COPs va reconèixer els efectes adversos d’aquestes compostos sobre la salut i el medi ambient i va proposar controls amb l’objectiu d’eliminar o reduir el seu ús. Com a conseqüència d’aquesta prohibició altres compostos s’han anat sintetitzat per substituir-los, alguns d’ells són els pesticides organofosforats i els piretroides, que tot i que no són persistents el fet que s’utilitzin en grans quantitats fa que siguin un risc pel medi ambient i la salut. Aquest estudi avalua, per una banda, l’abast de diferents contaminants orgànics persistents (COPs), especialment els compostos organoclorats (OCs) i els polibromodifenil èters (PBDEs), en dones. I per altra banda, la càrrega i exposició de diferents pesticides organofosforats i piretroides en població general de tres països europeus, dos països on l’agricultura esta molt present per tant s’utilitzen molts pesticides, Espanya i Itàlia, i un en el que es consumeixen menys, Eslovènia. La recerca sobre COPs es centra en dues poblacions de l’Argentina (Salta i Ushuaia) i una de Rússia (Chukotka), Ushuaia i Chukotka es poden considerar remotes. S’ha realitzat una anàlisi química d’un ampli ventall de COPs en mostres de sèrum de dones embarassades, emprant cromatografia de gasos i espectrometria de masses. A més, les concentracions de COPs han estan contrastades amb una sèrie de factors sociodemogràfics. El resultat més destacable es que totes les dones en totes tres poblacions tenen nivells detectables d’algun COP tot i que es van prohibir fa anys. A més, tant la residència de cada una d’elles com l’edat, paritat i l’IMC son uns factors que influencien les concentracions d’OCs. També s’ha trobat una associació positiva entre les concentracions de 4,4’-DDT amb l’edat gestacional, el pes i la longitud dels nadons, suggerint una interacció a nivell metabòlic entre aquest compost i el fetus. L’estudi sobre pesticides organofosforats i piretroides determina la exposició de diferents tipus de poblacions, nens de Trieste (Itàlia), parelles de dones i els seus nens de Ljubljana (Eslòvenia), dones embarassades de Tarragona (Espanya) i població general de zones rurals de Carbia i Sucs a Galícia i Catalunya, respectivament. S’ha desenvolupat una metodologia analítica que permetés les anàlisis dels diferents metabòlits dels pesticides organofosforats i piretroides en l’orina dels grups esmentats. S’ha vist que tant els treballadors agrícoles de Sucs, com les persones que viuen a un entorn rural (Sucs i Carbia) estan més exposats a pesticides organofosforats i piretroides. A més, s’ha trobat una distribució diferent en quant als pesticides organofosforats respecte a altres estudis, el pirimifos té un pes molt important en la població de dones embarassades de Tarragona i nens d’Itàlia. Finalment, s’ha avaluat l’exposició a pesticides organofosforats i piretroides i la seva relació amb la manipulació i utilització d’equips de protecció individual en la població agrícola de Sucs, concloent que l’ús d’EPI es útil i necessari en aquests tipus de treballs., [eng] Over the 50s and 60s different organochlorine and organobromate compounds, classified as persistent organic pollutants, were used all around the world, as pesticides, flame retardants or thermal insulators. In 2001 the Stockholm Convention on POPs recognized their toxicity towards human health and environment and suggested controls with the aim of eliminating and reducing their use. As a consequence new compounds have been synthetized to replace the banned ones, some of them are the organophosphate pesticides (OP) and pyrethroids (PYR). The present research assesses, on one hand, the extent of several persistent organic pollutants (POPs), specifically organochlorine compounds (OCs) and polybrominated diphenyl ethers (PBDEs) in women. And on the other hand, the body burden and exposure of the most important OPs and PYR in general population from three European countries. The study on POPs focuses on two Argentinean populations (Salta and Ushuaia) and one from Russia (Chukotka). A chemical analysis of a wide range of POPs in serum samples from women has been conducted, using gas chromatography and mass spectrometry. Moreover, the POP concentrations were then contrasted with a set of socio-demographic factors. Certain OCs accumulate differently depending on the residence, age, parity and BMI. It has also been found a positive association between 4,4’-DDT with the gestational age, the weight and length of newborns, suggesting a metabolic interaction between this compound and the foetus. The study on OPs and PYR determines the exposure over three different populations, children from Trieste (Italy), mother-child couples from Ljubljana (Slovenia), pregnant women from Tarragona (Spain) and general population from Catalonia and Galicia (Spain). A methodoly has been developed for the quantification of OP and PYR urinary metabolites. A different distribution, according to other studies, has been found, where pirimifos represent an important part of the total OPs in pregnant women from Tarragona and Italian children. Finally, the exposure to these compounds has been assessed according to their manipulation and use among an agricultural population from Catalonia.

Durante esta Tesis Doctoral se ha evaluado la presencia de hasta 26 plaguicidas y productos de transformación (herbicidas, insecticidas y fungicidas) en aguas residuales, superficiales, subterráneas, potables y en sedimentos. También se ha evaluado el impacto ambiental de los plaguicidas a través de estudios de toxicidad, desarrollo de modelos de predicción y cálculo y elaboración de índices de riesgo ambiental (uno de ellos creado durante la Tesis Doctoral). Las metodologías analíticas desarrolladas se han basado en las técnicas online SPE-LC-ESI-MS/MS (para aguas) y PLE seguida de SPE y LC-ESI-MS/MS (sedimentos). Los métodos, han consistido en el uso del método de dilución isotópica lo que conlleva una elevada sensibilidad, alta selectividad y fiabilidad de resultados. Otras ventajas de los métodos son su versatilidad, su relativa simplicidad y su rapidez. Los estudios llevados a cabo en cuatro EDARs han puesto en evidencia no sólo la presencia de elevadas concentraciones de plaguicidas en aguas residuales de zonas urbanas (> 500 ng/L de plaguicidas individuales), sino también su deficiente eliminación durante el tratamiento en las plantas. Los tratamientos terciarios estudiados también se han mostrado ineficientes. El estudio de reutilización del agua llevado a cabo en el río Llobregat indica que el uso de aguas regeneradas en este río no afecta significativamente a la calidad del agua del mismo, ni tampoco al rendimiento de la potabilizadora que se encuentra en la región, por lo que esta práctica se presenta como una buena opción para contribuir a mantener el caudal del río y a garantizar el abastecimiento de agua potable a la ciudad de Barcelona. En aguas superficiales, los plaguicidas más ubicuos son el diazinón, el diurón y la terbutilazina mientras que en zonas agrícolas dedicadas al cultivo del arroz son el MCPA, la bentazona y el molinato. El malatión se detectó a elevadas concentraciones en el agua y también en moluscos. En aguas subterráneas, Lleida fue la zona del territorio catalán más afectada por la contaminación por plaguicidas, y las triazinas fueron los herbicidas más ubícuos. El estudio de recarga artificial ha mostrado que utilizando una capa reactiva (preparada fundamentalmente a base de compost) mejora la calidad del agua infiltrada, lo que la hace una tecnología útil y viable para aumentar el nivel freático con las consiguientes ventajas que ello implica. Los resultados obtenidos de plaguicidas en sedimentos guardan relación con el contenido de materia orgánica del sedimento y con las propiedades físico-químicas de los compuestos, como solubilidad, movilidad, potencial de bioacumulación y volatilidad. En general, todos los estudios de ERA realizados indican que los plaguicidas son una fuente de estrés importante para el medio acuático, y entre los compuestos estudiados destacan, por este orden, el diazinón, el malatión, el diurón, la terbutilazina, la simazina, la atrazina, el clortolurón y el isoproturón. Todos ellos están incluidos en la lista de compuestos prioritarios por la Comunidad Europea. Sobre lo modelos de predicción, el modelo de balance de flujo se mostró eficiente y útil, prediciendo con un margen de error inferior al 25% niveles de plaguicidas a unos 8 km de distancia del punto de referencia. En relación al estado general de las aguas, tomando como referencia las NCA más restrictivas (para aguas subterráneas), se ha visto que 19 de los 22 plaguicidas estudiados han superado en al menos un estudio el nivel de 100 ng/L, y el 16% de las muestras analizadas presentó un contenido de pesticidas totales superior a 500 ng/L., The presence of up to 26 pesticides and transformation products (herbicides, insecticides and fungicides) was evaluated in wastewater, surface water, groundwater, drinking water and sediment. Their environmental impact assessed through the performance of toxicity studies, the development of predictive models, and the calculation and design of environmental risk indices (one of them created during the Doctoral Thesis) was also evaluated. The developed methods were based on on-line solid phase extraction (SPE) and pressurized liquid extraction (PLE) for the analysis of water and sediment samples respectively, in both cases followed by liquid chromatographic analysis coupled to tandem mass spectrometry detection (LC-MS/MS). The use of the isotope dilution technique (with isotopically labeled compounds) for quantification of the pesticides allowed good validation parameters. The most ubiquitous pesticides in urban areas were diazinon, diuron and terbuthylazine. In rice growing areas MCPA, molinate and bentazone presented the highest ubiquity and concentrations. Malathion was also detected at high concentrations in both water samples and seafood in these areas. The presence of pesticides in groundwater in Catalonia was found to be determined not only by the activities conducted in the area, but also by the degree of soil irrigation, the GUS index and the depth of the water sampling points. Regarding artificial aquifer recharge, percolation through a reactive layer prepared with fresh compost during the recharge process increases the quality of the recharge water and can be used to treat and recover surface and eventually waste waters Studies conducted wastewater treatment plants (WWTPs) have highlighted not only the presence of high concentrations of pesticides in urban areas (> 500 ng/L of individual pesticides), but also their poor removal during wastewater treatment. Tertiary treatments were also evaluated, revealing the inefficiency of some treatments and consequently the poor quality of reclaimed waters. Finally, all environmental risk assessment (ERA) studies showed consistent and valuable results that evidenced the influence of pesticides on the quality status of the water bodies. All these studies point to pesticides as one stressors in the aquatic environment, especially 8 of them in the following order: diazinon, malathion, diuron, terbuthylazine, simazine, atrazine, isoproturon, and chlortoluron.

The collaboration between the University of Barcelona and Acciona Agua was focused on optimizing greenhouses hydric resources. The functionality of a combined treatment had to be assessed, when applied to the discard stream of a recycling system of the Advanced Greenhouse leachates. The coupling consisted on an Advanced Oxidation Processes (AOP), photo-Fenton, based on hydroxyl radical oxidative potential, produced by the interaction between Fe2+ and H2O2, and a slow sand filtration column acting as a bioreactor. The recycling system will require the synergy of chemical and biological processes to be able to work efficiently with the particular characteristics of greenhouses effluents: high salinity content and the presence of pesticides. Two recycling strategies proposed by the project defined two conductivity thresholds that the coupled system should be able to cope with. The first strategy proposed a simple semi-closed system that recycled nutrient solution from the hydroponics crops until a maximum value of 11 mS•cm(-1), phytotoxicity limit. Part of the current was then diverted to be treated by the integrated system. The second strategy introduced reverse osmosis membrane technology that concentrated that diverted stream, sending the permeate for its reuse directly to the greenhouse, while the brine had to be treated by the coupled process. In this case the maximum level of salinity in the effluents could reach conductivities close to those for seawater, around 50 mS•cm(-1). The performance of photo-Fenton reaction was essayed in order to improve the knowledge regarding this treatment technique. On the first place, this AOP and the ozonation process were compared. Results shown that increasing toxicity of ozonation effluents confirmed the choice of photo-Fenton as the most adequate treatment for pesticide polluted effluents. Experimental design criteria allowed then to determine optimal working conditions depending on the content of the reaction media, and enabled to prove the existence of endogenous catalyst inhibition in the presence of fosetyl-Al. Salinity essays were finally performed, yielding positive results even for highest conductivity effluents. Those positive results were also reflected in the increase of the biodegradability of the treated effluents, what leaded to the next step of the research. Biocompatibility of pretreated effluents was essayed by means of sequencing batch reactors (SBR). These devices were used to show how photo-Fenton indeed increased biodegradability of the effluents, and how it grown until a certain point when more hydrogen peroxide did not lead to better results. They were also utilized to assess the biocompatibility of high salinity pretreated effluents, as a first step towards the coupling with the slow sand filtration at high conductivities. Results obtained were extremely encouraging, given that even for the highest salinity concentrations (10 and 50 mS•cm(-1)), the performance of the bioreactor achieved an organic content reduction for more than 80% of the loaded concentration, which compared to the 10-20% removal achieved by photo-Fenton, justifies the need of combining both treatments. Guided by those positive results, the load of the slow sand filtration column with different salinity pretreated effluents was performed. Also positive results were obtained. The achieved elimination of the organic content was more than 75% when loaded with 10 mS•cm-1 effluent, and the refractory fraction (the remaining organic matter that cannot be oxidized either by photo-Fenton reaction or by the biomass metabolism) was the lowest also for this high conductivity. Molecular biology tools, MTBs, used in this thesis were based on cloning and sequencing techniques of 16S rRNA genes. They allowed characterizing the bacterial population of one of the assessed SBRs and of the different loading stages of the slow sand filtration column. They showed how with the increase of salinity, the population in the slow sand filtration column loosed diversity, despite the fact that the performance of the column was still proficient. This fact stated how a very different microbial consortium could be developing the same functions as others. According to obtained results, it could be finally concluded that the coupling between photo-Fenton reaction and slow sand filtration column could be an effective treatment alternative for implementing the recycling strategies of hydroponics greenhouse leachates proposed by CENIT-MEDIODIA Project. For its part, MBTs were revealed as powerful tools to characterize microbial population and increase the understanding of the bioreactions taking part in bioremediation., Esta tesis se enmarca en la colaboración entre el Departamento de Ingeniería Química de la Universidad de Barcelona y el Departamento de I+D de Acciona Agua S.A.U, en el marco del Proyecto CENIT- MEDIODIA (2007-2010). Esta iniciativa la componen un consorcio de empresas un consorcio de empresas y centros de investigación que unieron esfuerzos de innovación en el desarrollo de un nuevo concepto de Invernaderos Hidropónicos Avanzados. La colaboración entre la Universidad de Barcelona y Acciona Agua se centró en la optimización de los recursos hídricos de dichos invernaderos. Así se evaluó la funcionalidad de un tratamiento combinado que integrara un Proceso de Oxidación Avanzada (reacción foto-Fenton), y un reactor biológico (columna de arena de filtración lenta), aplicados a la corriente de desecho de un sistema de recirculación de lixiviados provenientes del nombrado invernadero avanzado. Las particularidades de dicho sistema de reciclado harían que el sistema combinado tuviese que trabajar con efluentes con alto contenido en pesticidas (metomilo, imidacloprid y fosetyl-Al, fueron escogidos para simular los lixiviados de invernadero) y conductividades entre 11 y 50 mS•cm-1. De este modo el principal objetivo del proceso integrado sería el de conseguir la máxima eliminación de los compuestos xenobióticos y de la carga orgánica que los acompañe en el efluente tratado. Así pues, la experimentación se llevó a cabo frente a tres aspectos relacionados con el sistema combinado: estudio de la reacción foto-Fenton, ensayos con biorreactores, y empleo de herramientas de biología molecular (MBT, en sus siglas en inglés) aplicadas a la caracterización de la biomasa desarrollada en los biorreactores ensayados. Según los resultados obtenidos, se llegó a la conclusión de que la combinación de la reacción foto-Fenton y la columna de filtración lenta podría ser una alternativa de tratamiento eficaz para la aplicación de las estrategias de reciclaje de los lixiviados hidroponía presentadas en Proyecto CENIT-MEDIODIA. Además, MBT se revelaron como poderosas herramientas para caracterizar la población microbiana de distintos biorreactores y las funciones que desempeñan.

Tesis del Departament de Química Analítica de la Universitat de Barcelona (UB).-- Fecha de defensa 37-11-2007., [CAT] Tant el desenvolupament humà com l’assoliment d’un bon estat ecològic dels ecosistemes requereixen d’una aigua de qualitat. En aquest sentit, els processos de depuració i regeneració de l’aigua residual són claus per tal de garantir una gestió sostenible d’aquest recurs. El treball dut a terme en la present tesi es desglossa en dos grans blocs. El primer d’ells es centra en l’estudi del comportament dels contaminants orgànics durant el seu tractament en aiguamolls construïts i el segon té en consideració la formació de subproductes de desinfecció durant el procés de regeneració., Els contaminants orgànics estudiats en la present Tesi pertanyen al grup dels fàrmacs i productes d’higiene personal (PPCPs), al de les substàncies prioritàries establertes com a tals en la Directiva Marc de l’Aigua 2000/60/EC i als subproductes de desinfecció. En aquest sentit s’han desenvolupat metodologies analítiques aplicades a l’anàlisi d’aquests compostos tant en aigües com en sòlids suspesos i sediments., L’estudi del comportament d’aquests compostos en aiguamolls construïts (de flux superficial i subsuperficial) s’ha realitzat des de dos enfocaments diferents. El primer d’ells és la injecció directa dels contaminants d’estudi, conjuntament amb un traçador mentre que el segon estudia l’atenuació dels PPCPs presents a l’aigua residual a mesura que aquests travessen l’aiguamoll., Com a resultat d’aquest estudi s’ha constatat una major eficiència en l’eliminació de gran part dels contaminants en aquells sistemes on hi predominen les rutes metabòliques aeròbies. En aquest sentit, la transferència d’oxigen als aiguamolls a través de la vegetació s’ha vinculat amb un increment en l’eliminació de contaminants orgànics., D’altra banda, es demostra com les interaccions d’aquests compostos amb la matèria orgànica i el conjunt de la rizosfera tenen un paper clau a l’hora d’eliminar-los, sobretot quan es tracta de compostos més hidrofòbics., Finalment, en l’estudi de la formació de subproductes de desinfecció en aigües residuals regenerades, s’ha demostrat que la presència d’amoni en els efluents de les EDARs disminueix el risc de formació de trihalometans, essent un paràmetre clau per tal de controlar la formació d’aquests compostos., [ENG] Water of quality is a scarce and essential resource for human development. Then wastewater treatment and water reuse and reclamation are of high importance in order to assure a sustainable management of this resource., The work carried out in this thesis has been splitted in two parts, the first one related to the study of the behavior of organic pollutants in constructed wetlands and the other one to the evaluation of disinfection by-products formation during regeneration processes. The organic pollutants considered can be classified in three classes; pharmaceutical and personal care products (PPCPs), the ones included as priority substances by the EU Framework Directive 2000/60/EC and the disinfection by-products. In this sense, analytical methodologies have been developed in order to analyze these compounds in water, suspended solids and sediments., The behavior of these compounds in constructed wetlands (surface and subsurface flow) has been assessed by both, the injection of pollutants with a tracer, and by studying the attenuation of organic pollutants already present in raw wastewater. As a result of these studies, it has been observed the highest removal efficiencies in vertical flow constructed wetlands where organic matter removal is predominantly by aerobic pathways. Consequently a positive vegetation effect has been observed due to its increase on oxygen transfer to the system. On the other hand, it has been shown that organic pollutants have a high interaction with the organic matter and the rizosphere and that is more relevant for the hydrophobic ones., Finally, in the study of disinfection by-products formation, it was observed that the presence of ammonium in WWTPs effluents decrease the risk of trihalomethanes formation.

La toxicologia és l'estudi dels efectes adversos que causen compostos químics en organismes vius. Certs tòxics són específics per a neurones o grups de neurones resultant en el seu dany o la seva mort. La present tesi doctoral tracta aspectes neurotoxicològics de plaguicides organoclorats i compostos de mercuri. Els pesticides organoclorats produeixen en mamífers un síndrome d'hiperexcitabilitat acompanyat de convulsions mentre que el mercuri produeix malalties neurodegeneratives. Al sistema nerviós central de mamífers el glutamat és el neurotransmissor excitador principal, mentre que l'àcid gamma-aminobutíric (GABA) i glicina són els neurotransmissors inhibidors principals. Els pesticides organoclorats inhibeixen els corrents induïts per GABA interaccionant al lloc de la picrotoxinina del receptor GABAA, i d'altra banda els compostos de mercuri afecten a la transmissió sinàptica a través de múltiples accions en receptors i canals iònics, actuant selectivament sobre les cèl·lules granulars de cerebel in vivo. Els objectius de la tesi van ser: (1) l'estudi del bloqueig del receptor de glicina en comparació al receptor GABAA per part dels compostos organoclorats i (2) l'alteració del sistema GABAèrgic i glutamatèrgic així com la viabilitat neuronal per part dels compostos de mercuri. Cultius primaris de cèl·lules granulars de cerebel glutamatèrgiques que expressen funcionalment el receptor GABAA i el receptor de glicina van ser utilitzats al llarg de tot l'estudi. La inhibició del flux de clorur induït per glicina diferencia el lindà dels ciclodiens. El lindà va inhibir amb potència similar tant el flux de clorur induït per GABA com l'induït per glicina, mentre que l'-endosulfà i el dieldrin van ser molt més potents al receptor GABAA que al receptor de glicina. Un model farmacofòric obtingut mitjançant anàlisis computacionals va mostrar una regió formadora de ponts d'hidrogen responsable de l'acció diferencial dels ciclodiens al receptor GABAA, mentre que cinc regions hidrofòbiques estarien mediant l'acció dels ciclodiens i el lindà en ambdós receptors. Metilmercuri i clorur de mercuri alteraren la farmacologia del receptor GABAA potenciant la unió de flunitrazepam al lloc modulador de les benzodiazepines. A més a més, ambdós compostos de mercuri van inhibir el transport de glutamat i van produir paral·lelament a aquest efecte un increment del glutamat alliberat al medi i la oligomerització del transportador de glutamat neuronal EAAT3. La pèrdua de viabilitat mitocondrial produïda per metilmercuri i clorur de mercuri va ser prèvia a la neuronal i no relacionada amb excitotoxicitat. El metilmercuri va produir una mort neuronal dependent de mitocondri però independent de caspases a través de la translocació del factor iniciador de l'apoptosis (AIF) del mitocondri cap al nucli. Al llarg d'aquest treball els efectes d'ambdós compostos de mercuri han estat mimetitzats per un agent alquilant de grups sulfhidril i revertits per agents reductors indicant un mecanisme d'acció universal d'oxidació de les cisteïnes per a aquests compostos. Malgrat aquest mecanisme comú, metilmercuri i clorur de mercuri tenen accions diferencials en alguns dels seus efectes així com en la seva potència, que podria estar determinada per la capacitat del mercuri en un o dos llocs d'acomplexació (CH3Hg+ i Hg+2). Ambdós compostos de mercuri van causar un increment de clorur intracel·lular, i la omissió de clorur al medi d'assaig o bé la presència d'un bloquejant de canals de clorur no dependent de receptor van determinar alguns dels efectes dels compostos de mercuri observats. En conclusió, els pesticides organoclorats produeixen una neurotoxicitat mediada per receptor actuant sobre la neurotransmissió inhibidora mentre que els compostos de mercuri tenen un ampli ventall d'accions en diferents dianes tant al sistema de neurotransmissió inhibidor com excitador així com a nivell de les vies de mort neuronal.