Search

El dossier d’aprenentatge és un dels instruments que s’ha mostrat especialment idoni per organitzar i fomentar el procés formatiu autònom de l’estudiant universitari, ja que, per una banda, esdevé un element que estructura el coneixement i s’adapta a la diversitat dels estudiants i dels continguts, mentre que, per altra banda, potencia cadascun dels sabers i processos necessaris per aprendre amb autonomia.

Entrevista amb la Dra. Sancho sobre la seva experiència d'ús del dossier d'aprenentatge al Grau d'Arqueologia.

A partir de les dades recopilades al llarg de les nostres recerques, mostrem el potencial de l'arqueologia per a l'estudi del món rural a la Catalunya medieval. Els principals eixos que tractarem són l'utillatge agrari, les instal·lacions per a la transformació i emmagatzematge de productes agraris, l'activitat ramadera, els espais agraris i les àrees de captació de recursos. En aquest sentit, creiem que podem aportar dades força interessants que ens han de servir per a potenciar les recerques interdisciplinàries en temes d'història rural d'època medieval

A partir de les dades recopilades al llarg de les nostres recerques, mostrem el potencial de l’arqueologia per a l’estudi del món rural a la Catalunya medieval. Els principals eixos que tractarem són l’utillatge agrari, les instal·lacions per a la transformació i emmagatzematge de productes agraris, l’activitat ramadera, els espais agraris i les àrees de captació de recursos. En aquest sentit, creiem que podem aportar dades força interessants que ens han de servir per a potenciar les recerques interdisciplinàries en temes d’història rural d’època medieval., The potential of archaeology for the study of rural life in Medieval Catalonia is demonstrated by the data collected during our research. The main topics discussed are the agricultural equipment used, the facilities employed for the processing and storage of agricultural goods, farming, and agricultural spaces for resource-raising. Discussing these characteristics we believe we can provide enough interesting data in order to promote further interdisciplinary research concerning rural and agricultural history.

Presentem els resultats del projecte d’innovació docent (2011PID-UB/45) que, amb el mateix títol, que duu aquest article, hem portat a terme les autores de mateix. El disseny de l’assignatura Història Medieval de Catalunya s’ha realitzat partint d’un model d’avaluació per competències pel que s’han dissenyat un segui de materials docents adequats a la proposta d’avaluació continuada. Finalment s’analitza el resultat de l’enquesta que, a petició de les autores, van respondre tots els estudiants implicats en aquesta experiència. Considerem els resultats positius, no només de cara als estudiants sinó també pel què ha suposat de treball en equip i col•laboratiu dins de l’equip docent que l’ha fet possible., En este artículo presentamos los resultados del proyecto de innovación docente (2011PID-UB/45) que, bajo el mismo título, hemos llevado a cabo las autores que lo firman. El diseño de la asignatura “Història Medieval de Catalunya”, se ha realizado partiendo de un modelo de evaluación por competencias para el cual hemos preparado una serie de materiales docentes adaptados a nuestra propuesta de evaluación continuada. Para finalizar hemos analizado el resultado de la encuesta de valoración que elaboramos y pedimos a la totalidad de los estudiantes que respondieran. Como conclusión de nuestro trabajo hacemos una valoración positiva de la experiencia, no sólo por lo que respecta a los estudiantes sino también por el trabajo en equipo que hemos podido realizar dentro del equipo docente que lo ha hecho posible., In this paper we present the results of teaching innovation project (2011PID-UB/45) that, under the same title, we have carried out the authors who sign it. The design of the course "Medieval History of Catalonia", is based on a competency evaluation model. We have prepared teaching materials adapted to our continued evaluation model. Finally, we have analyzed the results of the valuation survey that all students have responded. We make a positive valuation, not only with respect to students but also about the teamwork that we have done within the teaching team that has made this possible.

Presentem quatre exemples d’usos de l’aigua a l’edat mitjana i moderna que hem pogut documentar a través de la recerca arqueològica portada a terme els darrers anys i que es corresponen a cronologies diferents: L’aprofitament de l’aigua de pluja en l’hàbitat tardoantic i altmedieval d’Els Altimiris (segles v-viii); El control i l’ús de l’aigua en l’establiment siderúrgic de Fabregada (segles xi-xiii); El circuït de l’aigua en el Castell de Mur (segles xi-xv) i La captació d’aigües subterrànies a partir del sistema de qãnat, a la Sínia (segle xvi).Cada un d’aquests exemples l’interpretem dins del seu context històric i arqueològic i finalment fem una valoració general de l’eficàcia d’aquests modestos sistemes hidràulics i de la importància que tinguerena l’edat mitjana i moderna., We present four examples of water use in the Middle Ages and Modern we have been documented through archaeological research conducted in recent years and which correspond to different chronologies: The use of rainwater in a late antiquity and high medieval age habitat of Els Altimiris (5th-8th Centuries); control and use of water in the iron industry of Fabregada (11th-13th centuries); the water circuit in the Castell de Mur (11th-15th centuries) and the exploitation of groundwater with the qanat system in La Sinia (16th Century). All of these examples we interpret it within its historical and archaeological context. Finally we do an assessment of the effectiveness of these modest hydraulic systems and their importance in the Middle Ages and Modern.

Presentem quatre exemples d'usos de l'aigua a l'edat mitjana i moderna que hem pogut documentar a través de la recerca arqueològica portada a terme els darrers anys i que es corresponen a cronologies diferents: L'aprofitament de l'aigua de pluja en l'hàbitat tardoantic i altmedieval d'Els Altimiris (segles v-viii); El control i l'ús de l'aigua en l'establiment siderúrgic de Fabregada (segles xi-xiii); El circuït de l'aigua en el Castell de Mur (segles xi-xv) i La captació d'aigües subterrànies a partir del sistema de qãnat, a la Sínia (segle xvi).Cada un d'aquests exemples l'interpretem dins del seu context històric i arqueològic i finalment fem una valoració general de l'eficàcia d'aquests modestos sistemes hidràulics i de la importància que tingueren a l'edat mitjana i moderna

Reflexiones acerca de la forma de abordar los estudios sobre la explotación de recursos minerales y su transformación en la Edad Media. Se propone una investigación a partir de las aportaciones de los textos escritos, la arqueología y la analítica aplicada a los materiales arqueológicos, así como los datos procedentes de fuentes orales, iconografía y estudios etnográficos. Se abordan las formas de explotación de minerales metálicos y no metálicos, la sal y el agua como recurso mineral y como dichas explotaciones producen transformaciones en el paisaje que pueden identificarse y analizarse desde una perspectiva histórica.

L'estudi de les propietats òptiques de materials és una de les àrees de recerca més habituals en l'àmbit de les capes primes. L'interès es troba sovint motivat per l'ample ventall d'aplicacions (com els filtres òptics interferencials) on aquestes propietats tenen un paper primordial. Com a conseqüència, els mètodes de caracterització òptica de materials han estat intensament desenvolupats, tant a nivell de les tècniques experimentals com de les modelitzacions teòriques i els tractaments numèrics.L'objectiu d'aquesta Tesi ha estat el desenvolupament i la utilització pràctica d'un programari de càlcul per a la caracterització òptica de materials en estructures multicapa. El programari pretén ser d'abast general, però ha estat dissenyat principalment per a l'estudi de materials usats en filtres interferencials. En termes generals, les mostres que s'analitzen són estructures formades per una o vàries làmines primes de materials isòtrops dipositades sobre un substrat. Les propietats òptiques de les mostres es descriuen amb un nombre reduït de paràmetres (en general els gruixos de les capes i els paràmetres que defineixen les relacions de dispersió de les constants òptiques dels materials). Per a la caracterització de les mostres s'utilitzen mesures espectroscòpiques fotomètriques i el·lipsomètriques.La present Memòria està estructurada en sis Capítols que es poden agrupar en dues parts. Així, els dos primers Capítols són de caire fonamentalment teòric i presenten els conceptes bàsics necessaris per al desenvolupament del programari de càlcul. D'aquesta manera, al Capítol 1 es recullen els models matemàtics per a la parametrització de les constants òptiques dels materials. S'hi estudien diferents formulacions que determinen la dependència de les constants òptiques amb la freqüència de la radiació electromagnètica (models dispersius). Es pretén donar una visió general dels models habitualment utilitzats en el domini espectral òptic, però amb especial incidència en els models que s'han emprat en la Tesi. El segon Capítol aborda els aspectes més rellevants del mètode de caracterització desenvolupat. La primera part del segon Capítol analitza diferents models matemàtics per al càlcul de les propietats òptiques de les estructures multicapa. Seguidament es fa una breu descripció de les tècniques experimentals utilitzades: l'espectrofotometria i l'el·lipsometria. Finalment, es discuteixen aspectes computacionals dels programes de càlcul: la modelització matemàtica de la mostra, la definició d'una funció de mèrit i la tria d'un algoritme d'ajust.La segona part de la Memòria consisteix en un recull d'estudis i aplicacions realitzats amb els programes de càlcul. A cada Capítol s'exposen diferents exemples que presenten com a denominador comú una determinada problemàtica en la caracterització. En lloc d'agrupar els exemples segons el tipus de material o aplicació, s'ha optat per aquesta organització perquè il·lustra de forma clara diversos conceptes clau d'acord amb la nostra recerca. Així, el Capítol 3 conté un seguit d'exemples que posen de relleu la importància del model dispersiu dels materials per a la correcta descripció de les mesures experimentals. Al Capítol 4 es posa de manifest la necessitat d'una modelització realista de l'estructura física de la mostra. El Capítol 5 descriu diverses estratègies d'ajust per a casos en què la inversió numèrica de les dades experimentals és especialment complexa. Finalment, el Capítol 6 introdueix l'anàlisi multimostra com a eina de caracterització que augmenta la fiabilitat dels resultats. Finalment cal esmentar que del programari de càlcul desenvolupat se n'ha realitzat una versió Graphic User Interface formada per un seguit de programes que poden ser utilitzats de forma senzilla per a usuaris treballant en laboratoris de dipòsit de capes primes. A l'Apèndix es presenta el NKD Software, que descriu breument les característiques i el funcionament d'aquests programes., The study of the optical properties of materials is one of the most common research areas in thin film technology. The interest is often motivated by the large number of applications where optical properties play an important role, like the interferential optical coatings. Consequently, the methods for the optical characterization of materials in thin film phase have been intensively developed, both the experimental techniques and the numerical approaches.The aim of this work has been the development and application of numerical methods for the optical characterization of materials in multilayer structures and its implementation in a software package. The software consists of a general purpose program, although it has been mainly designed for the study of materials used in interferential optical coatings. The analyzed samples are structures consisting of one or several layers of isotropic materials deposited on a substrate. The optical behaviour of the samples is described by a reduced number of parameters (in general, the thicknesses of the layers and the parameters defining the dispersion relations for the optical constants of the materials). Spectrophotometric and ellipsometric measurements are considered for the characterization of the samples.The dissertation is divided in two parts: the first one describes the theoretical aspects of the development of the characterization method and the software and the second part illustrates the application of the program to the study of several types of samples. Thus, the first chapter contains the theoretical background of the dispersion models that are used to describe the optical properties of the analyzed materials. In the second chapter, different numerical methods to calculate the optical properties of multilayer structures are compared. After that, a brief description of the used experimental techniques is given. Finally, the chapter describes the proposed characterization method and its implementation in a software package.The second part of the dissertation consists of a collection of studied cases. In each chapter, the different studies present a common problem or difficulty in the procedure of characterization. This organization has been preferred rather than a standard classification of the studies according the type of material or sample, because it illustrates in a better way the typical problems involved in the optical characterization of materials. Thus, Chapter 3 shows the relevance of an accurate choice of the dispersion model for the optical constants of the investigated materials. In Chapter 4, the importance of the physical structure of the sample is illustrated. Strategies for the cases where the numerical difficulties arise during the fitting procedure are shown in Chapter 5. Finally, in Chapter 6 is demonstrated the utility of the simultaneous analysis of different samples. An Appendix depicts the main features of the developed software package.

We would like to introduce our group of research, [CONTRA TAEDIUM], created by professionals from different fields, that have contributed in this article. Our purpose is to expose our reflections based on our own experiences, not only in research, but also in teaching. We propose new forms of writing history in order to understand the dairy life of the women and men of the past, from birth to death. We would like to point out that interacting all types of sources is essential to understand our history. But, what really makes sense is to bring our students in the historical methodology and involve them in their education. Moreover, it is necessary to design new teaching materials using the new technologies, although it requires team-work and a great, but satisfying, effort

The castle of Mur is located in the mountain range of El Montsec in the Catalan Pre-Pyrenees. During the 10th and 11th centuries, Mur is the centre of a territory situated at the first line of the border with the Islam, between al-Andalus and the Catalan counties. This situation compels to design some measures of protection like a network of castles and watchtowers with a visual communication between them. The landscape of this zone is covered by forest and pastures, more tan fields that we can find down the valley and in the sunny slopes. The agriculture is based on cereals, vine and olive trees, but also irrigated crops that are related to a hydraulic infrastructure and some fruit trees. The remains that can be identified on the spot and the documents confirm it.

Cal advertir d'antuvi que considerem un error que hom intenti separar 'arqueologia cristiana' i 'arqueologia islàmica', induint a un antagonisme semblant al que, en el camp de l'historia, ha separat als arabistes dels llatinistes creant dos camps paral.lels d'invetigació que poques vegades es retroben. Els equips interdisciplinaris són avui del tot obligars. Cal unir esforços i millorar tècniques, no separar i dividir

[cat] El so forma part de les dinàmiques humanes, culturals i socials. Deixant de banda les sonoritats de la natura o accidentals, l’ésser humà confia i ha confiat històricament en els sons tant per a comunicar-se com per a expressar-se. La comprensió de la manera amb què la humanitat s’ha sostingut en el so depassa el concepte d’interpretació musical per incidir en aspectes com la gestió econòmica en l’espai, la relació de les persones amb la divinitat, les dinàmiques comercials i els seus intercanvis o el desenvolupament de la tècnica. Aquest estudi analitza i sistematitza l’activitat sonora humana en un espai temporal i àmbit geogràfic determinat, com és l’alta Edat Mitjana en territori català, en relació tant amb els seus àmbits culturals veïns com en el seu abans i després en el temps. L’activitat sonora s’ha diferenciat en la comunicació (sons) i l’expressió d’emocions (música), i, d’acord amb la configuració social medieval, cadascun d’aquests aspectes s’ha diferenciat en els àmbits en què els tres estaments feien ús del so i de la música: el poble (laboratores), l’elit aristocràtica (bellatores) i l’Església (oratores). Cada entorn social responia a unes necessitats sonores pròpies, de manera que la comprensió del fet sonor des de la història social i no des de la musicologia permet obtenir una perspectiva d’estudi cap a disciplines diferents i contribueix així a una percepció global del passat històric. L’anàlisi s’ha fet a partir d’un intens diàleg amb les fonts: sobretot iconogràfiques, literàries, documentals i arqueològiques, però també s’ha comptat amb altres disciplines com la llengua i l’etimologia, la història de la tècnica, la comparativa etnològica o la pràctica de la interpretació musical. Després de la necessària obtenció de dades, la comprensió del fet sonor s’ha posat de relleu a partir d’un exercici d’arqueologia experimental: la restitució tant d’instruments i objectes sonors com de tècniques d’expressió del so i de la música. En tot cas s’ha tingut en compte el context d’espai en què aquests sons es desenvolupaven, des de paisatges a edificis. A partir d’aquí es pot determinar la identificació concreta d’instruments diferents i per tant una lectura de context més precisa, el significat que aquests objectes suposen en la lectura iconogràfica, textual o filosòfica, la correcta denominació d’instruments i objectes sonors en llengua catalana, o la relació del so i la comunicació en les dinàmiques econòmiques i culturals. El diàleg entre les diverses disciplines i la restitució real del so del passat permeten entendre elements bàsics de comunicació que poden ser útils en aspectes diversos de la Catalunya medieval: la funció de campanes, les estratègies de comunicació militar, els conceptes simbòlics de les imatges o la comprensió de textos literaris a partir de la seva realitat sonora., [eng] Sound is part of human, cultural and social dynamics. Leaving aside the sounds of nature or accidental, human beings rely and have historically relied on sounds both to communicate and to express themselves. The understanding of the way in which humanity has sustained itself in sound goes beyond the concept of musical interpretation to affect aspects such as the economic management of space, the relationship of people with divinity, commercial dynamics and their exchanges or the development of the technique. This study analyzes and systematizes human sound activity in a specific temporal space and geographical area, the High Middle Ages in Catalan territory, in relation to both its neighboring cultural areas and its before and after in time. Sound activity has been differentiated into communication (sounds) and expression of emotions (music). In accordance with the medieval social configuration, each of these aspects has been differentiated in the areas in which the three estates made use of sound and music: people (laboratores), aristocratic elite (bellatores) and Church (oratores). Each social environment responded to its own sound needs, so that the understanding of the sound fact from social history and not from musicology allows obtaining a study perspective towards different disciplines and thus contributes to a global perception of the past. The analysis was based on a dialogue with the sources: iconographic, literary, documentary and archaeological, but other disciplines such as language and etymology, history of technology, ethnological comparison or the practice of musical interpretation. After the necessary data acquisition, the understanding of the sound fact has been highlighted based on an exercise of experimental archaeology: the restitution of both sound instruments and objects as well as sound and music expression techniques. The spatial context in which these sounds developed, from landscapes to buildings, has been considered. From this point it is possible to determine the specific identification of different instruments and therefore a more precise reading of context, the meaning these objects assume in the iconographic, textual or philosophical reading, the correct naming of instruments and sound objects in Catalan, or the relationship between sound and communication in economic and cultural dynamics.

[cat] L’edat mitjana a Mallorca es troba fortament condicionada per la conquesta cristiana de Jaume I, un esdeveniment decisiu que va suposar l’erradicació del llegat islàmic anterior i la irrupció d’una realitat cultural i material noves. D’entre els vestigis d’aquesta darrera, destaca per la seva humilitat, abundància i potencial informador, la ceràmica. A través d’ella es poden traçar les principals rutes comercials que aturaven al port de Mallorca, determinar la recepció de les distintes produccions i el seu consum per part dels habitants de Ciutat de Mallorca, així com documentar l’ús inesperat d’alguns dels espais urbans en els que es troba, no sempre vinculats a l’entorn domèstic. La tesi analitza, des d’un punt de vista interdisciplinari, distints conjunts ceràmics inèdits procedents de jaciments urbans que abasten el període comprès entre el segon terç del segle XIII i la primera meitat del segle XIV. L’elecció d’aquesta forquilla cronològica sorgeix de la necessitat de compensar un desequilibri latent entre aquest període i un segle XV plenament documentat i protagonitzat per l’enlluernadora vaixella de llambreig metàl·lic. Al llarg d’aquestes pàgines es mostrarà la convivència de les distintes produccions, els solapaments, substitucions, continuïtats i canvis que testimonien un fenomen d’adopció de la ceràmica a gran escala i s’integren dins una dinàmica en la que aquesta passarà de ser un mer objecte útil a erigir-se, en determinats casos, en una mostra de la cultura popular medieval així com un potent vehicle transmissor d’una cultura visual compartida entre les distintes manifestacions artístiques del moment., [eng] The Middle Ages in Mallorca are strongly conditioned by the Christian conquest of Jaume I, a decisive event that meant the eradication of the previous Islamic legacy and the irruption of a new cultural and material reality. Among the vestiges of the latter, pottery stands out for its humility, abundance and informative potential. Thanks to it, we can trace the main commercial routes that stopped in the port of Mallorca, we can establish the reception of the different productions and their consumption by the inhabitants of Ciutat de Mallorca. We can also document the unexpected use of the urban areas in which it is found, not always linked to the domestic environment. The thesis examines, from an interdisciplinary point of view, different unpublished ceramic assemblages from urban deposits that span the period between the second third of the 13th century and the first half of the 14th century. The choice of such a chronological range arises from the need to compensate the latent imbalance between this period and a fully documented 15th century, starring the dazzling lusterware. Throughout these pages, We will show the coexistence of the different productions, the overlaps, substitutions, continuities and changes that witness a large scale phenomenon of adoption of ceramic vessels and are integrated into a dynamic in which pottery goes from being a mere useful object to become, in certain cases, a sample of medieval popular culture as well as a powerful conveyer of the visual culture shared between the different art media of the moment.

[ita] Il presente lavoro di tesi si è basato su un approccio multidisciplinare utile per eseguire una ricostruzione del paesaggio monastico che si andò formando e modificando nella città di Benevento tra i secoli VII-XIII. Per raggiungere l’obiettivo prefissato la ricerca è stata articolata in più parti. La prima è stata dedicata allo studio delle pubblicazioni sugli esisti degli scavi archeologici al fine di tracciare i cambiamenti urbanistici di Benevento, dal periodo romano fino ad arrivare alle modifiche apportate dai longobardi. Particolare attenzione è stata riservata all'ampliamento del circuito murario fatto eseguire dal principe Arechi II nel 774 per la fondazione della Civitas Nova. Con l’utilizzo Geografical Information System (GIS), sulla base di carte topografiche realizzate da studiosi e archeologi negli anni precedenti, sono state elaborate nuove carte sulle quali è possibile osservare i cambiamenti suddetti. Una volta comprese le modifiche urbanistiche, lo studio è stato orientato sulle vicende storiche che interessarono la città, dall’arrivo dei longobardi fino al 1266, anno in cui terminò la dominazione sveva. Ancora, lo studio della copiosa bibliografia ha fatto sì che l’attenzione fosse rivolta anche alle strategie messe in atto dai duchi, dai principi e poi dagli imperatori al fine di affermare il proprio potere su una delle più importanti città del Mezzogiorno. Tra queste emerge la fondazione, costruzione e il sostegno economico dei monasteri. Si è cercato, poi, di definire con più dati le ragioni che portarono alla fondazione degli edifici monastici e di tracciare i cambiamenti urbanistici di Benevento dovuti in particolar modo allo sviluppo delle stesse strutture. Anche questa parte della ricerca è stata integrata con l’impiego del GIS, grazie al quale sono stati localizzati i complessi monastici nel contesto urbano ed extraurbano in base alla loro attestazione temporale. Questo ha consentito tracciare una panoramica cronologica delle fondazioni monastiche. Infine, si propone uno studio inedito di due monasteri benedettini selezionati: il monastero femminile e quello maschile di Santa Sofia e il monastero femminile di San Vittorino. Con l’analisi di documenti editi ed inediti, conservati principalmente nell'Archivio del Museo del Sannio e nella Biblioteca Capitolare di Benevento, è stato possibile ricostruire sia i rapporti che gli abati e le badesse riuscirono ad instaurare con le classi dominanti che andarono ad occupare l'Italia meridionale e la nobiltà locale, sia identificare il loro ricco patrimonio costituito da terreni, chiese e monasteri distribuito in differenti regioni meridionali., [spa] El presente trabajo de tesis se sustenta sobre un enfoque multidisciplinario eficaz para realizar una reconstrucción del paisaje monástico que se formó y modificó en la ciudad de Benevento entre los siglos VII-XIII. En primer lugar, para alcanzar el objetivo fijado, han sido analizados con detalle los resultados de las excavaciones arqueológicas realizadas en la ciudad con el fin de trazar y comprender los cambios urbanísticos de Benevento, desde el período romano hasta las modificaciones aportadas por los longobardos. Se ha prestado una atención especial a la expansión del circuito amurallado que en el 774 el príncipe Arechi II hizo construir para la fundación de la Civitas Nova. Con la utilización de los Sistemas de Información Geográfica (GIS) sobre la base de los mapas topográficos realizados por arqueólogos e investigadores previos a nosotros, se ha elaborado el conjunto de las cartografías digitales sobre las que se asienta nuestro análisis, en las que se pueden observar las transformaciones parcelarias anteriormente mencionadas. Una vez entendidas las modificaciones urbanísticas, el estudio se ha orientado hacia la comprensión de los acontecimientos históricos que afectaron la ciudad, desde la llegada de los longobardos hasta el 1266, año en que terminó la dominación suaba. Gracias a la abundante bibliografía existente, sabemos que los duques, los príncipes y también los emperadores pusieron en práctica un conjunto de estrategias destinadas a afianzar su poder sobre una de las ciudades más importantes del “Mezzogiorno”. Entre estas herramientas se encuentra la fundación, la construcción y el apoyo económico a los monasterios por parte de los gobernantes de la ciudad. Después se ha tratado de definir con más datos las razones que llevaron a la fundación de los edificios monásticos y se han detectado los cambios urbanísticos de Benevento relacionados con la construcción de los mismos. Esta parte de investigación ha venido acompañada por un importante trabajo de georeferenciación con GIS, gracias al cual se han localizados los complejos monásticos en el contexto urbano y extraurbano en base a su ubicación territorial y temporal. Esto ha permitido trazar una panorámica cronológica de las fundaciones monásticas. En segundo lugar, se propone un estudio detallado de dos monasterios bededictinos: el monasterio femenino y masculino de Santa Sofía y el femenino de San Vittorino. Con el estudio de los documentos inéditos y publicados, conservados principalmente en el Archivo del Museo del Sannio y la Biblioteca Capitular de Benevento, ha sido posible tanto reconstruir las relaciones que los abades y las abadesas lograron establecer con las clases que ocuparon y dominaron el sur Italia, especialmente los normandos, y la nobleza local, como identificar sus ricos patrimonios constituido da tierras, iglesias y monasterios., [eng] This thesis work is based on an effective multidisciplinary approach to realize a rebuilt of the monastic landscape that was formed and modified in Benevento town, between the 7th and 13th centuries. As first step, to achieve the set objective, it has been analyzed in details the results of the archaeological excavations carried out in the town, with the scope to trace and understand the town urban changes, from the Roman period to the modifications that has been brought by the Longobards. Special attention has been paid to the expansion of the walls that Prince Arechi II built in 774 for the foundation of the "Civitas Nova". Once the urban modifications has been comprised, the study has been oriented towards the comprehension of the historical events that have affected the city, from the arrival of the Longobards until 1266, the year which the Swabian domination ended in. Thanks to the abundant existing bibliography, we know that the dukes, the princes and also the emperors have put into practice a set of strategies aimed to strengthen their power over one of the most important cities of the "Mezzogiorno" (south of Italy). Among these tools is the founding, construction, and financial support of monasteries by city rulers. Afterwards, it has been made an attempt to define with more data the reasons that have led to the foundation of the monastic buildings and the urban changes in Benevento related to their construction have been detected. In a second step, it has been proposed a detailed study of two Benedictine monasteries: the female and male monastery of Santa Sofía and the female monastery of San Vittorino. With the study of unpublished and published documents, conserved mainly in the Archives of the Museo del Sannio and the Biblioteca Capitular de Benevento, it has been possible both to reconstruct the relationships that the abbots and abbesses managed to establish with the classes that have occupied and dominated the South Italy, especially the Normans, and the local nobility, as it has been identified with their rich heritage consisting of land, churches and monasteries.

[cat] Aquesta tesi doctoral té com a objectiu l’estudi de la participació de la Corona d’Aragó a les armades pontifícies durant el Cisma d’Occident i, en especial, la contribució de les galeres catalanes. Les relacions entre el papat i la Corona tingueren una dimensió que anava més enllà de la pròpia monarquia. Tant el rei com nombrosos nobles, clergat, ciutats i ciutadans honrats participaren en aquestes campanyes navals a canvi de privilegis i beneficis polítics i econòmics. L’eix cronològic de les flotes analitzades va des del 1370, poc abans de que s’originés el Cisma, fins a les acaballes d’aquest, amb l’esquadra de 1415. La tesi es tanca amb un apèndix documental amb la transcripció dels comptes de l’organització d’aquesta última armada., [eng] This thesis aims to study the participation of the Crown of Aragon in the papal fleets during the Western Schism and, especially, the contribution of the Catalan galleys. The period of the fleets analyzed here starts in 1370, shortly before the beginning of the schismatic episode, and ends with the papal fleet of 1415.

[cat] La tesi pretén delinear un quadre diversificat de la gestió dels perills de la mar, del conflicte marítim a la Corona d’Aragó entre 1410 i 1458. La cronologia comprèn un dels períodes de la seva màxima expansió en el Mediterrani: des del final del regnat de l’últim rei de la casa de Barcelona, Martí l’Humà, a la mort del segon rei de la dinastia Trastàmara, Alfons el Magnànim. La recerca s’emprèn a partir del punt de vista privilegiat de les tres principals ciutats marítimes de la Corona: Barcelona, València i Mallorca. L’estructura de la tesi s’articula en quatre grans blocs o capítols. El primer, de caràcter introductori, reconstrueix els orígens de la relació entre els diversos òrgans de poder i la guerra marítima: el paper del rei, a través del control dels armaments privats i de la seva pròpia flota, comandada per l’almirall; el de les ciutats marítimes i, successivament, el de la Diputació i el de les corporacions de mercaders. El segon capítol analitza les funcions i la composició de la flota reial i de les flotes ciutadanes. El tercer, versa sobre la guerra de cors privada: els seus objectius, la seva evolució durant les diverses conjuntures polítiques i els seus resultats. Finalment, el quart està dedicat a la captivitat com a conseqüència de la pirateria, específicament als mitjans de redempció lligats al binomi econòmic captura-rescat i al doble ús i rendibilitat de les captures humanes entre cristians i musulmans. La guerra de cors, la pirateria i la guerra marítima en general, com a parts d’un mateix prisma triangular, representaren activitats econòmiques fortament influenciades per les decisions polítiques i els ritmes de la diplomàcia internacional, que, com a conseqüència, comportaren importants repercussions socials. Els mecanismes ofensivo-defensius, les actituds i les respostes conjunturals identificades a les mars durant els regnats dels dos primers Trastàmara marcarien el precedent de futures actuacions en una època molt més convulsa en el camp marítim i naval, mentre que, a la vegada, serien exclusivament representatives d’una realitat política, administrativa i conceptual en vies de desaparició., [eng] This PhD dissertation offers a diversified picture of the management of maritime threats and conflicts in the Crown of Aragon between 1410 and 1458. The chronology covers one of the periods of the Crown’s maximum expansion in the Mediterranean: from the end of the reign of Martin the Humane, the last king of the house of Barcelona, to the death of the second king of the house Trastámara, Alfonso the Magnanimous. My research undertakes the point of view of the three most important maritime cities of the Crown: Barcelona, Valencia and Majorca. The thesis is structured in four big chapters. The first one, by way of introduction, reconstructs the origins of the connections between different management authorities and the maritime war. It analyses the role of the king in controlling privateers and his own fleet, commanded by the admiral; the role of maritime cities, and, successively, that of the Diputació and merchant corporations. The second chapter analyzes the function and composition of the royal fleet and cities’ fleet. The third one deals with the privateering war and includes its objectives, its evolution through various political circumstances and its effects. Finally, the fourth part is dedicated to captivity as a consequence of piracy. This last chapter focuses on the ransoming means linked to the economic duality capture- rescue and on the double use and profitability of human captures between Christians and Muslims.

[cat] La present tesi doctoral té com a objectiu l’estudi del model d’ocupació altmedieval en la comarca natural del Baix Montseny. Sota el marc teòric de l’arqueologia del paisatge, es pretén valorar les possibilitats d’un conjunt metodologies multidisciplinàries en la investigació històrica. Les metodologies es mouen entre la geografia i les matemàtiques i inclouen, entre altres tècniques, l’estudi de les conques visuals, de les àrees de captació de recursos, el traçat de rutes òptimes o l’anàlisi de conglomerats jeràrquics. Per aconseguir un bon aprofitament d’aquests mètodes és fonamental una utilització intensiva d’eines informàtiques d’ús especialitzat, com són els gestors de base de dades, els programes d’anàlisi estadístic o els sistemes d’informació geogràfica (SIG). Els SIG tenen un paper cabdal en els estudis del paisatge, ja que són capaços d’integrar la informació geogràfica i social i, alhora, són eines molt potents per realitzar anàlisis. El paisatge es defineix com un sistema interrelacionat entre la natura i l’acció humana i, per tant, els canvis polítics i socials també produeixen efectes en l’espai natural. Els esdeveniments polítics i econòmics del període altmedieval no van ser una excepció, i el paisatge rural es va veure transformat en igual magnitud. El sector comprès pel Baix Montseny ha tingut una ocupació ininterrompuda des del neolític fins als nostres dies i, a més, l'orografia presenta una clara dicotomia entre la plana i la muntanya. Aquests dos aspectes fan del Baix Montseny un bon candidat per a estudiar-hi les dinàmiques d’ocupació i explotació del territori dins un període temporal llarg., [eng] The main aim of this thesis is to study the model of early medieval occupation in the Baix Montseny (Catalonia). Under the theoretical framework of landscape archaeology, the aim is to assess the possibilities of a set of multidisciplinary methodologies in historical research. The methodologies are moving between geography and mathematics and include, among other techniques, viewshed analysis, catchment areas, optimal routes or hierarchical cluster analysis.

[cat] La present tesi doctoral, concebuda a partir de la consulta d’una part dels fons notarials medievals de les viles de Castelló d’Empúries i Peralada (aproximadament 450 volums datats entre els anys 1260 i 1360), té l’objectiu de determinar com es va organitzar la mòlta de cereals i el batanatge de teixits al comtat d’Empúries i al vescomtat de Rocabertí durant la baixa edat mitjana, més concretament des de finals del segle XIII fins mitjan segle XIV. L’estudi es divideix en tres grans apartats. En el primer (capítols 1 i 2), es parla dels aspectes vinculats amb la propietat de les instal•lacions i la fiscalització que les autoritats senyorials i municipals van dur a terme de las activitats que s’hi realitzaven. En el segon bloc (capítols 3 i 4) s’analitzen les característiques dels molins i les seves infraestructures, així com certes qüestions sobre la seva planificació, construcció i manteniment. Finalment, en els últims capítols (5, 6 i 7), es fa referència als mecanismes i contractes utilitzats per procedir a l’administració i explotació de les diverses instal•lacions., [eng] The present doctoral thesis, conceived from the consult to a part of the medieval notarial funds of the villas of Castelló d’Empúries and Peralada (approximately 450 volumes that are dated between the ages 1260 and 1360), has the determinate how the grinding cereals et fulling tissues were organized in the county of Empúries and the Rocabertí’s viscounty during the Low Middle Age, concretely from at the end of the thirteen century until the middle of the fourteen century. This study is divided in to big three blocks. In the first one (chapters one and two) deal with the aspects that are blind with the facility’s property and the inquiry that the lordly authorities had done to the activities that were realized. In the second one (chapters three and four) I have analysed the mill’s characteristics and their facilities and also the questions about their planning, construction and maintenance. And finally, in the last chapters (five, six and seven) I have talk about the mechanisms and contracts used to behave to the administration and exploitation of the some facilities.