Search

L'objectiu general d'aquesta tesi ha estat d'esbrinar la càrrega ideològica que subjau enl'ús d'un o d'un altre model de llengua formal per part dels membres de la comunitat deparla valenciana. Amb aquesta finalitat s'han analitzat les intervencions de 106 participantsen la sèrie documental Entre els nostres, que va emetre el segon canal de RTVV, Punt 2,en la temporada 2001-2002. En la selecció del corpus es va tenir ben present el criteri de larepresentativitat, fonamental en una recerca de tipus qualitatiu com aquesta: elsparticipants configuren un ventall de les més diverses procedències geogràfiques i socials,incloent-hi l'edat o el nivell de formació.L'anàlisi s'ha dut a terme a partir d'una metodologia clarament interdisciplinària,que tot partint de la base de la sociolingüística, pren elements de la pragmàtica, de l'anàlisicrítica del discurs i de la mateixa sociologia, com en la revisió del concepte fugisser icabdal d'ideologia. En definitiva, s'assumeix un enfocament del treball sociolingüístic quemira de centralitzar en el mateix parlant, com a membre d'un grup social, l'anàlisi delcomportament lingüístic en tant que comportament social.Es tracta, al capdavall, de superar l'esquema de regust conductista que situa lasituació comunicativa en el lloc de l'estímul i la parla en el de la resposta. Això es pot dura terme prenent en consideració la representació que es fa el parlant d'aquella situació,com a factor determinant de la seua manera d'actuar, més determinant que la situaciómateixa. Aquesta representació només pot tenir una base ideològica, des del moment queés possible observar diverses opcions segons el grup social.La perspectiva adduïda també implica la voluntat de passar pel sedàs analític latasca mateixa de la investigació sociolingüística. En aquest treball, s'han revisat conceptestan cabdals com el de comunitat lingüística o el d'estàndard lingüístic de la llenguacatalana, imprescindibles per a una anàlisi de les implicacions ideològiques de l'úslingüístic com la que plantegem ací.Entre els resultats de l'anàlisi, s'actualitza la descripció dels grups ideològics ques'associen generalment a aquests models, grups que se solen descriure a partir de la seuasituació en l'esquema identitari i de dreta-esquerra. En aquest sentit, també cal destacarque s'observa que la lleialtat formal dels valencians no sempre es correlaciona amb lainstrumental, cosa que posa en entredit l'aplicació abusiva del terme diglòssia i ensuggereix un altre: el valor d'autenticitat aplicat a la praxi lingüística. Caldria entendreaquest valor com l'adhesió a les variants lingüístiques de la tradició oral enfront de lespropostes formals, institucionals o ideològiques, sense que això implique necessàriamentuna devaluació de la percepció de la llengua pròpia enfront d'altres llengües., The key issue of this doctoral thesis is to examine the ideological charge whichunderlies the use of the different formal language models existing in the Valencianspeakingcommunity within the Catalan linguistic community. To this aim, theinterventions of several participants in a documentary series broadcasted by RTVV in theseason 2001-2002 are studied. Representativeness, a crucial issue in a qualitative researchhas been taken into account in the selection of the corpus: the participants belong to themost diverse geographical and social origins.The methodology used is necessarily interdisciplinary: it starts from thesociolinguistics, and then some pragmatic elements as well as sociology and CriticalDiscourse Analysis have been considered. As a result, the analysis of the linguisticbehaviour considered as a social behaviour is focalised on the speaker himself/herself.All in all, the aim is to overcome the behaviourist scheme which locates thecommunicative situation in the place of the stimulus and the speech in the place of theresponse. This can be completed by taking into account the representation made by thespeaker of this situation, as a decisive factor of his or her way of acting, and even moreimportant, than the situation itself. This representation can only have an ideological basis,from the moment in which it is possible to observe different options depending on thesocial group.The perspective used also implies the determination to analyse the sociolinguisticresearch task from an ideological point of view. For instance, in this study have beenreviewed such crucial concepts as linguistic community or language standard, applied tothe Catalan language.Among the results of the analysis the following can be pointed out: formal loyaltyis not always correlated to use. This questions the excessive employment of the termdiglossia and suggests another: the value of authenticity as applied to linguistic praxis.This term aims to describe the occurrence in which the speaker shows a preference by theoral linguistic variants instead of the formal, institutional or ideological proposals, notnecessarily implying despise of the vernacular.