Search

Mai cap fabricant no ha fet una màquina de rentar automàtica que escarneixi la fesomia d'una rentadora humana. Els enginyers han adaptat la tecnologia a la feina i han aconseguit andròmines cúbiques amb aparença de moble de cuina, en comptes d'androides amb articulacions similars a les del C-3PO. Aquestes màquines tenen molts avantatges i en general la gent s'estima més fer-les servir i no pas rentar a mà, tret d'algunes peces de roba delicades. Pel que fa a la traducció automàtica (TA), ha passat molt altrament. Tot i les recomanacions de Bar-Hillel el 1960, en què van començar a confluir les propostes de la intel·ligència artificial amb les del generativisme en lingüística, els investigadors van dirigir llurs esforços vers dissenys que volien ser "intel·ligents" i reproduir el coneixement humà. Així, durant unes quantes dècades hom ha codificat una gran quantitat de coneixement lingüístic en diccionaris i gramàtiques (bilingües, multilingües o interlingües), a fi de fer-lo processable per mitjans computacionals. Malgrat els considerables recursos humans i tècnics que s'hi ha esmerçat, els sistemes que n'han resultat (SYSTRAN, METAL, LOGOS, ATLAS, etc.) no han satisfet les expectatives. Per no parlar de projectes que han estat abandonats a mig fer, tot i haver-s'hi dedicat inversions formidables –EUROTRA, ROSETTA– o dels que no han passat mai de ser simples prototips de laboratori, com ara MENTOR, KBMT, etc. L’amortització indispensable d’uns costos de desenvolupament tan elevats ha fet que la sortida al mercat d’alguns d’aquests productes hagi estat a uns preus prohibitius. Tot i així, el mercat a vist aparèixer altres productes a més bon preu –PC Tranlator, Language Assistant, etc.– i que, en vist els anteriors, s’han fet quasi sense tecnologia (amb diccionaris bilingües molt bàsics un coneixement sintàctic i semàntic mínim). Sigui com sigui, les traduccions que s’han obtingut no arriben ni de bon tros a competir en qualitat amb la traducció manual. Després d’uns resultats tan pobres, a partir de primeries dels anys noranta hom ha anat modificant el disseny dels programes amb la incorporació de tecnologies i objectius més factibles. Després hi tornarem.