Search

Las multitudes inteligentes son grupos de individuos que se movilizan gracias a las nuevas potencialidades que ofrecen las tecnologías de la información y el conocimiento. La acción de estas multitudes ha sido objeto de estudio por su capacidad de incidencia en el ámbito político-social, con sonadas movilizaciones como la que derrocó al presidente filipino Joseph Estrada en 2001 o la organizada el 13 de Marzo de 2004 delante de la sede del Partido Popular en plena jornada de reflexión y dos días después del ataque Islamista del 11M. A pesar del interés académico, la acción de las multitudes inteligentes no se ha abordado desde su capacidad de construcción del espacio urbano en el que desarrolla sus movilizaciones. Desde esta vocación explicativa espacial, la presente investigación pretende desentrañar las lógicas, prácticas y significados que la acción colectiva de las multitudes inteligentes realiza y otorga en y al espacio urbano. Nuestro objetivo es establecer si estas movilizaciones tienen peso específico en los procesos dialécticos implicados en la construcción social del espacio urbano que, paradigmáticamente, hemos identificado en las dinámicas de confrontación entre espacios de resistencia y espacios abstractos. Para ello hemos realizado el estudio sobre una de las movilizaciones de multitudes inteligentes más importantes de últimos años en España: el Movimiento 15M y el asentamiento Acampada Sol. Les multituds intel·ligents són grups d'individus que es mobilitzen gràcies a les noves potencialitats que ofereixen les tecnologies de la informació i el coneixement. L'acció d'aquestes multituds ha estat objecte d'estudi per la seva capacitat d'incidència en l'àmbit político-social, amb sonades mobilitzacions com la que va enderrocar el president filipí Joseph Estrada el 2001 o l'organitzada el 13 març 2004 davant de la seu del Partit Popular en plena jornada de reflexió i dos dies després de l'atac Islamista l'11-M. Malgrat l'interès acadèmic, l'acció de les multituds intel·ligents no s'ha abordat des de la seva capacitat de construcció de l'espai urbà en el qual desenvolupa les seves mobilitzacions. Des d'aquesta vocació explicativa espacial, aquesta investigació pretén desentranyar les lògiques, pràctiques i significats que l'acció col·lectiva de les multituds intel·ligents realitza i atorga a l'espai urbà. El nostre objectiu és establir si aquestes mobilitzacions tenen pes específic en els processos dialèctics implicats en la construcció social de l'espai urbà que, paradigmàticament, hem identificat en les dinàmiques de confrontació entre espais de resistència i espais abstractes. Per això hem realitzat l'estudi sobre una de les mobilitzacions de multituds intel·ligents més importants d'últims anys a Espanya: el Moviment 15M i l'assentament Acampada Sol. Smart mobs are groups of individuals that are mobilized by the new potential offered by information and knowledge technologies. The action of these masses has been studied for their capacity to influence the political and social mobilization with high-profile as that ousted Philippine President Joseph Estrada in 2001 or held on March 13, 2004 in front of the Partido Popular headquarters the day of reflection and two days after the Islamist attacks of the M11. Despite the academic interest, the action of Smart Mobs has not been addressed since its capacity building of urban space in which to develop their mobilizations. From this vocation explanatory space, this research aims to unravel the logic, practices and meanings that the collective action of Smart Mobs and grants in place and the urban space. Our goal is to establish whether these demonstrations have weight in the dialectical processes involved in the social construction of urban space, paradigmatically, we have identified the dynamics of confrontation between spaces of resistance and abstract spaces. We therefore performed a study on the mobilization of Smart Mobs most important years in Spain: the 15M movement and the Acampada Sol settlement.

En un escenari de transformació de l'economia global en el context de la bioeconomia o el capitalisme cognitiu i una forta crisi econòmica, emergeixen nous moviments que utilitzen la potència de les xarxes a través dels mitjans d'autocomunicació de masses per construir processos de mobilització social. A través de l'experiència Democràcia Real Ya i en concret a Barcelona amb l'obertura de nous moviments múltiples a partir del 15M, s'aborda el cas des d'un posicionament metodològic com a Investigador Militant, s'identifica la genealogia i el context en el que es desenvolupa per veure els seus antecedents rellevants, s'analitza l'experiència a través dels processos produïts de agregació molecular, comunicació i organització, i s'aprofundeix amb la nova subjectivitat produïda a partir d'aquestes línies de treball, que fugen de les formes dominants de producció de subjectivitat capitalística, i que obre les portes a la constitució de nous processos amb formes de revolució molecular. Finalment, s'analitza l'experiència a través de la seva relació amb la ciutat i es caracteritza el concepte de ciutat-xarxa que integra totes les dimensions en que es desenvolupa i es caracteritza la presència dels commons tant al pla discursiu com al immanent de l'experiència, estudiant com aquest concepte i pràctiques associades poden contribuir a la obertura de nous camps de possibilitats. En un escenario de transformación de la economía global en el contexto de la bioeconomía o el capitalismo cognitivo y una fuerte crisis económica, emergen nuevos movimientos que utilizan la potencia de las redes a través de los medios de autocomunicación de masas para construir procesos de movilización social. A través de la experiencia Democracia Real Ya y en concreto en Barcelona con la apertura de nuevos movimientos múltiples a partir del 15M, se aborda el caso desde un posicionamiento metodológico como Investigador Militante, se identifica la genealogía y el contexto en el que se desarrolla para ver sus antecedentes relevantes, se analiza la experiencia a través de los procesos producidos de agregación molecular, comunicación y organización, y se profundiza con la nueva subjetividad producida a partir de estas líneas de trabajo, que huyen de las formas dominantes de producción de subjetividad capitalística, y que abre las puertas a la constitución de nuevos procesos con formas de revolución molecular. Finalmente, se analiza la experiencia a través de su relación con la ciudad y se caracteriza el concepto de ciudad-red que integra todas las dimensiones en que se desarrolla y se caracteriza la presencia de los commons tanto en el plano discursivo como en el inmanente de la experiencia, estudiando cómo este concepto y prácticas asociadas pueden contribuir a la apertura de nuevos campos de posibilidades. In a transformation scenery of global economy in the context of bioeconomy or cognitive capitalism and a strong economic crisis, new movements emerge which use the power of networking through mass media to build social self-mobilization processes.

Cuestiones exclusivas hasta ahora del debate pedagógico, como los modelos de enseñanza-aprendizaje o el tipo de destrezas y competencias a adquirir por nuestros menores, han ampliado su escenario de discusión al ser ahora la sociedad la que demanda perfiles profesionales y humanos más adaptados a los tiempos que corren. Para ello, no debemos partir de la idea de que nuestros menores disponen de una destreza natural para moverse en los nuevos entornos tecnológicos, pues probablemente sean sus necesidades comunicativas las que estén promoviendo ese uso. Se necesitan pequeñas ideas prácticas y buenos referentes metodológicos que nos permitan abrir el limitado mundo que se desarrolla de forma digital en torno a nuestros jóvenes; su zona de desarrollo próximo no ha hecho más que comenzar la migración hacia lo global y su responsabilidad como ciudadanos digitales adquiere ahora una importancia que está por descubrir, pero que no podemos ignorar por más tiempo. Matters that until now were exclusive to pedagogic debate, such as teaching-learning models or the kinds of skills and abilities needed by the youth of today, have now entered a wider discussion arena, as it is society as a whole that expects professional and human profiles to be more adapted to current times. To achieve this, we should not assume that our youths possess some natural ability to act in the new technological environments, as it is probably their communicative needs that give rise to using these environments. Modest practical ideas and solid methodological referents are needed which will allow us to open up the limited world that is digitally evolving around our young people. The area of development they are about to enter has just started to shift towards globality and their responsibility as digitally-aware citizens is acquiring an importance still to be discovered but which we can no longer remain oblivious to. Qüestions exclusives fins ara del debat pedagògic, com ara els models d'ensenyament-aprenentatge o el tipus de destreses i competències que han d'adquirir els nostres menors, han ampliat el seu escenari de discussió en ser ara la societat la que demana perfils professionals i humans més adaptats als nostres dies. Per a això, no hem de partir de la idea que els nostres menors disposen d'una destresa natural per a moure's en els nous entorns tecnològics, ja que probablement són les seves necessitats comunicatives les que estiguin promovent aquest ús. Es necessiten petites idees pràctiques i bons referents metodològics que ens permetin obrir el limitat món que es desenvolupa de forma digital entorn dels nostres joves; la seva zona de desenvolupament proper no ha fet més que començar la migració cap al global i la seva responsabilitat com a ciutadans digitals adquireix ara una importància que està per descobrir, però que no podem ignorar per més temps.