Search

As one of the most singular sound artists on the American scene since the early 1980s, William Basinski has created a defiant approach to sound that has helped configure new aesthetics of listening. His compositions, if that is the proper term, are primarily created by registering, cutting, assembling, and looping melodies recorded on old tapes. This text examines two of Basinski’s most intriguing works: The Disintegration Loops (2002) and On Time Out of Time (2019). Both pieces explore notions of time, obsolescence, and technology through highly experimental creative strategies. The first of these works emerged unexpectedly while, in an attempt to digitalize the content of old tapes, their magnetic material cracked and flaked off, causing the sound to slowly collapse. The second was commissioned by Caltech and MIT’s Laser Interferometer Gravitational-Wave Observatory (LIGO) and transforms sound waves generated by the collision of two black holes that occurred 1.3 billion years ago. Thus, this text underlines how the artist’s work is intertwined with an active investigation of sonic recording tools and temporality. Ultimately, Basinski’s oeuvre proves that dying media and new technologies can merge to produce intricate, emotional, and visionary artworks that question the limits of our understanding of sound and how it is experienced. Como uno de los artistas sonoros más singulares de la escena estadounidense, William Basinski ha mantenido desde principios de la década de 1980 una desafiante aproximación al sonido que ha contribuido a configurar nuevas estéticas de la escucha. Sus composiciones, si ese es el término adecuado, son creadas principalmente mediante el registro, corte, ensamblaje y repetición en bucle de melodías grabadas en cintas antiguas. Este texto examina dos de las obras más intrigantes de Basinski: The Disintegration Loops (2002) y On Time Out of Time (2019). Ambas piezas exploran las nociones de tiempo, obsolescencia y tecnología a través de estrategias creativas altamente experimentales. El primero de estos trabajos surgió inesperadamente, cuando, al intentar digitalizar el contenido de las viejas cintas, su material magnético se resquebrajó y se desprendió, lo que causó que el sonido muriese lentamente. El segundo fue encargado por el Observatorio de Detección de Ondas Gravitatorias (LIGO, por sus siglas en inglés; operado por el Instituto de Tecnología de California y el Instituto Tecnológico de Massachusetts), y transforma las ondas de sonido generadas por la colisión de dos agujeros negros que se produjo hace 1,3 billones de años. Así, este texto señala cómo la obra del artista se imbrica en una investigación activa sobre las herramientas de grabación sonora y la temporalidad. En última instancia, los trabajos de Basinski demuestran que los medios obsoletos y las nuevas tecnologías pueden fusionarse para producir obras de arte intrincadas, emotivas y visionarias que cuestionan los límites de nuestra comprensión del sonido y su experiencia.

En aquest article es planteja el problema de l’obsolescència de les aplicacions d’humanitats digitals a partir de l’experiència de la base de dades CBDRS (Catàleg i Biblioteca Digital de Relacions de Successos) i es presenten les diferents estratègies que implica l’adopció de fluxos de treball per a adaptar-se a les noves tecnologies i mantenir, conservar i ampliar o millorar les dades i els objectes digitals. La rapidesa de l’avanç i el desenvolupament tecnològic, i els canvis en els paradigmes o les metodologies inherents comporten la necessitat de tornar a dissenyar les aplicacions perquè funcionin correctament i puguem fer ús de la informació que ens brinden. En el grup SIELAE es va crear l’any 1994 una base de dades relacional per a emmagatzemar informació bibliogràfica sobre relacions de successos amb tecnologies que llavors eren capdavanteres però que avui resulten antiquades (tot i que el programari s’ha anat actualitzant i que s’han fet ja diversos ajustos); alhora, els progressos en el coneixement del camp de recerca, impulsats pel treball amb la base de dades, han donat lloc a alguns canvis en el model de dades i a la necessitat de gestionar un volum d’informació que no s’havia previst. Totes aquestes raons (els avanços tecnològics, les modificacions en el model de dades o el volum ingent d’informació) justifiquen que, dues dècades després, ens plantegéssim la necessitat de donar suport a una reenginyeria de la base de dades CBDRS, ja que l’aplicació presentava problemes de rendiment (el temps d’espera després d’una cerca és elevat) i, a més, l’usuari vol ara més usabilitat i més prestacions en els catàlegs digitals.En aquest treball presentem els avanços en la reenginyeria de la base de dades CBDRS, que es construeix com proveïdor de dades del protocol OAI-PMH, en el format Dublin Core, i així poder-se integrar en metacercadors que implantin aquest protocol, com ARACNE, Xarxa d’Humanitats Digitals i Lletres Hispàniques, que, a més, és agregador d’altres recol·lectors com Hispana (portal d’accés al patrimoni digital i agregador nacional) i Europeana (portal d’accés al patrimoni digital europeu). Les actualitzacions i modificacions a les quals es va sotmetre la base de dades CBDRS l’han fet molt més potent, capaç d’emmagatzemar una gran quantitat d’informació i de retornar-la a l’usuari segons múltiples criteris de cerca en un temps d’espera mínim; a més, permet exportar els resultats de cerques a altres formats i enviar-los automàticament. Una de les grans novetats de CBDRS és que es completa amb un sistema GIS, que permet visualitzar la informació resultat de les consultes en mapes. Finalment, és una aplicació multidispositiu, amb una interfície capaç d’adaptar-se automàticament a diferents aparells (telèfons mòbils, tauletes, ordinadors…), i garantir així l’accessibilitat total del contingut., This article examines the problem of the obsolescence of Digital Humanities software based on the experience of the CBDRS database (Catalogue and Digital Library of News Pamphlets), and presents the different strategies involved, including the adoption of workflows to adapt to new technologies and conserve, store, expand or improve our data and digital objects. The speed of progress and technological development and the shifts in the inherent paradigms and methodologies require us to re-engineer the software so that it works effectively and enables is to use the information that it gives us, In 1994, at the headquarters of the SIELAE, a relational database was created to store bibliographic information on accounts of events with technologies that were cutting edge at time, but which are now outdated (despite the software being updated and several adaptations already having been made). Meanwhile, the advances in knowledge in the field of research, facilitated by the work on the database, have led to certain changes in the data model and the need to manage an unexpectedly large volume of information. For all these reasons (technological advances, modifications of the data model and the huge volume of information), two decades later, we have addressed the need to re-engineer the CBDRS database, as the software suffered from performance issues (the long time required to wait after a search) and users now expect greater usability and functionalities from digital catalogues. Therefore, in this article, we present the progress made in the re-engineering of the CBDRS database, which is being constructed as a data provider using the OAI-PMH protocol in the Dublin Core format, thereby enabling its integration with meta-search engines that apply this protocol, such as ARACNE (the Spanish Digital Humanities and Arts Network), which also aggregates other collections, such as Hispana (access portal to national digital heritage and aggregator) and Europeana (access portal to European digital heritage). The updates and modifications applied to the CBDRS have made it a far more powerful database with the capacity to store a large amount of information, which can be retrieved by the user in no time at all by applying multiple search criteria. In addition, it will enable search results to be exported to other formats and sent automatically. One of the great new developments of the CBDRS database is that a GIS system has been added, which enable us to view the information resulting from map consultations. Lastly, in is a multi-device application, with an interface that automatically adapts to different devices (smartphones, tablets, computers, etc.), thereby ensuring the full accessibility of the content., En este trabajo se plantea el problema de la obsolescencia de las aplicaciones de Humanidades digitales a partir de la experiencia con la base de datos CBDRS (Catálogo y Biblioteca Digital de Relaciones de Sucesos), y se presentan las diferentes estrategias que pasan por la adopción de flujos de trabajo para adaptarnos a las nuevas tecnologías y para mantener, conservar y ampliar o mejorar nuestros datos y objetos digitales. La rapidez del avance y desarrollo tecnológico y los cambios en los paradigmas o metodologías inherentes implican la necesidad de reingenierías de las aplicaciones para que funcionen correctamente y podamos hacer uso de la información que nos brindan. En el seno del grupo SIELAE se creó, en el año 1994, una base de datos relacional para almacenar información bibliográfica sobre Relaciones de sucesos con tecnologías que entonces eran punteras pero que hoy resultan anticuadas (a pesar de que el software se fue actualizando y de que se han realizado ya diversos ajustes); al mismo tiempo, los progresos en el conocimiento del campo de investigación, propiciados gracias al trabajo con la base de datos, dieron lugar a algunos cambios en el modelo de datos y a la necesidad de gestionar un volumen de información que no se había previsto. Todas estas razones (los avances tecnológicos, las modificaciones en el modelo de datos o el volumen ingente de información) justifican que, dos décadas después, nos planteásemos la necesidad de soportar una reingeniería de la base de datos CBDRS, pues la aplicación presentaba problemas de rendimiento (el tiempo de espera tras una búsqueda es elevado) y, además, el usuario espera ahora más usabilidad y mayores prestaciones en los catálogos digitales. Pues bien, en este trabajo presentamos los avances en la reingeniería de la base de datos CBDRS, que se construye como data provider del protocolo OAI-PMH, en el formato Dublin Core, y así poder integrarse en metabuscadores que implementen dicho protocolo, como ARACNE. Red de Humanidades Digitales y Letras Hispánicas, que, además, es agregador de otros recolectores como Hispana (portal de acceso al patrimonio digital y agregador nacional) y Europeana (portal de acceso al patrimonio digital europeo). Las actualizaciones y modificaciones a las que fue sometida la base de datos CBDRS la han convertido en una base de datos mucho más potente, capaz de almacenar gran cantidad de información y de devolverla al usuario según múltiples criterios de búsqueda en un tiempo de espera mínimo; además, permite exportar los resultados de búsquedas a otros formatos y enviarlos automáticamente. Una de las grandes novedades de CBDRS es que se completa con un sistema GIS, que permite visualizar la información resultado de las consultas en mapas. Por último, es una aplicación multidispositivo, con una interfaz capaz de adaptarse automáticamente a diferentes dispositivos (teléfonos móviles, tabletas, ordenadores…) y garantizar así la accesibilidad total contenido.

Analysis and study of a digital preservation project. Analysis of the elements that form it, dangers threatening our data and hardware, explaining solutions and techniques, tools and policies that protect data beyond the span life of a particular format or digital device containing them. Anàlisi i estudi d'un projecte de preservació de dades digitals. Anàlisi dels elements que ho conformen, dels perills que amenacen actualment a les dades i als seus suports físics i presentació de solucions mitjançant tècniques, eines i polítiques destinades a preservar les dades més enllà de la vida útil d'un format en concret o el suport que les conté. Análisis y estudio de un proyecto de preservación de datos digitales. Análisis de los elementos que lo conforman, los peligros que amenazan actualmente a los datos ya sus soportes físicos y presentación de soluciones mediante técnicas, herramientas y políticas destinadas a preservar los datos más allá de la vida útil de un formato en concreto o el soporte que las contiene.

L'article presenta una revisió de les trajectòries que van seguir una sèrie de pràctiques artístiques produïdes des de Mèxic amb el suport de tecnologies electròniques i digitals, entre la segona meitat de la dècada dels noranta i la primera dels dos mil. Aquestes trajectòries han estat organitzades segons dos itineraris de circulació de l'art; un de condicionat per la presència d'una infraestructura d'alta tecnologia gràcies al Centro Multimedia del Centro Nacional de las Artes, i un altre de nodrit per un ambient cultural d'obsolescència tecnològica. Es revisen primer algunes de les raons que han motivat l'oblit d'aquestes pràctiques en la història de l'art a Mèxic, i a continuació, partint d'una aproximació des dels nous materialismes, s’ofereix una lectura de les lògiques que operen en la seva materialitat. Amb això es busca contribuir als estudis sobre el rol que han tingut les tecnologies de nous mitjans en la reconfiguració de la materialitat de l'art.