Search

Aplicación web para iniciar el procedimiento sancionador por infracciones a ordenanzas municipales. La aplicación web debe ejecutarse en un entorno seguro, proporcionar información necesaria sobre personas y empresas para iniciar procedimientos sancionadores y permitir la imposición de nuevas sanciones. Las nuevas sanciones se podrán geolocalizar, fotografiar, pagar por TPV virtual y se imprimirán para su entrega a los sancionados con la inclusión de código de barras CSB60 modalidad 2 para su pago en banco. Web application to initiate sanctioning procedure. The web application must run in a secure environment, provide necessary information about individuals and companies to initiate sanctioning procedures and allow the imposition of new sanctions. The new sanctions can be geolocated, photographed, paid by virtual POS and will be printed for delivery to those sanctioned with the inclusion of the CSB60 modality 2 barcode for bank payment. Aplicació web per a iniciar el procediment sancionador per infraccions a ordenances municipals. L'aplicació web ha d'executar-se en un entorn segur, proporcionar informació necessària sobre persones i empreses per a iniciar procediments sancionadors i permetre la imposició de noves sancions. Les noves sancions es podran geolocalitzar, fotografiar, pagar per TPV virtual i s'imprimiran per al seu lliurament als sancionats amb la inclusió de codi de barres CSB60 modalitat 2 per al seu pagament en banc.

La Comissió Europea defineix l'administració electrònica com la utilització de les TIC en les administracions públiques associada a canvis organitzatius i noves aptituds del personal amb l'objectiu de millorar els serveis públics, reforçar els processos democràtics i fer costat a les decisions públiques. Moltes administracions locals de petita i mitjana població han rebut l'arribada de l'administració electrònica amb un cert recel en haver d'endinsar-se en una nova forma de treball digital que desconeixien, afrontant un canvi darrere l'altre de la millor manera possible per a tirar endavant un projecte (e-administració) que no acaba d'arrencar. L'objectiu d'aquest treball és proporcionar un mètode senzill per a mesurar la situació actual de la implantació de l'administració electrònica que permeti identificar els problemes i oferir possibles solucions que es puguin orquestrar per a resoldre'ls. La Comisión Europea define la administración electrónica como la utilización de las TIC en las administraciones públicas asociada a cambios organizativos y nuevas aptitudes del personal con el objetivo de mejorar los servicios públicos, reforzar los procesos democráticos y apoyar a las decisiones públicas. Muchas administraciones locales de pequeña y mediana población han recibido la llegada de la administración electrónica con cierto recelo al tener que adentrarse en una nueva forma de trabajo digital que desconocían, afrontando un cambio tras otro de la mejor manera posible para sacar adelante un proyecto (e-administración) que no termina de arrancar. El objetivo de este trabajo es proporcionar un método sencillo para medir la situación actual de la implantación de la administración electrónica que permita identificar los problemas y ofrecer posibles soluciones que se puedan orquestar para resolverlos. The European Commission defines e-government as the use of ICT in public administrations associated with organizational changes and new staff skills with the aim of improving public services, strengthening democratic processes, and supporting public decisions. Many local administrations of small and medium population towns have been suspicious about the arrival of electronic administration when they have to upgrade to a new form of digital work that they were unaware of, struggling with one change after another in the best possible way to carry out a project (e-administration) that does not get to take off. The objective of this work is to provide a simple method to measure the current situation of the implementation of electronic administration that allows to identify problems and offer possible solutions that can be orchestrated to solve them.

El objetivo de este estudio es conocer el grado de implantación de la administración electrónica en los municipios de la isla de Tenerife, así como conocer qué enfoque se está siguiendo desde los distintos gobiernos municipales para realizar dicha implantación. El concepto de 'administración electrónica' es realmente de tipo poliédrico y está compuesto por diferentes elementos. En este estudio, partiremos de una definición de este concepto basada en tres pilares: en primer lugar, la tramitación interna que se realiza en la entidad; en segundo lugar, la calidad de la sede electrónica de la entidad y los servicios que se prestan desde ella; y por último, el modo de funcionamiento de las oficinas de atención ciudadana y cómo se integran éstas en la tramitación interna. Cada uno de estos elementos principales estará a su vez formado por una serie de indicadores individuales, y será por tanto el grado de conformidad que cada entidad tiene con este conjunto de indicadores lo que nos permitirá conocer, por un lado hasta qué punto cada uno de los Ayuntamientos de la isla de Tenerife está cumpliendo con las obligaciones legislativas existentes en la materia de referencia, y por otro si se está enfocando los cambios necesarios para mejorar los servicios públicos que se ofrecen al ciudadano. The objective of this study is to determine the state of compliance of electronic administration in the municipalities of Tenerife (Canary Islands), as well as to understand what approach is being followed by the different municipal governments to carry out such implementation. The concept of 'electronic administration' is actually multifaceted and is made up of different elements. In this study, we will start from a definition of this concept based on three pillars: first, the internal processing that is carried out in the entity; second, the quality of the entity's electronic site and the services provided by it; and finally, the mode of operation of the citizen service offices and how they are integrated into the internal processing. Each of these main elements will in turn be made up of a series of individual indicators, and therefore this set of indicators will allow us to know the state of compliance that each entity has, on the one hand, with the extent to which the city councils of Tenerife are complying with the existing legislative obligations in the matter of reference, and on the other if they are focusing the changes on the improvement of the public services offered to citizens. L'objectiu d'aquest estudi és conèixer el grau d'implantació de l'administració electrònica en els municipis de l'illa de Tenerife, així com conèixer quin enfocament s'està seguint des dels diferents governs municipals per realitzar-ne aquesta implantació. El concepte d'"administració electrònica" és realment de tipus polièdric i està compost per diferents elements. En aquest estudi, partirem d'una definició d'aquest concepte basada en tres pilars: en primer lloc, la tramitació interna que es realitza en l'entitat; en segon lloc, la qualitat de la seu electrònica de l'entitat i els serveis que es presten des d'ella; finalment, la manera de funcionament de les oficines d'atenció ciutadana i com s'integren aquestes en la tramitació interna. Cadascun d'aquests elements principals estarà al seu torn format per una sèrie d'indicadors individuals, i serà per tant el grau de conformitat que cada entitat té amb aquest conjunt d'indicadors que ens permetrà conèixer, d'una banda fins a quin punt cadascun dels Ajuntaments de l'illa de Tenerife està complint amb les obligacions legislatives existents en la matèria de referència, i d'altra si s'està enfocant els canvis necessaris per millorar-hi els serveis públics que s'ofereixen als ciutadans.

La irrupció de les TIC ha propiciat noves formes de relació que, en les administracions públiques, s'emmarquen en un context d'administració electrònica. L'estudi pretén analitzar com ha canviat la forma d'interacció entre els actors en aquest nou model d'administració. Per fer-ho es focalitza en l'anàlisi de l'activitat de foment que exerceix l'Ajuntament d'Esparreguera en la concessió de subvencions per al foment de projectes d'interès públic. El disseny de la recerca parteix d'un punt de vista pluralista metodològicament parlant al combinar tan tècniques de recollida i d'anàlisis pròpies de la metodologia quantitativa com qualitativa, realitzant enquestes per qüestionari i entrevistes en profunditat a les entitats del municipi que accedeixen a les diferents línies de foment. Els resultats evidencien que l'arribada de l'administració electrònica inevitablement comporta canvis en la forma d'interacció, sent el canvi de canal el més significatiu. Si bé és cert que han existit dificultats, sobretot entre els col·lectius amb menys capacitats digitals i amb un nivell formatiu més baix, els impediments més importants s'han donat en la pròpia complexitat del tràmit de les subvencions en sí mateix. La irrupción de las TIC ha propiciado nuevas formas de relación que, en las administraciones públicas, se enmarcan en un contexto de administración electrónica. El estudio pretende analizar cómo ha cambiado la forma de interacción entre los actores en este nuevo modelo de administración. Para ello se focaliza en el análisis de la actividad de fomento que ejerce el Ayuntamiento de Esparreguera en la concesión de subvenciones para el fomento de proyectos de interés público. El diseño de la investigación parte de un punto de vista pluralista metodológicamente hablando al combinar tan técnicas de recogida y de análisis propias de la metodología cuantitativa como cualitativa, realizando encuestas por cuestionario y entrevistas en profundidad a las entidades del municipio que acceden a las diferentes líneas de fomento. Los resultados evidencian que la llegada de la administración electrónica inevitablemente conlleva cambios en la forma de interacción, siendo el cambio de canal lo más significativo. Si bien es cierto que han existido dificultades, sobre todo entre los colectivos con menos capacidades digitales y con un nivel formativo más bajo, los impedimentos más importantes se han dado en la propia complejidad del trámite de las subvenciones en sí mismo. The emergence of TIC has fostered new forms of relationship that, in public administrations, are framed in a context of electronic administration. The study aims to analyze how the form of interaction between the actors in this new administration model has changed. For this, it focuses on the analysis of the promotion activity carried out by the Esparreguera City Council in the granting of subsidies for the promotion of projects of public interest. The research design starts from a methodologically pluralistic point of view by combining collection and analysis techniques typical of quantitative and qualitative methodology, conducting questionnaire surveys and in-depth interviews with the municipal entities that access the different lines of research. promotion. The results show that the arrival of electronic administration inevitably entails changes in the form of interaction, the change of channel being the most significant. While it is true that there have been difficulties, especially among groups with less digital skills and a lower level of training, the most important impediments have been in the complexity of the grant process itself.

Las dimensiones del sector público son muy amplias, ya que podemos encontrar dimensiones internacionales como la Unión Europea, dimensiones estatales como por ejemplo el gobierno de España, dimensiones autonómicas como la Generalidad de Cataluña y dimensiones locales local. En el transcurso de este trabajo de fin de máster me centraré en el ámbito autonómico de la comunidad de Cataluña, es decir, la Generalitat de Cataluña. Durante estos últimos años ha parecido una crisis sanitaria a nivel global que ha obligado a las administraciones a adaptarse a un cambio institucional y evolucionar más rápidamente en cuanto las TIC y las nuevas tecnologías y por lo tanto esta dimensión tecnológica ha tenido un gran protagonismo. En el transcurso de este trabajo pretendo analizar y dar respuesta a cuál ha sido la evolución en cuanto a las TIC y las nuevas tecnologías en la Generalidad de Cataluña, para prever si se han aumentado los servicios y los trámites electrónicos y qué beneficios y dificultades tiene tanto la administración como los usuarios con el fin de mantener una relación directa y acceder a sus servicios; además analizaré si se ha podido alcanzar los niveles adecuados para satisfacer las necesidades de la población, ya sea los mismos ciudadanos como los trabajadores públicos. Les dimensions del sector públic són molt amplies, ja que podem trobar dimensions internacionals com la Unió Europea, dimensions estatals com per exemple el govern d'Espanya, dimensions autonòmiques com la Generalitat de Catalunya i dimensions locals local. En el transcurs d'aquest treball de fi de màster em centraré en l'àmbit autonòmic de la comunitat de Catalunya, és a dir, la Generalitat de Catalunya. Durant aquests últims anys ha paregut una crisi sanitària a nivell global que ha obligat a les administracions a adaptar-se a un canvi institucional i evolucionar més ràpidament pel que fa les TIC i les noves tecnologies i per tant aquesta dimensió tecnològica ha tingut un gran protagonisme. En el transcurs d'aquest treball pretenc analitzar i donar resposta a quina ha sigut l'evolució pel que fa a les TIC i les noves tecnologies en la Generalitat de Catalunya, per tal de preveure si s'han augmentat els serveis i els tràmits electrònics i quins beneficis i dificultats té tant l'administració com els usuaris per tal de mantenir una relació directa i accedir als seus serveis; a més analitzaré si s'ha pogut assolir els nivells adequats per tal de satisfer les necessitats de la població, ja sigui els mateixos ciutadans com els treballadors públics. The dimensions of the public sector are very wide, as we can find international dimensions such as the European Union, state dimensions such as the Spanish government, regional dimensions such as the Generalitat de Catalunya and local local dimensions. In the course of this master's thesis I will focus on the autonomous community of Catalonia, that is, the Generalitat de Catalunya. In recent years there has been a global health crisis that has forced administrations to adapt to institutional change and evolve more quickly in terms of ICT and new technologies and therefore this technological dimension has played a major role. In the course of this work I intend to analyze and respond to the evolution of ICTs and new technologies in the Generalitat de Catalunya, in order to predict whether electronic services and procedures have increased. and what benefits and difficulties both the administration and users have in maintaining a direct relationship and accessing its services; I will also analyze whether the appropriate levels have been reached in order to meet the needs of the population, whether the citizens themselves or the public workers.

L'ús de les noves tecnologies per a la gestió pública i la prestació de serveis públics ha suposat, en els darrers temps, un canvi radical en la manera en què les administracions actuen i es relacionen amb els ciutadans. Aquesta revolució no és aliena a l'administració local ni als funcionaris de l'administració local amb habilitació de caràcter nacional. L'exercici de les funcions a aquests funcionaris reservades i, particularment, la fe pública dels secretaris, que és l'objecte d'aquest TFM, són transformades per les noves tecnologies, demandant de la professió una revisió del seu rol en els municipis, on, sovint, se'ls atribueix funcions de caràcter directiu.La finalitat de la investigació és analitzar l'impacte que té el desenvolupament de l'administració electrònica en la fe pública, si aquesta s'està digitalitzant en la mateixa mesura que la resta de l'organització, per què, i com afecta als propis secretaris aquest fenomen, des de la perspectiva de les seves funcions i rol dins l'organització. Per a fer-ho, s'ha acudit directament als protagonistes, sol·licitant la seva visió sobre l'assumpte. S'ha emprat metodologia tant quantitativa, a través d'un qüestionari, com qualitativa, per mitjà de diverses entrevistes a informants clau membres del col·lectiu. Dels resultats obtinguts es desprèn que la implantació de la fe pública digital no ha avançat al mateix ritme que el conjunt de l'administració electrònica. Dificultats organitzatives, la bretxa digital i problemes inclús de caràcter normatiu dificulten la seva expansió. El que sí queda clar és que és un procés sense retorn i que exigirà dels secretaris un esforç d'adaptació a una nova realitat en el qual serà necessari aconseguir noves competències, especialment en l'àmbit digital i directiu. El uso de las nuevas tecnologías para la gestión pública y la prestación de servicios públicos ha supuesto, en los últimos tiempos, un cambio radical en la manera en que las administraciones actúan y se relacionan con los ciudadanos. Esta revolución no es ajena a la administración local ni a los funcionarios de la administración local con habilitación de carácter nacional. El ejercicio de las funciones a estos funcionarios reservadas y, particularmente, la fe pública de los secretarios, que es el objeto de este TFM, son transformadas por las nuevas tecnologías, demandando de la profesión una revisión de su rol en los municipios, donde, a menudo, se los atribuye funciones de carácter directivo. La finalidad de la investigación es analizar el impacto que tiene el desarrollo de la administración electrónica en la fe pública, si esta se está digitalizando en la misma medida que el resto de la organización, por qué, y como afecta a los propios secretarios este fenómeno, desde la perspectiva de sus funciones y rol dentro de la organización. Para hacerlo, se ha acudido directamente a los protagonistas, solicitante su visión sobre el asunto. Se ha empleado metodología tanto cuantitativa, a través de un cuestionario, como cualitativa, por medio de varias entrevistas a informantes clave miembros del colectivo. De los resultados obtenidos se desprende que la implantación de la fe pública digital no ha avanzado al mismo ritmo que el conjunto de la administración electrónica. Dificultades organizativas, la brecha digital y problemas incluso de carácter normativo dificultan su expansión. Lo que sí queda claro es que es un proceso sin retorno y que exigirá de los secretarios un esfuerzo de adaptación a una nueva realidad en el cual será necesario conseguir nuevas competencias, especialmente en el ámbito digital y directivo. The use of new technologies for public management and the provision of public services has, in recent times, meant a radical change in the way administrations act and relate to citizens. This revolution is not alien to local administration nor local administration officials with national enabling. The exercise of functions to these officials reserved and, particularly, the public faith of the secretaries, which is the object of this TFM, are transformed by the new technologies, requiring the profession to review its role in the municipalities, where, often, they are attributed to functions of a managerial nature. The purpose of the research is to analyse the impact of the development of electronic administration on public faith, if it is being digitized to the same extent as the rest of the organization, why, and how this phenomenon affects the secretaries themselves, from the perspective of their functions and role within the organization. To do so, the protagonists have been approached directly, requesting their views on the matter. Have been used both quantitative and qualitative methodologies, through a questionnaire, and qualitative, through several interviews with key informants members of the collective. It follows from the results obtained that the implementation of the digital public faith has not progressed at the same rate as the entire electronic administration. Organizational difficulties, the digital divide and even regulatory problems hinder its expansion. What is clear is that it is a process without return and that will require the secretaries to try to adapt to a new reality in which new competences will have to be achieved, especially in the digital and managerial field.

En aquest treball de final de màster es desenvolupa un pla de participació per als territoris de l'Alt Pirineu i l'Aran amb l'objectiu que les persones joves puguin ser partícips de les polítiques públiques que afecten el seu territori i, d'aquesta manera, es vegin reflectides les seves necessitats. A més, havent-se detectat nombroses similituds entre els territoris que componen l'àrea geogràfica de l'Alt Pirineu i l'Aran, aquest pretén ser una guia per a desenvolupar els diferents plans locals o comarcals de manera que els territoris puguin compartir estratègia i objectius i així assolir fites més ambicioses. D'aquesta manera, després de detectar la necessitat de fer un projecte o pla de joventut que englobi tots els territoris que conformen l'Alt Pirineu i l'Aran, s'ha decidit desenvolupar aquest treball com a projecte aplicable, realista i eficaç. El pla participatiu en qüestió es desenvoluparia, d'una banda, a partir de l'ús dels nous mecanismes de participació com són la participació electrònica i l'ús de les eines TIC per a tirar endavant el projecte i fer-lo efectiu, i d'altra banda, també es combinaria amb una dimensió presencial més tradicional per tal d'assegurar l'heterogeneïtat dels participants en un territori on la cultura de la participació és encara molt incipient. Finalment, aquesta proposta de pla de participació està en consonància amb els objectius de la Xarxa Nacional d'Emancipació Juvenil: facilitar la participació i l'emancipació de les persones joves optimitzant recursos i compartint estratègies de manera que aquest procés pot ser la guia per avançar en termes de participació a l'àrea de joventut de tot el territori. En este trabajo de fin de máster se desarrolla un plan de participación para los territorios del l'Alt Pirineu i l'Aran con el objetivo de que las personas jóvenes puedan ser partícipes de las políticas públicas que afectan a su territorio y, de esta manera, se vean reflejadas sus necesidades. Además, habiéndose detectado numerosas similitudes entre los territorios que componen el área geográfica del l'Alt Pirineu i l'Aran, este pretende ser una guía para desarrollar los diferentes planes locales o comarcales de forma que los territorios puedan compartir estrategia y objetivos y así alcanzar metas más ambiciosas. De este modo, tras detectar la necesidad de hacer un proyecto o plan de juventud que englobe todos los territorios que conforman el l'Alt Pirineu i l'Aran, se ha decidido desarrollar este trabajo como proyecto aplicable, realista y eficaz. El plan participativo en cuestión se desarrollaría, por un lado, a partir del uso de los nuevos mecanismos de participación como son la participación electrónica y el uso de las herramientas TIC para sacar adelante el proyecto y hacerlo efectivo, y por otra parte, también se combinaría con una dimensión presencial más tradicional para asegurar la heterogeneidad de los participantes en un territorio donde la cultura de la participación es todavía muy incipiente. Finalmente, esta propuesta de plan de participación está en consonancia con los objetivos de la Red Nacional de Emancipación Juvenil: facilitar la participación y la emancipación de las personas jóvenes optimizando recursos y compartiendo estrategias de manera que este proceso puede ser la guía para avanzar en términos de participación en el área de juventud de todo el territorio. This papers develops a participation plan for the territories of the l'Alt Pirineu i l'Aran with the aim that young people can be part of the public policies that affect their territory and, of this that way, their needs are reflected. In addition, having detected numerous similarities between the territories that make up the geographical area of the l'Alt Pirineu i l'Aran, this aims to be a guide to develop the different local or regional plans so that the territories can share strategy goals and thus achieve more ambitious goals. Therefore, after detecting the need to make a project or youth plan that encompasses all the territories that make up the l'Alt Pirineu i l'Aran, it has been decided to develop this work as an applicable, realistic and effective project. The participatory plan in question would be developed, on the one hand, from the use of new participation mechanisms such as electronic participation and the use of ICT tools to carry out the project and make it effective, and on the other hand, it would also be combined with a more traditional face-to-face dimension in order to ensure the heterogeneity of participants in a territory where the culture of participation is still very incipient. Finally, this proposed participation plan is in line with the objectives of the National Youth Emancipation Network: to facilitate the participation and emancipation of young people by optimizing resources and sharing strategies so that this process can be the guide to advance in terms of participation in the youth area of the whole territory.

En este trabajo se aborda la transformación producida por la crisis sanitaria del Covid-19 en la administración. Concretamente, se describe el caso del Ayuntamiento de l'Alcúdia. El trabajo se aborda a través de la legislación y las medidas que se han ido implantando en referencia a la administración electrónica así como, mediante el estudio de datos previos y los recogidos durante el estado de alarma, referentes a los órganos colegiados, el teletrabajo y la atención presencial, con un cuestionario sobre el teletrabajo realizado en el municipio, la suspensión de los plazos administrativos, la emisión de certificados digitales y la oficina virtual tributaria del Ayuntamiento de l'Alcúdia. Por medio de estos datos llegamos al objeto que se pretendía con este trabajo y que es entrever que esta crisis sanitaria ha visibilizado la situación real que existía en referencia a la administración electrónica en nuestras administraciones y ha sido el impulso que esta necesitaba para adentrarse definitivamente en una administración más moderna. En aquest treball s'aborda la transformació produïda per la crisi sanitària del Covid-19 en l'administració. Concretament, es descriu el cas de l'Ajuntament de l'Alcúdia. El treball s'aborda a través de la legislació i les mesures que s'han anat implantant en referència a l'administració electrònica així com, mitjançant l'estudi de dades prèvies i els recollits durant l'estat d'alarma, referents als òrgans col·legiats, el teletreball i l'atenció presencial, amb un qüestionari sobre el teletreball realitzat en el municipi, la suspensió dels terminis administratius, l'emissió de certificats digitals i l'oficina virtual tributària de l'Ajuntament de l'Alcúdia. Per mitjà d'aquestes dades arribem a l'objecte que es pretenia amb aquest treball i que és entreveure que aquesta crisi sanitària ha visibilitzat la situació real que existia en referència a l'administració electrònica en les nostres administracions i ha estat l'impuls que aquesta necessitava per a endinsar-se definitivament en una administració més moderna. This study addresses the transformation produced by the Covid-19 health crisis in the administration. Specifically, the case of the City Council of l'Alcúdia is described. The work is addressed through legislation and measures that have been implemented in reference to electronic administration as well as, through the study of previous data and those collected during the state of alarm, regarding the collegiate bodies, teleworking and face-to-face care with a questionnaire on teleworking carried out in the municipality, the suspension of administrative deadlines, the issuance of digital certificates and the virtual tax office of the Municipality of l'Alcúdia. Through these data we reach the object that was intended with this work and which is to glimpse that this sanitary crisis has made visible the real situation that existed in reference to electronic administration in our administrations and has been the impulse that it needed to definitively enter into a more modern administration.

Los datos abiertos han adquirido gran importancia como instrumento que potencia la transparencia y la mejor gobernanza en las Administraciones Públicas. En materia de justicia, se constata que, en los países en que se facilita el acceso a los datos públicos, la ciudadanía incrementa su confianza, al identificarla como más transparente, eficaz y eficiente. Además, el acceso a datos abiertos puede facilitar el empleo de métodos alternativos en la resolución de conflictos, como la mediación, disminuyendo la litigiosidad. Este proceso, sin embargo, parece aún lejano en España, que tan solo ha hecho tímidos intentos, esencialmente de informatización, pero sin concretar una verdadera estrategia de apertura de la Administración de Justicia a la ciudadanía basada en datos. Este cambio de modelo puede toparse con resistencias, derivadas del apego de los operadores jurídicos al modelo de justicia tradicional, y desde el punto de vista de la gestión, con la reorganización de procesos y asignación de roles. Por ello, en este trabajo se pretende trazar una hoja de ruta para avanzar en un modelo de administración de justicia basada en datos abiertos, identificando los elementos necesarios para alcanzar este objetivo. Les dades obertes han adquirit una gran importància com a instrument que potencia la transparència i la millor governança en les Administracions Públiques. En matèria de justícia es constata que, en els països en què es facilita l¿accés a les dades públiques, la ciutadania incrementa la seva confiança, al identificar-la com més transparent, eficaç i eficient. A més, l¿accés a dades obertes pot facilitar l¿ús de mètodes alternatius en la resolució de conflictes, com ara la mediació, reduint la litigiositat. Aquest procés, però, sembla encara llunyà a Espanya, que tan sols ha fet tímids intents, essencialment d¿informatització, però sense concretar una veritable estratègia d¿apertura de l¿Administració de Justícia a la ciutadania basada en dades. Aquest canvi de model pot topar-se amb resistències, derivades de l¿aferrament dels operadors jurídics al model de justícia tradicional, i des del punt de vista de la gestió, amb la reorganització de processos i assignació de rols. Per això, en aquest treball es pretén traçar un full de ruta per avançar en un model d¿administració de justícia basada en dades obertes, identificant els elements necessaris per assolir aquest objectiu Open data had acquired great importance as an instrument that enhances transparency and better governance in Public Administrations. Regarding justice, it¿s found that, in countries where access to public data is possible, citizens increase their confidence, by identifying it as more transparent, effective and efficient. In addition, access to open data can facilitate the use of alternative to Courts, such as mediation, diminishing litigation. This process, however, still seems distant in Spain, which has only made initial attempts, essentially computerization, but without beginning to map out a strategy that could build an open-data-based justice This change of model may face difficulties, due to the attachment of legal operators to the traditional justice model, and from the management point of view, with the reorganization of processes and assignment of roles. Therefore, this work aims to draw a road map to advance a model of justice administration based on open data, identifying the elements necessary to achieve this objective.

La legislación actual reconoce a los entes locales plena capacidad jurídica para adquirir, poseer, reivindicar, permutar, gravar o enajenar toda clase de bienes. De esta manera se superó la normativa desamortizadora del siglo XIX que les restringía su capacidad patrimonial. La Ley 39/2015, de 1 de octubre, del Procedimiento Administrativo Común de las Administraciones Públicas y la Ley 40/2015, de 1 de octubre, de Régimen Jurídico del Sector Público establecen un escenario en el que la tramitación electrónica debe ser la actuación habitual en sus múltiples facetas de gestión interna. El ámbito patrimonial municipal no es ajeno a esta nueva realidad y ha de afrontar el reto de actualizar sus inventarios de bienes y rentabilizar las oportunidades que el uso de las tecnologías de la información y de la comunicación junto a la web 2.0 ofrecen. Sin embargo, no se trata solo de mejorar la administración con la ayuda de las TIC, el Gobierno Abierto supone un valor público que aporta transparencia/rendición de cuentas, participación y colaboración. El presente trabajo pretende mostrar la importancia del uso de las herramientas electrónicas para la gestión del patrimonio municipal y mostrar el amplio campo de acción que todavía falta por cumplir para dar cumplimiento a los principios que la ley exige a todas las administraciones públicas. La legislació actual reconeix a les entitats locals plena capacitat jurídica per a adquirir, posseir, reivindicar, permutar, gravar o alienar tota classe de béns. D'aquesta manera es va superar la normativa desamortitzadora del segle XIX que els restringia la seua capacitat patrimonial. La Llei 39/2015, d' 1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques i la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic estableixen un escenari on la tramitació electrònica ha de ser l'actuació habitual en les seues múltiples facetes de gestió interna. L'àmbit patrimonial municipal no és alié a aquesta nova realitat i ha d'afrontar el repte d'actualitzar els seus inventaris de béns i fer rendible les oportunitats que l'ús de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació junt a la web 2.0 ofereixen. Malgrat tot, no es tracta sols de millorar l'administració amb l'ajuda de les TIC, el Govern Obert suposa un valor públic que aporta transparència/rendició de comptes, participació i col·laboració. El present treball pretén mostrar la importància de l'ús de les ferramentes electròniques per a la gestió del patrimoni municipal i mostrar l'ampli camp d'acció que encara falta per complir per a donar compliment als principis que la llei exigeix a totes les administracions públiques. The current legislation recognises that Local Entities have full legal capacity to acquire, possess, claim, exchange, encumber or dispose of all types of property. In this way, the disentitlement regulations of the 19th century, which restricted their patrimonial capacity, were surpassed. Law 39/2015, of 1 October, on Common Administrative Procedure for Public Administrations and Law 40/2015, of 1 October, on the Legal System for the Public Sector establish a scenario in which electronic processing must be the usual action in its many facets of internal management. The municipal heritage area is no stranger to this new reality and has to face the challenge of updating its inventories of goods and make profitable the opportunities that the use of Information and Communication Technologies together with Web 2.0 offer. However, it is not just a question of improving administration with the help of ICT, Open Government is a public value that provides transparency/accountability, participation and collaboration. This work aims to show the importance of the use of electronic tools for the management of municipal heritage and to show the wide field of action that still needs to be fulfilled in order to comply with the principles that the law requires of all Public Administrations.

El Ministerio de Defensa se encuentra ante la necesidad de avanzar en su transformación electrónica, fruto de la nueva normativa en vigor interna y general del estado. Sus peculiares características obligan a reflexionar sobre el impacto que puede suponer esta transformación en todas sus dimensiones. Este estudio busca identificar los elementos que necesita, en las dimensiones organizativa, de funcionamiento por procesos, tecnológica, de gobernanza y cumplimiento legal, siguiendo la metodología de investigación a partir del análisis de la literatura para establecer el marco teórico. Mediante métodos cualitativos, se han recogido datos obtenidos del análisis de contenido de documentos y entrevistas a perfiles especialmente relacionados con la transformación digital. Los elementos resultantes se resumen en que se necesita una estructura que lidere el proceso de forma coordinada, haciendo uso de una metodología unificada en términos de identificación, normalización y mejora, siguiendo los estándares de calidad combinados con la metodología archivística. Como solución, se propone la creación de una Oficina de Control de Procesos Electrónicos cuyas directrices deberán ser asumidas por todo el Ministerio. The Department of Defense is faced with the need to make progress in its electronic transformation, as a result of the new internal and general regulations of the state. Its peculiar characteristics force us to reflect on the impact that this transformation can have on all its dimensions. This study seeks to identify the elements that it needs, in the organizational dimensions, of functioning by processes, technological, governance and legal compliance, following the research methodology from the analysis of the literature to establish the theoretical framework. Through qualitative methods, data obtained from the analysis of document content and interviews with profiles especially related to digital transformation have been collected. The resulting elements are summarized in that a structure is needed that leads the pro-cess in a coordinated manner, making use of a unified methodology in terms of identifi-cation, standardization and improvement, following quality standards and archival meth-odology. As a solution, the creation of an Electronic Process Control Office is proposed whose guidelines should be assumed by the entire Department. El Ministeri de Defensa es troba davant la necessitat d'avançar en la seva transformació electrònica, fruit de la nova normativa en vigor interna i general de l'estat. Les seves peculiars característiques obliguen a reflexionar sobre l'impacte que pot suposar aquesta transformació en totes les seves dimensions. Aquest estudi busca identificar els elements que necessita, en les dimensions organitzativa, de funcionament per processos, tecnològica, de governança i compliment legal, seguint la metodologia de recerca a partir de l'anàlisi de la literatura per a establir el marc teòric. Mitjançant mètodes qualitatius, s'han recollit dades obtingudes de l'anàlisi de contingut de documents i entrevistes a perfils especialment relacionats amb la transformació digital. Els elements resultants es resumeixen en què es necessita una estructura que lideri el procés de manera coordinada, fent ús d'una metodologia unificada en termes d'identificació, normalització i millora, seguint els estàndards de qualitat combinats amb la metodologia arxivística. Com a solució, es proposa la creació d'una Oficina de Control de Processos Electrònics les directrius dels quals hauran de ser assumides per tot el Ministeri.

El sector público español está viviendo una verdadera revolución como consecuencia de la adopción generalizada de la administración electrónica. Se trata de un cambio no solo tecnológico, sino organizativo y cultural. La introducción de herramientas tecnológicas está derivando en profundos cambios internos en el modelo organizativo de las administraciones y en sus relaciones. Por otra parte, los sistemas de redes distribuidas basadas en tecnologías de cadena de bloques (blockchain technology en su denominación anglosajona), están emergiendo como un cambio disruptivo en el ámbito de la tecnología. Sin embargo, aunque ya está impactando profundamente en muchos ámbitos, como en la economía o en el comercio, su aplicación en el ámbito gubernamental y administrativo es un área que está todavía por desarrollar. ¿Realmente puede aportar beneficios en esta materia? ¿Cómo podría aplicarse esta tecnología en los procesos administrativos? Para conocer cuánto de cierto hay en este fenómeno y qué beneficios puede aportar al mundo de la administración electrónica, este trabajo hace un análisis del funcionamiento de las redes basadas en cadenas de bloques, con la red Bitcoin como principal referente y una revisión de la todavía escasa bibliografía existente en esta materia. Posteriormente, analiza los recursos tecnológicos en los que se basan los sistemas de administración electrónica desplegados en la actualidad para ver cómo pueden verse beneficiados con las funcionalidades provistas por blockchain. Finalmente, se propone el uso de una red basada en cadena de bloques como registro común, centralizado y fehaciente de los expedientes tramitados por las administraciones públicas y los documentos que los integran. El sector públic espanyol està vivint una veritable revolució com a conseqüència de l'adopció generalitzada de l'administració electrònica. Es tracta d'un canvi no només tecnològic, sinó organitzatiu i cultural. La introducció d'eines tecnològiques està derivant en profunds canvis interns en el model organitzatiu de les administracions i en les seves relacions. D'altra banda, els sistemes de xarxes distribuïdes basades en tecnologies de cadenes de blocs (blockchain technology en la seva denominació anglesa), estan emergint com un canvi disruptiu en l'àmbit de la tecnologia. Tot i que ja està impactant profundament en molts àmbits, com l'economia o el comerç, la seva aplicació en l'àmbit governamental i administratiu és una àrea que està encara per desenvolupar. Realment pot aportar beneficis en aquesta matèria? Com es podria aplicar aquesta tecnologia en processos administratius? Per conèixer quanta veritat hi ha en aquest fenomen i quins beneficis pot aportar al món de l'administració electrònica, aquest treball fa una anàlisi del funcionament de les xarxes basades en blockchain, amb la xarxa Bitcoin com a principal referent i una revisió de l'encara escassa bibliografia existent en aquesta matèria. Posteriorment, analitza els recursos tecnològics en què es basen els sistemes d'administració electrònica desplegats en l'actualitat per veure com es poden veure beneficiats amb les funcionalitats proveïdes per blockchain. Finalment, es proposa l'ús d'una xarxa basada en cadena de blocs com a registre comú, centralitzat i fefaent dels expedients tramitats per les administracions públiques i els documents que els integren. The Spanish public sector is experiencing a real revolution as a result of the widespread adoption of electronic administration. It is a change not only technological, but organizational and cultural. The introduction of technological tools is leading to profound internal changes in the organizational model of administrations and their relationships. On the other hand, distributed network systems based on blockchain technologies are emerging as a disruptive technological change. However, although it is already having a profound impact in many areas, such as the economy or trade, its application in e-government and administrative field is still in development. Can it really bring benefits in this matter? How could this technology be applied in administrative processes? To know how much truth there is in this phenomenon and what benefits it can bring to the world of e-government, this work makes an analysis of networks based on blockchain, with the Bitcoin as the main reference and a review of the still scarce bibliography existing in this matter. Subsequently, it analyzes the technological resources on which the e-administration systems currently deployed are based to see how they can benefit from the functionalities provided by blockchain. Finally, the use of a blockchain based network is proposed as a common, centralized and reliable record of the files processed by public administrations and the documents that comprise them.

Sin necesidad de acudir a la teoría del simulacro de Baudrillard, no parece descabellado sostener que la sociedad, hablando metafóricamente, puede contemplarse como una función teatral. Cada uno de sus intérpretes, en sociología llamados, significativamente, actores, representa un papel acorde con sus intereses, aspiraciones o necesidades y la sociedad no es más que un juego de poder derivado de las interrelaciones entre los mismos. Lógico corolario de esta premisa, la administración electrónica puede contemplarse como una obra teatral más en la que los diversos actores intervinientes no buscan sino satisfacer sus intereses. En este juego de poder la titularidad pública o privada de los derechos de propiedad intelectual necesarios para prestar el servicio público de administración electrónica cobra especial relevancia en la medida en que la titularidad privada lastra el fin legalmente exigido: la interoperabilidad. Si a esto añadimos la estructura territorial del estado español y la distribución competencial entre las administraciones locales, autonómicas y estatal, no nos puede extrañar que, con estos polvos nos encontremos con un lodazal de reinos de taifas con administraciones electrónicas atomizadas. Y este es precisamente el problema: la administración electrónica por su propio concepto y destinatario exige una interrelación entre los diversos actores, ya no derivada tanto del buen funcionamiento de un servicio público, como de la necesaria interoperabilidad entre los diversos aplicativos. Sense necessitat d'acudir a la teoria del simulacre de Baudrillard, no sembla desgavellat sostenir que la societat, si parlem metafòricament, es pot contemplar com a una funció teatral. Cadascun dels seus intèrprets, anomenats en sociologia, significativament, actors, representa un paper d'acord amb els seus interessos, aspiracions o necessitats i la societat no és més que un joc de poder derivat de les interrelacions entre aquests actors. Lògic corol.lari d'aquesta premissa, l'administració electrònica pot contemplar-se com a una obra teatral més en què els diversos actors intervinents no busquen sinó satisfer els seus interessos. Dintre d'aquest joc de poder la titularitat pública o privada dels drets de propietat intel.lectual que calen per a prestar el servei públic d'administració electrònica adquireix especial rellevància en la mesura que la titularitat privada llastra el fi legalment exigit: la interoperabilitat. Si a tot açò afegim l'estructura territorial de l'estat espanyol i la distribució competencial entre les administracions locals, autonòmiques i estatal, no ens pot estranyar que, amb aquesta pols ens trobem un fang de regnes de taifes amb administracions electròniques atomitzades. I aquest és precisament el problema: l'administració electrònica pel que fa al seu concepte i destinatari propis, exigeix una interrelació entre els diversos actors, ja no derivada tant del bon funcionament d'un servei públic, com de la necessària interoperabilitat entre els diversos aplicatius. Without needing to come to the theory of Baudrillard's sham, it does not seem crazy to believe that society, if we talk metaphorically, can be contemplated as a theatrical function. Each of her interpreters, in reference to sociology, specifically, actors, represents a role according to their interests, aspirations or needs and the society does not perform any more than a game of power derived from the interrelationships among the above mentioned actors. In logical corollary of this premise, the electronic administration can be contemplated as one more theatrical representation in which the diverse participating actors do not search but rather satisfy their interests. In this game of power, the public or private ownership of the intellectual property rights that are necessary to provide the public service of electronic administration is particularly relevant to the extent that private ownership weighs down the legally required purpose: the interoperability. If to this we add the territorial structure of the Spanish state and the competencial distribution among the local, autonomous administrations and state, it cannot surprise us that, these are the consequences: Taifa kingdoms with piecemeal electronics administrations. And this is the problem: the electronic administration for her proper concept and addressee demands an interrelationship among the diverse actors. Already not derived so much of the good functioning of a public service, because of the necessary interoperability between the diverse applicative ones.

El que es pretén amb aquest treball és integrar la gestió documental dins del procés de la implantació de l'Administració electrònica, que s'està portant a terme a l'Ajuntament de Mutxamel. Aquesta gestió documental consisteix en controlar de manera eficient i sistemàtica des de la creació, la recepció i el manteniment dels documents, fins a la utilització i la disposició d'aquests. Tot això es durà a terme mitjançant la política de gestió de documents que complirà l'ajuntament de Mutxamel i amb la creació del Quadre de Classificació amb una estructura clara que faça possible la interoperabilitat i l'intercanvi entre arxius, per poder cobrir les necessitats dels serveis. Lo que se pretende con este trabajo es integrar la gestión documental dentro del proceso de la implantación de la Administración electrónica, que se está llevando a cabo en el Ayuntamiento de Mutxamel. Esta gestión documental consiste en controlar de manera eficiente y sistemática desde la creación, la recepción y el mantenimiento de los documentos, hasta la utilización y la disposición de estos. Todo esto se llevará a cabo mediante la política de gestión de documentos que cumplirá el ayuntamiento de Mutxamel y con la creación del Cuadro de Clasificación con una estructura clara que haga posible la interoperabilidad y el intercambio entre archivos, para poder cubrir las necesidades de los servicios. The aim of this work is to integrate document management into the process of implementing electronic administration, which is being carried out in Mutxamel City Council. This document management consists of controlling in an efficient and systematic way from the creation, reception and maintenance of the documents, to their use and disposition. All of this will be carried out through the document management policy that the Mutxamel City Council will comply with and with the creation of the Classification Table with a clear structure that makes interoperability and exchange between files possible, in order to cover the needs of the services.