Search

Aquest treball de fi de màster té com a objectiu analitzar la contaminació per vapor de l'abocador de la Vall de Joan i desenvolupar un enfocament de cartografia integral mitjançant QGIS. L'abocador, que va començar l'any 1972 i des d'aleshores és una font de contaminació, es va tancar l'any 2006 i 13 anys després es va tancar completament. L'estudi té com a objectiu avaluar la quantitat i la distribució de la contaminació per vapor, localitzar fonts d'emissió probables i produir mapes precisos mitjançant QGIS. L'estudi utilitzarà QGIS per mapejar i visualitzar la contaminació de vapor, identificant patrons espacials i punts calents. Els resultats avançaran en el coneixement de la contaminació per vapor als abocadors i proporcionaran informació crucial per a la gestió de residus i estratègies de reparació. Els mapes produïts seran eines essencials de suport a la decisió perquè les autoritats ambientals i els responsables polítics prioritzin els esforços de neteja i prenguin mesures preventives. L'objectiu final és donar suport a les tècniques de gestió ambientalment racional dels residus i la salut pública i la protecció del medi ambient a l'abocador de la Vall de Joan i altres indrets similars a tot el món., Este trabajo de fin de máster tiene como objetivo analizar la contaminación por vapores del vertedero de Vall de Joan y desarrollar un enfoque cartográfico integral utilizando QGIS. El vertedero, que comenzó a funcionar en 1972 y ha sido una fuente de contaminación desde entonces, se cerró en 2006 y 13 años después se cerró por completo. El estudio tiene como objetivo evaluar la cantidad y distribución de la contaminación por vapor, localizar probables fuentes de emisión y producir mapas precisos utilizando QGIS. El estudio utilizará QGIS para mapear y visualizar la contaminación por vapor, identificando patrones espaciales y puntos críticos. Los resultados mejorarán el conocimiento sobre la contaminación por vapor en los vertederos y proporcionarán información crucial para la gestión de residuos y las estrategias de remediación. Los mapas producidos serán herramientas esenciales de apoyo a las decisiones para que las autoridades ambientales y los formuladores de políticas prioricen los esfuerzos de limpieza y tomen medidas preventivas. El objetivo final es apoyar técnicas de gestión de residuos ambientalmente racionales y la salud pública y la protección del medio ambiente en el vertedero de la Vall de Joan y otros lugares similares en todo el mundo., This master's thesis aims to analyze the Vall de Joan landfill's vapor pollution and develop a comprehensive mapping approach using QGIS. The landfill, which began in 1972 and has been a source of pollution since then, was shut down in 2006 and 13 years later was shut down completely. The study aims to assess the amount and distribution of vapor contamination, locate probable emission sources, and produce precise maps using QGIS. The study will use QGIS to map and visualize the vapor contamination, identifying spatial patterns and hotspots. The results will advance knowledge of vapor contamination in landfills and provide crucial information for waste management and remediation strategies. The maps produced will be essential decision support tools for environmental authorities and policymakers to prioritize cleanup efforts and take preventative measures. The ultimate goal is to support environmentally sound waste management techniques and public health and environmental protection at the Vall de Joan dump and other similar locations worldwide.

Aquest treball té els objectius de conèixer i avaluar els indicadors i els reptes més importants de la gestió de Residus Sòlids Urbans (RSU) a la Unió Europea, Espanya i Catalunya de cara a un futur proper. El treball està organitzat en quatre parts. La primera una introducció al residus sòlid urbans i la seva gestió. En aquest apartat també es comentes les dades estatals de la seva gestió i es comparen a nivell de Catalunya, estatal i europeu, aquí s’introdueixen els objectius de la Unió Europea. La segona part es un anàlisi de les dades de la primera part i una breu explicació dels instruments econòmics com a mesura per augmentar el reciclatge. La tercera part es una modelització de l’evolució de la generació, recollida selectiva i abocament de residus en dipòsit controlat en el territori de Catalunya fins l’any 2030. També s’analitza el nivell d’assoliment del objectius respecte els establerts per la UE descrits a la primera part. La quarta part es un conjunt de propostes per assolir els objectis de la UE en Catalunya com a resposta de les conclusions de la tercera part., Este trabajo tiene los objetivos de conocer y evaluar los indicadores y los retos más importantes de la gestión de Residuos Sólidos Urbanos (RSU) en la Unión Europea, España y Cataluña de cara a un futuro próximo. El trabajo está organizado en cuatro partes. La primera una introducción al residuos sólido urbanos y su gestión. En este apartado también se comentas los datos estatales de su gestión y se comparan a nivel de Cataluña, estatal y europeo, aquí se introducen los objetivos de la Unión Europea. La segunda parte se uno análisis de los datos de la primera parte y una breve explicación de los instrumentos económicos como medida para aumentar el reciclaje. La tercera parte se una modelización de la evolución de la generación, recogida selectiva y vertido de residuos en depósito controlado en el territorio de Cataluña hasta el año 2030. También se analiza el nivel de logro del objetivos respeto los establecidos por la UE descritos a la primera parte. La cuarta parte se un conjunto de propuestas para lograr los objetes de la UE en Cataluña como respuesta de las conclusiones de la tercera parte., This work aims to meet and evaluate the most important indicators and challenges of the management of Urban Solid Waste (RSU) in the European Union, Spain and Catalonia for the near future. The work is organized into four parts. The first is an introduction to urban solid waste and its management. This section also discusses the state data on their management and compares at Catalan, state and European level, here the objectives of the European Union are introduced. The second part is an analysis of the data in the first part and a brief explanation of the economic instruments as a measure to increase recycling. The third part is a modelling of the evolution of the generation, selective collection and disposal of waste in controlled deposit in the territory of Catalonia until 2030. The level of achievement of the objectives in respect of those set by the EU described in the first part is also analysed. The fourth part is a set of proposals to achieve EU objects in Catalonia in response to the conclusions of the third part.

Actualment la gestió de residus mitjançant el seu dipòsit en abocador és el mètode més efectiu i més utilitzat i, a la vegada, un problema directament lligat a la producció de lixiviat, el qual s’ha de controlar la seva gestió per no generar problemes greus al medi ambient. Aquest treball ha profunditzat el seu estudi dins del dipòsit controlat de Can Mata, abocador ubicat a la localitat de Els Hostalets de Pierola, a Catalunya, gestionat per la empresa PREZERO. S’ha caracteritzat tot el procés de gestió dels lixiviats generats, fins a arribar al residu final i la seva eliminació dins del marc legal. Una vegada escollit el camí a seguir (solidificació/estabilització del residu) s’han fet proves a nivell laboratori dins del propi abocador primerament mitjançant ciment del tipus Morter M-7,5 i Ca(OH)2 i una vegada obtinguts els primers resultats s’escull el Ca(OH)2 en solitari i afegint un 25% de sorra. També s’han realitzat proves externes (empresa INTACTA) amb ciment i Ca(OH)2, en solitari i amb un 25% de sorra. S’han aconseguit uns resultats similars i molt positius en quant a la estabilització de Carboni Orgànic Dissolt (COD), antimoni, arsènic, clorurs, sulfats i sòlids totals, de l’ordre entre 85%-95% i fins i tot superiors en alguns casos, tot i que no s’arriba als mínims legals en tots ells. Es valora la seva viabilitat econòmica de manera negativa, ja que el fet d’haver d’utilitzar una relació mostra:reactiu molt elevada (0,5:9,5) augmenta de manera significativa els costos. Es conclou valorant la solidificació com un mètode efectiu pel tractament dels concentrats de lixiviats del dipòsit controlat de Can Mata, però inviable., Actualmente la gestión de residuos mediante su depósito en vertedero es el método más efectivo y más utilizado y, a su vez, un problema directamente ligado a la producción de lixiviado, el cual se debe controlar su gestión para no generar graves problemas en el medio ambiente. Este trabajo ha enfocado su estudio dentro del depósito controlada de Can Mata, vertedero ubicado en la localidad de Els Hostalets de Pierola, en Cataluña, gestionado por la empresa PREZERO. Se ha caracterizado todo el proceso de gestión de los lixiviados generados, hasta llegar al residuo final y a su eliminación dentro del marco legal. Una vez escogido el camino a seguir (solidificación/estabilización) del residuo) se han realizado pruebas a nivel de laboratorio dentro del propio vertedero primeramente mediante cemento de tipo Morter M-7,5 i Ca(OH)2 i una vez obtenidos los primeros resultados se escoge el Ca(OH)2 en solitario y añadiendo un 25% de arena. También se han realizado pruebas externas (empresa INTACTA) con cemento i Ca(OH)2, en solitario i con un 25% de arena. Se han consiguen unos resultados similares i muy positivos en cuanto a la estabilización de Carbono Orgánico Disuelto (COD), antimonio, arsénico, cloruros, sulfatos i sólidos totales, del orden de entre 85%-95% i hasta superiores en algunos casos, todo i que no se llega a los mínimos legales en todos ellos. Se valora su viabilidad económica de manera negativa, ya que el hecho de tener que utilizar una relación muestra:reactivo muy elevada (0,5:9,5) aumenta de manera significativa los costes. Se concluye valorando la inertización como un método efectivo para el tratamiento de los concentrados de los lixiviados del depósito controlado de Can Mata, pero inviable., Currently, waste management by landfill is the most effective and most used method and, at the same time, a problem directly linked to the production of leachate, which must be controlled in order not to generate serious problems in the environment. This work has focused its study within the controlled deposit of Can Mata, a landfill located in the town of Els Hostalets de Pierola, in Catalonia, managed by the company PREZERO. The whole process of management of the leachate generated has been characterized, until reaching the final waste and its disposal within the legal framework. Once the way to follow (solidification/stabilization) of the waste has been chosen, tests have been carried out at laboratory level inside the landfill itself, firstly using Morter M-7,5 i Ca(OH)2 cement and once the first results were obtained, Ca(OH)2 was chosen alone and adding 25% of sand. External tests have also been carried out (INTACTA company) with i Ca(OH)2 cement, alone and with 25% of sand. Similar and very positive results have been achieved in terms of stabilization of Dissolved Organic Carbon (COD), antimony, arsenic, chlorides, sulfates and total solids, in the order of 85%-95% and even higher in some cases, although the legal minimums are not reached in all of them. Its economic viability is evaluated negatively, since the fact of having to use a very high sample:reagent ratio (0.5:9.5) significantly increases costs. It is concluded that inertization is an effective method for the treatment of leachate concentrates from the Can Mata controlled deposit, but it is not viable., Objectius de Desenvolupament Sostenible::12 - Producció i Consum Responsables

Proyecto de orden paisajístico en un vertedero de inertes en Castellar del Vallès, busca revertir el concepto de "vertedero", solucionar problemáticas de escala territorial y longevas en el tiempo y dar una continuidad a la vida de las arquitecturas que son derruidas mediante el reciclaje.

Durant tota la història de la humanitat l'ésser humà ha generat residus però en la societat actual la quantitat de residus que es genera per habitant és molt gran. Els tractament d’aquests residus ha anat avançant des del 1975 on es va instal·lar la primera planta de valorització energètica on s’incineraven els residus i amb la calor despresa es produeix electricitat. Cap al 1982 es va implementar el primer contenidor de reciclatge a Espanya convertint el tractaments de residus cada vegada més de circular i aprofitant al màxim aquests. En aquest treball s’explicarà quin és el tractament actual dels cinc contenidors principals (envasos, paper i cartró, vidre, orgànica i resta) des dels contenidor fins a les plantes recicladores si es el cas o fins a l’eliminació d’aquests ja que depenent del residu es tracta de manera diferent. En els envasos es separarà els distints materials i eliminar impropis i es s’enviarà cap a plantes recicladores ,al paper i cartró i el vidre es separen les impureses. Amb la orgànica s’aconseguirà extreure el biogàs i acabar servint com a compostatge i la resta pot ser incinerada i eliminada a una planta de valorització energètica o enviada a un abocador. Després de la explicació s’aplicarà un estudi amb els residus del Vallès Occidental on s’indicarà quina maquinaria s’adaptaria millor en el cas de construir les plantes i per a finalitzar un anàlisis econòmic, energètic i ambiental on es podrà comparar aquestes diferències entre construir les plantes o seguir com es fa avui en dia.

El objetivo es estudiar las distintas alternativas de sistemas de impermeabilización de los depósitos controlados, realizar un análisis de sostenibilidad de las alternativas y finalmente la toma de decisión de la mejor alternativa para el caso concreto del vertedero de Orís (Osona).

El projecte es situa en la zona del Parc de l’Alba, al municipi de Cerdanyola del Vallès, on el pas del temps, i les necessitats en cada moment de la gestió del buit, han originat un entorn conflictiu alhora de gestionar una zona amb un gran potencial de desenvolupament. L’intens desenvolupament de la industria ceràmica de la plana del Vallès, lligat a les característiques litològiques de la zona, expliquen el relleu i l’evolució de la morfologia original. Les actuacions d’extracció constituïren les condicions inicials, dels esdeveniments d’interdependència i particularitats actuals, d’un territori marcat per l’aprofitament dels buits com a oportunitat d’espai per engolir reblerts i residus que re-”construeixen” les topografies pre-industrials existents. L’abocament de residus contaminants que un dia emplenaren els espais, també residuals, de la ciutat industrial han esdevingut avui, per la seva condició física, uns factors decisius en la preservació dels buits davant els diferents planejaments urbanístics, elaborats al llarg dels últims anys, d’un sector que és ara d’interès supramunicipal. És a partir de 1976, amb el Pla General Metropolità, quan s’inicia la voluntat de re-qualificació dels terrenys, seguit en els anys posteriors de diferents propostes i plans parcials per a la creació de l’anomenat Centre Direccional de Parc de l’Alba. Així es suma, a la complexitat de les preexistències, la planificació d’un centre direccional que oclusiona amb el Pla Director del 2013. Aquest projecte del centre direccional, proposa requalificar els terrenys en urbans i industrials acostant la ciutat a una zona conflictiva mediambientalment parlant. Aquesta zona va ser en el seu moment un abocador incontrolat de residus potencialment contaminants, però que en el pas del temps, i segons les característiques morfològiques de la zona, han anat canviant, algunes augmentant i altres desapareixent. La pressió dels agents involucrats en aquest projecte del Centre Direccional del Parc

El PDU del Centre Direccional a Cerdanyola del Vallès, és un dels desenvolupaments urbans previstos més grans de tota Catalunya. Considerant que sota aquest sòl es troben 16 abocadors incontrolats que estan contaminant el medi, i reflexionant des dels nous models urbanístics, es proposta la reordenació urbana de tot el sector i l'estudi i intervenció en un d'aquest abocadors, per solucionar el problema actual i real de salut pública i convertir-lo en parc periurbà.

Improving environmental conditions is one of the main goals in recent years. In Italy have been many cases of wrong urban waste management. The first scandals began with the discovery of the “Ecomafie” in the Campania region, where the chief town is Naples. After of this more zones of this region have been called “Terra dei fuochi”, that means zones of fires, for the presents of a lot inlegal waste dump. For this reason in many cities of this region, the waste managment start to be by separate collection of waste, but it didn’t give important results. In this work we analyze the case of the city of Maiori, suggesting a new form of organic waste management, reducing management costs; The number of vehicles for the collection of urban waste and increasing the awareness of citizens for better differentiation of waste and making a campaign against the eco mafias.

L'estudi consisteix en una recopilació d'informació històrica, i seguidament, determinació del volum total d'estèrils del dipòsit, mitjançant la combinació tomografies elèctriques obtingudes al camp i eines de SIG. La segona part de l'estudi consisteix en un anàlisi geoquímic dels estèrils, per a determinar la composició química i la lixiviació d'aquest. Finalment es caracteritza el residu segons la normativa legal vigent.

El ejercicio estudia 3 frentes críticos del área en la que se ubica: búsqueda de actividades alternativas a un problema de creciente despoblación de la mayoria de los municipios de la agrupación, solucion al problema del exceso de agua existente en la zona por la implantación abusiva del regadio (y el consecuente cambio de los niveles freáticos de una zona semidesértica) y actuación dentro de un sistema de gestión de residuos insuficiente caracterizado por la ilegalidad. Por ello propone la creación de un centro de tratamiento de residuos sólidos urbanos en los Monegros, que da servicio a la agrupación 2 (comarcas del Bajo Cinca y Monegros) del plan de gestion integral de los residuos de Aragón, un centro de aproximadamente 13.000 metros cuadrados, que combina la parte industrial de los procesos de tratamiento con partes de investigación y actuaciones a pequeña escala.

La construcción de la variante de Zarautz contempla la creación de un vertedero de sobrantes inertes de 360.000m3. Se habilitarán dos caminos de acceso lateral al vertedero así como sendas adecuaciones de la carretera de acceso y de la coronación del vertedero, para uso público.

L'objecte del projecte és servir com a document base per a portar a terme les obres d'ampliació de l'abocador controlat de Solius, ubicat entre el terme municipal de Llagostera i el terme municipal de Santa Cristina d'Aro, amb un volum total de 2.370.487 m3 (la fase I de 1.429.718 m3 i la fase II de 940.769 m3), durant el període total de 14 anys.

Tesina feta en col.laboració amb Nordvert s.l. – Grup Sorigué., Català: Afortunadament la cura pel medi ambient és cada vegada més present a la societat on vivim. Seguint el mateix camí, la consciència mediambiental en les empreses hauria de créixer. Una actuació sostenible a escala empresarial seria molt rellevant. En aquest sentit, és molt significatiu que les empreses integren solucions ecològiques en els seus projectes. En els darrers anys, s’ha generat un important volum de residus de construcció i demolició, el què ha donat lloc a un creixement continu en la dificultat de la seva deposició. Això comporta un elevat de cost econòmic i mediambiental. D’una banda, la saturació dels abocadors encareix la deposició de material o provoca la necessitat de trobar abocadors més llunyans amb un cost també més alt. D’altra banda, el fet transportar i sustentar els residus a un abocador propicia impactes ambientals negatius amb un cost irreversible. La solució més immediata a aquest problema és evitar aquesta deposició i aprofitar els residus com una matèria primera, com àrid reciclat. L’objectiu de l’estudi es centra en la recerca d’aplicacions, encaminades a aconseguir la màxima reutilització possible d’aquestes runes., English: Fortunately, environmental care is increasingly present in the society where we live. In the same way, companies’ environmental awareness should grow. A sustainable actuation, at business scale, would be very relevant. In this sense, the inclusion of ecological solutions on companies’ projects is really significant. During the last years, an important volume of construction and demolition waste has been generated, which has led to a continuing growth on the difficulty of their deposition. This provokes a high economical and environmental cost. On one hand, dump saturation brings either a more expensive material deposition or the need to find farther dumps with a higher cost too. On the other hand, the transport and maintaining of waste into a dumping site helps the conditions to create a negative environmental impact with irreversible costs. The most immediate solution of this problem is to avoid deposition and use waste as a raw material, that is, a recycled aggregate. The aim of the study focalizes on the research of applications to reach the maximum possible reuse of this rubble.

Aquest estudi analitza la problemàtica que genera la reconversió d’una pedrera en un abocador de residus especial, concretament als peus de Collserola en els terrenys que ara ocupa la pedrera de Mina Berta situada al Vallès Occidental, punt clàssic de la mineralogia catalana. És un cas polèmic amb arguments a favor i en contra. En aquets treball es realitza una anàlisi de la fracturació i la permeabilitat del subsòl de la pedrera per avaluar el risc de contaminació dels aqüífers per filtracions contaminants procedents de l’abocador i amb això aportar arguments tècnics a la discussió sobre la viabilitat de l’abocador concretament es pretén realitzar un estudi geotècnic centrat en la fracturació en superfície (observació i mesurament de fronts) i en profunditat (mitjançant la testificació de sondeigs). Juntament amb això es pretén analitzar unes lamines primes de la roca present a fi de completar la informació. Per tant com a objectius: - Fer una anàlisi de la fracturació de la pedrera de Mina Berta mitjançant la mesura sistemàtica de discontinuïtats i el càlcul de l’índex RQD. - Fer una anàlisi de l’estructura i la fracturació a subsòl del massís granític de Mina Berta mitjançant la testificació de sondeigs i el càlcul de l’índex RQD i de la seva evolució en profunditat. - Correlacionar les dades de superfície i de subsòl i obtenir les diferents famílies de fractures de l’àrea i la seva distribució. - Extreure conclusions sobre la permeabilitat del massís granític de Mina Berta a partir de l’anàlisi de la fracturació. Finalment i coneixent la zona es podrà delimitar el terreny si es apte per a la construcció del abocador, no es un objectiu principal, però es comentarà de forma simple. La elecció d’aquests projecte ha sigut per el interès propi en el tema de la geotècnica, la aplicació directa de coneixements de la carrera i la problemàtica i en el tema del abocador ja que es una zona de interès per mi.

Normativa sobre els abocadors i els seus residus. - Anàlis de la gestió de la recollida de reisdus i dels abocadors. - Metodologia i resultats en l'estudi sobre el tipus de residu que s'aboca. -Anàlisi de la possible gestió dels abocadors en funció dels resultats trobats. - Cerca d'un index socioeconòmic que relacioni societat-residus, Outgoing

Com a conseqüència de la política europea sobre tractament de residus municipals, que prioritza la gestió d’aquests residus mitjançant la recollida selectiva, s’ha produït un descens en els últims anys del percentatge de residus destinats als abocadors. Tot i així, continua augmentant la quantitat abocada als dipòsits controlats, degut a l’increment en la generació de residus. A Catalunya, l’any 2005 es van generar prop de 4.200.000 tones de residus municipals, de les que, aproximadament, el 50% en pes s’abocaren en 30 dipòsits controlats de residus no especials en actiu al territori català. D’altra banda, el total de residus industrials produïts al 2005 va ser de 6.400.000 tones de les que un 22% van anar a parar als abocadors adequats depenent de la perillositat del residu. Per efectes de la descomposició anaeròbia de la matèria fermentable continguda en el rebuig abocat en dipòsits controlats, es produeix un gas anomenat gas o biogàs d’abocador, compost en gran part per una barreja de metà i diòxid de carboni, en proporcions variables pròximes al 50%. En aquest treball s’ha elaborat un estudi predictiu sobre el potencial de producció de biogàs del total de residus abocats entre el 1994 i 2004 a l’abocador de Coll Cardús. Per a realitzar aquest estudi, s’ha utilitzat la metodologia proposada per G.Tchobanoglous (1994). Els resultats obtinguts reflecteixen un volum de biogàs produït bàsicament per residus urbans i industrials (93%) i per residus de fustes i embalatges i residus amb elevada matèria orgànica (7%). La corba de producció de biogàs dels residus urbans i la dels residus industrials, tenen un comportament semblant. És a dir, durant els 10 primers anys s’observa un increment gradual del volum de biogàs produït, però a partir de l’onzè any es produeix un descens marcat d’aquest, fins a arribar a una producció nul•la 24 anys després del primer abocament . La corba de producció de biogàs dels residus de fustes i embalatges, formats en gran part per fraccions

El presente documento es un anteproyecto que tiene como objetivo principal la descripción de un Sistema de Enriquecimiento de Biogás, en concreto, del enriquecimiento del biogás extraído en el vertedero controlado de la Vall d’en Joan, en el término municipal de Gavà. Sabiendo que el biogás está compuesto principalmente de metano (50%-60% en volumen) y dióxido de carbono (40%-30% en volumen), el enriquecimiento del biogás consiste en intentar eliminar la mayor cantidad posible de Dióxido de Carbono (CO2) obteniendo un combustible de elevados porcentajes de metano y por tanto con propiedades más cercanas al Gas Natural. Este biogás, una vez enriquecido, se dirige al sistema de valoración energética del vertedero para quemarlo en unos motores y poder generar energía eléctrica exportable a la red. El enriquecimiento del biogás o “Upgrading biogas”, es de amplio conocimiento en países como Suecia, Noruega o Estados Unidos. En España esta técnica es desconocida, aunque se espera que poco a poco se vaya abriendo paso en el mundo de las Energías Renovables. Una vez el biogás entra en el sistema de enriquecimiento a través de unas torres de absorción-desorción, se obtiene como resultado dos productos: un biogás enriquecido y dióxido de carbono. El biogás enriquecido se somete a Deshumidificación mediante Refrigeración, previa entrada a los motores de combustión. Por otro lado, el Dióxido de Carbono obtenido puede venderse en forma gas a la industria dada su amplia gama de aplicación. En este anteproyecto también se estudia el actual sistema de desgasificación y valoración energética del vertedero del Garraf, y se intenta dar solución a todas aquellas ineficiencias del sistema mediante ideas sencillas y económicas. Como colofón, el presente estudio, no sólo da solución a los problemas reales del actual sistema de desgasificación y valoración energética del vertedero del Garraf, sino que proporciona un biogás altamente enriquecido en metano capaz de alargar la vida de los mot