Search

A dialogue in active society pretén presentar l'actuació dels veïns de la zona de la Pau a Barcelona com un procés fluid entre la planificació de dalt a baix i l'acció social de base a partir d'un enfocament historiogràfic sobre el cas d'estudi del barri de la Pau a Barcelona. L'objectiu és entendre com aquestes accions socials han tingut un paper a l'hora de salvar la bretxa entre els plans oficials i les necessitats i demandes quotidianes dels habitants. Precisament, com va canviar aquesta participació social el seu entorn en la seva comprensió holística, amb especial atenció a la infraestructura social dins de l'entorn construït., A dialogue in active society tiene como objetivo presentar las acciones de los vecinos del barrio de La Pau en Barcelona como un proceso fluido entre la planificación de arriba hacia abajo y la acción social de base utilizando un enfoque historiográfico sobre el estudio de caso del barrio de La Pau en Barcelona. El objetivo es comprender cómo estas acciones sociales jugaron un papel en cerrar la brecha entre los planes oficiales y las necesidades y demandas cotidianas de los habitantes. Precisamente, ¿cómo cambió esta participación social su entorno en su comprensión holística, con especial atención a la infraestructura social dentro del entorno construido?, A dialogue in active society aims to present the actions of neighbors of La Pau area in Barcelona as a flowing process between top-down planning and grassroots social action using a historiographical approach on the case study of La Pau neighbourhood in Barcelona. The aim is to understand how these social actions played a role in bridging the gap between the official plans and everyday needs and demands of inhabitants. Precisely, how did this social participation change their environment in its holistic understanding, with particular focus on social infrastructure within the built environment.

La gestión del agua es uno de los mayores desafíos a los que nos enfrentamos como sociedad. No solo hacer un correcto uso de ella, sino enfrentarnos al dilema de cómo mejorar nuestra relación con nuestros recursos naturales, en este caso los espacios fluviales. Entre los muchos problemas a los que se enfrentan Borgonyà por ser una antigua colonia industrial y por las barreras físicas que haya podido provocar en la cuenca, la contaminación es uno de los más importantes, en conjunto con la necesidad de mejorar una red de saneamiento unitaria que no garantiza un tratamiento adecuado a todas y cada una de las aguas que atraviesan el actual núcleo residencial. A través del parque de fitodepuración de Can Salvans, no solo se pretende mejorar la calidad del agua que devolvemos al río Ter, sino hacer de este espacio un lugar donde vecinos y visitantes se involucren en el ciclo del agua, y la creación de un área de valor paisajístico, social y ambiental.

Almost half of Barcelona’s Metropolitan Area residents have difficulties accessing services and facilities every day. Taking this into account and adding the fact that a huge percentage of these people are forced to use motorized vehicles as their transportation, the concept of the 15-minute city remains cut off from reality. This idea describes an urban model which guarantees short distances to the amenities reachable by foot and bicycle in less than a quarter of an hour. In this context,one of the most common built urban morphologies is housing states, designed with the only function to dwell and letting behind all the other daily basic needs. These residential blocks are the perfect representation of an antithesis of the sustainable and healthy urban planning model mentioned before. From this framework, this project seeks to measure the level of accessibility in three housing estates in Barcelona's Metropolitan Area (Can Ros, Sud-Oest del Besòs and Canaletes) with the aim of evaluating the lack of reachability to basic equipments and services. Also, it is intended to analyze if there exists any relation with the level of accessibility to public transport. All the research has been performed following the 15-minute city concept methodology and the standards proposed by the Diputació de Barcelona to ensure the equipments needed in the area per inhabitant. After applying this many-sided methodology, the results show that none of the studied areas reaches the required amount of accessibility to fundamental amenities. Nevertheless, some differences between the sites reveal a correlation with their locations considering the distance to the city centre.Moreover, the relation of the accessibility to services with public transport is not determined by the given factors, letting a path for future research. Besides the results,and looking forward to further applications, a novel methodology for rating the level of accessibility to services is described in order to to be rep

Es tracta d'una exploració i investigació de casos d'ocupacions sota viaductes urbans, per tal de recobrar l'activitat a la zona i recosir la continuïtat del traçat urbà.

Aquest projecte tracta sobre la viabilitat del disseny i fabricació d’una il·luminaria sostenible a partir de la combinació la fusta i de d’energia LED i solar. El projecte es realitza a les instal·lacions de l’empresa Pymsaforest interessada en la producció de nous dissenys de il·luminaries respectuoses amb el medi ambient. Per dur a terme aquest projecte s’ha realitzat en primer lloc un anàlisi de les diferents opcions que ofereix en mercat actual per tal de determinar els paràmetres i les ubicacions amb major viabilitat. En segon lloc s’ha fer un estudi exhaustiu de la normativa per tal de que el disseny final compleixi totes les especificacions tècniques vigents. A continuació se’n fa un estudi de totes les seves components on es defineix tant el funcionament com característiques tècniques de cada una de les components integrants del disseny final, realitzant en tot moment els càlculs necessaris. Per finalitzar la proposta final, de cada una de les components se’n triarà la que major s’adapti al nostre projecte i finalment se’n farà l’assemblatge de totes elles, incloent plànols i pressupost. Finalment, es faran unes conclusions de viabilitat del projecte així com una proposta de possibles millores que es podrien fer en un futur per tal de continuar amb el desenvolupament i millora del treball realitzat.

El projecte consisteix en redefinir un nou centre per a Valldoreix. Avui en dia, la ciutat jardí de Valldoreix es caracteritza per tenir un eix que la creua de punta a punta, la Rambla Mossèn Jacint Verdaguer, on anem trobant tots els equipaments de manera molt dispersa i gairebé sense relació entre ells. La Rambla és també la via principal per als vehícles rodats la qual cosa dificulta aquesta connexió entre equipaments. D'altra banda el projecte de recuperació dels corredors verds de Valldoreix que li donarà al poble una unitat i continuïtat dels espais lliures públics, pràcticament inexistents actualment i que alhora són tant necessaris per a la interacció social quotidiana. Amb aquestes dues idees en ment, es proposa un conjunt d'equipaments juntament a un gran espai lliure públic vinculat a la Rambla que actuïn com a nou centre d'activitats de Valldoreix i ajudin a la interrelació diària entre les persones del poble.

Es projecta un conjunt residencial (habitatge intergeneracional segons graus d’autonomia) i un conjunt d’equipaments (serveis de geriatria i sales polivalents per a l’ús comú). L’arranjament dels carrers i la urbanització del pati intern posen èmfasi a la traça del Rec Comtal i de la Muralla de la Ciutadella. El conjunt ha de ser dinàmic i obert a tot el barri. Es creen sinergies entre els diferents edificis i les noves places davant d'aquests nous equipaments són espais de relació en la ciutat.

L'objecte del projecte és la definició de la nova construcció d'una Biblioteca, una Escola Bressol i un Arxiu Històric associatiu al barri de Sant Martí de Provençals de Barcelona, concurs promogut per BIMSA el 2015. Els criteris d’intervenció establerts i els paràmetres d'ordenació per al nou equipament són: 1. L’ocupació en planta serà la superfície resultant d'extreure la franja de 16 m respecte a la façana construïda de la caserna de la policia (edifici veí); 2. L’alçada prevista màxima serà PB + 3 plantes (equipament de 18m d'alçada) i es permet la construcció de 1 planta soterrani; 3. La biblioteca haurà de tenir bona part del seu programa, així com l'accés, per planta baixa; 4. L'escola bressol, haurà de tenir part del seu programa a planta baixa.

Projecte d’equipaments i espai públic configurat per un auditori polivalent per a 300 persones, una biblioteca de 1.550 m2, un casal per a la gent gran de 300 m2, un bar-cafeteria de 150 m2, una plaça de 3.000 m2 i un aparcament soterrat per a 216 cotxes connectat amb la plaça i els equipaments. La parcel·la, ubicada a la Rambla Jacint Verdaguer dins la localitat de Valldoreix, té una superfície de 6.000m2 i un desnivell de 7.5 metres entre la cota superior i la inferior. La plaça, com a punt de centralitat ve generada pels equipaments que l’envolten i la voluntat de crear un espai públic de referència no existent en l’actualitat.

El projecte proposa un centre cultural situat en un punt privilegiat del casc antic de Cuenca, oferint un ventall d'usos relacionats entre ells amb l'objectiu d'activar la zona. L'edifici entén i actualitza les característiques de la ciutat, mantenint un diàleg amb l'entorn i generant un nou espai de qualitat coherent al lloc.

El projecte proposa una rehabilitació de l'antic Vapor Cortès de Terrassa. El programa que es desenvolupa aporta solucions a situacions d'emergència habitacional derivades de les dificultats econòmiques de les famílies, i crea noves sinèrgies relacionals entre col·lectius productius i socials. L'actuació rehabilita energèticament el conjunt aplicant estratègies passives per apropar-lo a un consum mínim. L'actuació es basa en la delimitació del PMU del Vapor Cortès que abasta una superfície de 19937m², distribuïda en 16.252m² industrials i 3685m² dedicats a equipament. El programa del segon grup es concentra en desenvolupar vivenda d'emergència, el nou Centre de Gestió de la Vivenda de Terrassa, i espais de suport a les famílies (que inclou bugaderia, trasters, espai bressol, aules-tallers, coworking, restaurant i cuina comunes). La distribució d'aquests espais permet pensar que la situació d'emergència habitacional evolucionarà i que mitjançant petites variacions serà possible reorganitzar-los per respondre a noves necessitats socials.

El projecte proposa la construcció d'una escola de música de 1.128 m2, un auditori de 720 m2, i una sala polivalent de 290 m2 relacionada amb el casal d'avis existent. La parcel·la, ubicada a Valldoreix, té una superfície de 6000 m2 i un desnivell de 9 metres entre cota superior i inferior. L'esmentat programa, conjuntament amb l'espai públic, s'articula a partir d'uns murs de contenció fets amb formigó, de 80 cm de gruix, que tant poden solucionar una contenció, una façana, una barana, o bé un recorregut.

El projecte consisteix en la redefinició del nou centre de Valldoreix. Actualment no existeix aquest centre vertebrador i únicament es disposa de la Rambla Mossèn Jacint Verdaguer, des d'on es despengen de manera molt disgregada alguns dels equipaments importants del poble. La configuració actual de la Rambla fa que aquesta actuï com a via principal per a vehicles, desarticulant qualsevol possible connexió entre equipaments. La manca d'espai públic qualificat no permet la interacció social quotidiana, ni satisfer les necessitats urbanes de la gent. Es proposen un conjunt d'equipaments que vinculats a un nou espai públic que s'estén per la Rambla, han d'actuar com a catalitzador d'activitats i revitalitzador del centre de Valldoreix.

Creació d’un complex cultural al Centre de Valldoreix, en una parcel·la de 6000m2 situada a la Rambla Jacint Verdaguer. El projecte consta de: biblioteca, escola de música, escola de dansa, auditori, un restaurant i la nova plaça del districte.

L’exercici proposa una nova centralitat al municipi de Valldoreix que consisteix en la realització d’un conjunt d’equipaments i un gran espai púbic. El solar és de propietat de l’Ajuntament. El programa consisteix en un conjunt d’equipaments culturals formats per: una biblioteca, un casa joves-avis, una sala polivalent, un bar cafeteria i una escola de música. També es proposa la creació d’un aparcament soterrat. El programa consta d’un total de 3500m2 aproximadament i uns 4000m2 per a l’aparcament. Es proposa la creació d’una volumetria desfragmentada per adaptar-se al teixit urbà de Valldoreix, i s’inclou el verd dins dels equipaments mitjançant patis.

El treball té per objecte definir un projecte ambiciós per a la població de Valldoreix, consistent en la transformació de la parcel·la situada a la capçalera de la Rambla Mossèn Jacint Verdaguer (eix vertebrador del poble), molt a prop de la Plaça de Can Cadena, i delimitada pels carrers Albet, Tibidabo i Costa. Es pretén aconseguir la creació d’un punt neuràlgic dins la nova centralitat urbana de Valldoreix. Actualment aquesta parcel·la, d’uns 6.293 m2, ja exerceix de punt de reunió i de realització de certes activitats lúdiques i festives, però d’una manera poc ordenada i poc planificada. S’hi troben edificis de poca entitat i provisionals, com ara l'oficina de correus, un bar, un casal d’avis i una construcció provisional on s’hi fan concerts i d’altres activitats. El programa definit per al desenvolupament del TAP A consta de les següents peces: Centre cultural polivalent 880 m2 Casal de joves Ludoteca Escola de música Teatre-Auditori 1.500 m2 Bar-restaurant 200 m2 Biblioteca 1.000 m2 Total 3.580 m2 Aparcament 150 cotxes

El projecte és un centre sociocultural a la Ciutat de Cuenca d'aproximadament 1900 m2. El terreny està situat al Casc Antic de la ciutat i té una superfície de 1300 m2. L'equipament consta, entre altres coses, de sala d'actes, sala de conferències, sala d'exposicions, bar-ateneu, restaurant, aules i habitacions. Es projecta un edifici amb dos volums (un volum amb un programa més privat i l'altre més enfocat a la pública concurrència) que emergeixen per sobre de la rasant del carrer i amb planta -1 comunes. El projecte amb la seva implantació busca introduir l'espai públic dins de l'equipament i, conjuntament amb la materialitat, pretén integrar-se totalment en l'entorn.

El projecte parteix de l’estat de la qüestió actual pel que fa a la formació pràctica dels diferents cossos que intervenen en les emergències en entorn urbà. S’analitza quin és el marc actual de formació d’aquests cossos i quina és la situació actual a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Es realitza també un estudi de les característiques de les instal·lacions de pràctiques d’aquest tipus que actualment hi ha al món i s’identifiquen els seus elements més importants. A partir d’aquí es realitza un estudi de necessitats pel que fa a instal·lacions pràctiques així com les oportunitats d’aprofitament d’aquestes per part d’altres actors públics i privats relacionats amb el món de la seguretat. Finalment, en la fase de disseny i plantejament de la solució, es defineixen els espais, infraestructures i instal·lacions que haurà de tenir aquest camp de pràctiques a la vegada que es descriuen quins son els possibles escenaris d’entrenament i les prestacions que el camp de pràctiques pot oferir. Finalment es considera també el cost estimat que podria tenir l’execució material del projecte i l’impacte ambiental d’aquest.

Aquest equipament públic constitueix en 30 vivendes dotacionals per a gent jove i 21 habitacions satel·lit que complementen els habitatges per poder desenvolupar zones d'oci o negoci, o bé, augmentar la superfície de la vivenda davant de possibles imprevistos. També consta d'una biblioteca i una escola bressol, on es situen principalment en planta baixa per tal de gaudir d'un accés directe amb el carrer . Aquests programes disposen de zones per als usuaris i altres espais menys públics per al personal de cada equipament. L'espai públic es disposa entre el propi equipament i el mercat del ninot, creant una gran plaça de fàcil accés des dels carrers Casanova o Villarroel de Barcelona.

Es proposa un centre cultural polivalent a Cuenca, just al límit del casc antic amb la muralla. Consta d’un bar, un restaurant, sala de concerts, sala d’exposicions, teatre, 12 habitacions d’hotel i aules polivalents. El projecte té unes dimensions reduïdes, adaptades a l’escala constructiva de la ciutat. El terreny proposat es abrupte i complicat, amb una diferència d’alçada de 12m. El projecte s’adapta a la topografia, essent aquesta, per tant, la que delimita la forma i la qualitat de cada espai.

El projecte es basa en un equipament amb una barreja d’usos, on la flexibilitats dels espais hi ha de ser present. Es tracta d’un Centre Polivalent situat a la part alta del nucli històric de Cuenca on actualment hi trobem un espai destinat a zona d’aparcament. Es vol crear un punt de trobada per a les persones de la tercera edat en el qual hi puguin desenvolupar activitats, s’hi puguin portar a terme actes culturals de la mateixa ciutat, alhora que sigui un punt d’informació turística, una zona d’oci amb restaurant i una zona d’allotjament per a turistes on el paratge natural hi juga el paper principal.