Search

Abdominal organ segmentation is a rapidly advancing area in medical imaging, boasting numerous remarkable applications in clinical and research settings. Despite these advancements, most existing segmentation models are developed using single-source data. This homogeneity raises concerns regarding the applicability of these models to more diverse and complex clinical scenarios. This study aimed to develop a generalizable model for the semantic segmentation of abdominal organs using three widely recognized public datasets: BTCV, AMOS, and TotalSegmentator. Extensive cleaning and preprocessing were undertaken to address the challenges posed by data heterogeneity. The merging process resulted in a diverse and comprehensive dataset of 680 CT scans that encapsulates varied image conditions and anatomical representations. The comparative analysis utilized two architectural frameworks: nnUNet, representing Convolutional Neural Networks, and Swin-UNETR embodying Vision Transformers. Results demonstrate the superiority of the nnUNet model across all experiments, demonstrating superior robustness and adaptability under diverse conditions and unseen cases, although further research could contribute to achieving a more balanced performance across patient groups. With an average Dice Similarity Coefficient of 92.3%, the developed nnUNet model establishes itself as a highly effective and competitive approach in the field of abdominal organ segmentation.

El projecte se centra en abordar la complexitat de la segmentació i l'extracció de característiques del papil·loma invertit i la mucosa en imatges de tomografia computada (TC), en les quals la superposició de densitats entre totes dues lesions pot ocasionalment dificultar la seva clara diferenciació. Es proposa utilitzar diferents tipus d'imatges, com la ressonància magnètica (RM), dades de biòpsies i l'historial clínic del pacient, juntament amb l'experiència d'un neuroradiòleg per a aconseguir una segmentació precisa d'aquestes lesions. La combinació d'aquestes fonts d'informació pretén proporcionar un sòlid conjunt de dades radiòmiques per a distingir i classificar les ambdues lesions. L'objectiu final de l'estudi d'extracció de característiques és obtenir valors clau de diferents paràmetres significatius per a diferenciar eficaçment el papil·loma invertit i la mucosa en imatges de TC, proporcionant així una eina valuosa en el diagnòstic i tractament d'aquestes afeccions mèdiques., El proyecto se centra en abordar la complejidad de la segmentación y la extracción de características del papiloma invertido y la mucosa en imágenes de tomografía computarizada (TC), en las que la superposición de densidades entre ambas lesiones puede ocasionalmente dificultar su clara diferenciación. Se propone utilizar distintos tipos de imágenes, como la resonancia magnética (RM), datos de biopsias y el historial clínico del paciente, junto con la experiencia de un neuroradiólogo para lograr una segmentación precisa de estas lesiones. La combinación de estas fuentes de información pretende proporcionar un sólido conjunto de datos radiómicos para distinguir y clasificar las lesiones. El objetivo final del estudio de extracción de características radiómicas es obtener valores clave de diferentes parámetros significativos para diferenciar eficazmente el papiloma invertido y la mucosa en imágenes de TC, proporcionando así una herramienta valiosa en el diagnóstico y tratamiento de estas afecciones médicas., The project focuses on addressing the complexity of segmentation and feature extraction of inverted papilloma and mucosa on computed tomography (CT) images, where overlapping densities between the two lesions can occasionally make it difficult to clearly differentiate them. It is proposed to use different types of images, such as magnetic resonance imaging (MRI), biopsy data and the patient's clinical history, together with the expertise of a neuroradiologist to achieve an accurate segmentation of these lesions. The combination of these sources of information is intended to provide a robust radiomic data set to distinguish and classify lesions. The ultimate goal of the radiomic feature extraction study is to obtain key values of different significant parameters to effectively differentiate inverted papilloma and mucosa on CT images, thus providing a valuable tool in the diagnosis and treatment of these medical conditions.

Introducció: La síndrome de Cushing és un trastorn hormonal causat per l'exposició d'altes concentracions de cortisol al cos del pacient, tenint una incidència d'origen endogen de 2 a 4 casos per milió d'habitants/any [2]. Entre un 19 a 50% dels pacients que el pateixen també pateixen osteoporosi [2]. Actualment, per mitjà de mètodes no invasius i fent ús d'imatges diagnòstiques, plataformes i programaris especialitzats es poden analitzar les propietats mecàniques dels ossos. Mètodes: Mitjançant els programes MATLAB, FEBio i GIBBON s'efectua l'anàlisi d'elements finits seguint una sèrie de passes Primer, el procés de segmentació es duu a terme amb imatges DICOM. Seguit a això i per mitjà d'un Image Segmentation Widget es genera el contorn del fèmur. Com a tercer pas, s'obtindran tant la malla superficial com la malla volumètrica amb elements tetraèdrics. Finalment, i amb l'ajuda de models de simulació es realitza la interpolació. D’altra banda, s’implementa un codi sobre MATLAB que compara el valor obtingut del mòdul de Young d’interpolació lineal amb el mètode de dimensió fractal. Resultats: Es realitza l’estudi de models de pacients sans i amb Síndrome de Cushing mitjançant la propietat mecànica que determina la càrrega externa per deformar el fèmur. S'aplica el criteri de tensió de von Mises i es comparen els pacients. També s'efectua una anàlisi quantitativa entre la distribució del mòdul de Young amb interpolació lineal i dimensió fractal. Conclusions: En conclusió, la zona cortical del fèmur en pacients amb síndrome de Cushing és més propensa a deformar-se segons l’anàlisi obtinguda al mòdul de Young. Segons el criteri de Von Mises la tensió màxima augmenta si s’aplica una forca inclinada a la superfície del cap del fèmur. El mètode de dimensió fractal i interpolació lineal proveeixen resultats molt semblants, Introducción: El síndrome de Cushing es un trastorno hormonal causado por la exposición de altas concentraciones de cortisol en el cuerpo del paciente, teniendo una incidencia de origen endógeno de 2 a 4 casos por millón de habitantes/año [2]. Entre un 19 a 50% de los pacientes que lo padecen también sufren de osteoporosis [2]. Actualmente, por medio de métodos no invasivos y haciendo uso de imágenes diagnósticas, plataformas y softwares especializados se puede analizar las propiedades mecánicas de los huesos. Métodos: Mediante los programas MATLAB, FEBio y GIBBON se efectúa el análisis de elementos finitos siguiendo una serie de pasos Primero, el proceso de segmentación se lleva a cabo con imágenes DICOM. Seguido a esto y por medio de un Image Segmentation Widget se genera el contorno del fémur. Como tercer paso, se obtendrán tanto la malla superficial como la malla volumétrica con elementos tetraédricos. Por último, y con la ayuda de modelos de simulación se realiza la interpolación. Por otra parte, se implementa un código sobre MATLAB que compara el valor obtenido del módulo de Young de interpolación lineal con el método de dimensión fractal. Resultados: Se realiza el estudio de modelos de pacientes sanos y con Síndrome de Cushing mediante la propiedad mecánica que determina la carga externa para deformar el fémur. Se aplica el criterio de tensión de von Mises y se comparan los pacientes. También se efectúa un análisis cuantitativo entre la distribución del módulo de Young con interpolación lineal y dimensión fractal. Conclusiones: En conclusión, la zona cortical del fémur en pacientes con síndrome de Cushing es más propensa a deformarse según el análisis obtenido en el módulo de Young. Según el criterio de Von Mises la tensión máxima aumenta si se aplica una fuerza inclinada en la superficie de la cabeza del fémur. El método de dimensión fractal e interpolación lineal proveen resultados muy similares., Introduction: Cushing's syndrome is a hormonal disorder caused by exposure to high concentrations of cortisol in the patient's body, with an endogenous incidence of 2 to 4 cases per million inhabitants/year [2]. Between 19 to 50% of patients who suffer from it also suffer from osteoporosis [2]. Currently, through non-invasive methods and using diagnostic images, specialized platforms and software, the mechanical properties of bones can be analyzed. Methods: Using the MATLAB, FEBio and GIBBON programs, the finite element analysis is carried out following a series of steps First, the segmentation process is carried out with DICOM images. Following this and by means of an Image Segmentation Widget, the outline of the femur is generated. As a third step, both the surface mesh and the volumetric mesh with tetrahedral elements will be obtained. Finally, and with the help of simulation models, the interpolation is performed. On the other hand, a code is implemented on MATLAB that compares the value obtained from Young's modulus of linear interpolation with the fractal dimension method. Outcomes: For the analysis of results, the bone symmetry is initially projected as a linear elastic isotrope. The study of models of healthy patients and those with Cushing's Syndrome is carried out through the mechanical property that determines the external load to deform the femur. The von Mises stress criterion is applied and the patients are compared. A quantitative analysis between the Young's modulus distribution with linear interpolation and fractal dimension is also performed. Conclusions: In conclusion, the cortical area of the femur in patients with Cushing’s Syndrome is more prone to deformation according to the analysis obtained in Young’s modulus. According to Von Mise’s criterion, the maximum stress increases if an inclined force is applied to the surface of the head of the femur. The fractal dimension method and linear interpolation provide very similar results.

Optical coherence tomography (OCT) has revolutionized ophthalmology over the past two decades. Comparable success in other medical and non-medical fields is still prevented by the high cost of OCT. Despite the benefit of OCT for other applications like dermatology, dentistry, and many industrial applications has been demonstrated, a poor cost/performance ratio compared to existing technologies is hindering its commercial success in these areas. The main cost driver of swept source OCT (SS-OCT) devices is the laser. We have identified a light source commonly used in telecom and consumer applications, which costs several magnitudes less than conventional swept sources and thereby enables low cost SS-OCT devices. We have developed a prototype of a SS-OCT system using this low cost source and MEMS scanners.

La informació és el recurs més valuós mundialment [1], i és possible trobar-la a tot arreu. En el cas de les imatges mèdiques, la informació significa no només imatges de giga píxels, sinó que també inclou metadades i mesures quantitatives [2]. DICOM (Digital Imaging and Communications in Medicine) és una clara font d’informació, ja que es tracta del Standard per emmagatzemar i transmetre imatges mèdiques [2] i la informació relacionada [3]; això significa que conté dades d’imatges sense processar i metadades relacionades amb els procediments que es donen a terme amb l’adquisició i curació de la imatge [2]. Una de les dades més rellevants que es poden trobar en un arxiu DICOM són els paràmetres de dosi de radiació. Actualment, ni les Directives Europees ni les Regulacions Espanyoles estableixen límits en la dosi de radiació per a pacients sota processos de diagnòstic ni tractament. Està científicament demostrat que les radiacions ionitzants tenen efectes nocius en la salut humana [4], i per això s’han de prendre mesures com abans possible. Aquestes accions comencen per poder quantificar la radiació rebuda pel pacient en diferents estudis al llarg del temps, cosa que es pot fer fent ús d’una taula de metadades DICOM. Aquest projecte fa èmfasi en l’anàlisi de les metadades generades per Tomografia Computeritzada per comprovar la qualitat de la informació i veure si és possible estimar la quantitat dosimètrica que té en compte la sensibilitat biològica del teixit irradiat i reflecteix el risc d’una exposició no uniforme de cos sencer: la Dosi Efectiva [5]. Finalment, amb aquesta avaluació, és possible definir passos futurs per al desenvolupament d’una eina digital capaç d’analitzar dades relacionades amb radiació i controlar el risc de la ionització per a qualsevol tipus d’examinació mèdica., La información es el recurso más valioso mundialmente [1], y es posible encontrarla en todas partes. En el caso de las imágenes médicas, la información significa no solo imágenes de giga píxeles, sino que también incluye metadatos y medidas cuantitativas [2]. DICOM (Digital Imaging and Communications in Medicine) es una clara fuente de información, ya que se trata del estándar para almacenar y transmitir imágenes médicas [2] e información relacionada [3]; esto significa que contiene datos de imágenes sin procesar y metadatos relacionados con los procedimientos que se llevan a cabo durante la adquisición y curación de la imagen [2]. Uno de los datos más relevantes que se puede encontrar en un archivo DICOM son los parámetros de dosis de radiación. Actualmente, ni las Directivas Europeas ni Regulaciones Españolas establecen límites en la dosis de radiación para pacientes ante procesos de diagnóstico ni tratamiento. Está científicamente comprobado que las radiaciones ionizantes tienen efectos nocivos en la salud humana [4], por lo que se tienen que tomar medidas lo antes posible. Estas acciones empiezan con poder cuantificar la radiación recibida por el paciente en diferentes estudios a lo largo del tiempo, lo cual se puede conseguir haciendo uso de una tabla de metadatos DICOM. Este proyecto hace énfasis en el análisis de los metadatos generados por Tomografía Computarizada para comprobar la calidad de la información y ver si es posible estimar una cantidad dosimétrica que tiene en cuenta la sensibilidad biológica del tejido irradiado y refleja el riesgo de una exposición no uniforme de cuerpo completo: la Dosis Efectiva [5]. Finalmente, con esta evaluación, es posible definir pasos futuros para el desarrollo de una herramienta digital capaz de analizar datos relacionados con la radiación y controlar el riesgo de dicha ionización para cualquier tipo de examinación médica., Data is the world’s most valuable resource [1], and it is possible to find data everywhere. In medical images, data covers not only gigapixel images, but also metadata and quantitative measurements [2]. DICOM (Digital Imaging and Communications in Medicine) is a clear source of medical data, since it is the current standard for storing and transmitting medical images [2] and related information [3]; this means it contains raw data imaging and all metadata related to the procedures of image acquisition and curation [2]. Some of the most relevant information found on DICOM files relies on radiation dose parameters. In the current defined Directives and Regulations, no limits on the radiation dose are stipulated for patients undergoing diagnostic nor treatment procedures. There is proof that ionizing radiation has direct implications in human health [4], which is why measures need to be taken as soon as possible. These actions start with being able to quantify the radiation received by a patient in studies over time, which can be done by means of a DICOM dataset of metadata. The main focus of this project is to analyze Computerized Tomography (CT) scans generated metadata in order to check the quality of the data and then be able to estimate a dosimetric quantity that takes into account the biological sensitivity of the irradiated tissue and reflects the risk of a non-uniform whole-body exposure: the Effective Dose [5]. Finally, with this evaluation, it is possible to define the future steps for the development of a digital tool to analyze radiation-related data and risk control of ionizing radiation expanded for all type of medical examinations.

El present estudi fa servir mètodes avançats per a l'assignació de les propietats mecàniques de l'os, particularment de l'epífisi proximal de l'fèmur, a models d'elements finits (MEF) específics de l'subjecte, a partir de dades de tomografia computada (TC) del maluc obtingudes gràcies a la feina conjunta amb l'Hospital Santa Pau, els que compten amb una base de dades que reuneix informació de pacients sans i pacients amb alteracions òssies per a estudis que permetin millorar tant el diagnòstic de malalties especials com també el posterior tractament mèdic que mitigui en gran mesura , les derivacions patològiques negatives. D'aquesta manera, el projecte se centra en pacients que pateixen una patologia anomenada 'síndrome de Cushing', una malaltia estranya vinculada amb el sistema endocrí que suposa conseqüències greus per al sistema ossi a l'estar lligada directament amb el desenvolupament d'osteoporosi causa de la pèrdua progressiva de l'os per alts nivells de cortisol en l'organisme que no permeten la remodelació òssia adequada. Emprant programes específics, la construcció de models FE amb informació cortical (models CBM), l'assignació de propietats mecàniques de l'material, l'ús de diferents relacions densitat-elasticitat i la simulació de el risc per fractura emprant condicions de contorn, es podrà realitzar una anàlisi comparatiu entre valors referenciats en la literatura i els paràmetres obtinguts per als pacients que pateixen o no, síndrome de Cushing que permetin confirmar la probabilitat o existència d'osteoporosi causa de el tractament general que reben els pacients amb aquesta patologia., El presente estudio emplea métodos avanzados para la asignación de las propiedades mecánicas del hueso, particularmente de la epífisis proximal del fémur, a modelos de elementos finitos (MEF) específicos del sujeto, a partir de datos de tomografía computarizada (TC) de la cadera obtenidas gracias al trabajo conjunto con el Hospital Santa Pau, quienes cuentan con una base de datos que reúne información de pacientes sanos y pacientes con alteraciones óseas para estudios que permitan mejorar tanto el diagnóstico de enfermedades especiales como también el posterior tratamiento médico que mitigue en gran medida, las derivaciones patológicas negativas. De esta forma, el proyecto se centra en pacientes que sufren una patología denominada ‘síndrome de Cushing’, una enfermedad extraña vinculada con el sistema endocrino que supone consecuencias graves para el sistema óseo al estar ligada directamente con el desarrollo de osteoporosis debido a la pérdida progresiva del hueso por altos niveles de cortisol en el organismo que no permiten la remodelación ósea adecuada. Empleando programas específicos, la construcción de modelos FE con información cortical (modelos CBM), la asignación de propiedades mecánicas del material, el uso de diferentes relaciones densidad-elasticidad y la simulación del riesgo por fractura empleando condiciones de contorno, se podrá realizar un análisis comparativo entre valores referenciados en la literatura y los parámetros obtenidos para los pacientes que padecen o no, síndrome de Cushing que permitan confirmar la probabilidad o existencia de osteoporosis debido al tratamiento general que reciben los pacientes con dicha patología., The present study employs advanced methods for the assignment of the mechanical properties of bone, particularly of the proximal femur epiphysis, to subject-specific finite element models (FEM), from hip computed tomography (CT) data obtained thanks to the joint work with the Santa Pau Hospital, who have a database that gathers information on healthy patients and patients with bone alterations for studies that allow to improve both the diagnosis of special diseases as well as the subsequent medical treatment that greatly mitigates, negative pathological leads. In this way, the project focuses on patients suffering from a pathology called 'Cushing syndrome', a strange disease linked to the endocrine system that has serious consequences for the bone system as it is directly linked to the development of osteoporosis due to the loss progressive bone loss due to high levels of cortisol in the body that do not allow adequate bone remodeling. Using specific programs, the construction of FE models with cortical information (CBM models), the assignment of mechanical properties of the material, the use of different density-elasticity relationships and the simulation of fracture risk using boundary conditions, an analysis can be carried out comparison between values referenced in the literature and the parameters obtained for patients with or without Cushing's syndrome that allow confirming the probability or existence of osteoporosis due to the general treatment received by patients with said pathology.

El nitrur de bor cúbic policristal·lí (PcBN) és un material superdur de caràcter compost multifàsic. Sorgeix com a alternativa al diamant policristal·lí (PCD), en eines de tall d'alta velocitat, amb la finalitat de corregir els problemes que té amb alguns materials a altes temperatures. Igual que ocorre amb altres materials superdurs, la informació sobre la resposta a petita escala del PcBN és més aviat escassa. En aquest sentit, el present treball realitza una caracterització microestructural en 2D i 3D, mitjançant l'observació de la microestructura tant a nivell superficial com a nivell volumètric mitjançant una tomografia 3D realitzant una reconstrucció utilitzant el programa AVIZO 9.1 i 10.22. La caracterització es fa de dues tomografies de PcBN, obtingudes al FIB-SEM, amb diferents percentatges de fase i diferent aglutinant. Una amb alt contingut cBN i matriu metàl·lica, i l'altra de baix contingut de cBN i matriu ceràmica., El nitruro de boro cúbico policristalino (PcBN) es un material superduro de carácter compuesto multifásico. Surge como alternativa al diamante policristalino (PCD), en herramientas de corte de alta velocidad, con la finalidad de corregir los problemas que tiene con algunos materiales a altas temperaturas. Al igual que ocurre con otros materiales superduros, la información sobre la respuesta a pequeña escala del PcBN es más bien escasa. En este sentido, el presente trabajo realiza una caracterización microestructural en 2D y 3D, mediante la observación de la microestructura tanto a nivel superficial como a nivel volumétrico mediante una tomografía 3D realizando una reconstrucción utilizando el programa AVIZO 9.1 y 10.22. La caracterización se hace de dos tomografías de PcBN, obtenidas en el FIB-SEM, con diferentes porcentajes de fase y distinto aglutinante. Una con alto contenido cBN y matriz metálica, y la otra de bajo contenido de cBN y matriz cerámica., Polycrystalline cubic boron nitride (PcBN) is a multiphase composite superhard material. It has emerged as an alternative to polycrystalline diamond (PCD) in high-speed cutting tools in order to correct the problems it has with some materials at high temperatures. As with other superhard materials, information on the small-scale response of PcBN is rather scarce. In this sense, the present work performs a microstructural characterization in 2D and 3D, by observing the microstructure both at surface and volumetric level by means of a 3D tomography performing a reconstruction using the AVIZO 9.1 and 10.22 software. The characterization is made of two tomographies of PcBN, obtained in the FIB-SEM, with different phase percentages and different binder. One with high cBN content and metallic matrix, and the other with low cBN content and ceramic matrix.

In recent years, quantum properties of light are opening the door to new applications, especially in communications and high-resolution probing and imaging. Optical coherence tomography (OCT) is an imaging technique introduced in 1991 that uses light interference to produce high-resolution images of the tissue. When it was first introduced, this technique was based on the classical properties of light, but since 2018 there has been growing interest in a new type of OCT scheme based on the use of nonlinear interferometers. These interferometers contain what are called optical parametric amplifiers. Some of these new OCT schemes are based on the idea of induced coherence, while others make use of an SU(1,1) interferometer. In this project, we describe the differences and similarities between the output signals measured in standard OCT and in these new OCT schemes. This comparison unveils the potential advantages of OCT based on nonlinear interferometers. Moreover, it also performs a comparison between the regimes in which non-linear interferometers can work, depending on the photon flux entering the interferometer: the low parametric gain regime and the high parametric gain regime. Some simplifications in the calculus of the output signal can be introduced when working in the low parametric gain regime. The question arises if these simplified expressions also a good approximation for the OCT signal expected in the high parametric regime. Throughout the project, we work in the spectral or Fourier domain of OCT, where the sample information obtained in any OCT scheme using the output signal spectrum., En los últimos años, las propiedades cuánticas de la luz están abriendo la puerta a nuevas aplicaciones, especialmente en comunicaciones y sondeos e imágenes de alta resolución. La tomografía de coherencia óptica (OCT) es una técnica de obtención de imágenes introducida en 1991 que utiliza interferencias de luz para producir imágenes de alta resolución del tejido. Cuando se introdujo por primera vez, esta técnica se basaba en las propiedades clásicas de la luz, pero desde 2018 ha habido un interés creciente en un nuevo tipo de esquema de OCT basado en el uso de interferómetros no lineales. Estos interferómetros contienen lo que se llama amplificadores paramétricos ópticos. Algunos de estos nuevos esquemas de OCT se basan en la idea de coherencia inducida, mientras que otros utilizan un interferómetro SU (1,1). En este proyecto, describimos las diferencias y similitudes entre las señales de salida medidas en OCT estándar y en estos nuevos esquemas de OCT. Esta comparación revela las ventajas potenciales de la OCT basada en interferómetros no lineales. Además, también realiza una comparación entre los regímenes en los que pueden trabajar los interferómetros no lineales, dependiendo del flujo de fotones que ingresa al interferómetro: el régimen de baja ganancia paramétrica y el régimen de alta ganancia paramétrica. Se pueden introducir algunas simplificaciones en el cálculo de la señal de salida cuando se trabaja en el régimen de ganancia paramétrica baja. Surge la pregunta de si estas expresiones simplificadas también son una buena aproximación para la señal OCT esperada en el régimen paramétrico alto. A lo largo del proyecto, trabajamos en el dominio espectral o de Fourier de OCT, donde se obtiene la información de la muestra en cualquier esquema de OCT utilizando el espectro de la señal de salida., En els darrers anys, les propietats quàntiques de la llum estan obrint la porta a noves aplicacions, especialment en comunicacions i en sondatges i imatges d'alta resolució. La tomografia de coherència òptica (OCT) és una tècnica d'imatge introduïda el 1991 que utilitza interferències de llum per produir imatges d'alta resolució del teixit. Quan es va introduir per primera vegada, aquesta tècnica es basava en les propietats clàssiques de la llum, però des del 2018 hi ha hagut un interès creixent per un nou tipus d'esquema OCT basat en l'ús d'interferòmetres no lineals. Aquests interferòmetres contenen el que s'anomena amplificadors paramètrics òptics. Alguns d'aquests nous esquemes OCT es basen en la idea de coherència induïda, mentre que d'altres fan ús d'un interferòmetre SU (1,1). En aquest projecte, descrivim les diferències i similituds entre els senyals de sortida mesurats en OCT estàndard i en aquests nous esquemes OCT. Aquesta comparació revela els avantatges potencials de l'OCT basat en interferòmetres no lineals. A més, també realitza una comparació entre els règims en què poden funcionar interferòmetres no lineals, en funció del flux de fotons que entren a l'interferòmetre: el règim de guany paramètric baix i el règim de guany paramètric elevat. Es poden introduir algunes simplificacions en el càlcul del senyal de sortida quan es treballa en règim de guany paramètric baix. La pregunta sorgeix si aquestes expressions simplificades també són una bona aproximació del senyal OCT esperat en el règim paramètric elevat. Al llarg del projecte, treballem en el domini espectral o de Fourier d'OCT, on es mostra la informació obtinguda en qualsevol esquema OCT mitjançant l'espectre de senyal de sortida.

L’objectiu del present treball de final de grau és la creació d’un model d’un òrgan a través de impressió 3D, la forma del qual hauria de ser extreta d’una tomografia axial computeritzada o tomografia computeritzada. Per a abastar-ho aquest treball compta amb els mètodes observats com mes adients dels que avui dia existeixen. En diferents apartats, s’exposaran alguns principis sobre els quals se sustenta la tecnologia en la que es basa aquest treball, una justificació sobre les decisions tècniques preses i els processos a seguir per obtenir els models desitjats. També compta amb una mostra dels resultats que es poden obtenir seguint el procés descrit en un cas pràctic. El resultat ha estat satisfactori i pot ajudar a aquells qui vulguin obtenir òrgans a través de les proves TAC o TC., El objetivo del presente trabajo de final de grado es la creación de un modelo de un órgano a través de impresión 3D, la forma del cual tendría que ser extraída de una tomografía axial computerizada o tomografía computerizada. Para alcanzarlo este trabajo cuenta con los métodos observados como mis adecuadas de los que hoy en día existen. En diferentes apartados, se expondrán algunos principios sobre los cuales se sustenta la tecnología en la que se basa este trabajo, una justificación sobre las decisiones técnicas tomadas y los procesos a seguir para obtener los modelos deseados. También cuenta con una muestra de los resultados que se pueden obtener siguiendo el proceso descrito en un caso práctico. El resultado ha estado satisfactorio y puede ayudar a aquellos quienes quieran obtener órganos a través de las pruebas TAC o TC., The aim of the present work of end of rank is the creation of model of an organ through 3D printing, the form of which would have to be extracted of a CAT or CT scan. This work contains the methods observed as the most suitable month of the that nowadays exist to achieve it Within distinct sections, this document will expose some principles on which relies the tech om what is based, a justification on the technical decisions taken and the processes to obtain the models desired. It also contains a sample of the results that can be obtained through a practical example. The result has been satisfactory and can aid at those who want to obtain organs from a CT or CAT scan.

The interaction between plant roots and soil is extremely relevant and difficult to study as the soil is an opaque and heterogeneous environment. The study of soil physical characteristics as a driver of root development is often the main research issue, however, root development also impacts soil structure. In the past, there have been contradictory results regarding whether roots induce compaction of soil in their immediate vicinity, a region that is central for plant health and nutrient acquisition; and it has been attributed to the bad quality of traditional imaging techniques. This study quantifies the relationship between soil physical characteristics and root growth, giving special emphasis on how roots in early-stage formation influence the physical architecture of the surrounding soil structure. High-resolution X-ray micro-computed tomography (µCT) was used to acquire in situ images of two homogenously packed soils samples of different textures with Lentils growing. Results revealed a void ratio gradient extending from the soil-root interface into the bulk soil controlled by texture. It concludes that roots considerably modify the immediate soil physical characteristics by creating a gap at the root surface and increasing void ratio. It discusses the mechanisms that led to the observed soil structure as well as some of the implications that it has in such dynamic zone., Es coneix relativament poc sobre la interacció entre les arrels de les plantes i el sòl, el medi opac i heterogeni en què es troben fa difícil el seu estudi. La influència de les característiques físiques del sòl sobre les arrels és ara un punt focal de recerca; tanmateix hi ha també un impacte de les arrels sobre l'estructura del sòl. En estudis anteriors, hi ha hagut resultats contradictoris sobre si les arrels indueixen la compactació del sòl del seu entorn, una zona fonamental per a la salut de les plantes i l'adquisició de nutrients; i s'ha atribuït a la mala qualitat de les tècniques tradicionals utilitzades per adquirir imatges. Aquest estudi quantifica la relació entre les característiques físiques del sòl i el creixement de les arrels, posant especial èmfasi en com els estadis inicials de creixement influencien l'arquitectura física del sòl circumdant. Es va utilitzar una tomografia micro-computada de raigs-X d'alta resolució (µCT) per adquirir imatges in situ de dues mostres de sòls homogenis de diferents textures amb llenties en creixement. Els resultats van revelar un gradient de porositat relativa que s'estén des de la superfície de l'arrel fins al conjunt del sòl controlat per la textura del sòl. Conclou que les arrels modifiquen considerablement les característiques físiques del sòl immediatament adjacent creant un espai buit a la superfície de l'arrel i augmentant la porositat relativa. Es discuteixen els mecanismes que han propiciat l'estructura del sòl observada, així com algunes de les implicacions que té en aquesta zona tan

L’aliatge NiTi, coneguda comunament com a Nitinol, és un material que presenta fenòmens de memòria de forma i super-elasticitat. Aquest aliatge ha estat molt estudiat degut a la seva capacitat per a dissipar energia en cicles de càrrega i descàrrega, un fet atractiu per a diverses aplicacions industrials i biomèdiques, com ara actuadors, stents, filferros per ortodòncia, etc. Durant els darrers anys, el seu comportament a fatiga ha estat analitzat , descobrint-se que la fractura normalment es produeix a partir de defectes pre-existents a l’interior del material (com per exemple, porus, microesquerdes, inclusions, dislocacions, etc.) o per defectes que s’indueixen durant els processos de deformació mecànica. En aquest treball final de màster es pretén observar el dany microestructural pre-existent i induït mitjançant assajos de fatiga. Per realitzar-lo s’ha utilitzat la tomografia de feix de ions focalitzats (FIB) i d’aquesta manera poder-nos centrar en el dany prop de la superfície. S’han estudiat un total de 3 mostres, una utilitzada com a referència la qual no ha sigut sotmesa a fatiga i altres dues mostres sota diferents condicions de deformació i freqüència per tal d’avaluar el seu comportament. Mitjançant la tomografia FIB s’han obtingut un conjunt d’imatges 2D i posteriorment, mitjançant el software AVIZO 2019.1, s’ha realitzat la reconstrucció 3D de cada una de les mostres i s’ha procedit a quantificar diferents paràmetres microstructurals, tals com: la fracció volumètrica de cada una de les fases, porositat, inclusions i efectes de rugositat, íntimament relacionats amb la transformació de fase. Finalment, els paràmetres microstructurals (principalment la porositat i les inclusions) obtinguts amb la reconstrucció 3D, s’han quantificat mitjançant la utilització d’un mètode estadístic proposat per Ulm and Constantinides, per tal d’avaluar la seva incidència en el comportament a fatiga. De forma general, s’observa un increment en la mida dels defectes (principal

Els despreniments rocosos són un gran problema per les infraestructures, els béns i la pròpia vida de les persones. Aquest fenomen ha sigut estudiat en gran mesura, però les seves particularitats el fan ser una de les inestabilitats de masses més difícils de preveure. S’ha arribat a crear diversitat de models per trobar les trajectòries i l’abast d’un despreniment, però no és habitual que en aquests models es tingui present la fragmentació que molt sovint pateixen els blocs despresos a l’impactar amb el terreny. En el marc del projecte de recerca RockModels, s’ha dut a terme un assaig de llançament de maons al laboratori per analitzar el procés de fragmentació. D’aquest assaig es coneixien totes les propietats dels maons, el grau de fragmentació i es van enregistrar vídeos a alta velocitat dels impactes. En aquest treball, en primer lloc, s’ha fet un anàlisi qualitatiu dels vídeos enregistrats, on s’ha pogut observar les morfologies d’impacte (de cara, de vèrtex o d’aresta). En segon lloc, s’ha fet un anàlisi quantitatiu dels impactes per determinar l’energia cinètica, l’àrea d’impacte, la força normal i la pressió generades de cada impacte amb models analítics basats en condicions elàstiques. Finalment, s’ha comparat la força d’impacte amb el grau de fragmentació i s’ha analitzat la influència de la morfologia d’impacte a la fragmentació. Els resultats obtinguts de l’anàlisi dels vídeos ens mostren la importància que té la morfologia de l’impacte en la fragmentació. S’observa com els llançaments on l’impacte es produeix amb una aresta del maó, acostumen a fragmentar en el primer impacte, en canvi aquells maons on l’impacte es produeix amb el vèrtex, acostumen a no patir fragmentació en primera instància. Els resultats obtinguts del càlcul numèric mostren que als impactes amb una àrea d’impacte major, la força normal generada també és major. A contrapartida, quan l’àrea d’impacte era més petita, la pressió i la indentació eren més grans. De la influència en la fragm

La epilepsia es una enfermedad que afecta anualmente a 2,4 millones de personas en todo el mundo, de entre las cuales, un 30-40% no responde al tratamiento farmacológico, lo que se conoce como epilepsia farmacorresistente. En estos casos, se procede al estudio detallado del paciente, por medio de técnicas híbridas de imagen: Tomografía Computarizada por Emisión de Fotones Simples (SPECT), Tomografía por Emisión de Positrones (PET) y Resonancia Magnética Nuclear (RMN), con el objetivo de practicar una neurocirugía para extirpar el inicio de la lesión, el foco epileptógeno (FE). Actualmente, la práctica clínica utiliza la técnica SISCOM (Substracción de la SPECT interictal e ictal y corregistro con RMN) para la localización del FE. Por otro lado, la investigación clínica está trabajando en una nueva técnica, la PISCOM (Substracción de la PET interictal y SPECT ictal y corregistro con RMN), que utiliza una PET interictal en lugar de una SPECT, introduciendo nueva información como el consumo cerebral de glucosa. El objetivo principal de este proyecto es obtener una aplicación para la implementación de la técnica PISCOM en pacientes con epilepsia farmacorresistente. Para ello se propone el desarrollo de un sistema que permite la integración de la aplicación en una única plataforma y un nuevo método de procesado de la imagen PET interictal, consiguiendo una imagen PET degradada comparable con la SPECT ictal. Se han estudiado 10 pacientes adultos y 9 pacientes pediátricos con las técnicas SISCOM, PISCOM y la nueva aplicación propuesta para la PISCOM, comparando los resultados obtenidos visualmente, y con la localización exacta del FE extirpado mediante neurocirugía. Se comprobó que los resultados obtenidos con la aplicación diseñada para la PISCOM eran similares a los obtenidos con los métodos anteriores, tanto en pacientes adultos como en pediátricos. Además, este nuevo proceso permite una mejor localización del FE, lo que podría contribuir a una mejora en la práctica clí

The optical response of NbTiN superconducting single photon detectors is studied using quantum detector tomography which separates the detector response in single and multiple photon contributions. Three different NbTiN nanodetectors of 70, 100 and 150 nm width are compared based on their detector tomography curves. The energy dependent photon response for the 100 nm nanodetector at two different wavelengths is explored. The detectors present a non-linear behaviour, which complicates the comparison. For the first time, we find that tomography curves saturate above a certain bias current and we compare the current density required to achieve the single photon regime.

La Tomografía de Coherencia Óptica (OCT) es una técnica de diagnóstico que nos permite observar y controlar cortes histológicos de una estructura en vivo. En la evolución de este instrumento, surgió una prueba complementaria la Angiografía-OCT que nos permite analizar diferentes partes de la retina y la relación que tienen con el vítreo y la coroides sin el uso de contrastes por vía intravenosa para poder ver la circulación coroidea. Al ser una técnica no invasiva y que no es necesaria la instilación de midriáticos para su uso se ha convertido en una prueba clave en la detección de patologías sobre todo en el segmento posterior del ojo en las clínicas oftalmológicas tanto privadas como públicas. En este trabajo nos centraremos en el uso de este instrumento en la Coroidopatía Serosa, que se trata de una alteración focal del epitelio pigmentario de la retina donde se origina un escape de fluido desde la coroides hacia el espacio subretiniano, lo que provoca un desprendimiento de la retina neurosensorial y, habitualmente afecta a la región macular; y de su clínico en cinco pacientes que estaban / están afectados por esta condición

Aplicat embargament des de la data de defensa fins el dia de publicació., The hydro-mechanical behaviour of soils during freezing and thawing is a coupled multi-physics process that has important practical applications. To cite but a few examples, on artificial ground freezing –to provide structural support and exclude the groundwater from underground constructions–, on seasonal variations of permafrost soils and their consequences on infrastructures, on geocomposite capillary barriers used to reduce frost heave in soils, and on engineered barriers subjected to freezing and thawing processes. Despite this importance, ice content and its migration process, as well as the coupled hydro-mechanical behaviour have not been extensively studied in partially saturated frozen soils. In these soils, ice formation increases the number of phases and the complexity of the experimental studies. In this thesis, the unfrozen liquid saturation and the hydro-mechanical behaviour of two frozen soils (Barcelona clayey silt and fine sand) have been investigated at different initial degrees of saturation. A series of experimental setups have been designed and built to perform the tests (oedometer cell installed in a freezing/thawing chamber to control the temperature up to -15°C; setup for freezing cylindrical samples in an electrical resistivity tomography ERT cell with 16 lateral electrodes). Different methods have been considered and several models proposed in the thesis to indirectly determine the unfrozen liquid saturation of compacted soils at different temperatures, porosities and initial degrees of saturation. The methods rely on measurements during transient freezing of the bulk electrical conductivity EC, relative dielectric permittivity, and thermal conductivity. In the case of EC tests, the unfrozen liquid saturation results have been interpreted with a modified Archie’s law and compared to the electrical conductivity of the pore liquid. The soil freezing retention curve (unfrozen liquid saturation vs temperature) has been also estimated by combini, El comportamiento hidromecánico de los suelos durante la congelación y descongelación es un proceso multifísico acoplado que tiene importantes aplicaciones prácticas. Por ejemplo, en la congelamiento artificial del terreno -para dar soporte estructural y evitar el agua en construcciones subterráneas-, en las variaciones estacionales de suelos permafrost y sus efectos sobre las infraestructuras, en las barreras capilares utilizadas para reducir los efectos de heladas, y en barreras de ingeniería sometidas a ciclos de congelación/descongelación. A pesar de esta importancia, el contenido de hielo y su proceso de migración, así como el comportamiento hidromecánico acoplado, no se han estudiado en forma extensa en los suelos parcialmente saturados. En estos suelos, la formación de hielo aumenta el número de fases y la complejidad de los estudios experimentales. Se han estudiado el grado de saturación de líquido descongelado y el comportamiento hidromecánico de dos suelos congelados (limo arcilloso de Barcelona y arena fina) a diferentes grados de saturación iniciales. Se han diseñado y construido una serie de equipos experimentales para realizar los ensayos (célula edométrica en una cámara de congelación/descongelación para controlar la temperatura hasta -15 °C; equipo para congelar muestras cilíndricas en una célula de tomografía de resistividad eléctrica ERT con 16 electrodos laterales). Se han utilizado diferentes métodos y se han propuesto modelos para determinar indirectamente la saturación de líquido descongelado en suelos compactados a diferentes temperaturas, porosidades y grados de saturación iniciales. Los métodos se basan en mediciones de la conductividad eléctrica del suelo EC, la permitividad dieléctrica relativa y la conductividad térmica. En el caso de los ensayos de EC, los resultados se han interpretado con una ley de Archie modificada y se han comparado con la conductividad eléctrica del líquido intersticial. La curva de retención de congelación del sue, Postprint (published version)

The work is based on the research on two-phase flows in pressurized pipes with non-Newtonian fluids. Experiments are carried out in a pipe loop at the Water Engineering Laboratory (WEL) of the Czech Technical University (CTU). One of the features describing the flow behaviour is a distribution of solid particles in the flowing liquid. The measuring technique of Electrical Resistance Tomography (ERT) is used to obtain maps of distribution of solids in a pipe cross section. One of the challenges associated with ERT is processing of raw images and their interpretation.

The project aims at studying the functioning of an optical coherence scheme that make use of a nonlinear interferometer. We will consider the best configuration, the sensitivity that can be achieved and the maximum power that can be generated., We derive what is the signal and the sensitivity of a nonlinear interferometer (Mach-Zehnder or Michelson), that is a novel approach to perform Optical Coherence Tomography (OCT). The physical idea behind this goes back to seminal work done by L. Mandel?s group in 1991 [1]. We demonstrate that the use of input coherent light improve the strength of the detected signal in terms of intensity, noise and sensitivity. Finally, we present the counterintuitive differences between considering a single frequency beam or a beam with a certain bandwidth.

The work presented in this thesis, mostly experimental, is based on three main pillars: the concepts of entanglement, Bell¿s inequalities and coherence. Entanglement is a very special type of correlation that can exist between two systems, even if these systems are physically separated by a large distance. Bell¿s inequalities are a window to inquiry fundamental questions about how Nature works at its fundamental level, and it turns out that they can also become tools with practical relevance. Coherence is a fundamental trait of electromagnetic theory, in the classical as well as in the quantum regimes, and it is closely linked to the concept of entanglement. In this thesis we study different platforms aimed at generating entangled states. We control its properties, measure the quality of the entanglement and search for links with concepts such as coherence. In certain cases of practical interest, the generation of entanglement can become a great challenge due to technical difficulties of the experiments. From a fundamental point of view, the concept of entanglement still poses questions about what it really means and where it can manifest. In the different experiments presented in this thesis, we have generated different kinds of entanglement capable of being used in various environments. For instance, this is the case of the generation of polarization entangled paired photons at the telecom semiconductor Bragg reflection waveguide. This represents a significant step towards the realization of efficient and versatile sources of entangled photon pairs, that could be integrated in a microchip.In another experimental scheme we have proved, also by measuring the violation of the Clauser, Horne, Shimony and Holt (CHSH) Bell-like inequality, the generation of non-coherent and coherent correlations between different degrees of freedom of a single photon, finding a close analogy with the entanglement that can exist between two distant photons. These types of experiment can, El treball presentat en aquesta tesi, majoritàriament experimental, es basa en tres pilars fonamentals: els conceptes d’entrellaçament, desigualtats de Bell i coherència. L’entrellaçament és un tipus molt especial de correlació que pot existir entre dos sistemes, fins i tot si aquests es troben físicament molt allunyats un de l’altre. Les desigualtats de Bell són una finestra que invita a preguntar-se com es comporta la Natura en el seu nivell més fonamental, com també es poden convertir en eines de gran rellevància pràctica. La coherència és una característica fonamental de la teoria electromagnètica, tant en l’àmbit clàssic com en el quàntic, i també compta amb una relació directa amb l’entrellaçament. En aquesta tesi estudiem diferents plataformes per poder generar estats entrellaçats. Per tant, poder controlar les seves propietats, mesurar la qualitat de l’entrellaçament i buscar connexions amb altres conceptes com ara la coherència. En alguns casos d’interès pràctic, la generació d’entrellaçament pot convertir-se en un gran repte a causa de les dificultats tecnològiques dels experiments. Des d’un punt de vista fonamental, el concepte d’entrellaçament per se encara porta a qüestionar-se quin és el seu significat realment i on es pot manifestar. En els diferents experiments presentats en aquesta tesi, hem generat diferents tipus d’entrellaçament capaços de ser implementats en varis entorns. Com per exemple, un dels casos seria el de la generació de parells entrellaçats en polarització per la banda de telecomunicació mitjançant les guies d’ona per reflexió Bragg formades d’un material semiconductor. Aquest avenç representa un pas important en vers a la realització de fonts de parells de fotons entrellaçats que siguin eficients i versàtils, i que a més puguin ser integrades en un microxip. Mitjançant un altre esquema experimental, mesurant també la violació d’una desigualtat de Bell, que en el nostre cas es tracta de la desigualtat de Clauser, Horne, Shimony i Holt, Postprint (published version)

A prototype of a minimal electrical impedance tomography system is designed and manufactured to allow independent measurements of impedance with autonomous battery power and remotely controlled with Bluetooth from another device, a PC, in which the impedance samples are received. The system is based on the Texas Instruments AFE4300 integrated circuit, which injects current at certain frequencies through the 8 channels of current injection available, and using the 8 channels of voltage measurement calculates the value of the impedance in the measured terminals. The system is driven by a microcontroller PIC16F886, in charge of controlling both the AFE4300 and the Bluetooth module HC-06. The image reconstruction is performed by a LabVIEW based software which uses an existent reconstruction algorithm compiled in a DLL. The performance of the system is demonstrated by measuring resistive networks and saline solution phantoms by reconstructing the images to the respective measurement zones., Se diseña y fabrica un prototipo de un tomógrafo de impedancia eléctrica mínimo que permita adquirir medidas independientes de impedancia con alimentación autónoma con baterías y controlado remotamente con Bluetooth desde otro dispositivo, un PC, en el que se reciben las muestras de impedancia. El sistema está basado en el circuito integrado AFE4300 de Texas Instrumentos, el cual inyecta corriente a determinadas frecuencias por los 8 canales de inyección de corriente de que dispone, y utilizando los 8 canales de medida de tensión calcula el valor de la impedancia en la zona medida. El sistema está gobernado por un microcontrolador PIC16F886, encargado de controlar tanto la AFE4300 como el módulo Bluetooth HC-06. La reconstrucción de la imagen se realiza mediante un software basado en LabVIEW que utiliza un algoritmo de reconstrucción ya existente compilado en una DLL. Se demuestran las prestaciones del sistema midiendo redes de resistencias y phantoms salinos reconstruyendo las imágenes en las respectivas zonas de medida., Es dissenya i construeix el prototipus d'un tomògraf d'impedància elèctrica mínim que permeti adquirir mesures independents d’impedància amb alimentació autònoma amb bateries i controlat remotament amb Bluetooth des d’un altre dispositiu, un PC, en el que es reben les mostres d’impedància. El sistema està basat en el circuit integrat AFE4300 de Texas Instruments, el qual injecta corrent a determinades freqüències pels 8 canals d'injecció de corrent de que disposa, i utilitzant els 8 canals de mesura de tensió es calcula el valor de la impedància en la zona mesurada. El sistema està governat per un microcontrolador PIC 16F886, encarregat de controlar tant l’AFE4300 com el mòdul Bluetooth HC-06. La reconstrucció de la imatge es realitza mitjançant un software basat en LabVIEW que utilitza un algoritme de reconstrucció ja existent compilat en una DLL. Es demostren les prestacions del sistema mesurant xarxes de resistències i phantoms salins reconstruint les imatges a les respectives zones de mesura.

We demonstrate a new type of optical coherence tomography (OCT) scheme based on ideas put forward by Mandel's group in 1991, curiously the same year than the first OCT scheme was demonstrated. It involves the measurement of the first-order correlation function (G(1)) between two beams that never interact with the sample under study. However, G(1) does depend on its reflectivity. This new scheme allows probing the sample of interest with one wavelength and measuring the coherence properties of light with another wavelength. As a result, we can gain penetration depth into the sample by using longer wavelengths, while still using the optimum wavelength for detection. We also show that G(1) and the degree of second-order correlation (G(2)), between the beams that interfere and a third witness beam, are intrinsically related, showing in this way the relevant and fascinating interplay between quantum coherence and quantum correlations.

Introducció. La tomografia de coherència òptica (OCT) s'ha transformat en un pilar molt important per a l'avaluació de la integritat axonal/neuronal en el diagnòstic, així com l'estudi de la progressió de diferents neuropaties. Objectiu. Estimar els canvis que es produeixen en el grossor de la capa de les fibres nervioses (FN) procedents de les cèl·lules ganglionars mitjançant la OCT en pacients portadors de Neuritis Òptica isquèmica no arterítica (NOINA). Mètode. Avaluem de forma prospectiva a 34 pacients (68 ulls) diagnosticats de NOINA prèviament durant els anys 2009 al 2016. D'aquests existeixen 32 ulls afectats, definint afectació com un aprimament de la capa de cèl·lules ganglionars valorada per Oct. A més, es va realitzar un examen en què es va determinar la AV (test de Snellen), visió del color (Test Ishihara) i es va realitzar una campimetria (24-2 SITUADA). Van ser exclosos pacients amb retinopatia concomitant. Resultats. Trobem diferències estadísticament significatives (p<0.000) en el gruix de la capa de cèl·lules ganglionars entre les retines procedents de l'ull que ha sofert NOINA i l'ull contralateral. Per contra, no trobem diferències estadísticament significatives (p>0.797; p>0.798) en comparar el gruix entre l'ull contralateral sa del pacient diagnosticat per NOINA i un ull procedent d'una persona sana. Finalment, els resultats estadístics (p>0.320) ens informa que no hi ha regressió lineal entre la DM del CV i el aprimament del gruix de les FN. Conclusió. Hi ha diferències significatives entre el gruix de les FN de la retina de l'ull que ha sofert una NOINA i el seu ull contralateral concloent així, un aprimament en l'ull neurític. D'altra banda, els resultats estadístics ens indiquen que no hi ha diferències entre l'ull contralateral i un ull sa, com tampoc una regressió lineal entre el DM del CV i el gruix de les FN.

L’objecte d’estudi d’aquest treball és el disseny i desenvolupament d’un sistema de prospecció elèctric per el mètode de la Tomografia eléctrica. Un tema d’especial interès en l’àmbit de l’enginyeria geotècnica. Una eina que ens permet, entre d’altres, la localització de cavitats i filtracions d’aigua o detectar la composició dels materials al subsòl. Aquestes tipus de mesures son de gran utilitat en la construcció civil per assegurar la integritat estructural de edificis, paviments, etc. o la simple cerca de pous d’aigua o zones per a la explotació minera. Aquest treball també pretén apropar aquest tipus de tecnologia a persones amb menys capacitat econòmica i, per tant, a països en vies de desenvolupament i a zones de construcció massiva. Els mètodes geofísics són tècniques “in situ” no destructives, econòmiques i de fàcil i ràpida implementació al camp. Actualment existeixen aparells de tomografia automàtica però el seu cost es molt elevat. D’altra banda un nombre de petites empreses que utilitzen les prospeccions elèctriques del subsòl, no es poden permetre el cost duna tomografia elèctrica. Per tant amb aquest PFG es vol crear un nou sistema de prospecció informatitzat, és a dir, utilitzant les tècniques actuals que es fan manualment implementar un sistema que es basi en recollir totes les dades de manera automàtica amb l’ajut d’un ordinador i d’un suport o aparell que nosaltres mateixos dissenyarem, i de baix cost

El objetivo del presente trabajo es estudiar si existe congruencia entre la afectación estructural y funcional en pacientes con glaucoma crónico de ángulo abierto. En nuestro trabajo, se estudia la correlación entre la afectación estructural de la capa de fibras peripapilares, medida de forma cuantitativa mediante la tomografía de coherencia óptica {OCT), y la pérdida funcional, medida mediante perimetría automatizada. En el estudio, fueron añadidos 39 ojos (20 pacientes con glaucoma crónico de ángulo abierto) del gestor clínico del Consorci Sanitari de Terrassa. Para analizar dicha correlación se utilizó un programa denominado GPA, éste es capaz de determinar la velocidad de progresión del glaucoma. Una vez obtenido el GPA de ambas pruebas, se calcula el coeficiente de correlación lineal de Person {r). Se obtiene un valor r estadísticamente significativo, que nos confirma que existe una relación entre la afectación funcional y estructural. Sin embargo, dicha correlación no es estadísticamente potente. Este resultado corrobora los hallazgos de estudios previos, donde se confirma que existe correlación entre los cambios estructurales y los funcionales, no obstante, ésta pérdida de fibras nerviosas es detectable años antes de que aparezcan alteraciones en el campo visual. En definitiva, existe una correlación débil entre GPA campimétrico y el GPA estructural debido a que la OCT es más sensible a la progresión que el campo visual, especialmente en casos moderados y avanzados. El hecho de que los cambios estructurales aparezcan antes que los funcionales, significa que la OCT es capaz de contribuir en el diagnóstico y seguimiento del glaucoma preperimétrico., L'objectiu d'aquest treball és estudiar si existeix congruéncia entre l'afectació estructural i funcional en pacients amb glaucoma cronic d'angle obert. En el nostre treball, s'estudia la correlació entre l'afectació estructural de la capa de fibres peripapilares, obtinguda de forma quantitativa mitjanc ant la tomografia de coheréncia óptica (OCT), i la pérdua funcional, mesurada mitjanrtant perimetria automatitzada. En aquests estudi, van participar 39 ulls (20 pacients amb glaucoma cronic d'angle obert) del gestor clínic del Consorci Sanitari de Terrassa. Per analitzar aquesta correlació es va utilitzar un programa anomenat GPA, aquest és capa!f de determinar la velocitat de progressió del glaucoma. Un cop obtingut el GPA de les dues proves, es calcula el coeficient de correlació lineal de Person (r). S'obté un valor r estadísticament significatiu, que ens confirma que hi ha una relació entre l'afectació funcional i estructural. No obstant, aquesta correlació no és estadísticament forta. Aquest resultat corrobora les troballes d'estudis previs, on es confirma que hi ha correlació entre els canvis estructurals i els funcionals, no obstant, aquesta pérdua de fibres nerviases és detectable anys abans que apareguin alteracions en el camp visual. En definitiva, hi ha una débil correlació entre GPA campimétric i el GPA estructural ja que la OCT és més sensible a la progressió que el camp visual, especialment en casos moderats i avanrtats. El fet que els canvis estructurals apareguin abans que els funcionals, vol dir que l'OCT és capa!f de contribuir en el diagnostic i seguiment del glaucoma preperimétric., The objective of this text, is to study whether there is consistency between structural and functional affectation in patients with chronic open-angle glaucoma. In our study, we analyse the correlation between the structural affectation of peripapillary fiber layer, measured quantitatively by optical coherence tomography (OCT), whit the functional loss, measured by automated perimetry. In this study we include 39 eyes (20 patients with chronic open-angle glaucoma) of the Consorci Sanitari de Terrassa clinical manager. To analyze this correlation, we used a software callad GPA. This software, it is able to determine the rate of progression of glaucoma. Once the GPA was obtained from both tests, the linear correlation Pearson coefficient (r) was calculated. lt was obtained r value statistically significant, which confirms that there are a relationship between the functional and structural affectation. However, this correlation is not statistically intense. This result confirms the findings of previous studies, which confirms that there are a correlation between structural and functional changes, however, the loss of nerve fibers is detectable years befare they appear in the visual field alterations. In short, there is a weak correlation between visual field GPA and structural GPA because the OCT is more sensitiva than visual field progression, particularly in moderate and advanced glaucoma. The fact that structural changas appears befare the functional changas means that the OCT can contribute to the diagnosis and monitoring preperimetric glaucoma.