Search

Es tracta d'una exploració i investigació de casos d'ocupacions sota viaductes urbans, per tal de recobrar l'activitat a la zona i recosir la continuïtat del traçat urbà.

Actualment, la col·laboració entre diferents despatxos o empreses del sector per la realització de concursos o projectes d’arquitectura és una tendència que amb els anys ha anat augmentant. Això el que ha suposat és la necessitat d’una gran coordinació entre els diferents membres que hi participen per tal d’arribar als resultats desitjats. El BIM, per tant, és un dels millors mètodes. Permet un treball en col·laboratiu entre persones d’una o diverses empreses. Cal tenir present, però, que per tal d’obtenir uns bons resultats amb el mètode s’han de tenir presents molts i diversos factors. La implementació d’aquest nou sistema de treball no sempre és fàcil, i menys encara si parlem de petits despatxos on la manera de funcionar continua sent la tradicional: paper, llapis, AutoCAD, Photoshop... És possible, amb pocs recursos, poder fer un canvi radical en la manera de dur a terme els projectes? Actualmente, la colaboración entre diferentes despachos o empresas del sector por la realización de concursos o proyectos de arquitectura es una tendencia que con los años ha ido aumentando. Esto lo que ha supuesto es la necesidad de una gran coordinación entre los diferentes miembros que participan para llegar a los resultados deseados. El BIM, por tanto, es uno de los mejores métodos. Permite un trabajo en colaborativo entre personas de una o varias empresas. Sin embargo, hay que tener presente que para obtener unos buenos resultados con el método se deben tener presentes muchos y diversos factores. La implementación de este nuevo sistema de trabajo no siempre es fácil, y menos aún si hablamos de pequeños despachos donde la forma de funcionar sigue siendo la tradicional: papel, lápiz, AutoCAD, Photoshop... Es posible, con pocos recursos, poder hacer un cambio radical en la forma de llevar a cabo los proyectos? Currently, the collaboration between different firms or companies in the sector for the realization of competitions or architectural projects is a trend that has increased over the years. What this has meant is the need for great coordination between the different members involved in order to achieve the desired results. BIM, therefore, is one of the best methods. Allows collaborative work between people from one or more companies. It must be borne in mind, however, that in order to obtain good results with the method, many different factors must be borne in mind. The implementation of this new work system is not always easy, especially if we talk about small offices where the way it works is still the traditional one: paper, pencil, AutoCAD, Photoshop ... It is possible, with few resources, to be able to to make a radical change in the way projects are carried out?

Los procesos de metropolización del territorio impulsan fenómenos de polarización espacial que determina un estado creciente de fragilidad económica y social de las “inner peripheries” conectada a fenómenos de abandono del patrimonio edificatorio y de infraestructuras. En este contexto, el grupo de académicos italianos y españoles ha desarrollado entre 2018 y 2020 la investigación intitulada Rutas de resiliencia. Reutilización y relanzamiento de ferrocarriles menores para la regeneración de los territorios frágiles. Experiencias en Italia y España. La investigación, a partir de la contextualización de las dinámicas en Italia y España, como la marginalización de las “aree interne” y de la “España vacía”, define nuevas referencias metodológicas y operativas orientadas a responder a los procesos de desmantelamiento infraestructural, en línea con las estrategias europeas. La investigación adopta tres perspectivas consolidadas en el marco del debate urbanístico para analizar los fenómenos de fragilización y las experiencias en curso y para proponer pautas de intervención: una perspectiva "estructural" para el relanzamiento del servicio ordinario, una perspectiva "morfológica y paisajística" de puesta en valor del carácter cultural y turístico de los ferrocarriles y una perspectiva “ecológica” para la construcción de vías verdes. En este marco, a partir de una metodología inductiva, el documento representa una síntesis de los resultados y algunas profundizaciones de casos de estudio que subrayan la oportunidad de experimentar nuevas categorías integradas y multiescalares para la planificación de redes de infraestructuras, promovidas por las políticas y los programas nacionales y europeos. Els processos de metropolització del territori impulsen fenòmens de polarització espacial que determinen un estat creixent de fragilitat econòmica i social de les “inner peripheries” connectada a fenòmens d’abandonament de el patrimoni edificat i d’infraestructures. En aquest context, el grup d’acadèmics italians i espanyols ha desenvolupat, entre 2018 i 2020, la investigació intitulada Rutes de resiliència. Reutilització i rellançament de ferrocarrils menors per a la regeneració dels territoris fràgils. Experiències a Itàlia i Espanya. La investigació, a partir de la contextualització de les dinàmiques a Itàlia i Espanya, com la marginalització de les “Aree interni” i de la “España vacía”, defineix noves referències metodològiques i operatives orientades a respondre als processos de desmantellament infraestructural, en línia amb les estratègies europees. La investigació adopta tres perspectives consolidades en el marc del debat urbanístic per analitzar els fenòmens de fragilització i les experiències en curs i per proposar pautes d’intervenció: una perspectiva “estructural” per al rellançament del servei ordinari, una perspectiva “morfològica i paisatgística” de posada en valor del caràcter cultural i turístic dels ferrocarrils i una perspectiva “ecològica” per a la construcció de vies verdes. En aquest marc, a partir d’una metodologia inductiva, el document representa una síntesi dels resultats i algunes aprofundiments de casos d’estudi que subratllen l’oportunitat d'experimentar noves categories integrades i multiescalars per a la planificació de xarxes d’infraestructures, promogudes per les polítiques i els programes nacionals i europeus. The processes of metropolization of the territory foster phenomena of spatial polarization that determine a growing state of economic and social fragility of the “inner peripheries” connected to the abandonment of the building and infrastructural heritage. In this context, between 2018 and 2020, the group of Italian and Spanish academics has developed the research entitled Resilience Paths. Reuse and relaunch of minor railways for the regeneration of fragile territories. Experiences in Italy and Spain. The research, based on the contextualization of the dynamics in Italy and Spain, such as the marginalization of the "aree interne" and the "España vacía", defines new methodological and operational references aimed at facing the processes of infrastructural dismantling, in line with European strategies. This research adopts three consolidated perspectives, within the framework of the urban planning debate, to analyse the fragilization phenomena. And the ongoing experiences and to propose guidelines for intervention: a "structural" perspective for the relaunch of the ordinary service, a "morphological and landscape" perspective for the enhancement of the cultural and tourist character of the railways and an "ecological" perspective for the construction of greenways. In this framework, based on an inductive methodology, the document represents a synthesis of the results and some insights into case studies that highlight the opportunity to experiment new integrated and multi-scalar categories for the planning of infrastructure networks, promoted by the national and European policies and programs.

El presente trabajo tiene como objetivo analizar los rasgos económico-financieros de las infraestructuras y su evolución durante los últimos años, junto con el análisis de una Oferta Pública de adquisición (OPA) realizada hacia el grupo concesionario Abertis.En el primer Bloque desarrollaré las características que hacen que el mercado de las infraestructuras se comporte como tal.En el segundo Bloque iniciaré el análisis financiero de los protagonistas de la compra del grupo concesionario Abertis,ACS, Atlantia y CriteriaCaixa. El estudio constará de un análisis de situación financiera y bursátil anterior a la OPA, con el objetivo de elaborar y justificar los rasgos estratégicos de sus decisiones financieras.En el último Bloque concluyo el proyecto con un elaborado estudio financiero de la OPA con el objetivo de valorar las actuaciones de las distintas entidades involucradas. El desarrollo del Bloque 3 estará realizado simultáneamente con una entrevista al actual Presidente Ejecutivo de Naturgy y ex Vicepresidente Ejecutivo y Consejero Delegado de Abertis Infraestructuras.

Des dels anys 1960 s’han desenvolupat diversos models de flux dels aqüífers del Delta i la Vall Baixa del Llobregat, destacant-ne el model del Delta del Llobregat (UPC & ACA, 2003), model 2D en elements finits. En l’actualitat, la informació geològica disponible ha augmentat molt i alhora s’han desenvolupat eines de modelització que motiven l’elaboració d’un model hidrogeològic i de flux en 3D. Aquest nou model té la capacitat d’incorporar infraestructures soterrades i estudiar la seva interacció amb l’aqüífer. Dins d’aquestes, destaca el túnel dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) de la línia Llobregat-Anoia el qual s’inclou al model, i que des de la seva construcció ha experimentat nombroses patologies hidrogeològiques. El model de flux que s’exposa en aquest treball es basa en un model hidrogeològic 3D basat en informació de sondejos i altres dades geològiques. Tanmateix, es basa en un conjunt de condicions de contorn, paràmetres i elements del terreny que constitueixen un model conceptual basat en el model del Delta del Llobregat, en el coneixement teòric disponible i en activitats de caracterització recents als voltants del túnel dels FGC El model de flux calibrat permet analitzar l’efecte dren del túnel dels FGC al Delta així com avaluar el factor de seguretat contra aixecament per subpressions que s’ha donat al túnel en temps recents així com en escenaris futurs desfavorables, determinant-se trams crítics pel que fa a aquest risc i trobant explicació a les principals patologies patides al túnel. S’analitza i s’avaluen tres solucions als problemes de subpressió i filtracions: impermeabilització, disposició d’un dren horitzontal i control de subpressions amb pous verticals. Es determina que la disposició de sifons a l’interior del túnel i la impermeabilització de trams localitzats del túnel és la solució més convenient per prevenir l’aparició de noves patologies. Desde la década de 1960 se han desarrollado varios modelos de flujo de los acuíferos del Delta y del Valle Bajo del Llobregat, destacando el modelo del Delta del Llobregat (UPC & ACA, 2003), modelo 2D en elementos finitos. Actualmente, la información geológica disponible ha aumentado mucho y al mismo tiempo se han desarrollado herramientas de modelización que motivan la elaboración de un modelo hidrogeológico y de flujo 3D. Este nuevo modelo tiene la capacidad de incorporar infraestructuras subterráneas y estudiar su interacción con el acuífero. Dentro de estos, destaca el Túnel de los Ferrocarriles de la Generalitat de Catalunya (FGC) de la línea Llobregat-Anoia que se incluye en el modelo, y que desde su construcción ha experimentado numerosas patologías hidrogeológicas. El modelo de flujo expuesto en este trabajo se basa en un modelo hidrogeológico 3D basado en información de sondeos y otros datos geológicos. Asimismo, se basa en un conjunto de condiciones de contorno, parámetros y elementos del terreno que constituyen un modelo conceptual basado en el modelo del Delta del Llobregat, los conocimientos teóricos disponibles y actividades de caracterización recientes en torno al túnel de los FGC. El modelo de flujo calibrado permite analizar el efecto drenaje del túnel de FGC en el Delta así como evaluar el factor de seguridad frente a las subpresiones que se ha dado en el túnel en los últimos tiempos así como en escenarios futuros desfavorables, determinándose tramos críticos respecto a este riesgo y encontrando explicación a las principales patologías sufridas en el túnel. Se analizan y evalúan tres soluciones a los problemas de subpresión y filtración: impermeabilización, disposición de un drenaje horizontal y control de subpresiones con pozos verticales. Se determina que la disposición de sifones dentro del túnel y la impermeabilización de tramos localizados en el túnel es la solución más conveniente para prevenir la aparición de nuevas patologías. Ever since the 1960’s several flux models of the Delta and Lower Valley of the Llobregat aquifers have been developed of which stands out the Model del Delta del Llobregat (UPC & ACA, 2003), a 2D model developed in finite elements. Nowadays, a higher availability of geological information as well as the development of new modelling software motivates the creation of a new 3D flux model. This model can incorporate underground infrastructures and study their interaction with the aquifer. Among these infrastructures the tunnel of the Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya of the Llobregat-Anoia line stands out, it is included in the model and ever since its construction it has experienced multiple hydrogeological pathologies. The flux model presented in this work is based on a 3D hydrogeological model which in turn is based on the information provided by drillholes and other geological data. It also includes several boundary conditions, parameters and other elements that constitute a conceptual model based on the Model del Delta del Llobregat as well as on the available theoretical knowledge, and on several characterization activities in the surroundings of the FGC’s tunnel. The calibrated model has been used to analyse the drain effect of the FGC tunnel in the Delta as well as to evaluate the safety factor against lifting of the base caused by underpressures in the recent times and in future adverse scenarios, which has led to the determination of the critical sections of the tunnel threatened by this risk and gives an explanation to the main pathologies that have affected the tunnel. Three solutions to the hydrogeological problems are analysed: impermeabilization, construction of a horizontal drain and controlling the underpressure using vertical wells. It is concluded that the disposition of siphons inside the tunnel as well as the impermeabilization of some sections under risk is the best solution to prevent the emergence of new pathologies.

El projecte pretén estudiar la possibilitat del soterrament del tren entre els barris de Santa Eulàlia i La Torrassa a L'Hospitalet, i la conseqüent transformació de l’entorn immediat a la infraestructura. Es proposa la creació d’un eix verd vertebrador que parteix de l’inacabat passeig sobre l’anomenat “calaix de Sants” i s’endinsa en l’Hospitalet buscant el màxim possible de punts de connectivitat transversal entre barris. L’existència de nombrosos elements patrimonials en aquest entorn s’aprofita per incorporar usos mixtes, proposant la recuperació, rehabilitació i reconversió d’aquests en un conjunt de diferents equipaments que generen heterogeneïtat d’activitats en el nou espai públic. D’entre tots ells, els principals protagonistes són el Pont d’en Jordà i l’edifici de les Cotxeres de TMB, ja que emmarquen l’entorn de l’equipament escollit per treballar amb més detall. Es proposa emplaçar l’equipament esportiu necessari al barri de Santa Eulàlia en l’espai que s’allibera amb la remodelació de l’actual estació de metro de Santa Eulàlia i l’aparició del nou eix verd vertebrador. Donant, d’aquesta manera, una nova façana al carrer de Santa Eulàlia limítrof amb les vies i un nou nucli de connectivitat vertical per accedir al Pont d’en Jordà i connectar amb La Torras a través de l’espai públic proposat en l’entorn de l’antiga fàbrica SAS.

L'objectiu principal del treball és estudiar com replantejar una infraestructura que s'ha tornat obsoleta per tal d'acomodar-se a les noves necessitats. L'enfocament és bàsicament de planejament, en el sentit d'analitzar quins són els factors que fan obsoleta una infraestructura, els elements de modelització que poden utilitzar-se per preveure els canvis i facilitar la seva adequació a les noves circumstàncies, i la viabilitat de l'adequació. Es farà una aplicació a un cas d'estudi en el corredor Cambrils-Tarragona.

Màster universitari en Estudis Avançats en Arquitectura: Urbanisme L’estimació sovint ve acompanyada de preocupació per poder mantenir allò que apreciem. En aquest sentit, el Delta del Llobregat, a dia d’avui pateix un abús i la dominació de la poc curosa construcció urbana que ha anat aturant i malbaratant la xarxa agrícola construïda pels pagesos, i amb ella, una porta es tanca al coneixement d’aquesta enriquidora cultura productiva. Amb aquesta tesina pretenc reflexionar sobre els processos urbans que han donat lloc a la forma d’aquest territori fràgil, a través d’una mirada atenta a quatre punts claus que han estat determinants en el seu desenvolupament: la construcció del delta, la formació urbana, la mobilitat i la industria. Recordar i posar en valor els fets fonamentals que han transformat el territori i de quina forma ho han fet, és en si mateixa una eina que donarà sentit als projectes de futur. EL CAS DEL DELTA DEL LLOBREGAT El sòl altament ric d’un Delta permet que aquest sigui favorable per l’agricultura i l’economia del lloc, entenent des d’un principi l’esforç que suposa domesticar aquesta terra. El cas d’estudi del Delta del Llobregat planteja, per una banda, el reconeixement del territori des de l’estudi de algunes de les operacions urbanístiques que l’han conformat, i per altra i com a cas genèric, l’estudi de la transformació i l’ocupació de territoris fràgils. La meva investigació delimita el seu àmbit a la part baixa del Baix Llobregat, al llarg de tota la seva extensió des de la part oest de Castelldefels fins a l’Avinguda del Paral∙lel, abastint una franja limítrof amb la ciutat de Barcelona. En aquest espai s’estudien, de forma històrica i gràfica, algunes de les diverses capes a nivell territorial que al llarg del temps han modificat l’estructura deltaica, entenent que l’estudi d’aquesta estructura, que s’ha adaptat segons les necessitats humanes, podria ajudar‐nos a encaixar dins d’aquest sistema agrari les necessitats, sempre creixents, de la societat del XXI.

Màster universitari en Estudis Avançats en Arquitectura: Urbanisme L’estimació sovint ve acompanyada de preocupació per poder mantenir allò que apreciem. En aquest sentit, el Delta del Llobregat, a dia d’avui pateix un abús i la dominació de la poc curosa construcció urbana que ha anat aturant i malbaratant la xarxa agrícola construïda pels pagesos, i amb ella, una porta es tanca al coneixement d’aquesta enriquidora cultura productiva. Amb aquesta tesina pretenc reflexionar sobre els processos urbans que han donat lloc a la forma d’aquest territori fràgil, a través d’una mirada atenta a quatre punts claus que han estat determinants en el seu desenvolupament: la construcció del delta, la formació urbana, la mobilitat i la industria. Recordar i posar en valor els fets fonamentals que han transformat el territori i de quina forma ho han fet, és en si mateixa una eina que donarà sentit als projectes de futur. EL CAS DEL DELTA DEL LLOBREGAT El sòl altament ric d’un Delta permet que aquest sigui favorable per l’agricultura i l’economia del lloc, entenent des d’un principi l’esforç que suposa domesticar aquesta terra. El cas d’estudi del Delta del Llobregat planteja, per una banda, el reconeixement del territori des de l’estudi de algunes de les operacions urbanístiques que l’han conformat, i per altra i com a cas genèric, l’estudi de la transformació i l’ocupació de territoris fràgils. La meva investigació delimita el seu àmbit a la part baixa del Baix Llobregat, al llarg de tota la seva extensió des de la part oest de Castelldefels fins a l’Avinguda del Paral∙lel, abastint una franja limítrof amb la ciutat de Barcelona. En aquest espai s’estudien, de forma històrica i gràfica, algunes de les diverses capes a nivell territorial que al llarg del temps han modificat l’estructura deltaica, entenent que l’estudi d’aquesta estructura, que s’ha adaptat segons les necessitats humanes, podria ajudar‐nos a encaixar dins d’aquest sistema agrari les necessitats, sempre creixents, de la societat del XXI.

The aim ofthis thesis is to create an analytical framework to understand the specificity and potential of these areas from a critical view of the current extensive growth model operating on the territory, which is performing strategic areas that can offer instrumental knowledge useful for the project in the contemporary city. As an alternative to the reductionism or the lack of flexibility and excessive spatial determinism that often characterize this type of spaces, thes thesis proposes an alternative vision based on a carfeul reading of the specific elements and its resources (the specificity of the precedent) as well as the understanding and use of its proven potential resistance in front of the dynamics established (marginal value) states the criteria and develops the intervention guidelines in from their recognition as areas critical to the recovery of the biophysical matrix and the orientation of post-industrial urban establisments, articulate their protection and promote the systematic destruction regular updating through an active and progressive incorporation into proceses of contemporary urban innovation.The thesis is divided into four main research parts. The first part aims to clarify the origins of the research and the decisive moments of change. To grasp today's potential, infrastructural voids need to be analyzed and understood before the developing role of the transportation and telecommunication infrastructures in shaping the contemporary city and the dynamics that have generated their evolution. That is why the impact is analyzed in the context of technological advances in urban ideology and configured to set up a tradition based analysis(2.Background). The second part, once introduced in its specific research topic, and having a certain state of affairs, aims to find conceptual parameters and operational strategies to objectify precisely the framework of the research (3. Conclusions : conceptual parameters , operational strategies). The third part is based on the assumptions set out in the second and with the intention of verifying its validity, and consist in the application of conceptual parameters as research tools in selected opertional strategies (4. Strategic Sample Applications). Finally, the fifth part is the application of conceptual parameters as instruments of research in a case study, Barcelona, with the aim ofverifying its real potential (5. Barcelona. Aspecific application)., L'objectiu de la tesi és analitzar la especificitat i el potencial deis buits infraestructurals des d'una visió crítica envers el model operatiu vigent de creixement urbà extensiu sobre el territori, interpretant que es tracta d'espais estrategics que poden proporcionar un coneixement instrumental de gran valua pel projecte alternatiu de la ciutat contemporània. Com alternativa al reduccionisme programàtic o bé a la manca de flexibilitat i l'excés de determinisme espcial que sovint caracteritzen aquest tipus d'espais , la tesi proposa una visió alternativa que, basada en una lectura atenta i específica dels elements existents i dels seus recursos (la específicitat dels seus precedents) així com en l'enteniment i l'aprofitament del seu demostrat potencial de resistència enfront de les dinàmiques establertes (valor de marginalitat), sàpiga elaborar aquells criteris i aquelles pautes d'intervenció que, a partir del seu reconeixement com a espais decisius per la recuperació de la matriu biofisica i per la reorientació deis establiments urbans post industrials , articulin la seva protecció davant la sistematica destrucció habitual i promoguin la seva actualització mitjançant una activa i progressiva incorporació als processos d'innovació urbana contemporanis. La tesi s'estructura entorn de 4 parts d'investigació principals. La primera part té com objectiu precisar quis són els orígens de recerca i alhora, i no menys important, quins són els moments de canvi decisius relatius a l'objecte de la tesi. Per poder copsar el potencial que tenen avui els espais buits postindustrials és necessari abans analitzar i entendre quin ha estat el rol que han desenvolupat les infraestructures de transport i telecomunicacions en la configuració de la ciutat contemporània i les dinàmiques qua han condicionat la seva evolució. És per això que s'analitza la incidència dels avenços tecnològics en la ideología de l'espai urbà i es configura una tradició propia per establir la base de l'analisi (2. Antecedents). La segona part, una vegada generada la tradició pròpia i específica de la recerca, i havent determinat un estat de la qüestió, permet determinar uns paràmetres conceptuals i unes estratègies operatives concretes que acoten i objectiven de forma precisa el marc de la recerca (3. Conclusions: parametres conceptuals , estratègies operatives). La tercera part, a partir de les premises establertes en la segona i amb la intenció de verificar la seva validesa, consisteix en la aplicació deis paràmetres conceptuals com instruments de recerca en les estratègies operatives seleccionades (4. Aplicacions estratègiques exemplars). Finalment, la cinquena part consisteix en la aplicació desl paràmetres conceptuals com instruments de recerca sobre el cas real de Barcelona, també amb l'objectiu de verificar el seu potencial real (5. Barcelona. Una aplicació singular).

L’objectiu d’aquest projecte final de carrera és definir les obres necessàries per a la urbanització d’un polígon, de 41.778,90 metres quadrats de superfície, del Sector 1 “Camins de Santa Maria” de Maó. S’han projectat 5 eixos nous, amb dues tipologies segons l’amplada. Una tipologia de carrer ample amb un mínim de 20 metres d’amplada, amb doble sentit de circulació, bandes d’aparcament i amples voreres, i una altra tipologia de carrer unidireccional amb una banda d’aparcament i voreres més estretes amb una amplada total de 9 metres. S’ha dotat al nou àmbit urbanitzat dels serveis bàsics i que són els existents a les zones confrontants: xarxa d’aigües pluvials, xarxa d’aigües residuals, xarxa d’aigua potable i reg, xarxa elèctrica de mitja i baixa tensió, i xarxa de telecomunicacions. Finalment s’ha escollit la jardineria i el mobiliari urbà per a la nova zona urbanitzada, donant especial importància a l’elecció de vegetació autòctona de l’illa de Menorca caracteritzada pel seu baix consum hídric, i al disseny de les zones verdes amb l’objectiu que puguin ser emprades pels veïns de la zona.

En el present document s’ha realitzat un estudi sobre l'evolució dels costos i la forma d'urbanització en les darreres dècades en el context del territori català. L'empresa s'ha dut a terme mitjançant la comparativa de les Àrees Residencials Estratègiques (AREs) del 2009 amb un estudi realitzat per J. MIRO (1988), on s'analitzaven 23 actuacions de l'Institut català del Sòl (INCASOL) executades entre el 1980 i el 1986. Les AREs són un conjunt de 73 sectors d'urbanització per l'INCASOL a l'any 2009, en el moment més àlgid dels estàndards urbanístics

Aquest treball de recerca ha estudiat l’evolució dels costos d’urbanització dels últims vint-icinc anys a Catalunya, mitjançant la comparació de les àrees residencials estratègiques del 2009 amb un estudi realitzat per J. Miró (1988), on s’analitzaven 23 actuacions de l’Institut Català del sòl executades entre el 1980 – 1986. Les àrees residencials estratègiques estan formades per 73 sectors d’urbanització projectats per diferents equips redactors i dirigits per l’Institut Català del sòl a l’any 2009, justament en el punt àlgic dels estàndards urbanístics. En l’evolució dels costos d’urbanització, resulta inevitable no tenir present el fort increment del nivell de vida produït per diferents esdeveniments ocorreguts en el període 1986 - 2009, dels que podríem destacar els següents: la incorporació a la Unió Europea 1986, els jocs olímpics de Barcelona 1992, la introducció de la moneda única a Europa 2002 i la bombolla immobiliària 1999-2006. Precisament, la bombolla immobiliària ha estat un dels factors claus per entendre el fort increment dels costos d’urbanització. El cost de l’habitatge en els darrers vint-i-cinc anys a augmentat més de 13 vegades el seu cost inicial, aquest augment és molt més elevat que el corresponent a l’increment de l’índex de preus al consumidor (IPC), l’increment del nivell vida o l’increment del nivell salarial dels treballadors, tots tres de l’ordre de dues vegades i mitja respecte el 1986. Per altre banda, el fort increment de nivell de vida i la comparació amb estàndards de prestacions de serveis que realitzen la majoria d’estats de la Unió Europea, ha produït que els nivells d’exigència de la ciutadania respecte a la prestació dels serveis urbans de les administracions hagi crescut exponencialment. En aquest marc social, les polítiques portades a terme per l’administració pública en els últims anys respecte a la problemàtica amb el preu de l’habitatge han estat el d’augmentar la qualitat de les infraestructures de serveis urbans i, així, recuperar part de les enormes plusvàlues que generaven el negoci immobiliari. En aquest sentit, es resolia dues problemàtiques de cop, per una banda les exigències de millor servei i per l’altra el finançament d’aquestes infraestructures. Durant aquest estudi s’han identificat les diferents causes que han produït els increment de costos d’urbanització, classificant-los en els següents conceptes: l’augment dels estàndards urbanístics de les xarxes de serveis urbans, la introducció dels conceptes ambientals en la urbanització de l’espai públic, els costos de connexió amb les xarxes generals de les empreses gestores de serveis, els costos de connexió del sector amb la trama urbana del municipi i els costos d’obres especials de les infraestructures dels serveis urbans. Finalment, s’ha analitzat l’evolució de l’ordenació urbana en aquest període per tal d’avaluarne la seva eficiència respecte les infraestructures. Per a tal propòsit s’han estudiat les relacions entre les infraestructures de serveis urbans amb diferents paràmetres urbanístics, comprovant que les noves càrregues urbanes no sempre són equitatives.

L'estudi realitza una comparativa de projectes de desenvolupament a través d'infrastructures de serveis urbans a la perifèria de Buenos Aires al Municipi de Moreno. Es comparen dos projectes de l'administració central (Promeba y Agua+Trabajo) i tres projectes d'ONG's (IIED, Madre Tierra y la Fundación Provivienda Social).

Les infrastructures i capacitats d'un país en matèria de telecomunicacions han estat considerades habitualment com un factor de progrés social i econòmic. Les telecomunicacions constitueixen una de les eines més poderoses que tenim el conjunt dels ciutadans per relacionar nos, per accedir a la informació i, en definitiva, per arribar al coneixement.Una xarxa de telecomunicacions que vulgui arribar als ciutadans sempre s'ha construït sobre i tenint en compte un territori; dit d'una altra manera la configuració que presenta el territori es decisiva.Al llarg de la història, han estat diferents els sistemes de telecomunicacions fets servir. Molts han estat els factors que han determinat l'ocupació i el desenvolupament del territori. Aquests sistemes, amb la incorporació de la tecnologia, han anat evolucionant ràpidament durant els segles XIX, XX i XXI, des del telègraf òptic fins a l'actual transmissió de dades inalàmbrica.Aquests sistemes es poden dividir en dos: telecomunicacions unidireccionals i telecomunicacions bidireccionals. Es destacable la diferent interacció que tenen sobre el comportament humà i sobretot la diferent forma amb la que han anat ocupant el territori. Cada sistema demana la seva pròpia infraestructura de telecomunicació; cada sistema té els seus propis requeriments tecnològics que condicionen la forma en la implantació. Aquesta imatge que presenten acaba sent moltes vegades referent en el territori amb el que s'identifiquen.Amplia i complexa és la normativa legal que afecta el camp de les telecomunicacions i la seva integració en el medi. Molts són els àmbits que hi tenen competència: l'europeu, l'estatal, l'autonòmic i el local. No sempre és complementen per acabar tenint la normativa que és necessària.La problemàtica d'impacte ambiental en el paisatge i a la ciutat tenen diferents vessants i components. Com a criteris d'intervenció cal tenir present la realitat del país, els diferents operadors finals i d'infraestructures, les diferents tecnologies, i els seus requeriments i servituds que comporten implícits. Prèviament caldrà fer els següents anàlisis: de la percepció, de l'entorn proper, l'urbanístic, i el de la instal·lació. D'entre les mesures correctores que s'utilitzen es pot destacar: l'afirmació, la integració, l'ocultació, i la distracció. S'estudien i justifiquen diversos prototipus desenvolupats de formes d'implantació (casetes i torres), tan en medi rural com urbà, que intenten aplicar la normativa incipient i els criteris que s'estableixen pel que fa a integració i mimetització. S'aborden diferents propostes o línies de treball desenvolupades per poder adoptar en els diferents projectes a redactar i en les posteriors intervencions on actuar. Com a conclusió es referma que les intervencions en matèria d'infraestructures cal fer-les: des del coneixement de la tecnologia a la que serveixen, des de l'estudi de les particularitats mediambientals del territori on s'implanten, i amb l'aplicació de la normativa pendent de desenvolupar. També s'insisteix en la importància d'establir els papers que li corresponen a cadascun dels agents: els operadors finals i els operadors d'infraestructures. Finalment es resumeixen les actuacions que cal emprendre dins del camp mediambiental tot seguint un desplegament tecnològic racional.A la Tesi se li han afegit uns annexos corresponents a diferents treballs teòrics i pràctics realitzats per l'obtenció de diferents llicències i autoritzacions administratives, i efectuats en paral·lel i seguint els criteris utilitzats en la seva confecció., A country's telecommunications capacity and infrastructure have often been considered an indicator of social and economic progress. Telecommunications constitute one of the most powerful tools we, as citizens, have to relate to each other, access information and, essentially, to gain knowledge.A communications network that reaches the people has always been built in relation to the territory covered or, put another way, the territory to be covered decides how the network will be constructed.Throughout history, different systems of telecommunication have been used. Many factors have decided the occupation and development of territory. During the 19th, 20th and 21st centuries, with the incorporation of developing technology, the telecommunications systems used have developed very quickly from the optical telegraph to modern wireless data transmission. These telecommunications systems can be divided into two types: uni-directional and bidirectional. It is remarkable what different effects they have had on human behaviour and the different ways in which they have covered territory. Each system requires its own infrastructure and each has its own technological characteristics which determine how they are implemented. Thus, their appearance often depends on the territory in which they find themselves.The regulations which control the environmental impact of a telecommunications system are broad and complex. They fall under many competent regulatory authorities: European, national, regional autonomous and local government. These authorities do not always complement each other and often do not result in adequate or consistent standards.The problem of the environmental impact on both rural and urban landscape has many aspects and components. Any intervention criteria must take into account the realities of the country, the infrastructure and final operators, and the different technologies along with their implied requirements and dependencies. First, the following analyses are required: perception, the immediate environment, town or city planning, and installation. Among the corrective measures to be used, affirmation, integration, concealment and camouflage can be highlighted.Several different examples of already developed types of installation (buildings and towers) are studied in both rural and urban environments taking into account existing and expected regulations which are to be established for integration and camouflage. Different proposals or lines of work and later interventions are described which would bring these examples into line with present and future regulations.In conclusion, it is shown to be important that interventions in infrastructure implementation are important. They must be approached from several points of view: knowledge of the particular technology involved, the environmental characteristics of the territory in which they are installed, and possible future standards and regulations must be taken into account. It is also important to consider the role of both the infrastructure and the final operators. Finally the required environmental actions are listed from the standpoint of an unfolding technological picture.Attached to this thesis are different theoretical and practical works carried out to obtain the administrative authorisations and building permissions. These works were conducted in parallel to the thesis and following the criteria established.

Hi ha molts països que actualment aposten per a integrar i combinar les diverses fonts de generació elèctrica que hi pot haver en el sistema elèctric. D´aquesta manera mitjançant bones infraestructures elèctriques i de telecomunicacions gestionen l´energia que fluctua per la xarxa. Qualsevol habitatge pot ser un consumidor i a la vegada un generador. Així doncs es subvencionen als productors d´aquests tipus d´energies mitjançant tarifes retributives o bonificacions. El que proposa aquest projecte és un habitatge qualsevol situat als voltants de la ciutat. La finalitat és la d´elaborar un habitatge connectat a xarxa que hagi de dependre el menys possible dels recursos energètics externs. En aquest habitatge es suposarà que viurà una família constituïda per cinc membres, els pares i tres fills. Per a fer un estudi dels consums que podria tenir aquesta família, s´han reflectit els hàbits d´utilització dels aparells elèctrics, quan posen la rentadora, quan solen encendre les llums del saló o entre quines hores fan servir la cuina. Bé doncs, tots aquests paràmetres han set els que s´han pres per a desenvolupar un model inicial, que mitjançant la plataforma Matlab ajudarà a simular quins podrien ser els consums d´aquesta família en un habitatge de les característiques que en aquest projecte es presenten. Amb aqueta plataforma es presentarà el model elèctric de l´habitatge i es reproduiran els perfils de consums diaris durant un any. Una vegada sabuts els consums, es podrà fer un estudi dimensionant un sistema amb plaques fotovoltaiques i acumuladors, connectats a xarxa. Amb aquest sistema fotovoltaic es reproduirà de nou el model per a preveure quina quantitat d´energia es podria produir i en cas de no tenir-ne prou quina es necessitaria extreure de la xarxa. Ja sabem la dificultat actual d´implementar un sistema d´aquestes característiques a l´Estat Espanyol, és per això que el projecte va lligat amb un estudi de viabilitat. En aquest es proposen uns termes i condicions de remuneració per als productors d´aquestes energies, que avui dia no es contemplen de la mateixa manera. D´aquesta manera es vol impulsar a la creació d´aquest tipus d´energies i infraestructures ja que es evident que en un futur pròxim seran encara més necessàries del que ho són avui dia.

El creixement de les ciutats i de les seves àrees d’influència en els darrers anys del segle XX i en els primer anys del segle XXI, ha provocat que aquestes necessitin nous espais per encabir noves activitats econòmiques i socials. Tanmateix moltes ciutats, com és el cas de Barcelona, no disposen d’uns límits lliures per expandir-se a voluntat segons les necessitats. Per tant, la solució que es busca es la rehabilitar zones deteriorades i degradades de la ciutat per situar-hi aquestes noves activitats. I aquest ha sigut el cas del projecte 22@Barcelona, el qual pretenia i pretén la reforma dels antics espais fabrils degradats dels barris del Poblenou i de Sant Martí de Provençals. La reforma prevista proposava regenerar la zona amb un nou espai públic d’alta capacitat infraestructural que hauria de servir de base per a la instal·lació d’un gran nombre de nombre empreses tecnològiques en l’anomenat 22@ o Districte de la Innovació. El treball realitzat en la present tesina té per objectiu analitzar les diferents fases d’intervenció sobre l’espai públic de la zona, en relació a les activitats del projecte 22@Barcelona, des del seus inicis l’any 2001 fins el moment actual. Aquest anàlisi té una doble metodologia, una per conèixer les implicacions urbanístiques i físiques sobre el territori i l’altre per reconèixer els impactes sobre el conjunt dels ciutadans i veïns de les zones afectades. Així, durant l’execució del treball, es distingeixen tres etapes diferenciades en la intervenció sobre l’espai públic: l’etapa prèvia a la crisi econòmica; l’etapa intermitja de la crisi econòmica i l’etapa actual. Cadascuna d’aquestes etapes presenta un model d’intervenció sobre l’espai públic i unes implicacions socials diferents, de tal manera que la situació actual es pot entendre com la suma d’aquests processos. En aquest sentit en la tesina es valoren els pros i contres de cada etapa i intervenció, de tal manera que l’anàlisi serveix per adquirir l’experiència necessària per definir un possible model d’intervenció a futur que sigui més equilibrat. The growth of cities and their influence areas in recent years of the twentieth century and the first years of the century, has meant that these new spaces needed to accommodate new economic and social activities. But many cities, such as Barcelona, have no limits free to expand at will as required. Therefore, the solution is being sought to rehabilitate the damaged and degraded areas of the city to place these new activities there. And it was the case of 22 @ Barcelona project, which aimed and aims to reform the old manufacturing areas degraded neighborhood of Poble Nou and Sant Martí de Provençals. The planned reform proposed regenerate the area with a new public space of high infraestructural capacity that would serve as the basis for the installation of a large number of technology companies in the called Innovation District or 22@. The work in this thesis is to analyze the different stages of intervention on public space in the area, in relation to the activities of the 22 @ Barcelona project, from its inception in 2001 until the present time. This analysis has two methods, one for urban and physical implications know the territory and the other to recognize the impacts on all citizens and residents in the affected areas. Thus, during the execution of the work, there are three distinct stages in the intervention on public space: the stage prior to the economic crisis; the medium stage of the economic crisis and the current stage. Each of these stages presents a model of intervention in the public space and different social implications, so that the present situation can be understood as the sum of these processes. In this sense the dissertation measured the pros and cons of each stage and action, so that the analysis used to acquire the experience necessary to define a possible model for future intervention that is more balanced than the previous.

[CASTELLÀ] Este proyecto ha consistido en la creación de una aplicación web para almacenar, tratar y centralizar información sobre las infraestructuras sanitarias de la provincia de Inhambane, para ayudar en la planificación de las tareas de mantenimiento y reconstrucción de los centros de la región, [ANGLÈS] This project consisted on the creation of a web application for saving, managing and centralizing information about the sanitary infrastructures of the province of Inhambane, and therefore, helping with the planning of maintenance and reconstruction tasks of the centers of the region