Search

El passatge de Marimon és un petit carrer al barri de Sant Gervasi – Galvany, que connecta la travessera de Gràcia amb l’avinguda Diagonal. S’ha transformat en una via amb prioritat per a vianants de plataforma única. Diumenge, 17 de desembre de 2023 es va inaugurar el nou passatge.

Actualment, la pedra seca s’ha fet servir a obres com l’estabilització dels talussos i la protecció de l’escala de la Drecera de Vallvidrera, un camí històric de vianants que comunica Sarrià amb Vallvidrera. També s’ha fet servir aquesta tècnica arquitectònica per controlar l’erosió al talús de les escales Parsifal amb la construcció de murets de pedra seca i actuacions en la reconducció de les aigües de pluja i la realització de la cuneta drenant. Al carrer de la Perera s’ha realitzat la construcció d’un mur de contenció amb un doble mur de pedra seca. S’ha construït també una escullera vegetada al talús del carrer Major del Rectoret per evitar l’erosió causada per les aigües d’escorrentia i protegeixi d’arrossegaments i d’inundacions la zona.

El passatge de Marimon és un petit carrer al barri de Sant Gervasi – Galvany, que connecta la travessera de Gràcia amb l’avinguda Diagonal. S’ha transformat en una via amb prioritat per a vianants de plataforma única. Diumenge, 17 de desembre de 2023 es va inaugurar el nou passatge.

Actualment, la pedra seca s’ha fet servir a obres com l’estabilització dels talussos i la protecció de l’escala de la Drecera de Vallvidrera, un camí històric de vianants que comunica Sarrià amb Vallvidrera. També s’ha fet servir aquesta tècnica arquitectònica per controlar l’erosió al talús de les escales Parsifal amb la construcció de murets de pedra seca i actuacions en la reconducció de les aigües de pluja i la realització de la cuneta drenant. Al carrer de la Perera s’ha realitzat la construcció d’un mur de contenció amb un doble mur de pedra seca. S’ha construït també una escullera vegetada al talús del carrer Major del Rectoret per evitar l’erosió causada per les aigües d’escorrentia i protegeixi d’arrossegaments i d’inundacions la zona.

Edifici unifamiliar modernista; situada al carrer de Vallirana, al barri del Putxet i el Farró, la Casa Tosquella és fruit d’una reforma feta l’any 1907 sobre un edifici del 1889, construït pel mestre d’obres Juan Caballé.

Bust del metge i cirurgià Doctor Moisès Broggi. Escultor: Marta Solsona. Emplaçament: - Jardí de Sempronio -Saragossa amb General Mitre-.

Escultura d'un nu femení, de mida natural, donat pels laboratoris Esteve; es troba al costat de l’inici, de l’escala interior des del vestíbul de l'entrada pel carrer de Vilana, a l'edifici del Col·legi de Metges. És obra del metge ginecòleg Joan Sala Giralt.

Poema visual de Joan Brossa format per les lletres majúscules de l'abecedari, de color vermell. Cada lletra fa més d'un metre d'alçada i es toca amb les seves veïnes. Estan col·locades en dues fileres. Però n'hi falten tres: l’A, la Ç i la X. Fixades a la barana de l'altell que hi ha sobre el vestíbul de la seu del Grup Editorial Bertelsmann. Adreça: Travessera de Gràcia, 47-49

Poema visual de Joan Brossa format per les lletres majúscules de l'abecedari, de color vermell. Cada lletra fa més d'un metre d'alçada i es toca amb les seves veïnes. Estan col·locades en dues fileres. Però n'hi falten tres: l’A, la Ç i la X. Fixades a la barana de l'altell que hi ha sobre el vestíbul de la seu del Grup Editorial Bertelsmann. Adreça: Travessera de Gràcia, 47-49

Obra de Joan-Pere Viladecans. En memòria dels qui han tingut cura de tothom durant la pandèmia de COVID-19, fent honor als valors de la professió. Col·legi de Metges de Barcelona. Mostra una corda gruixuda de dos metres de llarg, amb forma de sageta tensada en posició vertical i amb un nus al mig. Sorgeix d'un cub de seixanta centímetres de costat, de color blanc, en el que hi ha unes formes ambigües de color blau que, segons Viladecans, “representen les onades del nostre Mediterrani i recorden elements que fan referència a virus, bacteris, microbis...”. La corda és de color blanc i la punta de la sageta –que apunta cap al cel- és de color blau. Emplaçament: Pg. de la Bonanova, 47. L'escultura pesa 400 quilos. Està situada en el porxo d'entrada a la seu del Col·legi de Metges.

Al costat dret de la porta d’entrada a l’edifici del Col·legi de Metges hi ha una obra abstracta en bronze que el metge otorrinolaringòleg i escultor valencià Ferran Antolí-Candela Piquer, que signava el seu treball artístic amb el pseudònim d’Antonio Sacramento, va fer a començament dels anys 1960, inspirades en les amples toques de les monges Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paul.

Bust del metge i cirurgià Doctor Moisès Broggi. Escultor: Marta Solsona. Emplaçament: - Jardí de Sempronio -Saragossa amb General Mitre

Obra de Joan-Pere Viladecans. En memòria dels qui han tingut cura de tothom durant la pandèmia de COVID-19, fent honor als valors de la professió. Mostra una corda gruixuda de dos metres de llarg, amb forma de sageta tensada en posició vertical i amb un nus al mig. Sorgeix d'un cub de seixanta centímetres de costat, de color blanc, en el que hi ha unes formes ambigües de color blau que, segons Viladecans, “representen les onades del nostre Mediterrani i recorden elements que fan referència a virus, bacteris, microbis...”. La corda és de color blanc i la punta de la sageta –que apunta cap al cel- és de color blau. Emplaçament: Pg. de la Bonanova, 47. L'escultura pesa 400 quilos. Està situada en el porxo d'entrada a la seu del Col·legi de Metges.

Al costat dret de la porta d’entrada a l’edifici del Col·legi de Metges hi ha una obra abstracta en bronze que el metge otorrinolaringòleg i escultor valencià Ferran Antolí-Candela Piquer, que signava el seu treball artístic amb el pseudònim d’Antonio Sacramento, va fer a començament dels anys 1960, inspirades en les amples toques de les monges Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paul.

Obra de Joan-Pere Viladecans. En memòria dels qui han tingut cura de tothom durant la pandèmia de COVID-19, fent honor als valors de la professió. Mostra una corda gruixuda de dos metres de llarg, amb forma de sageta tensada en posició vertical i amb un nus al mig. Sorgeix d'un cub de seixanta centímetres de costat, de color blanc, en el que hi ha unes formes ambigües de color blau que, segons Viladecans, “representen les onades del nostre Mediterrani i recorden elements que fan referència a virus, bacteris, microbis...”. La corda és de color blanc i la punta de la sageta –que apunta cap al cel- és de color blau. Emplaçament: Pg. de la Bonanova, 47. L'escultura pesa 400 quilos. Està situada en el porxo d'entrada a la seu del Col·legi de Metges.

Al costat dret de la porta d’entrada a l’edifici del Col·legi de Metges hi ha una obra abstracta en bronze que el metge otorrinolaringòleg i escultor valencià Ferran Antolí-Candela Piquer, que signava el seu treball artístic amb el pseudònim d’Antonio Sacramento, va fer a començament dels anys 1960, inspirades en les amples toques de les monges Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paul.

Aquest jardí va ser construït a mitjan segle XIX pel doctor Josep Altimira dins la seva finca de Sant Gervasi. Destaquen dos ponts, el de pedra i el pèndol d’acer amb paviment de fusta que copia el que John Roebling va fer a les cascades del Niàgara. Els jardins de Ca n'Altimira tenen un aire romàntic, silenciós i misteriós. Situats al carrer Maó, 9.

La zona on es va aixecar l’estadi del Reial Club Deportiu Espanyol era coneguda com la Manigua de Can Ràbia. L’últim partir de futbol es va jugar el 21 de juny de 1997. El camp de futbol de la carretera de Sarrià del Reial Club Deportiu Espanyol ja no hi és. Però, si ens hi fixem bé, trobarem petits detalls que semblen resistir-se a oblidar el recent passat futbolístic d’aquest espai ara enjardinat. Adreça: Ronda del General Mitre, 36

El Tibidabo va estrenar la temporada del 120è aniversari amb diferents novetats garantint a tots els visitants una gran experiència adaptada a la situació sanitària actual. El nou funicular Cuca de Llum, que serà la porta d’entrada i primera experiència del Parc, suposa una reordenació del transport al cim del Tibidabo per aconseguir una mobilitat més sostenible. Imatges del 12 de maig de 2021.

El jardí se situa en un terreny amb un fort desnivell, entre els carrers de Josep Garí, carrer de Collserola, carrer de Carles Pirozzini i carrer del Comte de Sert, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, en un entorn proper al parc de Collserola. Adreça: Josep Garí, 7. Barri Sant Gervasi-La Bonanova.

El Parc del Castell de l'Oreneta es troba el districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona, per sobre de la Ronda de Dalt. Es tracta d'un parc forestal, al peu de la serra de Collserola. Antigament hi havia en aquest enclavament un castell, el Castell de l'Oreneta que dóna nom al parc, originari de la dècada de 1880 i destruït durant la Guerra Civil espanyola, i del qual queden algunes restes. En el terreny hi havia també una masia, Can Bonavista. L'adreça és carrer de Montevideo, 45. Va ser inaugurat el 1978, i el 1993 va ser restaurat per Patrizia Falcone.

El Parc del Castell de l'Oreneta es troba el districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona, per sobre de la Ronda de Dalt. Es tracta d'un parc forestal, al peu de la serra de Collserola. Antigament hi havia en aquest enclavament un castell, el Castell de l'Oreneta que dóna nom al parc, originari de la dècada de 1880 i destruït durant la Guerra Civil espanyola, i del qual queden algunes restes. En el terreny hi havia també una masia, Can Bonavista. L'adreça és carrer de Montevideo, 45. Va ser inaugurat el 1978, i el 1993 va ser restaurat per Patrizia Falcone.

El jardí se situa en un terreny amb un fort desnivell, entre els carrers de Josep Garí, carrer de Collserola, carrer de Carles Pirozzini i carrer del Comte de Sert, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, en un entorn proper al parc de Collserola. Adreça: Josep Garí, 7. Barri Sant Gervasi-La Bonanova.

El Parc del Castell de l'Oreneta es troba el districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona, per sobre de la Ronda de Dalt. Es tracta d'un parc forestal, al peu de la serra de Collserola. Antigament hi havia en aquest enclavament un castell, el Castell de l'Oreneta que dóna nom al parc, originari de la dècada de 1880 i destruït durant la Guerra Civil espanyola, i del qual queden algunes restes. En el terreny hi havia també una masia, Can Bonavista. L'adreça és carrer de Montevideo, 45. Va ser inaugurat el 1978, i el 1993 va ser restaurat per Patrizia Falcone.

El jardí se situa en un terreny amb un fort desnivell, entre els carrers de Josep Garí, carrer de Collserola, carrer de Carles Pirozzini i carrer del Comte de Sert, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, en un entorn proper al parc de Collserola. Adreça: Josep Garí, 7. Barri Sant Gervasi-La Bonanova.

El jardí se situa en un terreny amb un fort desnivell, entre els carrers de Josep Garí, carrer de Collserola, carrer de Carles Pirozzini i carrer del Comte de Sert, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, en un entorn proper al parc de Collserola. Adreça: Josep Garí, 7. Barri Sant Gervasi-La Bonanova.

El Parc del Castell de l'Oreneta es troba el districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona, per sobre de la Ronda de Dalt. Es tracta d'un parc forestal, al peu de la serra de Collserola. Antigament hi havia en aquest enclavament un castell, el Castell de l'Oreneta que dóna nom al parc, originari de la dècada de 1880 i destruït durant la Guerra Civil espanyola, i del qual queden algunes restes. En el terreny hi havia també una masia, Can Bonavista. L'adreça és carrer de Montevideo, 45. Va ser inaugurat el 1978, i el 1993 va ser restaurat per Patrizia Falcone.

La font de la plaça Molina ha arribat als nostres dies bastant malmesa, sense les plaques amb les inscripcions originals, amb blocs de pedra esquerdats i algun element escultòric malmès, com la corona reial sobre l'escut de Catalunya. En l'època de la seva construcció estava al municipi de Sant Gervasi de Cassoles; s'ha datat de l'any 1854. Data aproximada de la fotografia: 1860.

Placa en reconeixement dels 100 anys del tramvia blau, que anava per l'Av. Tibidabo fins al funicular.

Galeria excavada per dur l'aigua del pantà de Vallvidrera a la vila de Sarrià.

Zona de jocs al mig del bosc. A l'interior del Parc es conserven les restes de la finca que li dóna nom i l'edifici de Can Bellavista.

Vistes del Parc de Collserola amb el Tibidabo al fons.

Vista de la zona de jocs infantils. A l'interior del Parc es conserven les restes de la finca que li dóna nom i l'edifici de Can Bellavista.

El cementiri de Sant Gervasi és un cementiri protegit com a bé cultural d'interès local i ens mostra gran varietat d'escultures i panteons, molts d'ells monumentals, predominant-hi l'eclecticisme.

El cementiri de Sant Gervasi és un cementiri protegit com a bé cultural d'interès local i ens mostra gran varietat d'escultures i panteons, molts d'ells monumentals, predominant-hi l'eclecticisme.

El cementiri de Sant Gervasi és un cementiri protegit com a bé cultural d'interès local i ens mostra gran varietat d'escultures i panteons, molts d'ells monumentals, predominant-hi l'eclecticisme.

El cementiri de Sant Gervasi és un cementiri protegit com a bé cultural d'interès local i ens mostra gran varietat d'escultures i panteons, molts d'ells monumentals, predominant-hi l'eclecticisme.

Imatges de les zones límitrofes a la Ronda de Dalt.