Search

[cat] El treball d'aquesta tesi es centra en l'estudi i desenvolupament de les pinces de polipurines (o PPRHs per Polypurine reverse Hoogsteen hairpins) com a eina de silenciament gènic. Les pinces de polipurines son molècules de DNA de doble cadena formades per dos dominis de purines units per cinc timidines. Aquestes molècules es van originar prèviament al nostre laboratori i es va provar la seva capacitat per unir-se a la doble cadena del DNA de forma específica. tot causant la inhibició del gen diana. En aquesta tesi s'han utilitzat com a diana gens antiapoptòtics per a provar l'eficàcia dels PPRHs en diferents línies canceroses. Es van assajar diferents molècules tot determinant la viabilitat cel.lular i apoptosis produïdes. Es va observar que els PPRHs dissenyats contra zona promotora del gen de la survivina eren els més eficaços. L'estudi del seu mecanisme d'acció va revelar que la unió dels PPRHs a la seva seqüència diana interferia amb la unió de factors de transcripció específics per aquestes seqüències. Aleshores, es va escollir el millor candidat per fer les proves d'eficàcia in vivo en un model de xenògraft de tumor de pròstata humà. Es van provar dos tipus d'administració, intratumoral i intravenosa; en tots dos casos, l'administració del PPRH específic va causar la disminució del volum tumoral. Per altra banda, s'ha estudiat i millorat el disseny dels PPRHs. A partir d'un estudi comparatiu amb TFOs s'ha determinat que els PPRHs funcionen millor tant en afinitat d'unió com en efecte. A més, s'ha establert un criteri de longitud i interrupcions per al seu disseny. Com que els PPRHs estan dirigits contra zones de polipirimidines al genoma, que poden presentar interrupcions de purines, s'ha trobat que fer servir la interrupció de pirimidina en els dos dominis de la seqüència del PPRH millora tant la seva habilitat per unir-se a la seva diana com el seu efecte biològic. També es va desenvolupar una nova molècula basada en els PPRHs anomenada Wedge·PPRH. Per últim, es va fer un anàlisi d'entrada d'aquestes molècules en diferents línies canceroses, tant derivades de tumors sòlids com hematològics., [eng] The work presented in this thesis is focused on the study of Polypurine Reverse Hoogsteen hairpins (PPRHs) as gene silencing tools. PPRHs are double-stranded DNA molecules formed by tvvo anti parallel homopurine domains linked by a 5-thymidine loop, which form intramolecular reverse Hoogsteen bonds. Previously in our lab it was demonstrated that these molecules bind to their pyrimidine target sequence, and induce the displacement of the purine strand, at settings similar to physiological conditions (Coma et aJ. 200S). PPRHs against either the template or the coding strand of intronic sequences of the DHFR gene were able to decrease mRNA levels of the targeted gene and decrease cell viability (de Almagro 2009, 2011). The work in this thesis explores PPRHs against anti-apoptotic targets. We performed a comparative study to explore the in vitro efficacy in terms of cell viability and apoptosis of different types of PPRHs -either Coding or Template-, against different target regions -intron, exon or promoter- in different cancer cell lines. We found that two PPRHs against the “survivin” promoter were the most effective and we investigated their mechanism of action. Using EMSA assays, we determined that the binding of PPRHs to their target sequence prevented the binding of transcription factors specific for these sequences. For the first time, we administered the best candidate in a xenograft tumor model to explore the feasibility of their therapeutic use, A Coding-PPRH against the “survivin” promoter caused a decrease in tumor volume via two administrations, intratumoral and intravenous. To establish an improved design, we explored different properties, such as length and the presence of interruptions. We also compared PPRHs and TFOs and found that PPRHs were better in terms of binding and effect. We also designed a new molecule based on PPRHs, the so-called Wedge-PPRH. Finally, we analyzed the uptake of PPRHs into different cell lines, including solid tumors and hematopoietic malignancies, to spread their applications