Search

[eng] The aim of this paper is to classify Romanian dialects from a prosodic point of view within the European Romance-speaking area. The data is part of the Multimedia Atlas of Romance Prosody - AMPER (Contini, 1992) and is analysed dialectometrically by means of ProDis (Elvira-García et al., 2015; Fernández Planas, 2016). The database includes more than 17,000 utterances produced by 48 speakers from 26 survey sites of 15 varieties of 6 Romance languages (Catalan, Spanish, Italian, Sardinian, Friulian and Romanian). The results show that the two main prosodic areas of Romanian (see Roseano, 2016b) remain separate when they are dialectometrized with data from other Romance languages. In addition, if one analyses questions and statements separately, it can be seen that questions allow us to distinguish geoprosodic areas more effectively than statements do (as suggested by previous studies such as Fernández Planas et al., 2015).

Aquest treball presenta la caracterització acústica de dos accents prenuclears ascendents del català central (L+>H*, L*+H) a partir d’una sèrie de paràmetres com el rang del moviment tonal i l’alineació de les dianes tonals altes i baixes. L’anàlisi de les 330 frases del corpus permet afirmar que l’accent de tipus L+>H* és un moviment ascendent d’uns 6 st entre la vall i el pic que presenta una pujada significativa d’F0 a la síl·laba tònica. Als moviments de tipus L+>H* la diana tonal baixa normalment està alineada amb el principi de la síl·laba tònica i l’esmentada diana alta se sol realitzar prop del centre de la segona síl·laba posttònica. L’accent L*+H és un moviment ascendent d’uns 10,2 st entre la vall i el pic i no presenta cap pujada significativa d’F0 a la síl·laba tònica. Als accents de tipus L*+H, la diana tonal baixa normalment està alineada amb el final de la síl·laba tònica mentre que la diana tonal alta sol realitzar-se al final de la segona síl·laba posttònica., This paper contains the acoustic description of two prenuclear rising pitch accents (L+>H* and L*+H) found in Central Catalan. The analysis of the 330 utterances that build up the corpus focuses on pitch range and on the alignment of the tonal targets. According to the acoustic data collected for this research, L+>H* is a rising movement of about 6 st between the valley and peak and is characterized by a significant F0 rise in the stressed syllable. The L target of L+>H* accents is usually aligned with the beginning of the stressed syllable, while the H target is generally in the middle of the second post-tonic syllable. L*+H is a rising movement of about 10.2 st between the valley and peak and shows no significant F0 rise in the stressed syllable. The L target of L*+H accents is usually aligned with the end of the stressed syllable and the H target is usually in the second half of the second post-tonic syllable.

En els darrers anys, l'estudi de la prosòdia s'ha vist afavorit per una gran quantitat de treballs realitzats des d'òptiques diferents. En el cas del català, però, gairebé sempre s'han centrat en l'estudi de la varietat barcelonina i s'han obviat les variants dialectals i subdialectals. El projecte AMPER i la seva concreció dedicada a l'estudi del català (a més d'altres variants romàniques), AMPER-CAT, ha procurat omplir aquest buit a partir de la consideració de frases enunciatives i interrogatives pragmàticament neutres. Amb la tasca descriptiva acabada, els resultats són susceptibles de ser sotmesos a tractament dialectomètric per obtenir una visió global del domini lingüístic a partir estrictament de les dades prosòdiques. Aquest és l'objectiu d'aquest article. L'eina emprada és el programa ProDis, que actualment es desenvolupa al Laboratori de Fonètica de la UB. Els resultats ofereixen un mapa que no coincideix ben bé amb els postulats de la dialectologia catalana tradicional, que no ha treballat amb dades prosòdiques, i permeten relacionar el català amb altres varietats romàniques.

During the last years the study of prosody has developed thanks to a huge number of research that have been carried out from different perspectives. Thisnotwithstanding, in the case of Catalan prosodic studies have focused mostly onthe variety spoken in Barcelona and have neglected other dialects. The AMPERproject and its Catalan section (known as AMPER-CAT) have tried to fill this gapby gathering and analysing data of broad focus statements and information-seeking yes-no questions in several Catalan dialects. The descriptive objective of the project has already been achieved. For this reason, the aim of this article is analysing the data with dialectometrical techniques that can provide a global vision of the dialectal configuration of Catalan from a prosodic point of view. Such analysis is carried out by means of ProDis, a dialectometrical tool developed at the Phonetics Laboratory of the University of Barcelona. The results of the analysis do not coincide exactly with traditional dialectometric studies, which have not taken into account prosodic data. Finally, Catalan prosodic data are analysed in the framework of Romance languages. The results provide a map that does not match exactly with the tenets of traditional Catalan dialectology, who has worked with prosodic data and are related to other Romance varieties., En els darrers anys, l’estudi de la prosòdia s’ha vist afavorit per una gran quantitat de treballs realitzats des d’òptiques diferents. En el cas del català, però, gairebé sempre s’han centrat en l’estudi de la varietat barcelonina i s’han obviat les variants dialectals i subdialectals. El projecte AMPER i la seva concreció dedicadaa l’estudi del català (a més d’altres variants romàniques), AMPER-CAT, ha procurat omplir aquest buit a partir de la consideració de frases enunciatives i interrogatives pragmàticament neutres. Amb la tasca descriptiva acabada, els resultats són susceptibles de ser sotmesos a tractament dialectomètric per obtenir una visió global del domini lingüístic a partir estrictament de les dades prosòdiques. Aquest és l’objectiu d’aquest article. L’eina emprada és el programa ProDis, que actualment es desenvolupa al Laboratori de Fonètica de la UB. Els resultats ofereixen un mapa que no coincideix ben bé amb els postulats de la dialectologia catalana tradicional, que no ha treballat amb dades prosòdiques, i permeten relacionar el català amb altres varietats romàniques.

El que entenem aquí per fonètica forense comprèn dos objectius jurídics i judicials separats per unes perspectives metodològiques molt, encara que no totalment, diferents. Es tracta del que anomeno d’una manera genèrica la ‘comparació de marques’ i la ‘identificació de veu’. El primer treballa per establir si dues o més expressions utilitzades per distingir uns mateixos productes o serveis poden induir els usuaris a confondre-les ja sigui perquè sonen massa igual o perquè fan creure que hi ha un nexe comercial entre elles. Aquí la cerca fonètica té un component fonamentalment lingüístic. El segon, en canvi, s’orienta cap a determinar si dos o més enregistraments de veu pertanyen o no a una mateixa persona. Tot i que no s’hi descarta cap escorcoll lingüístic, ara la cerca gira sobretot a l’entorn de les característiques acústiques de les veus analitzades i dels seus índexs de probabilitat d’individualització., As it is understood here forensic phonetics includes two juridical and judicial goals with some very, but not absolutely, different methodological perspectives. They are what I would generically call ‘trademarks comparison’ and ‘voice identification’. The first attempts to establish whether two or more expressions used to distinguish the same products or services can lead users to confuse them due to their excessive phonetic resemblance or make one sense that there is some commercial link between them. Here the phonetic research has a basically linguistic character. The second one instead is oriented towards determining whether two or more voice records belong or not to the same and unique person. Although a linguistic treatment is not discarded, the most genuine research now is based on the acoustical characteristics of the analyzed voices and their statistical probability of uniqueness.

Unlike most of traditional approaches to grammar, today's formal and computational models make use of the lexicon as an essential part of the whole system. Differences between current theoretical and computational models are more and more insignificant albeit the latter are perhaps still characterized by yielding full priority to minimalist solutions over more abstract considerations such as exhaustivity or formal elegance. The paper introduces some strategies in linguistic computation for natural language processing (NLP) according to a typology based on functional complexity and describing in every case the scope and the role performed by the dictionary: pattern matching, semàntic grammars, syntactic parsers, augmented transition networks, unification formalisms, case frame grammars, etc. It ends with an exploration into lexicographically oriented procedures of conceptual dependency, which are found beyond the NLP, deeply within the domain of artificial intelligence.

Entablar contacto con un aspecto humano, con la razón interpuesta siquiera como afán, es una tarea que se convierte muy pronto en apasionante, mientras aquel aspecto crece su tamaño a mucha mayor velocidad que nuestro impulso: el plan inicial de trabajo, materializado en un programa de cinco hojas, abarcaba todos los niveles fonéticos que una bibliografía me sugirió sobre mi lengua materna. Quise decirlo todo; desde el dato minúsculo de un rasgo redundante hasta la frase enterna como emisión fónica en sus posibles perspectivas, pasando por la sílaba, fonética y estadísticamente estudiada. Vivir este problema –ese contacto entablado– hizo evolucionar en seguida las intención por etapas. Ahora, a poco más de un año de distancia, la parte descriptiva se ha concentrado definitivamente sobre el timbre vocálico, en un programa impsoible de esbozar en menos de seis hojas. A veces, aunque parezca mentira, detrás de un pequeño factor minuciosamente aprisionado se esconde una grandiosidad tan digna de ser contemplada como al fenómeno total del lenguaje en el primer atisbo de la consciencia. La parte general, por su lado, continúa preludiando como al princpio la labor de conjunto que, más pronto que tarde, será consumada. El presente estudio ha sido dividido en dos Partes: General (A) y Descriptiva (B). La primera de ellas consta de cinco Capítulos, que contienen sucesivamente el Objetivo y fines de esta tesis (I), el detalle de los Materiales utilizados (II), los Medios de Investigación aplicados (III), un apartado sobre Generalidades y Metodología (IV) y un último capítulo (V), con las formas de aplicación lingüística (V). Por su parte, la Parte Descriptiva incluye dos Capítulos: uno sobre el timbre vocálico (I) y otro recogiendo las conclusiones generales (II). Una bibliografía y dos índices (el primero de figuras y el segundo de materias) completan el articulado de la tesis.

El treball presenta un experiment adreçat a resoldre un dels principals reptes de la fonètica forense: la identificació de locutor. El punt de referència adoptat és la noció de camp de dispersió, és a dir, el conjunt de freqüències obtingudes a partir d’una sèrie estadísticament representativa de realitzacions, en el nostre cas de les vocals tòniques [i], [a] i [u]. Aquest principi s’ha aplicat a tres nivells registrals de veu, tots ells pertanyents al català central, distribuïts així: una selecció de fragments, extreta de sengles entrevistes a tres polítics popularment molt coneguts, i dues rèpliques fonològicament idèntiques per a cada fragment, una de repetida i una altra d’imitada, executades per dos especialistes professionals amb un total de nou resultats, tres per a cada polític. Els primers resultats obtinguts són, com a mínim, tendencialment positius., This paper presents an experiment addressed to solve one of the main challenges in forensic phonetics: the speaker recognition. The point of reference taken is the notion of range of dispersion, that is, the set of frequencies obtained from a statistically representative series of realizations, in this case from the stressed vowels [i], [a] and [u]. This principle has been applied to three voice register levels, all of them belonging to Central Catalan, distributed as follows: a selection of passages, extracted from interviews to three well- nown politicians, and two phonologically identical replicas for each passage, a repeated and an imitated one, performed by two professional impersonators leading to a total of nine results, three for each politician. The preliminary results show, at least, some positive tendencies.

Des del punt de vista forense —o, més exactament, criminalístic—, la unicitat de la veu no es pot dilucidar com l'experiència quotidiana, de manera intuïtiva. L'ideal seria establir quins trets digitalment identificats conformen la veu de cadascú, fins i tot per damunt d'alteracions voluntàries o inconscients degudes a canvis ambientals o a trastorns biològics. Mentre que això s'ha aconseguit des de fa anys pel que fa als trets generals, necessaris per a la identificació del contingut lingüístic de les emissions, encara sembla molt difícil, tot i que no impossible, determinar i definir digitalment quins són els trets alternatius que determinen les peculiaritats individuals i, en conseqüència, n'habiliten la identificació inequívoca. Les tècniques que hi ha actualment en marxa tendeixen inevitablement i cada cop més a la interdisciplinarietat., From the forensic – or, more specifically, the criminalistic – perspective, the uniqueness of the human voice cannot be determined intuitively. The ideal approach would be to establish the digitally identifiable features that characterize each individual's voice, which can be detected even in the presence of intentional or unintentional alterations due to environmental or biological factors. While this has been possible for some years at the level of the general features required to identify the linguistic content of speech, it remains extremely difficult – although not impossible – to determine and define digitally the alternative features specific to each individual and, by extension, to identify them with absolute certainty in judicial processes. The techniques in current use tend inevitably – and increasingly – towards inter-disciplinarity., Desde el punto de vista forense —o, más exactamente, criminalístico—, la unicidad de la voz no se puede dilucidar como la experiencia cotidiana, de manera intuitiva. Lo ideal sería establecer qué rasgos digitalmente identificados conforman la voz de cada uno, incluso por encima de alteraciones voluntarias o inconscientes debidas a cambios ambientales o a trastornos biológicos. Mientras esto se ha conseguido desde hace años por lo que respecta a rasgos generales, necesarios para la identificación del contenido lingüístico de las emisiones, todavía parece muy difícil, aunque no imposible, determinar y definir digitalmente cuáles son los rasgos alternativos que determinan las peculiaridades individuales y que, en consecuencia, habilitan su identificación inequívoca. Las técnicas que actualmente hay en marcha tienden inevitablemente y cada vez más a la interdisciplinariedad.

[eng] The focal point of this PhD thesis is (foreign/native) speaker perception and recognition. To test such phenomena, jurors from British and Spanish universities were selected to answer ad hoc perception surveys (voice line-ups in three distinct languages: English, Spanish, and Dutch) to unravel the correlations of speaker-specific sociolinguistic factors and acoustic parameters impinging upon success/error rates in identification and discrimination tasks. To gain a more in-depth understanding of real-life scenarios, the properties of the data are adjusted accordingly (reduced duration of voice samples, semi-spontaneous exchanges), which contrasts with the ideal and controlled conditions hitherto used in experiments of this kind. From a methodological point of view, this is one of the main contributions of this work, besides being one of its challenges, since it aims to prove that differentiating speakers by means of acoustic-phonetic analysis is still plausible despite the limitations of the source material. It is concluded that language familiarity did not influence the results obtained. However, learned languages exhibit a rather unpredictable behaviour. On the other hand, acoustic- phonetic analyses are proven to yield less error rates than the jurors’ responses gathered through identification tests. Nevertheless, jurors’ scores in discrimination tasks reveal even less false alarms, with the exception of the English voice samples’ analysis (0% error rates). In light of the above, further research is naturally encouraged to verify such claims. These findings are indeed limited to some extent, given the interdisciplinary nature of speaker recognition due to the presence of uncontrolled co-existing influences such as psychological states, the memory, and environmental factors. Despite the fact that statistical correlations were not as sound as one may expect, this thesis brings us a step closer to better understand the intricacies of real-life forensic voice comparison through the analysis of semi-spontaneous speech, which is arguably harder to analyse than the samples recorded under laboratory conditions., [spa] El punto fundamental de esta tesis doctoral se centra en el reconocimiento y percepción de hablantes extranjeros/nativos. Para examinar dichos fenómenos, participantes de universidades británicas y españolas fueron seleccionados como jueces de las encuestas de percepción confeccionadas para este fin (ruedas de reconocimiento con tres tipos de lenguas diferenciadas: inglés, español y neerlandés), y así desentrañar las relaciones existentes entre el porcentaje de aciertos/errores en tareas de identificación y discriminación de locutores y los factores inherentes al hablante, como el perfil sociolingüístico y los parámetros acústicos pertinentes. Para ahondar nuestra comprensión de las circunstancias reales, los datos usados se ajustaron debidamente (duración reducida de grabaciones semi-espontáneas), lo que contrasta con las condiciones ideales y controladas hasta ahora empleadas en experimentos de este tipo. Desde un punto de vista metodológico, ésta es una de las principales contribuciones de la presente tesis, además de ser uno de sus retos, ya que pretende demostrar la viabilidad del análisis acústico en la discriminación de hablantes pese a las limitaciones dadas por el material analizado. Se concluye que la familiaridad del idioma no condicionó los resultados obtenidos. Aun así, las lenguas aprendidas exhibieron un comportamiento impredecible. Por otro lado, el análisis acústico produjo una tasa de errores inferior a las producidas por el jurado en pruebas deidentificación. Sin embargo, las tareas dediscriminación mostraron aún menos falsas alarmas en los participantes, con la excepción del análisis de muestras inglesas (con una tasa de error del 0%). En virtud de lo expuesto, se recomienda seguir con esta línea de investigación para verificar dichas afirmaciones. Por otro lado, las limitaciones radican en la interdisciplinariedad del reconocimiento de locutores y en la presencia de influencias coexistentes incontrolables como los estados psicológicos, la memoria y los factores medioambientales. Pese a la falta de contundencia de las pruebas estadísticas, esta tesis nos lleva un paso más cerca hacia la comprensión de las complejidades inherentes a la comparación forense de voces en casos reales mediante el análisis de habla semi-espontánea, cuya información es probablemente más difícil de analizar que la encontrada en grabaciones de laboratorio., [cat] El punt fonamental d’aquesta tesi doctoral se centra en el reconeixement i percepció de parlants estrangers/nadius. Per a examinar aquests fenòmens, participants d’universitats britàniques i espanyoles es seleccionaren com a jutges de les enquestes de percepció confeccionades per a aquesta fi (rodes de reconeixement amb tres tipus de llengües diferenciades: anglès, espanyol i neerlandès), i així investigar les relacions existents entre el percentatge d’encerts/errors en tasques d’identificació i discriminació de locutors i els factors inherents al parlant, com el perfil sociolingüístic i els paràmetres acústics pertinents. Per a aprofundir la nostra comprensió de les circumstàncies reals, les dades emprades s’ajustaren degudament (durada reduïda de gravacions semi-espontànies), la qual cosa contrasta amb les condicions ideals i controlades que s’usaven fins ara en experiments d’aquest tipus. Des d’un punt de vista metodològic, aquesta és una de les contribucions principals de la present tesi, a més de ser un dels seus reptes, ja que pretén demostrar la viabilitat de l’anàlisi acústica en la discriminació de parlants malgrat les limitacions donades pel material analitzat. Es conclou que la familiaritat de l’idioma no ha condicionat els resultats obtinguts. Així i tot, les llengües apreses exhibiren un comportament impredictible. D’altra banda, l’anàlisi acústica causa una taxa d’error inferior a les produïdes pel jurat en proves d’identificació. No obstant això, les tasques de discriminació mostraren encara menys falses alarmes en els participants, amb l’excepció de l’anàlisi en mostres angleses (amb una taxa d’error del 0%). Tenint en compte l’anterior, es recomana seguir amb aquesta línia de recerca per poder verificar les afirmacions ja esmentades. Encara més, les limitacions radiquen en la interdisciplinarietat del reconeixement de locutors i en la presència d’influències coexistents incontrolables com els estats psicològics, la memòria i els factors mediambientals. Malgrat la insuficient contundència de les proves estadístiques, aquesta tesi ens porta un pas més prop cap a la comprensió de les complexitats inherents a la comparació forense de veus en casos reals mitjançant l’anàlisi de parla semi-espontània, la informació de la qual és probablement més difícil d’analitzar que el que s’enregistra a les mostres de laboratori.

[cat] En aquesta tesi s'estudien les estratègies que fan servir els catalanoparlants en el procés de producció de vocals i consonants del català en contacte a partir de dades sobre l'estructura acústica de sons. En primer lloc, s'investiga l'existència de característiques acústiques invariants per a unes i altres independentment del context. En segon lloc, s'estudia el grau de variació acústica promogut per vocals i consonants en combinació i,. més en concret, la naturalesa dels efectes coarticulatoris que tenen lloc entre ambdues categories de sons. Tres punts de medició de l'espectre acústic han estat seleccionats per a l'anàlisi d'aquestes qüestions: el període quasi-estable de la vocal, el període- quasi-estable de la consonant i el període de les transicions vocàliques. L'objectiu últim del treball és contribuir a esclarir quins són els mecanismes invariants que fan servir els catalanoparlants en el procés de producció fonètica de fonemes en la cadena parlada. Les dades sistemàtiques sobre producció de vocals i consonants del català en contextos diversos i segons parlants diferents reportades en aquesta tesi poden servir per a treballs posteriors d'anàlisi fonètica., [eng] This dissertation is an acoustical study of the mechanisms used by Catalan speakers during the production of vowels and consonants in running speech. First I investigate whether the acoustical manifestation of speech sounds allows detecting invariant characteristics for different vowels and consonants independent of the phonetic context. Second, the degree of contextual variability for vowels and consonants is determined as well as, more specifically, the nature of the coarticulatory effects that take place among the two phonetic categories. In all instances measurements have been taken at the quasi-steady-state period of the vowels and the consonants, and at the period of the vowel transitions. The main purpose of this research is to determine what are the invariant mechanisms used by speakers of Catalan in the process of production of phonemes in running speech. Moreover, the study reports production data on Catalan vowels and consonants in different contextual conditions and from different speakers that will be useful in further works on phonetic analysis of Catalan.