Search

En este trabajo se presenta una metodología de evaluación objetiva aplicada a una asignatura de tipo experimental “Experimentación en Ingeniería Química II” que se imparte en la titulación de Ingeniero Químico de la Universidad de Valladolid. Esta evaluación de tipo formativo se basa en el desarrollo de una serie de cuestionarios o rúbricas de evaluación que permiten valorar de forma objetiva todos los conocimientos, habilidades, destrezas, actitudes, aptitudes, competencias, vínculos y capacidades que deben desarrollar los alumnos. El proceso se completa con la elaboración de una guía de autoevaluación para el profesor que le permitirá, junto con la encuesta docente institucional, realizar un análisis sistemático de su actividad docente.

En este estudio se analizan cuál es el impacto que se produce en la calidad docente al introducir técnicas de aprendizaje cooperativo con auto y coevaluación en una asignatura optativa de cuarto cuatrimestre de ingeniería técnica industrial. Se dispone de una serie sistemática de datos recogidos durante 8 cursos académicos, incluyendo rendimiento académico y satisfacción del alumno medido con la encuesta estandarizada SEEQ, así como de dos grupos control en los que se dio enseñanza tradicional. Los resultados muestran que hay mejoras estadísticamente significativas entre los alumnos que apruban con un examen final, respecto de aquellos que siguen la evaluación contínua de la asignatura. Asimismo se observa una mejora estadísticamente significativa en los items de Motivación e Interacción con el grupo de la encuesta estandarizada. Se realizó un análisis multifactorial para explicar las diferencias en los resultados académicos, concluyéndose que la aplicación de éstas técnicas es el factor predomimante, por encima de la nota de acceso a la titulación del alumno o su procedencia (Bachillerato, módulos profesionales).

Esta guía pretende ser una ayuda para la evaluación de competencias transversales dentro de las diferentes asignaturas donde se realicen proyectos o trabajos, tanto grupales como individuales. Para ello se proporcionarán herramientas que puedes servir o ser modificadas y adaptadas para la asignatura donde se quiera aplicar. Esta guía se dividirá en dos partes principalmente. La primera explicará paso por paso las diferentes herramientas de evaluación utilizadas en asignaturas de proyectos en la ETSEIAT y las diferentes modificaciones que se han realizado en las plantillas de evaluación de proyectos este último curso. La segunda visión será un recopilatorio de las diferentes guías de evaluación de proyectos fin de carrera utilizadas en diferentes escuelas dentro de la UPC y en otras universidades. Todo esto con el objetivo de intentar realizar la más adaptada y simplificada, para facilitar la objetividad a la hora de evaluar proyectos (tanto en la asignatura como fuera de ella)

docència basat en els principis de l'EEES” de dos anys de durada, es una continuació del projecte “Acreditació de la qualitat a 6 assignatures de l’EPSC”, que l’any 2004, un grup de professors de l’Escola politècnica Superior de Castelldefels van dur a terme els anys 2003 i 2004, projecte que va rebre una subvenció a la convocatòria MQD 2002 d’ajuts per al finançament de projectes per a la millora de la qualitat docent a les universitats de Catalunya. Aquest projecte va culminar amb l’elaboració del document “Gestió de la Qualitat d’una Assignatura de l’EPSC: Nivell 0 – Requeriments” i l’expedició per l’empresa certificadora Det Norske Veritas (la mateixa empresa que certifica la ISO 9001:2000 aplicada al Disseny del Programa de Formació, i Organització i Desenvolupament de l'Activitat Docent de l’Escola), de certificats que acreditaven que quatre assignatures complien, en aquell moment tots els requeriments establerts en el document (requeriments que feien referència als objectius de les assignatures, al seu programa d’activitats, al sistema de recollida i anàlisi de dades i al procés de millora contínua). A partir dels comentaris que en aquell moment va fer l’auditor de la empresa certificadora, de la legislació i normativa aplicable a les noves titulacions i de la experiència que alguns dels professors participants en el projecte han adquirit al auditar a professors externs a la Escola per determinar si les seves assignatures complien els requisits establerts al document abans citat, s’ha elaborat una nova versió del document, que anomenem ““Gestió de la Qualitat d’una Assignatura de l’EPSC: Nivell 1 – Requeriments”, més exigent que la anterior i que resol alguns dels defectes de la primera versió. Una conseqüència directa de la realització del projecte ha estat la creació, dins del programa RIMA del ICE de la UPC, del “Grup d’Interès Qualitat a l’Aula (GiQual)”.

El projecte “Millora de material docent en l'àmbit de l'electrònica de potència a l'EUETIT i l'EPSEM adaptat als crèdits ECTS” te com a finalitat la millora de la formació i rendiment acadèmic dels estudiants tenint present el proper horitzó de l’any 2010 en que s’iniciarà el desplegament dels nous plans d'estudi fonamentats en l'EEES i la adopció del sistema ECTS. Els objectius que es volen assolir son:1. Aprofundir en la coordinació de continguts i mètodes entre les assignatures de la mateixa titulació involucrades en el projecte. 2. Elaborar un material multimèdia específic per l’aprenentatge d’electrònica de potència. Tota la documentació multimèdia generada i actualitzada estarà dipositada en el Campus digital de les assignatures (Atenea) en l'entorn Moodle. 3. Dissenyar, muntar, provar i fabricar material de laboratori que permetin millorar els mètodes i continguts docents. 4.Avançar mitjançant les noves metodologies docents cap a la convergència de l’EEES i la implantació dels ECTS. 5. Estrènyer la col·laboració entre els equips docents dels dos campus que la UPC té a Terrassa i Manresa. 6. Col·laborar amb la Factoria de Recursos Docents amb l'ús d'estàndards de materials docents de la UPC. Allotjar el material al Dipòsit de Materials Docentes de la UPC.

Adaptació del material pre-existent –presentacions Power-Point, Activitats del campus digital Atenea (Moodle), Llibre (Edicions UPC), Problemes, exercicis i pràctiques de laboratori– a un format únic i "auto-portant" que integri tots els elements involucrats en l'aprenentatge: presentacions explicatives, exercicis d'aprenentatge, treballs en grup, material d'auto-avaluació, preparació de les pràctiques en un "laboratori virtual" i models físics a escala per a ús en les classes.

Els objectius principals d’aquest treball s’han dissenyat al voltant d’una voluntat d’augmentar la proximitat entre l’estudiantat i professorat en assignatures de cursos alts de les titulacions d’Enginyeria Industrial, Aeronàutica i en Organització Industrial, i molt especialment per a la titulació d’Enginyeria en Organització Industrial semipresencial. Aquesta proximitat afavoreix l’assoliment dels objectius específics en les diferents matèries associades a aquest projecte, sobretot en aquests moments d’adaptació de les titulacions, en què cal encaixar el paradigma de l’ensenyament-aprenentatge en totes les titulacions que s’imparteixen a la UPC. Així, es podrien recollir els objectius considerats en els punts següents: • Proporcionar a l’estudiantat material docent alternatiu al que s’utilitza habitualment, adaptat a les habilitats d’aprenentatge del nou estudiantat i adient per al desenvolupament d’algunes de les competències genèriques. • Millorar la motivació de l’estudiantat en aquelles matèries que, per continguts o per metodologia convencional, poden resultar poc atraients o poc motivadores. • Crear una xarxa de Canals de video streaming dins de les diferents titulacions impartides actualment a l’ETSEIAT, tot identificant nous entorns de comunicació i nous recursos tecnològics a l’abast de l’estudiantat. • Millora del rendiment acadèmic personal dels estudiants durant les sessions presencials mitjançant la introducció d’un material docent alternatiu.

L'EPSEVG de la UPC va implantar l’European Project Semester (EPS) un programa formatiu innovador que respon a les demandes plantejades per la societat i l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) durant el curs 2007‐2008. L’EPS permet cobrir la demanda d’estudiants estrangers que volen venir a estudiar a l’escola, demanda, que, a nivell de grau en enginyeria no esta coberta en cap universitat catalana.L’EPS també és una oportunitat per augmentar el compromís de l’EPSEVG vers la sostenibilitat. El programa s’ha ambientalitzat d’acord amb les directrius del Pla UPC Sostenible 2015 essent la sostenibilitat un dels eixos transversals que li dona contingut i que identifica a tots els projectes desenvolupats. A més de la sostenibilitat, el programa inclou altres matèries transversals (com ara, la innovació, la gestió de projectes, l’accessibilitat...). L’EPS utilitza el model d’aprenentatge basat en projectes (Project Based Learning), i hi introdueix dos components nous: la docència en anglès i la interculturalitat dins de l’aula. Les noves tecnologies s’utilitzen tant per dinamitzar el treball dels grups com per facilitar el seu aprenentatge, doncs l’EPS inclou tallers i seminaris en la modalitat semipresencial.

L'autoaprenentatge i l’autoavaluació d’assignatures tècniques requereixen eines de càlcul que no estan disponibles dintre del campus virtual ATENEA, per aquest motiu s’ha incorporat al campus virtual de la UPC el software WIRIS Quizzes, que integra el motor de càlcul matemàtic WIRIS amb el sistema de preguntes de Moodle, ampliant les opcions per a la realització de qüestionaris i facilitant l’adaptació d’assignatures reglades de caràcter tècnic a l'EEES. Els qüestionaris desenvolupats, tant d’autoavaluació com d’avaluació, es particularitzen per cada estudiant aprofitant que WIRIS Quizzes permet incorporar a les preguntes de Moodle elements matemàtics generats de forma aleatòria. Els qüestionaris desenvolupats permeten a l’estudiant escriure tot el desenvolupament de l’exercici amb una sintaxis específica i guardar aquesta resposta, amb el que es millora la informació rebuda pel professor permetent adaptar l’ensenyament a les necessitats dels alumnes. En la línia d’adaptar les assignatures de Circuits Elèctrics a l'EEES s’ha creat l’assignatura virtual “l’ensenyament de circuits elèctrics” al campus virtual de la UPC en la que a part del qüestionaris s’ha afegit el material docent desenvolupat mitjançant l’editor de documents multimèdia EMDOC, aquest material que resta al DMD consta d’apunts amb problemes desenvolupats. També s’han desenvolupat exercicis pràctics amb l’objectiu d’incentivar l’adquisició de coneixements.

Un dels objectius principals del projecte consisteix en la detecció, classificació i anàlisi de les competències transversals/genèriques que s'estan treballant dins les assignatures troncals i/o optatives de l'actual pla d'estudis abans de que aquest pla sigui adaptat al nou entorn de l’EEES. Aquesta informació inclou, per cadascuna de les assignatures, el llistat de competències treballades, el grau de dedicació de l'estudiant, el sistema d'avaluació, i el tipus de realimentació que, al final del procés, rep l'estudiantat. Un segon objectiu perseguit en aquest projecte consisteix en la detecció de les competències que s'estan treballant d'una forma inadequada i/o insuficient, així com la detecció de mètodes d'avaluació inadequats. El tercer objectiu és la proposta, derivada de l'anàlisi de la informació obtinguda en els dos apartats anteriors, d'una estratègia de coordinació entre el PDI que generi una millora en el nivell de competències genèriques assolides pels titulats de la nostra Escola. Finalment, el quart objectiu és la comparació del grau en competències transversals assolides actualment pels egressats de l'ETSEIB amb les necessitats de l’entorn industrial català proper. Per a la realització d’aquesta tasca, es comptarà amb la participació de la Fundació Accenture.

En la presente comunicación se demostrará que la técnica de aprendizaje cooperativo puzle, representa un buen ejemplo de actividad de evaluación continua. La experiencia está prácticamente consolidada desde hace 3 cursos, en dos asignaturas de diferente curso, tipo y número de alumnado. La primera de ellas es Química I (QI), que se imparte en fase selectiva y se ha llevado a cabo en grupos de aproximadamente 50 alumnos/as que cursan la asignatura por segunda o tercera ocasión. La segunda asignatura es Termodinámica (T) y corresponde a tercer curso y el número de alumnado es aproximadamente de 80 que cursan la asignatura por primera vez.

Per tal de preparar la transició als nous graus, s’ha desenvolupat un nou model docent en els dos primers cursos de totes les titulacions del centre, Enginyeria de Camins, Enginyeria Geològica i Enginyeria Tècnica d’Obres Públiques. Mantenint l’estructura dels estudis actuals, s’ha realitzat una revisió i millora de la qualitat dels processos d’ensenyament i aprenentatge, incorporant especialment les següents competències transversals: capacitat per aprendre de manera autònoma i capacitat per comunicar-se eficientment. En aquest projecte s’ha dissenyat un procés de seguiment i avaluació del model, que permet ajustaments ràpids. Es destaquen quatre aspectes fonamentals: 1) Ampliació del Pla d’Acció Tutorial. S’ha elaborat una aplicació específica que permet quantificar la dedicació real de l’estudiantat de Fase Selectiva en les diverses matèries i coordinar les tasques de totes les assignatures. 2) Disseny i aplicació d’un sistema de coordinació i gestió. 3) Increment de la utilització de Moodle dins la plataforma Atenea. Recolzament al professorat en el seu ús, especialment per a proves d’avaluació i en eines docents addicionals (des de la Unitat Multimèdia del centre). 4) Creació del CaminsOpenCourseWare. S’ha treballat en una solució que permeti aprofitar les diferents plataformes institucionals de suport a la docència, i s’han elaborat continguts digitals per alimentar-les.

La finalitat del projecte és identificar, avaluar i descriure com incorporar els mètodes d'avaluació de les competències transversals dels nous graus directament relacionats amb el sector TIC que s'impartiran a l'Escola Politècnica Superior de Vilanova i la Geltrú. El sorgiment del nou Espai Europeu d’Educació Superior planteja un nou enfocament i grans interrogants en el disseny dels plans d'estudi dels diferents títols universitaris d'enginyeria, i en concret en aquelles enginyeries orientades al sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Aquest projecte pretén crear un marc per al disseny d'aquestes titulacions emparant-nos en el nou paradigma educatiu que representa l'anomenat comunament procés Bologna, considerant com a fonamental la definició del terme competència transversal i extrapolant-la a l'àmbit del sector TIC, i fent especial èmfasi en l'ús de metodologies docents actives, oferint a l'estudiant un paper molt important en la tasca d'aprenentatge. Per a això, estructurem el projecte en 2 fases. En la primera fase es pretén definir el terme competència transversal en l'actualitat i delimitar un llistat de 20 competències transversals associades al sector TIC. Aquest llistat ens ha permès realitzar una enquesta a 43 empreses del sector per a poder determinar quines competències genèriques són les més valorades per tal que els nous llicenciats en enginyeria puguin inserir-se professionalment en el sector TIC, segons la demanda del sector a Espanya. En la segona fase, corresponent a l'article es realitza un anàlisi de les diferents metodologies docents actives presents en l'actualitat, per procedir a fer una selecció, mitjançant un panell d'experts, de les metodologies que ens assegurin l'adquisició de les 10 competències transversals millor valorades per les empreses del sector.

S’introdueix la base tecnològica i les funcionalitats del SIG. S’estudien els conceptes rellevants d’estructura urbana, criteris i procediments de treball, fonamentals per la seva visualització sintètica en un àmbit municipal. La definició de processos per explorar i mostrar els diferents factors que conflueixen en un entorn, les seves relaciones espacials, i una lectura integradora de molts components del que resulta una millora qualitativa important que permet combinar elements i efectuar síntesis de continguts mitjançant l’exploració de bases d’informació urbana en formato digital i aplicacions informàtiques basades en SIG convencionals Desktop Mapping (PC).

El projecte es desenvolupa en el marc de la titulació oficial de màster MERIT del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions. El màster, orientat a la recerca i integrat dins del programa Erasmus Mundus, presenta trets esfecífics donat l’origen variat dels estudiants i que s’imparteix integrament en anglès. El projecte s’articula en 4 eixos: Eix 1: Creació d’un Dipòsit de Recursos Docents (DRD) en xarxa (on-line) amb eines d’autoestudi, autodiagnosi i avaluació remota destinades als estudiants de les assignatures CONCENTRATION del Màster. Els objectes d’aprenentatge integren teoria, demostradors interactius i exercicis d’avaluació. Eix 2: Creació d’un sistema de suport al professorat basat en la participació d’estudiants avantatjats de segon curs del Màster, que ajudin a fer un seguiment més personalitzat dels alumnes amb necessitats específiques.Eix 3: Impartició de l’assignatura transversal en anglès “Critical Thinking & Scientific Writing” (3 ECTS), integrada en el MERIT Eix 4: Creació d’un Comité Extern (CE) format per membres destacats d’empreses del sector de les TIC que assessorarà la Comissió de Postgrau (CP) del Departament en la concreció d’itineraris d’especialització dins del màster MERIT

El objetivo del proyecto AQU-MCI fue la elaboración de una Guía de ayuda que facilite a los centros de enseñanza superior con estudios de Grado y/o Máster en Ingeniería la definición de los procedimientos de evaluación de las competencias en los trabajos fin de estudios (TFG y TFM). Inspirándose en la lista de competencias transversales del proyecto Tuning, se han clasificado éstas por orden de relevancia en los TFE. Se han elaborado fichas en las que se definen indicadores objetivos para la evaluación de su adquisición por parte del estudiante. Los indicadores están definidos en el contexto de los TFE. Se propone un procedimiento de 6 etapas a partir del cual los centros pueden elaborar sus propias Guías de evaluación por competencias de los TFE. Se sugieren 3 hitos de evaluación con un total de 5 acciones de evaluación, y se proponen los agentes de evaluación más adecuados. El procedimiento propuesto concluye con la elaboración de los informes de evaluación que deberán cumplimentar los agentes evaluadores. Existe un aplicativo informático que facilita todo el proceso de selección de competencias e indicadores y la elaboración de los informes de evaluación.

El projecte Quantum LEAP (Learning English for Academic Purposes) s’emmarca dins d’un projecte interuniversitari més ampli (finançat per la Generalitat, la UPC, la UdL, i la URV), que respon a la inquietud d’un grup de professors de les tres universitats, per tal de crear i desenvolupar un entorn virtual per a l’aprenentatge d’anglès a la universitat, aprofitant el potencial de les TIC i adaptat al nou marc de l’EEES. Aquest entorn, adequat tant per l’autoaprenentatge com per l’ús a l’aula, permet a l’estudiant desenvolupar la seva capacitat de comunicar-se en anglès en entorns acadèmics, tant de forma escrita com oral, mitjançant materials autèntics en format multimèdia. Aquest entorn consta d’una sèrie de mòduls temàtics que incideixen en aspectes interdisciplinars, d’interès especial per als estudiants universitaris, així com un tutorial específic per millorar la pronunciació. L’entorn disposa d’una sèrie d’eines que permeten a l’estudiant interactuar amb l’entorn: enregistrant la seva producció oral i escrita, portant un control de les activitats que realitza, duent a terme accions d’autoavaluació, i comunicant-se amb altres usuaris. Aquest entorn, plantejat segons les directrius de l’EEES, ofereix un ampli ventall d’itineraris formatius, que poden guiar tant a professors en el disseny dels seus cursos, com a usuaris (estudiants i altres membres de la comunitat universitària) que vulguin utilitzar-lo en situacions d’autoaprenentatge. Paral•lelament al desenvolupament de l’entorn virtual, en aquest projecte PMD de la UPC s’ha incidit especialment en l’avaluació de la navegació i la usabilitat de l’entorn, mitjançant l’avaluació per part d’experts en interfícies i la realització de tests amb usuaris.

En el presente proyecto, en primer lugar se ha estructurado y organizado el contenido del espacio virtual propio del Grupo de evaluación, GRAPA, dentro de la plataforma RIMA. Dicho entorno incluye desde aportaciones propias de los miembros del grupo, principalmente profesorado UPC, sobre sus experiencias en técnicas de evaluación, hasta bibliografía general y específica del ámbito. Además se ha traducido el contenido del entorno virtual a los dos idiomas oficiales de Cataluña para posibilitar su difusión al resto de España y así poder convertirse también en un referente nacional. Se ha ido actualizando el contenido para mantener al día toda la información de interés en el ámbito de la docencia y en especial de la evaluación. Con esta actuación se ha conseguido el principal resultado esperado del proyecto que era el de “Crear un espacio virtual propio en el ámbito de la evaluación de la práctica académica, que permita a toda la comunidad docente de la UPC, encontrar sistemas de evaluación sistematizados útiles para sus asignaturas, que aseguren la calidad del proceso de enseñanza-aprendizaje”. En segundo lugar y no por ello menos importante, la ayuda económica concedida en este proyecto ha permitido difundir y dar visibilidad a las iniciativas y los resultados obtenidos por el grupo GRAPA, a toda la comunidad universitaria, por un lado mediante la participación y asistencia a varios congresos nacionales del ámbito docente y por otro mediante la realización de reuniones y contactos con otros grupos de innovación nacionales. Uno de los resultados más importantes fruto de estos contactos ha sido la organización de varios talleres o cursos de formación en el ámbito de la evaluación, ofertados a toda la comunidad universitaria a través del ICE-UPC. Las diferentes actuaciones han favorecido la divulgación del grupo, posibilitando el aumento del número de miembros UPC de los 18 iniciales a los 36 actuales, todos ellos en mayor o menor medida activos en el grupo.

La finalitat bàsica del projecte es possibilitar la col•laboració entre dues Universitats (UPC, UAB) dins l'ámbit de la millora de la qualitat de la docència per tal de contribuir a introduir model de role-playing en l'àrea de l'enginyeria. Es a dir, mitjançant una estructura que emula l'àmbit professional, els estudiants dels darrers anys d'enginyeria poden fer practiques professionalitzadores, de forma d'escurçar la transició entre estudiantat universitari i enginyer professional. Els objectius del projecte s'enmarquen en la millora de la qualitat docent de les matèries impartides per tal de: reduir la distància entre la Universitat i Indústria incorporant projectes reals; afavorir la realimentació positiva de l'aprenentatge mitjançant l'avaluació continuada i la generació de material multimedia de qualitat.

El projecte consisteix en una sèrie d'actuacions de caràcter metodològic i organitzatiu portades a terme a primer curs (fase selectiva) dels estudis d'enginyeria de telecomunicació de l'ETSETB per millorar el rendiment d'aquest cicle educatiu.

En esta comunicación se presenta una experiencia piloto en la enseñanza de la materia Hormigón Estructural de la titulación de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos de la UPC, la cual puede ser fácilmente extendida a otros ámbitos de conocimiento, territoriales y profesionales. Dicha experiencia consiste en una biblioteca de ayudas numéricas (programas) a las que el alumno puede tener acceso para simplificar la parte más tediosa de las operaciones matemáticas. Esta biblioteca, consta de numerosos programas, que responden a acciones simples y directas (no se trata de programas complejos). Estos programas están enlazados de forma tal que la entrada de datos de uno de ellos puede ser la salida de la acción anterior, pudiéndose llegar a responder a problemas complejos, por agregación de problemas simples

El projecte s’ha fixat dos objectius: a) Traduir al castellà i a l’anglès el Software Multimèdia de Resistència de Materials, creat al Departament, anomenat PRISMATIC. PRISMATIC s’havia creat en català. Ara, amb la versió en castellà i en anglès, arriba a un públic molt més ampli. b) Introduir a PRISMATIC exercicis interactius. A PRISMATIC ja hi havia molts d’exercicis desenvolupats completament, però amb dades numèriques fixes. Ara, part d’aquests exercicis, també es poden plantejar variant les dades, de manera que l’usuari pugui practicar de forma interactiva.

El mètode fotogramètric permet extreure informació mètrica del terreny a partir de mesures fetes sobre fotografies. La generació de la cartografia i dels plànols de les façanes dels edificis són exemples on s’utilitzen majoritàriament la fotogrametria com a eina de mesura. En aquest projecte es vol implementar una estació fotogramètrica que permeti construir el bloc de fotografies, que faci les correccions dels errors sistemàtics i que finalment permeti construir un model tridimensional de l’objecte en estudi, sigui el terreny, un edifici o qualsevol altre objecte físic. La intenció és que pugui executar-se sobre el sistema operatiu Windows instal·lat en ordinadors convencionals, tant els que disposa l’escola a la sala de càlcul com els ordinadors personals de cada estudiant.

Aquest projecte, de Suport a la Docència, consisteix en la incorporació d’uns comandaments amb botons del 0 al 9 a les classes per tal de donar suport als professors a les seves classes i, d’aquesta manera, avaluar els coneixements dels alumnes durant el desenvolupament de les classes. Aquests dispositius actualment ja són utilitzats a gran varietat d’universitats americanes i des del Equip Directiu de la FIB es va creure interessant fer una prova pilot per a veure com responien professors i alumnes a aquesta “nova” forma de fer les classes. El funcionament d’aquests dispositius es força senzill. Primer, el professor planteja una bateria de preguntes a través d’un document de Power Point, després els alumnes responen a través dels comandaments RF i finalment les respostes s’emmagatzemen a l’ordinador. Una cop contestades totes les preguntes, el professor pot generar, a través de l’ordinador, una gran quantitat d’estadístiques amb els resultats obtinguts, per a així, estar al corrent del nivell de la classe i si els alumnes han assimilat conceptes. A més, permet que després de cada pregunta es generi un gràfic amb les respostes dels alumnes per, d’aquesta manera, adequar l’explicació del tema en funció dels resultats.

El projecte consisteix en el disseny i desenvolupament d’eines i metodologia adequades per tal de facilitar a l’alumnat la visualització, comprensió i estudi de diferents aspectes relatius als materials de construcció. Així, per una banda s’han elaborat materials audiovisuals sota criteris d’adequació pedagògica en els quals es presenta un aspecte relacionat amb l’obtenció i aplicació de diversos materials de construcció. D’altra banda, a partir de l’experiència mostrada es desenvolupa una activitat que porta a l'alumne a reflexionar sobre els coneixements adquirits (a l'aula, al laboratori i a través del visionat dels vídeos) i a consolidar aquests coneixements, millorant així el seu aprenentatge. Les possibilitats que ofereix l’entorn virtual basat en la plataforma Moodle, a través del Campus Digital Atenea permeten gestionar les activitats proposades.

La finalitat del projecte ha estat el disseny i la implementació d’un banc de 1345 preguntes, que permeten generar col•leccions de qüestionaris, utilitzant les prestacions que ofereix l’entorn Moodle. L’àmbit d’aplicació d’aquests qüestionaris han estat les temàtiques bàsiques i comunes que es troben desenvolupades en la major part d’assignatures de matemàtiques i estadística corresponents als primers cursos de titulacions d’enginyeria. S’han incorporat 161 preguntes d’àlgebra lineal, 769 de càlcul diferencial i integral, 181 d’equacions diferencials ordinàries, i en l’àmbit de probabilitat i estadística, un conjunt de 234 preguntes. Un cop creats aquests bancs de preguntes, s’han creat diversos qüestionaris que responen a nivells de dificultat diferents per a cada una de las matèries que s’han tractat. Això ha permès (i permetrà en el futur) la seva utilització en contextos diferents: proves diagnòstiques de nivell a l‘inici de les assignatures o en començar un tema específic, proves de recapitulació en el transcurs dels mòduls docents, proves d’autoavaluació en hores de treball no presencial, o bé qüestionaris que puguin intervenir en els processos d‘avaluació de les assignatures.