3 results on '"Lenimar Nairt Arends Morales"'
Search Results
2. Una visión comparada de la vivienda social en europa. El caso de Barcelona y Londres
- Author
-
Lenimar Nairt Arends Morales and M. Pilar Garcia-Almirall
- Subjects
Habitatge públic -- Anglaterra -- Londres ,Public housing -- England -- London ,Public housing -- Spain -- Barcelona ,Urbanisme [Àrees temàtiques de la UPC] ,Geography, Planning and Development ,Social housing ,Models de gestió habitacional ,Model socio-espacial ,Arquitectura::Tipologies d'edificis::Habitatges [Àrees temàtiques de la UPC] ,Urban Studies ,Habitatge social ,Political science ,Architecture ,Housing management models ,Humanities ,Vivienda social ,Socio-spatial model ,Modelos de gestión habitacional ,Modelo socio-espacial ,Habitatge públic -- Catalunya -- Barcelona - Abstract
La política de vivienda en Europa está caracterizada por la diversidad, no existe un modelo único de gestión de la vivienda o de concepto de vivienda social. Cada país tiene sus propios criterios para enfrentar el problema de la vivienda, y se encuentran distintas visiones de gestión en relación a la población a atender, el régimen de tenencia, el tamaño de las viviendas, entre otros. Esta diferencia de enfoques está relacionada con los diferentes modelos del Estado de Bienestar (Arbaci, 2007; Balchin, 1996; Kemeny, 1995). El Reino Unido encabeza los países con una gran intervención Estatal (invirtiendo más del 3% del PIB en políticas de vivienda) y cuenta con los sectores de vivienda social en alquiler más extensos (≥ 20%), contrario al caso Español que invierte máximo un 1% del PIB y cuenta con apenas un 2% del stock en vivienda de alquiler social. Este artículo presenta una síntesis de las principales diferencias en el modelo de gestión de la vivienda social en Barcelona y Londres y considera, además, el problema de la vivienda desde un punto de vista social y espacial que no puede ser analizado separadamente de su entorno urbano, ya que como expresa Cortés: “cada vivienda pertenece a un contexto espacial que se impone a sus habitantes” (2000:310), tomando como casos de estudio dos áreas de construcción de vivienda social en masa (La Mina en Barcelona y North Peckham en Londres) en los que cada Estado ha realizado grandes inversiones de regeneración urbana para paliar los diversos problemas sociales que presentaban, producto de la alta concentración de pobreza y escasez de servicios característicos de los polígonos residenciales de los años 60 y 70. La política d’habitatge a Europa està caracteritzada per la diversitat, no existeix un model únic de gestió de l’habitatge o de concepte d’habitatge social. Cada país té els seus propis criteris per afrontar el problema de l’habitatge, i es troben diferents visions de gestió en relació a la població que cal atendre, el règim de tinença, la grandària dels habitatges, entre d’altres. Aquesta diferència d’enfocaments està relacionada amb els diferents models de l’Estat de Benestar (Arbaci, 2007; Balchin, 1996; Kemeny, 1995). El Regne Unit encapçala els països amb una gran intervenció Estatal (invertint més del 3% del PIB en polítiques d’habitatge) i compta amb els sectors d’habitatge social de lloguer més extensos (≥ 20%), contràriament al cas Espanyol que inverteix com a màxim un 1% del PIB i compta amb un escàs 2% de l’estoc en habitatge de lloguer social. Aquest article presenta una síntesi de les principals diferències en el model de gestió de l’habitatge social a Barcelona i Londres, i considera, a més a més, el problema de l’habitatge des d’un punt de vista social i espacial que no pot ser analitzat separadament del seu entorn urbà, ja que com expressa Cortés: “cada habitatge pertany a un context espacial que s’imposa als seus habitants” (2000:310), prenent com a casos d’estudi dues àrees de construcció d’habitatge social en massa (La Mina a Barcelona i North Peckham a Londres) on cada Estat ha realitzat grans inversions de regeneració urbana per pal·liar els diversos problemes socials que presentaven, producte de l’alta concentració de pobresa i escassetat de serveis característics dels polígons residencials dels anys 60 i 70. Housing policy in Europe is characterized by its diversity. There is not one only model for housing managing or only one social housing concept or approach to the issue. Each country has its own different criteria to address the housing problem. It can be found different views of management depending largely on the population to be served, land tenure systems, size of housing units, among others. This difference in approach is related to the different models of the Welfare State in both countries (Arbaci, 2007; Balchin, 1996; Kemeny, 1995). The United Kingdom leads the countries with a large state intervention (spending more than 3% of GDP in housing policies). UK has stocks of social rental housing in larger (≥ 20%), contrary to Spain case that invests mostly a 1% of GDP and has 2% of the stock of social rented housing. This article presents a summary of the main differences in the management model of social housing in London and Barcelona and also considers the housing problem from a social and spatial view, which cannot be analysed separately from its urban environment because, as Cortés states: "each housing unit belongs to a spatial context that imposes itself on its inhabitants and residents" (2000: 310). It has been taken as case studies two areas of social housing mass construction (La Mina in Barcelona and North Peckham in London) in which each state has made big urban regeneration investments to alleviate various social problems presented, due to the high concentration of poverty and scarcity of services characteristic of residential estates in the 60’s and 70’s.
- Published
- 2014
- Full Text
- View/download PDF
3. Concentración de inmigrantes y mercado inmobiliario en la ciudad de Barcelona
- Author
-
Lenimar Nairt Arends Morales and M. Pilar Garcia-Almirall
- Subjects
Urbanisme::Aspectes socials [Àrees temàtiques de la UPC] ,Immigrants ,Inmigración ,Calidad de vivienda ,Immigration ,Housing quality ,Housing market ,Housing -- Prices ,Mercado inmobiliario ,Habitatge -- Preus ,Urbanisme::Aspectes econòmics [Àrees temàtiques de la UPC] - Abstract
Diferentes autores mantienen que el sistema de precio de suelo y vivienda existente es un factor que perpetúa la segregación residencial y la desigualdad, situación que se agrava cuando se refiere a algunos grupos de inmigrantes que terminan alojándose en espacios degradados con características por debajo de las mínimas legales de habitabilidad (CORTÉS, 2000; MUSTERD, 2003). Se parte de la hipótesis que la población inmigrante del municipio de Barcelona, se ubica principalmente en esas zonas de menor calidad de vivienda y, que estas zonas de concentración de inmigrantes y menor calidad coinciden con las viviendas de menor precio. Se construyó el Índice de Calidad (iQviv) y el Índice de Características (iCviv) de viviendas. Observando su relación con el Índice de Concentración de Inmigrantes y la evolución del valor de la vivienda 2004-2010 en Barcelona se constató que no siempre las zonas con menor índice de calidad de vivienda y donde se concentran los inmigrantes coincide con las que presentan los precios inmobiliarios más bajos. El mercado inmobiliario es un factor determinante de la estructura socio-espacial de la ciudad, a través del cual se puede modificar el modelo de ciudad que se desea alcanzar respecto a la concentración de colectivos y segregación social. La estrategia residencial gubernamental (localización, régimen de tenencias, diversidad de usos) debe orientar las ciudades hacia la mixtura socio-espacial, la convivencia y el desarrollo social. Y tener mayor incidencia sobre el mercado residencial a fin de evitar una sobrevaloración de la vivienda y especulación de la misma aprovechándose de la necesidad y posibilidades de acceso a la vivienda reducidas de la población más desfavorecida. Different authors have linked the existing land and housing price system as a factor that perpetuates residential segregation and inequality, this situation is exacerbated when it comes to some immigrant groups that end in degraded areas with characteristics below the minimum legal for habitability (CORTÉS, 2000; MUSTERD, 2003). The hypothesis is that immigrant population of Barcelona city is located primarily in those areas of lower quality housing and that this immigrants concentration areas with lower quality housing index matches with the lower housing prices. On this research it was made the Housing Quality Index (iQviv), and the Housing Characteristics Index (iCviv), and it was observed their correlation with the Immigrant Concentration Index (ICI) and the evolution of the Housing Value from 2004-2010, in Barcelona. Observing that the areas with lower housing quality index and where immigrants are concentrated not always matches with the areas that have the lower real estate prices. The housing market is a determinant factor of the social-spatial structure of the city, through which it can be changed the city model to be achieved related with concentration of groups and social segregation. The government residential strategy (in terms of location, tenure arrangements, diversity of uses) should guide the city towards socio-spatial mix, coexistence, and social development of the population. Also it should have a greater impact on the residential market in order to avoid housing speculation and overvaluation, instead of taking advantage of the immigrant population needs, and therefore reducing their possibilities of housing access to.
- Published
- 2014
- Full Text
- View/download PDF
Catalog
Discovery Service for Jio Institute Digital Library
For full access to our library's resources, please sign in.