Search

[EN] Inside a Mediterranean scenario of population asymmetries, this paper talks about and ongoing research that aims to highlight issues, identify a working method and tools able to support sustainable regenerative design strategies for abandoned historical small(er) towns and their landscapes, especially in inlands contexts. With these objectives, the research chooses Basilicata region, in the South of Italy, as emblematic for its structural marginality- morphological, infrastructural, social and economic -, bio-cultural diverse and diffused heritage and its seemingly unreversible depopulation process. Aging, low birth rates and high level of emigration has produced the abandonment of small(er) towns, of rural areas and, by the contrary, an increasing wilderness, changing the millennial settlement structure and impacting on socio-ecological resilience. Inside the theoretical framework of landscape/ecological urbanism and related design- oriented experimentations, the constellation of abandoned small(er) towns are interpreted as urban densities of a performative bio-cultural green infrastructure that could support, through design, the contemporary challenge of sustainable development, with a relational and glocal approach. Small(er) towns regeneration is view inside a more complex, interdisciplinary and holistic frame in which inter-scalarity, flux, dynamic and time variability are crucial. Performative bio-cultural green infrastructure, through the multiplication of public space, could support sustainable processes, in an ecological, economic and social sense. From an applicational point of view, the research intends to build a dynamic atlas for the regeneration of abandoned small(er) towns; the atlas is conceived both as a reading and a design tool able to support polyphonic and open process of sustainable regeneration., [CA] Dins d'un escenari mediterrani d'asimetries poblacionals, aquest article parla d'una investigació en curs que té com a objectiu posar en relleu els problemes, identificar un mètode de treball i eines capaces de donar suport a les estratègies de disseny regeneratiu sostenible per a les ciutats (més) menudes abandonades i els seus paisatges, especialment en contextos d interior. Amb aquests objectius, la investigació tria la regió de Basilicata, en el sud d'Itàlia, com a emblemàtica per la seua marginalitat estructural morfològica, infraestructural, social i econòmica , el seu patrimoni biocultural divers i difús i el seu procés de despoblació aparentment irreversible. L'envelliment, les baixes taxes de natalitat i l alt nivell d'emigració han produït l'abandonament dels pobles menuts, de les zones rurals i, per contra, un augment dels espais naturals, canviant l'estructura d'assentament mil·lenari i impactant en la resiliència socioecològica. Des del punt de vista de l'aplicació, la investigació pretén construir un atles dinàmic per a la regeneració de ciutats (més) menudes abandonades; l'atles es concep com una eina de lectura i disseny capaç de donar suport a un procés polifònic i obert de regeneració sostenible., [ES] Dentro de un escenario mediterráneo de asimetrías poblacionales, este artículo habla de una investigación en curso que tiene como objetivo poner de relieve los problemas, identificar un método de trabajo y herramientas capaces de apoyar a las estrategias de diseño regenerativo sostenible para las ciudades (más) pequeñas abandonadas y sus paisajes, especialmente en contextos de interior. Con estos objetivos, la investigación elige la región de Basilicata, en el sur de Italia, como emblemática por su marginalidad estructural morfológica, infraestructural, social y económica , su patrimonio biocultural diverso y difuso y su proceso de despoblación aparentemente irreversible. El envejecimiento, las bajas tasas de natalidad y el alto nivel de emigración han producido el abandono de las ciudades (más) pequeñas, de las zonas rurales y, por el contrario, un aumento de los espacios naturales, cambiando la estructura de asentamiento milenario e impactando en la resiliencia socioecológica. Desde el punto de vista de la aplicación, la investigación pretende construir un atlas dinámico para la regeneración de ciudades (más) pequeñas abandonadas; el atlas se concibe como una herramienta de lectura y diseño capaz de apoyar a un proceso polifónico y abierto de regeneración sostenible., [FR] Partant d un scénario méditerranéen d asymétries démographiques, cet article aborde une recherche en cours dont l objectif est de mettre en lumière les problèmes, d identifier une méthode de travail et des outils capables de favoriser des stratégies de dessin régénératif durable pour les petites villes abandonnées et leurs paysages, tout spécialement dans des contextes d intérieur. À partir de ces objectifs, cette recherche choisit la région de Basilicata, au sud de l Italie, emblématique à cause de sa marginalité structurelle ?morphologique, infrastructurelle, sociale et économique?, son patrimoine bioculturel divers et répandu et son processus de dépeuplement apparemment irréversible. Le vieillissement, les faibles taux de natalité et la forte émigration ont provoqué l abandon des petits villages, des zones rurales et, par contre, une augmentation des espaces naturels, ce qui a changé la structure d établissement humain millénaire et a eu un impact sur la résilience socio-écologique. Du point de vue de son application, cette recherche vise à construire un atlas dynamique en vue de la régénération des petites villes abandonnées ; cet atlas est conçu en tant qu outil de lecture et dessin capable de favoriser un processus poliphonique et ouvert de régénération durable., La contribució s’ha desenvolupat dins de les activitats d’investigació finançades per FSE-REACT EU and PON Research & Innovation 2014-2020, DM 1062/2021. (r.c. n.38-G-14879-1, CUP C49J21043340001).

[EN] Viticulture has been particularly sensitive to climate changes throughout human history, building cultural landscapes of extraordinary beauty and highly adaptative to changes. But today, due to anthropogenic contribution, climate change is and will affect traditional vineyard cultural landscapes too, particularly those spread around the Mediterranean basin. The present acceleration to change and the need to adapt, is also challenging UNESCO and its advisory bodies positions, policies and conservation practices. In this shifting theoretical and operational framework, UNESCO vineyard cultural landscape have been investigated to understand the present on-field approach to climate adaptation. Particularly, it appears interesting the case study of UNESCO Prosecco Hills of Conegliano and Valdobbiadene that makes explicitly reference in its Management Plan to climate change as a threat. Through the identified case study and the advances in climate cultural heritage discourse, the contribution intends to open a reflection on UNESCO vineyard cultural landscapes’ adaptation to climate change, identifying some guidelines that could inform future adaptation process. At the end, an ongoing methodological experimentation of people-centered cultural mapping for adaptation project inside the Hills of Prosecco will be presented, stressing the urgency for more research on UNESCO vineyard cultural landscape., [CA] La viticultura ha sigut especialment sensible als canvis climàtics al llarg de la història de la humanitat, construint paisatges culturals d’extraordinària bellesa i molt adaptables als canvis. Però hui dia, a causa de la contribució antropogènica, el canvi climàtic està afectant i afectarà també els paisatges culturals tradicionals de la vinya, en particular als repartits per la conca mediterrània. L’actual acceleració del canvi i la necessitat d’adaptar-se, també està desafiant les posicions, les polítiques i les pràctiques de conservació de la UNESCO i els seus òrgans consultius. En aquest marc teòric i operatiu canviant, s’ha investigat el paisatge cultural de la vinya de la UNESCO per a comprendre l’enfocament actual sobre el terreny de l’adaptació al clima. En particular, resulta interessant el cas d’estudi de Prosecco Hills de Conegliano i Valdobbiadene de la UNESCO que fa referència explícita en el seu Pla de Gestió al canvi climàtic com a amenaça. A través de l’estudi de cas identificat i dels avanços en el discurs sobre el patrimoni cultural climàtic, la contribució pretén obrir una reflexió sobre l’adaptació dels paisatges culturals de les vinyes de la UNESCO al canvi climàtic, identificant algunes directrius que podrien informar el futur procés d’adaptació. Al final, es presentarà una experimentació metodològica en curs d’un projecte de cartografia cultural centrada en les persones per a l’adaptació dins dels Prosecco Hills, subratllant la urgència de realitzar més investigacions sobre el paisatge cultural de les vinyes de la UNESCO., [ES] La viticultura ha sido especialmente sensible a los cambios climáticos a lo largo del historia de la humanidad, construyendo paisajes culturales de extraordinaria belleza y altamente adaptables a los cambios. Pero hoy, debido a la contribución antropogénica, el cambio climático está afectando y afectará también a los paisajes culturales de los viñedos, particularmente a aquellos diseminados alrededor de la cuenca mediterránea. La actual aceleración del cambio y la necesidad de adaptarse suponen también un reto para la UNESCO y los posicionamientos de sus consejos asesores, políticas y prácticas de conservación. En este marco teórico y operacional cambiante, se ha investigado el paisaje cultural de viñedos protegidos por la UNESCO para comprender la adaptación actual al cambio climático in situ. En particular, resulta interesante el caso de estudio de la UNESCO en las colinas de Prosseco en Conegliano y Valdobbiadene que hace mención explícita en su Plan de Gestión del cambio climático como una amenaza. A través de este estudio de caso y de los avances en el discurso sobre clima y patrimonio cultural, este trabajo ambiciona iniciar una reflexión sobre la adaptación al cambio climático en los paisajes culturales de viñedos protegidos por la UNESCO, identificando algunas directrices útiles para futuros procesos de adaptación. Como conclusión, se presentará una experimentación metodológica que está en marcha sobre un proyecto de adaptación consistente en un mapeo cultural centrado en la población de las colinas de Prosseco, haciendo énfasis en la necesidad de más investigaciones en los paisajes culturales de viñedos protegidos por la UNESCO., [FR] La viticulture a été spécialement sensible aux changements climatiques tout le long de l’histoire de l’humanité, en construisant des paysages culturels d’une beauté extraordinaire et hautement adaptables aux changements. Aujourd’hui cependant, à cause de la contribution anthropogénique, le changement climatique est en train de compromettre et compromettra aussi les paysages culturels de vignobles, tout spécialement ceux dispersés autour du bassin méditerranéen. L’accélération actuelle de ce changement et le besoin d’adaptation supposent aussi un enjeu pour l’UNESCO et pour les positionnements de leurs comités consultatifs, leurs politiques et leurs pratiques de conservation. Dans ce cadre théorique et opérationnel en mutation, une recherche du paysage culturel de vignobles protégés par l’UNESCO a été réalisée afin de comprendre son adaptation actuelle au changement climatique in situ. Tout spécialement, il est intéressant d’observer l’étude de l’UNESCO sur les collines de Prosseco à Conegliano et Voldobbiadene, qui, dans son Plan de gestion du changement climatique considère celui-ci comme une menace. Moyennant cette étude de cas et des progrès dans le discours sur le climat et le patrimoine culturel, ce travail-ci a pour ambition d’inaugurer une réflexion sur l’adaptation au changement climatique dans les paysages culturels de vignobles protégés par l’UNESCO, identifiant quelques directrices utiles pour des processus d’adaptation à venir. Comme conclusion, une expérimentation méthodologique en cours y est présentée concernant un projet d’adaptation consistant en un mappage culturel centré sur la population des collines de Prosseco, en mettant l’accent sur la nécessité de plus de recherches sur les paysages culturels de vignobles protégés par l’UNESCO.

Lo studio è stato disegnato allo scopo di valutare la prevalenza delle comorbilità cardio-metaboliche e le modificazioni morfologiche della struttura del ventricolo sinistro in una coorte di pazienti suddivisi sulla scorta dei valori normali o ridotti di adiponectina.L'obiettivo principale dello studio è stato quello di analizzare se la riduzione dell'adiponectina plasmatica possa essere considerata un marker di rischio cardiometabolico.