Search

Train unit scheduling assigns vehicles to cover all trips of a fixed timetable satisfying constraints such as seat demands. With a two-phase approach, this problem is first solved in Phase I as an integer multi-commodity flow problem. Train stations are simplified as single points and coupling orders of train units are left undetermined. In this paper, platforms and their layouts at the stations are restored to complete a fully operable schedule, defined as Phase II. An adaptive approach expanding Phase I to Phase II is proposed. The logistics of (de-)coupling operations, coupling orders and re-platforming are determined in detail to prevent unit blockage where possible, particularly focusing on developing a schedule with conflict-free coupling orders. If unresolvable station level conflicts still exist, the process loops back to Phase I with addressed Phase II constraints to avoid identified conflicts. Thus, the schedule is iteratively improved until it is fully operable.

Hoy en día, muchos de los juegos que salen al mercado son adaptaciones de títulos antiguos, los cuales presentan mejoras técnicas (normalmente, en el apartado gráfico). Sin embargo, sigue habiendo una gran cantidad de videojuegos antiguos que no son relanzados con estas mejoras. Pensamos que el principal inconveniente a la hora de preparar un juego del pasado, para su lanzamiento en el presente, es el coste técnico, por lo que algunas compañías optan por distribuir estos juegos centrándose solamente en que se puedan ejecutar en dispositivos modernos. Por tanto, mediante este trabajo buscamos investigar sobre técnicas que nos permitan mejorar los gráficos de un videojuego usando la inteligencia artificial; más concretamente, Deep Learning. Nowadays, many of the games released on the market are adaptations of older titles, which present technical improvements (usually in the graphics section). However, there are still a large number of old video games that are not re-released with these improvements. We think that the main drawback when preparing a game from the past, for its release in the present, is the technical cost, so some companies choose to distribute these games focusing only on the fact that they can run on modern devices. Therefore, through this work we seek to investigate techniques that allow us to improve the graphics of a video game using artificial intelligence; more specifically, Deep Learning. Avui dia, molts dels jocs que surten al mercat són adaptacions de títols antics, els quals presenten millores tècniques (normalment, en l'apartat gràfic). No obstant això, continua havent-hi una gran quantitat de videojocs antics que no són rellançats amb aquestes millores. Pensem que el principal inconvenient a l'hora de preparar un joc del passat, per al seu llançament en el present, és el cost tècnic, per la qual cosa algunes companyies opten per distribuir aquests jocs centrant-se solament en què es puguin executar en dispositius moderns. Per tant, mitjançant aquest treball busquem investigar sobre tècniques que ens permetin millorar els gràfics d'un videojoc usant la intel·ligència artificial; més concretament, Deep Learning.

[ES] The following project aims to implement and analyze different monitoring techniques for one or more users in a known space, thus returning 3D data about their location and movement. In turn, a communication method will be developed through the network, between applications and devices to make use of said movement data. In order to compare different methodologies, three tracking applications will be implemented using different hardware and artificial vision techniques. On the one hand, a semi-professional equipment will be used that will consist of a 3D camera, which has different sensors that allow it to build a depth mapping and in this way obtain the coordinates of the users of the room in a precise way. On the other hand, a much more everyday model will be used that will use ordinary webcams to track the user. In this way, two applications will be implemented using webcams: An application with two cameras, which, through facial recognition techniques, correct calibration and triangulation, is able to obtain results on the user's location in a similar way as with the 3D camera. Another application that uses a single camera, and in a similar way to the previous one, through facial recognition techniques, tracks the user, but this time to calculate the coordinates of the user, different methodology will be used, which will be based on the knowledge of certain parameters initials. To obtain these parameters, an algorithm will be implemented that, based on the interaction with the user and in addition to certain notions about anatomical proportions, are calculated precisely. The objective of the project is not only the implementation of the different tracking applications, but also the results obtained and the advantages and disadvantages of each model will be compared. For this, parameters such as the precision of the model, the processing time between frames or the price will be analyzed., [EN] The following project aims to implement and analyze different monitoring techniques for one or more users in a known space, thus returning 3D data about their location and movement. In turn, a communication method will be developed through the network, between applications and devices to make use of said movement data. In order to compare different methodologies, three tracking applications will be implemented using different hardware and artificial vision techniques. On the one hand, a semi-professional equipment will be used that will consist of a 3D camera, which has different sensors that allow it to build a depth mapping and in this way obtain the coordinates of the users of the room in a precise way. On the other hand, a much more everyday model will be used that will use ordinary webcams to track the user. In this way, two applications will be implemented using webcams: An application with two cameras, which, through facial recognition techniques, correct calibration and triangulation, is able to obtain results on the user's location in a similar way as with the 3D camera. Another application that uses a single camera, and in a similar way to the previous one, through facial recognition techniques, tracks the user, but this time to calculate the coordinates of the user, different methodology will be used, which will be based on the knowledge of certain parameters initials. To obtain these parameters, an algorithm will be implemented that, based on the interaction with the user and in addition to certain notions about anatomical proportions, are calculated precisely. The objective of the project is not only the implementation of the different tracking applications, but also the results obtained and the advantages and disadvantages of each model will be compared. For this, parameters such as the precision of the model, the processing time between frames or the price will be analyzed.

Treball de Final de Grau en Traducció i Interpretació. Codi: TI0983. Curs acadèmic 2020/2021 La ciutadania té dret a poder llegir tots els textos que produïsca l’Administració en les llengües oficials del lloc on viu. En el cas dels territoris de parla catalana, la traducció del castellà al català dels textos de tipus administratiu és una eina imprescindible perquè la ciutadania puga disposar d’aquest tipus de textos en les dues llengües. En aquest treball ens centrarem en un tipus de text administratiu en concret, la resolució, d’una institució administrativa específica, la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana, del període comprés entre els anys 2000 i 2020. L’objectiu és comprovar si la traducció ha evolucionat en els darrers vint anys, tot centrant-nos en els següents aspectes: qüestions de caire formal, qüestions de tipus gramatical i sintàctics, i usos sexistes del llenguatge. Per a poder fer-ho, primer estudiarem el context en què s’ha trobat i es troba la nostra llengua, tant d’una manera social com d’una manera legislativa. També parlarem de la normalització lingüística i de les característiques principals de la traducció administrativa, especialment, entre el castellà i el català. Seguidament, analitzarem el corpus, compost per vint resolucions agrupades en períodes de cinc anys. Finalment, tancarem el treball amb els resultats de l’anàlisi i amb les conclusions generals del treball.

[ES] El algómetro o dolorímetro de presión es un instrumento de medición utilizado para conocer el umbral de dolor en pacientes con problemas musculares, en articulaciones, en tendones y ligamentos, o con hematomas. Se trata de un dispositivo que posee una notable importancia para verificar la evolución de pacientes con las comentadas patologías. Permite conocer la presión mínima a partir de la cual el paciente siente dolor. Dicha presión se aplica con el comentado dispositivo de forma gradual y creciente. El algómetro consiste en un medidor de presión de tamaño reducido, que puede manejarse con una mano, con un eje terminado en una punta redondeada con una superficie de 1 cm2. Dicha superficie se sitúa en la zona del cuerpo sobre la que se desea conocer el comentado umbral de dolor. El algómetro se está realizando en colaboración con el Servicio de Medicina Física y Rehabilitación del Hospital General Universitario de Valencia. Cabe destacar que los modelos existentes en el mercado poseen un coste notable (superior a los XXX€ en la mayoría de los casos). Sin embargo, el que se pretende crear en el presente trabajo tendrá un precio reducido junto con unas altas prestaciones. De acuerdo con lo expuesto, el presente Trabajo de Fin de Grado consistirá en el diseño y realización de un algómetro digital con un rango de medición entre 0 y 10 kg, una resolución igual o inferior a 50 gr, unidades de medida elegibles entre libras, kg y Newton, memoria de la presión máxima aplicada, medidor del nivel de batería disponible, y con un uso sencillo., [EN] The algometer or dolorimeter is an instrument used to check the pain threshold in patients with muscular problems, in joints, in tendons and ligaments, or with bruises. This device has a considerable importance in order to verify the evolution of patients with the aforementioned pathologies. It allows to know the minimum pressure from which the patient feels pain. That pressure is applied with the mentioned device in a gradual and increasing way. The algometer consists of a small pressure gauge, which can be used with one hand, with a shaft ending in a rounded tip with a surface area of ¿¿1 cm2. This surface is located in the area of ¿¿the body where we want to know the aforementioned pain threshold. This algometer is being carried out in collaboration with the Physical Medicine and Rehabilitation Service of the General University Hospital of Valencia.It should be noted that the existing models on the market have a remarkable cost (more than XXX€ in most cases). However, the one intended to create in this work will have a reduced cost accompanied by high performance. Related to the previous paragraph, this Final Degree Project will consist on the design and development of a digital algometer with a measurement range between 0 and 10 kg, a resolution equal or lower than 50 gr, eligible units between pounds, kg and Newton, memory of the maximum applied pressure, battery level meter, and easy to be used., [CA] El algòmetre o dolorímetre de pressió és un instrument de mesurament utilitzat per a conéixer el llindar de dolor en pacients amb problemes musculars, en articulacions, en tendons i lligaments, o amb hematomes. Es tracta d'un dispositiu que posseeix una notable importància per a verificar l'evolució de pacients amb les comentades patologies. Permet conéixer la pressió mínima a partir de la qual el pacient sent dolor. Aquesta pressió s'aplica amb el comentat dispositiu de manera gradual i creixent. El algòmetre consisteix en un mesurador de pressió de grandària reduïda, que pot manejar-se amb una mà, amb un eix acabat en una punta arredonida amb una superfície de 1 cm². Aquesta superfície se situa en la zona del cos sobre la qual es desitja conèixer el comentat llindar de dolor. Este algòmetre s’està realitzant en col·laboració amb el Servei de Medicina Física i Rehabilitació de l’Hospital General Universitari de València. Cal destacar que els algòmetres existents en el mercat posseeixen un cost notable (superior als XXX€ en la majoria de casos). No obstant, el que es pretén crear en el present treball tindrà un cost reduït acompanyat d'unes altes prestacions. D'acord amb l'exposat, el present Treball de Fi de Grau consistirà en el disseny i realització d'un algòmetre digital amb un rang de mesurament entre 0 i 10 kg, una resolució igual o inferior a 50 gr, unitats de mesura elegibles entre lliures, kg i Newton, memòria de la pressió màxima aplicada, mesurador del nivell de bateria disponible, i amb un ús senzill.

Aquest treball vol oferir una visió general de la microscòpia electrònica de transmissió, partint d’un repàs històric des dels inicis de la tècnica els anys 30 del segle xx fins arribar als darrers avenços i la seva rellevància en el context de la recerca actual. Es posa l’èmfasi en intentar explicar els diferents mecanismes físics que permeten obtenir informació estructural i composicional de l’objecte observat a partir de la seva interacció amb un feix d’electrons accelerats., This works aims at giving a general overview of transmission electron microscopy, from the beginnings of the technique in the 1930s to the latest technological advances and their relevance to current research. The focus is an attempt at explaining the different physical mechanisms that allow obtaining structural and compositional information from the observed object by studying its interaction with a beam of accelerated electrons.

L'objectiu d'aquest treball és proporcionar un Projecte Interdisciplinari per millorar la competència digital i social dels alumnes nouvinguts a l'Aula d'acollida de qualsevol centre de secundària de Catalunya. Cal tenir molt present que el domini de la competència digital s'assoleix quan es té també l'habilitat de produir continguts per millorar el seu procés d'aprenentatge. Amb l'objectiu de fomentar el pensament computacional per a la resolució de problemes quotidians als alumnes de l'Aula d'Acollida, seguint una estratègia de treball en equip i un plantejament de resolució de problemes dividint els problemes en problemes més petits, aquest treball presenta una projecte interdisciplinari per posar en pràctica tots aquests objectius educatius mitjançant el desenvolupament d'una eina web col·laborativa amb l'objectiu de resoldre un problema concret a tot l'àmbit escolar i sigui dut a terme seguint aquests plantejaments. El desenvolupament de l'eina web és un simple mitjà per aconseguir el nostre objectiu de potenciar el pensament computacional i millorar principalment la competència digital i també la social en aquests alumnes.

GL-Get és un una eina d'ajuda al desenvolupament d'aplicacions de software. La seva tasca principal és la gestió de les dependències entre paquets de software, però al mateix temps ofereix diverses funcionalitats complementàries que ajuden en el workflow dels desenvolupadors.

Definició, discussió i resolució d'una equació lineal amb diverses variables., Aquest vídeo requereix un coneixement elemental dels nombres reals i dels vectors de R^n.

Sistemes d'equacions lineals i solucions. Exemples i classificació atenent al nombre de solucions. Interpretacions geomètriques. Forma vectorial i forma matricial dels sistemes., Es requereix un coneixement elemental dels nombres reals i dels vectors de R^n. També és recomanable que se sàpiga trobar les solucions de una (sola) equació lineal amb diverses incògnites; això es pot assolir visualitzant l'objecte d'aprenentatge "L'equació lineal"

Presentació i justificació del teorema de Rouché, per discutir un sistema lineal a partir dels rangs de les matrius de coeficients i ampliada d'un sistema lineal.

Aquest treball final de màster defineix una metodologia didàctica per tal de millorar la competència matemàtica dels alumnes a través de l’assignatura de Tecnologies a 4t d’ESO. S’observa que els alumnes presenten mancances referides al càlcul, canvi d’unitats, interpretació de les dades, comprensió lectora i aquests fets dificulten la resolució de problemes en l’assignatura de Tecnologia on certs càlculs matemàtics són necessaris i imprescindibles. Doncs bé, del que es tracta és treballar des de l’assignatura de Tecnologia certs aspectes matemàtics que s’han observat que els alumnes no tenen del tot assolits i d’aquesta manera aconseguir millorar i/o reforçar la competència matemàtica. La tipologia d’activitats a realitzar enfocada a l’ensenyament dels continguts curriculars i la millora de la competència matemàtica junt amb una nova metodologia didàctica seran aspectes clau per tal de portar a terme l’objectiu fixat. D’una banda, es tractarà de seguir un protocol en la resolució d’exercicis per tal d’acostumar a l’alumnat a treballar metòdicament fet que propiciarà una millora junt amb una explicació molt més detallada enfocada principalment a ajudar als alumnes a que ells mateixos siguin capaços de resoldre problemes matemàtics. D’altra banda, serà molt important veure l’evolució de l’alumnat davant aquesta nova pràctica docent i fer-ne una avaluació per tal de poder validar o invalidar el nou mètode docent. Finalment, cal a dir que per portar a terme aquesta nova metodologia caldrà emprar molt temps personal per la realització de noves activitats i l’observació continuada de l’alumnat i, en conseqüència, la col•laboració d’altres professors servirà de gran ajuda.

Esta obra es una contribución al campo de la Complejidad de la Demostración, que estudia la complejidad de los sistemas de demostración en términos de los recursos necesarios para demostrar o refutar fórmulas proposicionales. La Complejidad de la Demostración es un interesante campo relacionado con otros campos de la Informática como la Complejidad Computacional o la Demostración Automática entre otros. Esta obra se centra en medidas de complejidad para sistemas de demostración refutacionales para fórmulas en FNC. Consideramos varios sistemas de demostración, concretamente Resolución, R(k) y Planos Secantes y nuestros resultados hacen referencia a las medidas de complejidad de tamaño y espacio.Mejoramos separaciones de tamaño anteriores entre las versiones generales y arbóreas de Resolución y Planos Secantes. Para hacerlo, extendemos una cota inferior de tamaño para circuitos monótonos booleanos de Ran y McKenzie a circuitos monótonos reales. Este tipo de separaciones es interesante porque algunos demostradores automáticos se basan en la versión arbórea de sistemas de demostración, por tanto la separación indica que no es siempre una buena idea restringirnos a la versión arbórea.Tras la reciente aparición de R(k), que es un sistema de demostración entre Resolución y Frege con profundidad acotada, era importante estudiar cuan potente es y su relación con otros sistemas de demostración. Resolvemos un problema abierto propuesto por Krajícek, concretamente mostramos que R(2) no tiene la propiedad de la interpolación monónota factible. Para hacerlo, mostramos que R(2) es estrictamente más potente que Resolución.Una pregunta natural es averiguar si se pueden separar sucesivos niveles de R(k) o R(k) arbóreo. Mostramos separaciones exponenciales entre niveles sucesivos de lo que podemos llamar la jerarquía R(k) arbórea. Esto significa que hay formulas que requieren refutaciones de tamaño exponencial en R(k) arbóreo, pero tienen refutaciones de tamaño polinómico en R(k+1) arbóreo. Propusimos una nueva definición de espacio para Resolución mejorando la anterior de Kleine-Büning y Lettmann. Dimos resultados generales sobre el espacio para Resolución y Resolución arbórea y también una caracterización combinatoria del espacio para Resolución arbórea usando un juego con dos adversarios para fórmulas en FNC. La caracterización permite demostrar cotas inferiores de espacio para la Resolución arbórea sin necesidad de usar el concepto de Resolución o Resolución arbórea. Durante mucho tiempo no se supo si el espacio para Resolución y Resolución arbórea coincidían o no. Hemos demostrado que no coinciden al haber dado la primera separación entre el espacio para Resolución y Resolución arbórea.También hemos estudiado el espacio para R(k). Demostramos que al igual que pasaba con el tamaño, R(k) arbóreo también forma una jerarquía respecto alespacio. Por tanto, hay fórmulas que necesitan espacio casi lineal en R(k) arbóreo mientras que tienen refutaciones en R(k+1) arbóreo con espacio contante. Extendemos todas las cotas inferiores de espacio para Resolución conocidas a R(k) de una forma sencilla y unificada, que también sirve para Resolución, usando el concepto de satisfactibilidad dinámica presentado en esta obra., This work is a contribution to the field of Proof Complexity, which studies the complexity of proof systems in terms of the resources needed to prove or refute propositional formulas. Proof Complexity is an interesting field which has several connections to other fields of Computer Science like Computational Complexity or Automatic Theorem Proving among others. This work focuses in complexity measures for refutational proof systems for CNF formulas. We consider several proof systems, namely Resolution, R(k) and Cutting Planes and our results concern mainly to the size and space complexity measures. We improve previous size separations between treelike and general versions of Resolution and Cutting Planes. To do so we extend a size lower bound for monotone boolean circuits by Raz and McKenzie, to monotone real circuits. This kind of separations is interesting because some automated theorem provers rely on the treelike version of proof systems, so the separations show that is not always a good idea to restrict to the treelike version. After the recent apparition of R(k) which is a proof system lying between Resolution and bounded-depth Frege it was important to study how powerful it is and its relation with other proof systems. We solve an open problem posed by Krajícek, namely we show that R(2) does not have the feasible monotone interpolation property. To do so, we show that R(2) is strictly more powerful than Resolution. A natural question is to find out whether we can separate successive levels of R(k) or treelike R(k). We show exponential separations between successive levels of what we can call now the treelike R(k) hierarchy. That means that there are formulas that require exponential size treelike R(k) refutations whereas they have polynomial size treelike R(k+1) refutations. We have proposed a new definition for Resolution space improving a previous one from Kleine-Büning and Lettmann. We give general results for Resolution and treelike Resolution space and also a combinatorial characterization of treelike Resolution space via a Player-Adversary game over CNF formulas. The characterization allows to prove lower bounds for treelike Resolution space with no need to use the concept of Resolution or Resolution refutations at all. For a long time it was not known whether Resolution space and treelike Resolution space coincided or not. We have answered this question in the negative because we give the first space separation from Resolution to treelike Resolution. We have also studied space for R(k). We show that, as happened with respect to size, treelike R(k) forms a hierarchy respect to space. So, there are formulas that require nearly linear space for treelike R(k) whereas they have constant space treelike R(k+1) refutations. We extend all known Resolution space lower bounds to R(k) in an easier and unified way, that also holds for Resolution, using the concept of dynamical satisfiability introduced in this work.