Search

La campanya electoral de Barack Obama per guanyar les eleccions nord-americanes l'any 2008 s'ha convertit en el referent de les e-campanyes. En aquesta investigació es fa una anàlisi de l'estratègia que va plantejar el candidat demòcrata a internet enfront les que van plantejar els principls candidats a les Eleccions Generals espanyoles el 2011: Mariano Rajoy (PP), Alfredo Pérez Rubalcaba (PSOE) i Josep Antoni Duran i Lleida (CiU). La investigació es planteja des de l'àmbit de la comunicació política a través d'una perspectiva comparativa i pren, fonamentalment, caràcter qualitatiu.

L'ús d'Internet i les tecnologies de la informació i comunicació ha propiciat importants transformacions en tots els àmbits de la societat (Castells (2006) i també en l'àmbit de la comunicació política, i per tant també, en les campanyes electorals. Durant els últims anys la qualitat democràtica dels països occidentals ha estat qüestionada pel descens generalitzat de l'interès de la ciutadania pels afers polítics, com a conseqüència de la pèrdua de la seva confiança amb els actors polítics. Internet però, pot contribuir a millorar les relacions entre els actors polítics i els electors. Per tant, la investigació es planteja com i quant utilitzen les pàgines web, Facebook, Twitter i YouTube, durant les campanyes electorals els principals candidats a la presidència de tres països models dels tres grans models de sistemes polítics que proposen Hallin i Mancini (2004): Mariano Rajoy (PP) i Alfredo Pérez Rubalcaba (PSOE) d'Espanya (2011) com a exemple del model Pluralista Polaritzat; Barack Obama (Partit Demòcrata) i Mitt Romney (Partit Republicà) als Estats Units (2012), com a exemple del gran model Liberal; i Jens Stoltenberg (Partit Laborista) i Erna Solberg (Partit Conservador) a Noruega (2013), com a exemple del model Democràtic Corporatiu. La investigació es pregunta, també, si existeix alguna correlació entre l'ús d'Internet (pàgines web, Facebook, Twitter i YouTube) que fan els candidats i el model de sistema polític en el qual operen; així com també si hi ha un tendència a imitar el model dels Estats Units durant les campanyes electorals a Internet. La recerca es fonamenta teòricament en les aportacions dels grans autors de la política comparada i dels sistemes polítics, de partits, electorals i de la cultura política (Almond i Verba, 1963; Dahl, 1989; Duverger, 1957; Hallin i Mancini, 2004; Kirchheimer, 1966; Lijphart; 1994; Lipset i Rokkan, 1967 i Sartori, 1980). Pel que fa a la metodologia, aquesta es fixa en els estudis metodològics de Kluver et al., 2007; Lilleker, Koc et al, 2009; Schneider i Foot, 2002 i Vergeer, Hermans i Cunha, 2013, que proposen diferents categories a partir de les quals es pot analitzar l’ús de les pàgines web i que en aquest cas adaptem a la resta de xarxes socials: Facebook, Twitter i YouTube. Així, el sistema de codificació es planteja des de la proposta de Vergeer i Cunha (2009) elaborant una bateria de preguntes que es poden respondre amb un sí o un no: per cada pregunta que es pot respondre amb un sí, se li atribueix un 1, mentre que cada pregunta que es pot respondre amb un no, se li atribueix un 0. Les preguntes que es plantegen es divideixen en les tres categories que proposen Lilleker i Vedel (2013): informació, debat o discussió (deliberació) i mobilització i coordinació per a la participació ciutadana), de manera que es considera que cada nivell supera l'anterior i que engrandeix la manera com els candidats es poden relacionar amb els electors, construint unes relacions més properes i millorant la qualitat democràtica de cada país. La investigació conclou que els candidats dels Estats Units van ser els qui millor ús qualitatiu i quantitatiu van fer d'Internet (pàgines web, Facebook, Twitter i YouTube); que les campanyes electorals dels països més democratitzats s'assemblen cada cop més tot i que els candidats estan subjectes al sistema polític del país en el qual operen per utilitzar Internet; i que les campanyes electorals dels Estats Units no s'estan americanitzant, encara que hi posem matisos. The use of the Internet and information and communication technologies has led to important changes in society (Castells, 2006) and also in the field of political communication, and therefore also in the election campaigns. Meanwhile, in recent years the quality of democracy in Western countries has been questioned by the general decline in interest of citizens for political affairs, as a result of the loss of trust with political actors. Internet can help to improve the relations between political actors and voters. The research is based on the qualitative and quantitative use of Internet (web pages, Facebook, Twitter and YouTube), during the election campaign of the main candidates for the presidency in three countries example of the three models of political systems that propose Hallin & Mancini (2004): Mariano Rajoy (PP) and Alfredo Pérez Rubalcaba (PSOE) in Spain (2011) as example of the Polarized Pluralist model; Barack Obama (Democrat Party) and Mitt Romney (Republican Party) in the Unitade States (2012), as example of Liberal model; and Jens Stoltenberg (Laborist Party) and Erna Solberg (Conservative Party) to Norway (2013), as example of the Corporative Democratic model. Therefore it is considered if there is a correlation between the use of the Internet and the model of political system to which they are subject; and finally, if there is a tendency to imitate the model of the United States during the election campaigns in Internet. The research is theoretically based on the contributions of the great authors of comparative politics and political systems, party systems, electoral systems, and political culture (Almond and Verba, 1963; Dahl, 1989; Duverger, 1957; Hallin and Mancini, 2004; Kirchheimer, 1966; Lijphart; 1994; Lipset and Rokkan, Sartori 1967 and 1980). Regarding the methodology, it looks at the methodological studies of Kluver et al., 2007; Lilleker, Koc et al, 2009; Schneider and Foot, 2002 Vergeer, Hermans and Cunha, 2013. They propose different categories from which the web sites can be analyzed, and this research adapt it to other social networks: Facebook, Twitter and YouTube. Thus, the coding system arises from the proposal of Vergeer and Cunha (2009). The researchers build a battery of questions that can be answered with a yes or no: every question answered with a yes, is marked with a 1, and for every question ansewred with a no, is marked with a 0. The questions are divided into three categories proposed by Lilleker and Vedel (2013): information, discussion or debate (deliberation) and mobilization and coordination for citizen participation), so it is considered that each level provides a more authentic relation between the candidates and voters, building closer relations and improving the quality of democracy. The research concludes that US candidates were the ones that better qualitative and quantitative use made of Internet (web pages, Facebook, Twitter and YouTube); election campaigns of most democratic countries seem increasingly to resemble each other, but we also believe that the political system of each country still influence the quality of election campaigns; and we also conclude that election campaigns are not being americanized, although we put some nuances.

La primera victòria electoral d'Obama va demostrar que, per guanyar unes eleccions, cal tenir presència a les xarxes socials: és innegable que a la majoria dels països desenvolupats les campanyes en línia estan reemplaçant les campanyes tradicionals.Molts acadèmics ja parlen d'una americanització de la política i assumeixen que en les campanyes electorals els partits polítics i els candidats dels països més democratitzats copien les estratègies i les eines que s'utilitzen als Estats Units. No obstant això, les característiques intrínseques dels sistemes polítics i les peculiaritats de la cultura política de cada país poden influir en la manera d'utilitzar les xarxes socials en les campanyes electorals. Per mesurar com tots aquests factors poden ser determinants en les campanyes electorals, analitzem com els candidats van utilitzar les xarxes socials més populars, Facebook i Twitter, en tres països diferents, amb un sistema polític, electoral i de partits diferent i també una cultura política diferent: Espanya (2011), EUA (2012) i Noruega (2013).L'anàlisi conclou que, si bé les campanyes electorals dels països més democratitzats cada cop s'assemblen més, el sistema i la cultura política de cada país encara influeixen en la qualitat de les campanyes electorals i en les estratègies que es despleguen durant el període electoral. La primera victoria electoral de Obama demostró que, para ganar unas elecciones, es necesario tener presencia en las redes sociales: es innegable que en la mayoría de los países desarrollados las campañas en línea están reemplazando a las campañas tradicionales.Muchos académicos ya hablan de una americanización de la política y asumen que en las campañas electorales los partidos políticos y los candidatos de todos los países copian las estrategias y las herramientas que se utilizan en Estados Unidos. No obstante, las características intrínsecas de los sistemas políticos y las peculiaridades de la cultura política de cada país pueden influir en la manera de utilizar las redes sociales en las campañas electorales. Para medir lo determinantes que pueden ser todos estos factores en las campañas electorales, analizamos cómo los candidatos utilizaron las redes sociales más populares, Facebook y Twitter, en tres países diferentes, con un sistema político, electoral y de partidos diferente y también una cultura política diferente: España (2011), EE. UU. (2012) y Noruega (2013).El análisis concluye que, si bien las campañas electorales de los países más democratizados cada vez se parecen más, el sistema y la cultura política de cada país todavía influyen en la calidad de las campañas electorales y en las estrategias que se despliegan durante el período electoral. The first Obama's victory proved to the world that in order to win a campaign social networks are essential: it is undeniable that in almost all the "developed" countries on line campaigns are (more or less) slowly but inexorably replacing actual campaigns.For this reason, on the one hand many authors talk about the "Americanization of political campaigns", assuming that somehow all the western countries are going into the direction taken by President Obama, and on the other hand, actually many campaigns throughout the world appear to be clearly Obama-inspired. Nevertheless we assume that both the characteristics of political systems and the peculiarities of different political cultures have an impact on the use of on line tools. In order to measure to which extent these factors influence the importance and the structure of on line campaigning, we will analyze how candidates used the two most important social networks, Facebook and Twitter, in three different countries representing three models of political, electoral and party system, in three different respective campaigns: Spain (2011), USA (2012) and Norway (2013).Through the analysis, we will be able to conclude that actually both political system and political culture still exercise a great influence on the amount of Internet campaigning, on the quality of campaigns themselves and on the strategies applied.

Aquest projecte examina la utilització de diferents recursos de la comunicació corporativa i les relacions públiques per idear un pla de comunicació estratègica per al Museu del Ferrocarril de Móra la Nova, una entitat privada del sector cultural situada en una zona rural. El treball es recolza en dos pilars teòrics: per una banda, se seleccionen autors i procediments que proporcionaran les eines necessàries per elaborar un pla de comunicació coherent i integral; per l'altra, es revisa la teoria sobre la comunicació en l'àmbit de la cultura i el turisme, donat que els serveis que ofereix el Museu es consideren productes culturals i cal emmarcar el pla de comunicació en aquest sector. This project aims to examine the use of different resources of corporate communication and public relations to develop a strategic communication plan for the Móra la Nova Railway Museum, a private organization of the cultural sector located in a rural area. The work is based on two theoretical pillars: on the one hand, there have been selected authors and procedures that will provide the necessary tools to develop a coherent and comprehensive communication plan. On the other hand, cultural and touristic communication theories have been reviewed, considering that the services offered by the Museu are cultural products and the communication plan must be framed in this area. Este proyecto examina la utilización de diferentes recursos de la comunicación corporativa y las relaciones públicas para idear un plan de comunicación estratégica para el Museo del Ferrocarril de Móra la Nova, una entidad privada del sector cultural situada en una zona rural. El trabajo se apoya en dos pilares teóricos: por un lado, se seleccionan autores y procedimientos que proporcionarán las herramientas necesarias para elaborar un plan de comunicación coherente e integral; por la otra, se revisa la teoría sobre la comunicación en el ámbito de la cultura y el turismo, dado que los servicios que ofrece el Museo se consideran productos culturales y hay que enmarcar el plan de comunicación en este sector.