Search

Amb el present treball volem posar el nostre granet de sorra per al coneixement de les diferents solucions que la humanitat ha enginyat per gestionar l'aigua, amb l'examen i estudi de les principals obres hidràuliques dutes a terme al llarg de la protohistòria a l’actual Plana de Lleida. La exhaustiva recollida d’informació i la confrontació i complementació d’aquesta amb l'estudi directe sobre el terreny, han permès ampliar les informacions sobre les diverses estructures d'abastiment i evacuació d'aigua en àmbit urbà desenvolupades durant la protohistòria, moltes de les quals encara no havien rebut el degut estudi. Els resultats aportats en el treball han permès conèixer amb més profunditat quines són les principals característiques de les estructures hidràuliques, saber una mica més sobre el seu funcionament, així com avaluar el seu procés de desenvolupament., With this paper, based on an examination and study of the main hydraulic structures built during protohistory on the present-day Lleida Plain, we aim to make our small contribution to the body of knowledge on the different solutions devised by humanity for managing water. An exhaustive compilation of information and its comparison and complementation with a field study has allowed us to increase the information we have about the various protohistoric urban water supply and evacuation structures, many of which have still not been adequately studied. The results of the study have given us a more profound knowledge of the main features of the hydraulic structures and have taught us a little more about how they worked and how they were developed.

In this paper we explain the main problems affecting the study of protohistoric hydraulic architecture. We propose new methodological nuances for their study, based on the presentation of the methodology developed and used in the study of the protohistoric architecture in the urban area of the Lleida Plain. The methodology we wish to illustrate has allowed us to study the hydraulic structures on a morphological, spatial and functional level, as well as to situate the different elements and structures within the global operating system of the settlements, taking account of the more modest elements, such as canals and barbicans, which are generally forgotten. In summary, it has allowed us to achieve our main goals, which were to ascertain the most important features of the hydraulic structures, to see how they worked and were developed, and to evaluate their real utility., En el presente trabajo se exponen los principales problemas que afectan al estudio de la arquitectura hidráulica protohistórica y se proponen nuevos matices metodológicos para el estudio de estas obras, a través de la presentación de la metodología que ha sido utilizada y confeccionada para el estudio sobre la arquitectura hidráulica protohistórica de ámbito urbano en el llano de Lérida. La metodología que queremos ilustrar nos a permitido estudiar a nivel morfológico, espacial y funcional las estructuras hidráulicas, así como también situar los diferentes elementos y estructuras dentro del sistema de funcionamiento global de los poblados, cuidando los elementos más modestos, como canales o barbacanas, generalmente olvidados. En definitiva, nos ha permitido alcanzar nuestros principales propósitos: conocer las principales características de las estructuras hidráulicas, su funcionamiento y proceso de desarrollo, así como avaluar su utilidad real.