Search

La nissaga dels Morató abasta cronològicament des del segle XVII fins al primer quart del segle XIX. Les seves obres i els seus projectes arquitectònics es troben majoritàriament a les comarques més vinculades geogràficament amb la «Catalunya central», com ara (segons els límits administratius actuals) el Bages, l’Anoia i el Solsonès, però també amb projecció més al nord —el Berguedà, el Ripollès, el Rosselló…— i a llevant —el Vallès Oriental i el Maresme—, amb la qual cosa exerceix una influència notable en la consolidació d’un barroc autòcton i d’una forta personalitat.El prestigi dels membres de la família com a mestres de cases es posa de manifest en la gran quantitat d’encàrrecs rebuts sobretot des de l’estament religiós, on les seves obres arribaran a tenir un segell propi, amb una influència destacada en altres constructors del seu temps, però que també es concretarà en obres d’edificació civil, com ara casals senyorials, masies o fins i tot arquitectura hidràulica.El nostre estudi està centrat de manera específica en la figura de Josep Morató i Codina (1748-1826), «l’últim Morató », i per això l’espectre cronològic abasta majoritàriament els anys de la seva activitat. Mitjançant documentació inèdita, majoritàriament extreta dels arxius vigatans, repassem la seva trajectòria fora vila, en l’àmbit més rural, on serà artífex d’edificis —des d’esglésies fins a ponts i masies— que contribuiran a configurar el perfil d’aquest paisatge de la Catalunya interior. La seva producció com a mestre de cases coincideix també amb el procés d’esgotament del barroc català. Amb ell s’acaba l’ofici familiar, però també tot un univers constructiu i, en certa manera, social i religiós., Morató’s lineage extends chronologically from the 17th century to the first quarter of the 19th century. His works and architectural projects are mostly to be found in the regions geographically linked to what is known as “central Catalonia”, such as (according to the administrative divisions) the counties of Bages, Anoia and Solsonès, but also reached further north to Berguedà, Ripollès or Rosselló and to the east to Vallès Oriental and Maresme, thus exerting a notable influence on the consolidation of a native Baroque defined by a strong personality. The prestige of the family as master builders is evident in the large number of commissions received mainly from the religious establishment, where their works would come to have their own signature and a strong influence on other builders of the time in the form of civil architecture such as stately homes, farmhouses or even hydraulic works. Our study focuses specifically on the figure of José Morató y Codina (1748–1826), “the last Morató”, and therefore the chronological spectrum covers most of the years of his activity. Using unpublished documentation, primarily from the archives of Vic, we review his work outside the town, in the most rural area, where he was the architect of many kinds of buildings— from churches to bridges and farmhouses—that would contribute to shaping the profile of this inner Catalonia landscape. His production as a master builder also coincides with the final stage of the Catalan Baroque: the family trade ends with him, but also a whole constructive universe, and in a certain way, a social and religious world., La estirpe de los Morató abarca cronológicamente desde el siglo XVII hasta el primer cuarto del siglo XIX. Sus obras y sus proyectos arquitectónicos se encuentran mayoritariamente en las comarcas más vinculadas geográficamente con la «Cataluña central», como (según los actuales límites administrativos) el Bages, Anoia y el Solsonès, pero también con proyección más al norte —el Berguedà, el Ripollès, el Rosselló…— y a levante —el Vallès Oriental y el Maresme—, con lo que ejerce una notable influencia en la consolidación de un barroco autóctono y con una fuerte personalidad.El prestigio de los miembros de la familia como maestros de obras se pone de manifiesto en la gran cantidad de encargos recibidos sobre todo desde el estamento religioso, donde sus obras llegarán a tener un sello propio, con una destacada influencia en otros constructores de su tiempo, pero que también se concretará en obras de edificación civil, como casas señoriales, masías o incluso arquitectura hidráulica.Nuestro estudio está centrado de manera específica en la figura de Josep Morató i Codina (1748-1826), «el último Morató », y por eso el espectro cronológico abarca mayoritariamente los años de su actividad. Mediante documentación inédita, principalmente extraída de los archivos vicenses, repasamos su trayectoria en el campo, en el ámbito más rural, donde será artífice de edificios —desde iglesias hasta puentes y masías— que contribuirán a configurar el perfil de este paisaje de la Cataluña interior. Su producción como maestro de obras coincide también con el proceso de agotamiento del barroco catalán. Con él se acaba el oficio familiar, pero también todo un universo constructivo y, en cierto modo, social y religioso.