Search

Aquest projecte tracta de la millora del lateral del Riu Congost. La ubicació escollida és a la ciutat de Granollers, més concretament a l’actual ubicació del parc del Congost. Millorant el parc, guanyant el terreny que s’ha perdut en benefici dels cotxes, es vol construir una nova zona verda. El parc quedarà distribuït en zones destinades per a diferent tipus de públic, des de jocs per als més menuts fins a diferents recorreguts per als més grans. Aquestes zones queden perfectament dissenyades per a la seva implementació. Es duu a terme un estudi dels materials a utilitzar, i un altre per determinar la millor solució en quant a l’enllumenat. Finalment, es realitza un pressupost i s’estudia si la viabilitat econòmica és assumible. Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles::11.7 - Per a 2030, proporcionar accés universal a zones verdes i espais públics segurs, inclusius i accessibles, en particular per a les dones i els infants, les persones grans i les persones amb discapacitat

Desde los años sesenta del siglo pasado, la planificación y el diseño urbano han experimentado una fuerte transformación, de la mano de una renovación del concepto del paisaje, regido por las lógicas de los sistemas adaptativos complejos. Su aplicación práctica ha sido posible a través de los concursos de grandes parques públicos. Estos vastos territorios han incorporado los procesos programáticos, primero, y los ecológicos, después, como medio para la adaptación dinámica. Una evolución del diseño basado en el control de la forma y la función, a otro que propicia lo salvaje, entendido como regeneración adaptativa.

The paper explains the genesis, methods and consequences of introducing elements of nature into contemporary cityscape. It shows their significance in creating a new image of the city. The discussion is conducted on the basis of joined urban theories such as: softening the city edge, fluency of space, narrative paths, multilayer structure of urban space. Contemporary forms of relationships between the building and its surroundings are presented in order to prove the tendencies in shaping the connection zone between the building and the city simultaneously, influenced by both of those reactants. This zone, observed as transition space between the building and its surroundings, is constantly changing and growing, generating a variety of urban spaces adjoining, interlacing, penetrating the building structure. It also creates an area of introducing nature as compositional and functional element. The paper discusses the examples of the new types of relationships between architecture and nature emerging in contemporary urban space.

A resultes d’una àmplia i variada casuística existent en el panorama urbà mundial, el parc central s’està revelant com a component de gran valor per a les més grans i importants metròpolis. Aconsegueix aportar identitat a aquestes aglomeracions humanes ingents, facilita l’equilibri de la concentració urbana o permet a la ciutat oferir-se com a hàbitat complert. A més, el que s’exposa aquí és el paper d’aquests parcs com a vehicle d’importants innovacions que gràcies a la seva existència s’arriben a produir. A través d’exemples seleccionats es mostra com resulten actius en la creació i transmissió de coneixement i donen a llum algunes innovacions rellevants per a la constitució de la metròpoli i el capital urbà. Taking into account a wide and varied case-study sample, it can be said that Central Parks are emerging as a component with a great value to the largest and most important metropolis in the world. They provide identity to the most huge and crowded agglomerations, they help to balance the urban concentration and also allow the great city to be offered as a complete habitat. Therefore, what is exposed here through some selected examples is the role of these parks as a vehicle for major innovations that, thanks to its existence, come into production. The text focuses on how great parks can play an active role in the creation and transmission of knowledge and innovations on the metropolis’ constitution.

A resultes d’una àmplia i variada casuística existent en el panorama urbà mundial, el parc central s’està revelant com a component de gran valor per a les més grans i importants metròpolis. Aconsegueix aportar identitat a aquestes aglomeracions humanes ingents, facilita l’equilibri de la concentració urbana o permet a la ciutat oferir-se com a hàbitat complert. A més, el que s’exposa aquí és el paper d’aquests parcs com a vehicle d’importants innovacions que gràcies a la seva existència s’arriben a produir. A través d’exemples seleccionats es mostra com resulten actius en la creació i transmissió de coneixement i donen a llum algunes innovacions rellevants per a la constitució de la metròpoli i el capital urbà. Taking into account a wide and varied case-study sample, it can be said that Central Parks are emerging as a component with a great value to the largest and most important metropolis in the world. They provide identity to the most huge and crowded agglomerations, they help to balance the urban concentration and also allow the great city to be offered as a complete habitat. Therefore, what is exposed here through some selected examples is the role of these parks as a vehicle for major innovations that, thanks to its existence, come into production. The text focuses on how great parks can play an active role in the creation and transmission of knowledge and innovations on the metropolis’ constitution.