Search

El present Treball de Final de Grau consisteix en un estudi històric-constructiu de l’edifici del Pavelló Ave Maria, del Recinte de la Maternitat, al districte de Les Corts de Barcelona. Per entendre els motius de la seva promoció i construcció, estudiarem l’evolució històrica i social que es van produir a la societat catalana a finals del segle XIX i principis del XX, evolució que influiria en el desenvolupament de la construcció de la nova Casa Provincial de Maternitat i Expòsits, de la qual formaria part aquest edifici. El Pavelló Ave Maria, s’emmarca dins de l’escola racionalista francesa i va ser construït en un moment en què se li començava a donar molta repercussió a les condicions higièniques que havien de complir els edificis hospitalaris i els centres d’acollida. La selecció dels materials s’ajustariena una sèrie de requisits segons el tipus d’edifici que es volia construir. Camil Oliveras, el seu projectista, li va donar molta importància al grau de detall de descripció dels materials que es farien servir. Dels morters, els quals Olivers va explicar acuradament, es farien servir diferents tipus. Per tal de poder comprovar la composició d’aquests morters s’ha decidit fer un petit estudi, analitzant algunes mostres que s’han pogut recollir.

El pavelló dels Antics Safarejos, es va construir com un edifici amb una funcionalitat especifica, i tot i que no forma part d’una de les parts nobles del conjunt, l’arquitecte li va voler donar una estètica completament en sintonia amb els edificis principals. Tot i que, al ser executat en la segona tanda de creixement del conjunt, va partir modificacions ja abans de ser una realitat., el primer projecte data del 1889, aquí es contemplava la construcció conjunta amb la resta de pavellons que es van edificar inicialment, però hi va haver una modificació en el mur perimetral del recinte en el que la façana posterior del pavelló formava part del llindar del recinte. Al haver-hi un retranqueig del mur respecte al inicial, la façana posterior va ser modificada, creant unes absidioles, on s’hi albergaven les estufes, i se li van fer tot d’obertures per a millorar d’il·luminació i la ventilació del espai. L’any 1893 finalment es va executar i aquí s’ha volgut recollir les modificacions reals, entre el que es va projectar i executar, amb sobretot modificacions estètiques que son les que formen el caràcter del edifici. Posteriorment es van executar fins a dues reformes que van canviar considerablement la morfologia de l’edificació, amb la unió del pavelló de calderes, dipòsit d’aigües i l’adaptació tecnològica amb les maquinàries per a facilitar la feina i la higiene del entorn. L’any 1976 queda en desús, fins que al 1983 es fa la última gran reforma per a transformar-se en el que és actualment, l’arxiu Històric de la Diputació de Barcelona. Gracies al qual s’ha pogut desenvolupar el present projecte, ja que han facilitat tots els projectes originals per a poder consultar, tot de documents que fan referència a la institució de la Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona.

El treball anomenat El Mètode Objectiu Sistèmic, procediments i criteris aplicats a un cas concret: la Casa Batlló exposa un mètode, elaborat pels professors José Luis González Moreno-Navarro, Albert Casals i Balagué, per afrontar la presa de decisions en obres de restauració d’edificis patrimonials. Aquest mètode encara no està publicat formalment, i em consta que a mitjans del 2017 el col·lectiu podrà gaudir a través d’una publicació de les explicacions i comentaris dels autors.

El treball anomenat El Mètode Objectiu Sistèmic, procediments i criteris aplicats a un cas concret: la Casa Batlló exposa un mètode, elaborat pels professors José Luis González Moreno-Navarro, Albert Casals i Balagué, per afrontar la presa de decisions en obres de restauració d’edificis patrimonials. Aquest mètode encara no està publicat formalment, i em consta que a mitjans del 2017 el col·lectiu podrà gaudir a través d’una publicació de les explicacions i comentaris dels autors.