Search

Este trabajo trata de poner en contexto un relato que, si bien breve, resulta excepcional en la literatura hebrea. El fragmento que nos ha interesado versa sobre los ‘remedios al mal de amores’, tópico universal y atemporal. Común a la mayoría de las literaturas conocidas, aparece, sin embargo, en una sola ocasión en corpus literario hebreo. Con el fin de contextualizarlo, recogemos testimonios de la literatura hebrea que habla del amor desde los tiempos del Antiguo Testamento hasta la Edad Media, así como de literaturas muy próximas en un momento dado, como la árabe. Se tienen asimismo en cuenta obras referenciales al respecto, como el Remedia Amoris de Ovidio que consideramos de obligada mención, a pesar de que su arrolladora influencia a lo largo de los siglos y en diversísimas geografías, no alcanzó nunca a la literatura hebrea de ningún periodo.

[ca] Aquest article és una primera presentació dels resultats obtinguts en el procés de revisió dels manuscrits de l’obra mèdica d’Arnau de Vilanova en el marc del desenvolupament de la base de dades Arnau BD dedicada a recopilar els còdexs del corpus atribuït a aquest metge medieval. La nostra revisió ha permès no tan sols reunir en un sol recurs els testimonis coneguts prèviament dels escrits mèdics d’Arnau sinó també descobrir 36 manuscrits amb un o més textos seus que havien passat desapercebuts en els estudis arnaldians anteriors.

[ca] Bartomeu de Tresbens fou un metge, astròleg i filòsof al servei de dos reis de la Corona d’Aragó, Pere IV el Cerimoniós i el seu fill, el duc Joan, futur Joan I el Caçador, entre els anys 1360 i 1375, aproximadament. La seua important obra de contingut astrològic a penes ha estat estudiada, si n’exceptuem el Llibre de les nativitats. De la mateixa manera, la major part de la seua biografia ens és desconeguda. Conservem documents, correspondència fonamentalment, de la seua relació amb la monarquia, però també altres registres que el relacionen amb els municipis de Barcelona i Cervera. Molt particularment, en aquest segon cas, Tresbens va estar temptat per les autoritats municipals per fer de metge i possiblement de mestre. Aquest estudi fa un repàs a la seua biografia però se centra particularment en les negociacions del metge amb Cervera. Una estratègia amb la qual Tresbens sembla que volia assegurar un lloc on passar la resta dels seus dies i amb un sou desmesurat.

Este artículo presenta la transcripción de las siete quaestiones sobre la controversia inter medicos et philosophos en el comentario de Pedro Hispano sobre la Isagoge de Johannitius que se encuentra en el manuscrito Madrid, Biblioteca Nacional 1877, ff. 24r-47v. La Isagoge fue una parte importante de la articella, una colección de textos médicos que se utilizó como canon para la enseñanza médica durante los siglos XII y XIII.