Search

Un dels jocs més populars i practicats pel jovent durant els segles XIX i XX arreu fou la xarranca. Catalunya no en va ser cap excepció. La diversitat de variants, determinada per la pràctica del joc en diferents territoris, mostra aquesta popularització. Aquesta activitat, que cada cop és menys practicada pels infants, és l’objecte d’estudi de la investigació. Mitjançant una metodologia basada en la recerca documental dins dels estudis folklòrics —com els d’Amades i Serra— i dels escrits de l’època, contextualitzada amb fonts secundàries actuals, analitzem els inicis de la pràctica d’aquest joc, el desenvolupament, les diverses maneres de jugar segons el territori i les aplicacions educatives durant el període analitzat. A partir de la recerca es proposen models i aplicacions per recuperar la memòria històrica de la xarranca i mantenir una activitat que fins fa ben poc estava ben arrelada dins les pràctiques del jovent i inclús apareixia en alguns models escolars. D’aquesta manera, els àmbits d’actuació que es proposen són: a l’escola, a la matèria d’educació física, i també als museus locals del territori, com a exposició temporal o itinerant., Hopscotch is a popular game among children. It was played in many parts of the world during the nineteenth and twentieth centuries, including Catalonia. The number of variants of the game in different regions illustrates its popularity. However, it is played less frequently by children today. This study combines a review of the literature on hopscotch in folklore, including papers by Amadeu and Serra, and writings of the time, contextualized using secondary sources from today. We analyze the origins of the game, its development, the ways it is played in different regions, and educational applications for the nineteenth and early twentieth century in Catalonia and Spain. We propose models and applications to recover the historical memory of hopscotch and maintain a game that until recently was well-rooted in children’s play and even appeared in some educational models. The proposed areas of action are schools, physical education classes and local museums that could host temporary or traveling exhibitions., Uno de los juegos más populares y practicados por la juventud durante los siglos XIX y XX fue la rayuela. Cataluña no fue una excepción. La diversidad de variantes, determinada por la práctica del juego en diferentes territorios, muestra esta popularización. Esta actividad, que cada vez es menos practicada por los niños, es el objeto de estudio de la investigación. Mediante una metodología basada en la investigación documental dentro de los estudios folklóricos —como los de Amades y Serra— y de los escritos de la época, contextualizada con fuentes secundarias actuales, analizamos los inicios de la práctica de este juego, su desarrollo, las diversas formas de jugar según el territorio y las aplicaciones educativas en el período analizado, en Cataluña y en España. A partir de la investigación se proponen modelos y aplicaciones para recuperar la memoria histórica de la rayuela y mantener una actividad que hasta hace poco estaba bien arraigada en las prácticas de la juventud e incluso aparecía en algunos modelos escolares. De este modo, los ámbitos de actuación que se proponen son: en la escuela, en la materia de educación física, y también en los museos del territorio, como exposición temporal o itinerante.