Search

Melting glaciers are the major contributor to sea level rise. Glaciers are sensitive indicators of climate change and current experience strong developments in a rapidly warming Arctic environment. Time-series of the mass balance of the glacier Nordenskiöldbreen are constructed by using height observations from the stake measurements on the glacier. The connection between the glacier mass balance and monthly averaged weather parameters observed at nearby meteorological stations will be analyzed. The total net balance on glacier Nordenskiöldbreen is found to be negative (-0.09 m w.e. per year) between 2005 and 2017. The mass balance during the summer season correlates strongest with maximum air temperature, while the winter balance is found to be mostly influenced by cloud cover and temperature, rather than precipitation. The results show that precipitation observed at nearby weather stations are not representative for precipitation amounts observed on the glacier. Glaciärer som smälter är en av de största bidragen till den förhöjda havsnivån. Det är därför viktigt att studera Svalbards glaciärer för att kunna svara på hur den arktiska uppvärmningen påverkar issystemen. En tidsserie över massbalansen för glaciären Nordenskiöldbreen skapades genom höjdobservationer från stavmätningar befintliga på glaciären. I nästa steg analyserades kopplingen mellan glaciärmassbalansen och väderparametrarna som observerats vid närliggande meteorologiska stationer. Den totala netbalansen på glaciären Nordenskiöldbreen visade sig vara negativ (-0.09 m w.e. per år) mellan år 2005 och 2017. Massbalansen under sommarsäsongen korrelerade starkast med maximal lufttemperatur medan vinterbalansen var mest påverkad av molntäcke och temperatur, snarare än nederbörd. Resultaten visar att nederbörd observerad vid närliggande väderstationer inte är representativ för nederbördsmängder observerade på glaciären.

García M.B. et al.- 12 páginas.- Ilustraciones.- Artículo publicado en Open Access bajo los términos de Creative Commons attribution Non Comercial License 3.0. [EN] The Ordesa and Monte Perdido National Park and the Pyrenean Institute of Ecology (CSIC) recently joined the Spanish LTER network. As part of our strategy to understand recent changes in this protected area, we are carrying out a number of projects to evaluate changes at different spatio-temporal scales, using a variety of methods and approaches. We highlight here some of the most consolidated ones: long-term reconstructions from sedimentary lake records and cave speleothemes, the dynamics of one of the few active Iberian glaciers, the physico-chemical components of alpine streams, springs and lakes, the fingerprint of climatic change from ancient trees, changes in the composition and structure of biodiversity of alpine communities, natural and man-made grasslands at different altitudes, and the treeline, and population dynamics of endangered species or habitat indicators. The ecological monitoring shows that changes in both climate and land use, are having a strong influence in the physiognomy and structure of some of the most iconic and abundant habitats in the National Park. However, we found an important spatial variability in some processes, and also that others do not fit the established paradigms. The integration of partial results obtained from different methodologies and approaches diminishes the importance of each perception separately, helps to evaluate current changes in a long-term framework (geological scale), and will serve to validate the forecasts when modeling future environmental scenarios. [ES] Los espacios protegidos, por el hecho de albergar una gran geo-biodiversidad y asegurar una baja intervención humana, constituyen lugares muy adecuados para el seguimiento de organismos y procesos a escala ecológica, así como para la obtención de series temporales largas a escala geológica. En el marco de la red LTER-España, el Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido (PNOMP) y el Instituto Pirenaico de Ecología-CSIC están impulsando estudios para la detección de cambios a distintas escalas mediante variados métodos y aproximaciones. Destacamos aquí los más consolidados, entre los que se encuentran los análisis de registros de sedimentos en lagos, espeleotemas en cuevas, la dinámica de uno de los pocos glaciares activos de la Península ibérica, el análisis físico-químico de aguas corrientes e ibones de alta montaña, el registro del cambio climático actual en árboles longevos, la afección que éste ejerce sobre masas actuales de pinos en el límite superior del bosque y de abetales en zonas húmedas, la matorralización de algunos pastos y los procesos mecanicistas que subyacen, la reorganización de la diversidad florística en pastos tras el abandono paulatino o drástico de la ganadería, la biodiversidad de las comunidades alpinas y la dinámica poblacional de especies amenazadas o indicadoras de hábitats o de motores de cambio global. Los seguimientos ecológicos actuales muestran que tanto el cambio climático como el de usos del suelo están teniendo una considerable trascendencia en la fisionomía y la estructura de algunos de los ambientes más icónicos y frecuentes del parque (deterioro del glaciar, termofilización de la flora en cumbres alpinas, densificación del bosque en su límite superior, pérdida de productividad en algunos pastos supraforestales, etc.). También sugieren una importante variabilidad espacial en los procesos (por ej. en el PNOMP conviven pastos matorralizados y pastos muy estables), y evidencian que los cambios observados no siempre siguen los paradigmas establecidos (por ej., las especies amenazadas mantienen dinámicas poblacionales estables). La integración de resultados parciales proporcionados por cada aproximación relativiza la importancia de las percepciones que cada estudio destaca por separado, y permite medir los cambios actuales en el marco de referencia de los cambios a escala geológica.Predecir la resistencia y resiliencia de los ecosistemas o las poblaciones de seres vivos para enfrentarse a los futuros cambios ambientales es complicado, no sólo por la falta de conocimientos disponibles sino también porque las respuestas que observamos no siempre son tan rápidas o lineales como se espera. La modelización constituye una herramienta cada vez más utilizada, pero requiere de evidencias reales para validar sus pronósticos, por lo que la observación de los procesos que actúan en el PNOMP ha de incluir un esfuerzo continuado de monitorización multiescalar y multidisciplinar de los distintos componentes de la geo, hidro-, crio- y biosfera, sin olvidar el componente humano. Entender la complejidad supone conectar las interacciones que existen entre todos los sistemas y ponderar sus efectos según las escalas de trabajo. Los resultados presentados proceden de proyectos subvencionados por el Organismo Autónomo de Parques Nacionales: 125/2010 (C.L. Alados), 387/2011 (J.J. Camarero), 430/211 (M.B. García), 258/2011 (A. Moreno), 533S/2012 (P. Mata y M.I. Rieradeval), 623/2012 (M.I. Rieradeval), 083/2009 (B. Valero), 844/2013 (J.I. López-Moreno).

The latest IPCC reports rank Peru as one of the nations most vulnerable to the impacts of climate change, among others due to variation in the availability of water resources. To date, the impacts on water resources in Peru are known nationally, but locally information is still limited hampering the development and implementation of policies and actions that facilitate adaptation. In the glacier Andes region of Peru the impacts of climate change on water resources could be even higher due to glacial retreat. Although the glacier input on watersheds is known, its quantification is limited increasing uncertainty about water availability in the following years. In this context, the Master Final Work aims to assess the impacts of climate change on water resources of Quilcayhuanca sub-basin, located in the glacier area of the Central Andes of Peru. This sub-basin which is part of glaciers of the Cordillera Blanca is the one that caters to the capital city of the Ancash region with a population of 130 thousand inhabitants. The importance of evaluation is its similarity to other glaciers sub-basins in the same area which together supply water to hydroelectric and mega agricultural projects of great importance in Peru. The Master Final Work is based on the development of a semi-distributed hydrological model through the RS Minerve tool. The work is divided in two stages, first developing the baseline using historical data with which the model is calibrated, and the second from future series of precipitation and temperature derived from global circulation models and climate change scenarios. In both stages the analysis of the glacier contribution is essential, so there will be glacier and no glaciers models to represent the dynamics of the sub-basin. In addition existing demands will be taken into consideration. Consequently there will be historical hydrological series comparable with series from climate change scenarios on a glacier area. It is considered that the results would be useful for local governments and institutions responsible for water management and natural resources of Peru. Furthermore, the model and methodologies developed could serve as the basis for the implementation of models in neighboring sub-basins., Los últimos informes del IPCC clasifican a Perú como una de las naciones con mayor vulnerabilidad a los impactos del cambio climático, entre otros debido a la variación en la disponibilidad del recurso hídrico. A la fecha los impactos en los recursos hídricos en el Perú son conocidos a escala nacional, sin embargo a escala local la información es aún limitada dificultando la elaboración e implementación de políticas y acciones que faciliten la adaptación. En la región de los andes glaciares del Perú los impactos del cambio climático en los recursos hídricos podrían ser aún mayores debido al retroceso glaciar. Aunque es conocida la relación del aporte glaciar sobre las cuencas, su cuantificación es limitada incrementando la incertidumbre sobre la disponibilidad hídrica en los siguientes años. En este contexto, se propone el Trabajo de Fin de Máster que tiene por objetivo evaluar los impactos del cambio climático en los recursos hídricos de la subcuenca Quilcayhuanca, ubicada en la zona glaciar de los Andes Centrales de Perú. Esta subcuenca que forma parte del sistema de glaciares de la Cordillera Blanca es la que abastece a la ciudad capital de la región Ancash con una población de 130 mil habitantes. La importancia de su evaluación es su similitud con otras subcuencas glaciares en la misma zona que en conjunto abastecen de agua a hidroeléctricas y mega proyectos agrícolas de gran importancia en el Perú. El Trabajo de Fin de Máster se basa en la elaboración de un modelo hidrológico semidistribuido a través de la herramienta RS Minerve. Se plantea el trabajo en dos etapas, la primera la elaboración de la línea base a partir de datos históricos con los que se calibrará el modelo, y la segunda a partir de series futuras de precipitación y temperatura obtenidos de modelos de circulación global y escenarios de cambio climático. En ambas etapas será imprescindible el análisis del aporte glaciar, de manera que existirán modelos glaciares y no glaciares para representar la dinámica de la subcuenca. Además se tomarán en consideración las demandas existentes. En consecuencia se dispondrán de series hidrológicas históricas comparables con series provenientes de escenarios de cambio climático en un ámbito glaciar. Se considera que los resultados serían de utilidad para los gobiernos locales y las instituciones responsables de la gestión del agua y los recursos naturales del Perú. Además el modelo y metodologías desarrolladas servirían de base para la implementación de modelos en subcuencas aledañas., [CA] Els últims informes del *IPCC classifiquen a Perú com una de les nacions de major vulnerabilitat enfront del canvi climàtic, entre uns altres a causa de la variació en la disponibilitat dels recursos hídrics. D'aquesta forma quantificar i avaluar els canvis en el recurs hídric és una tasca fonamental en el disseny i implementació de la gestió de conques. En el present estudi s'avaluen els impactes de dos escenaris de canvi climàtic en la *subcuenca *Quillcayhuanca, un sistema hidrològic amb alta influència glacial. Aquesta es troba situada en els Andes glacials del nord de Perú i és un dels afluents de la conca del riu Santa que flueix cap a l'oceà Pacífic. Aquesta conca i els seus afluents són de gran importància socioeconòmica ja que proveeixen d'aigua a demandes urbanes, *agroindustriales i energètiques d'importància nacional. Estudis previs en la regió han trobat que en els següents 50 anys l'oferta d'aigua serà cada vegada menor. Desafortunadament aquests estudis a escala de conca no són prou detallats i es requereix de nous estudis a escales menors. Per a açò, en *Quillcayhuanca es va implementar un model hidrològic *semidistribuido a pas de temps mensual amb l'ajuda del programari *RS *Minerve. La informació *hidrometeorológica va provenir d'estacions de terreny situades al voltant de la zona d'estudi. A causa de la limitada disponibilitat de dades, comuna a Perú, es van avaluar tècniques per a estendre la temperatura, interpolar la precipitació i estimar l'altura glacial. Els resultats mostren que el factor de correcció, el *kriging ordinari i una combinació de l'eina *GlabTop i la formulació de *Bahr són les tècniques més adequades a usar en condicions tropicals d'alta muntanya. Amb la informació disponible, *Quillcayhuanca va ser subdividida en 72 *subcuencas que podien utilitzar models glacials, no glacials o mixts. Aquests últims es van implementar per a *logar que el model simule la pèrdua de volum glacial, factor determinant en l'avaluació d'aquest tipus de conques. Tres versions de models glacials i no glacials es van avaluar per a determinar el model més adequat. La versió que usava models *GSM per a les àrees glacials i *HBV per a les no glacials va resultar en la més adequada. Els escenaris de canvi climàtic avaluats van ser el *RCP 2.6 i *RCP 8.5 per ser els més i menys optimistes, en el període 2021 - 2050. Les dades es van obtenir del model de circulació regional *RCA4, un dels pocs amb domine a Sud-amèrica. Els resultats mostren que tant en l'escenari *RCP 2.6 i 8.5 hi haurà un increment de temperatura no menor a 1 °C i una reducció generalitzada de la precipitació. En conseqüència s'espera una reducció no menor del 30 % del volum glacial per a finals del 2050. Aquesta pèrdua de volum glacial provocarà un canvi en el règim hidrològic de *Quillcayhuanca que passarà de ser depenent de les aportacions glacials, a dependre de les aportacions de precipitació i de cobertures del sòl amb capacitat d'emmagatzematge d'aigua. S'espera a més una reducció de les aportacions totals anuals no menor al 22 %, i del 34 % durant el període de *estío. Aquests canvis provocaran que els criteris de garantia deixen de complir-se per a moltes de les demandes. Els resultats també van deixar al descobert les limitades mesures estructurals i no estructurals de la gestió dels recursos hídrics de *Quillcayhuanca. Açò a causa que fins i tot en els escenaris més desfavorables certes demandes no tenen problemes de proveïment mentre que unes altres sí. Futurs estudis podrien enfocar-se a avaluar les conseqüències econòmiques i ajudar a dissenyar i avaluar mesures de gestió dels recursos hídrics i adaptació al canvi climàtic.

Global warming leads to increased precipitation in the Arctic, as warmer air can carry more moisture. The consequence is that many arctic glaciers get steeper slopes over time as increased melt at their lower part causes thinning and increased solid precipitation in their upper regions leads to thickening of the glacier. Ice flow of glaciers is strongly controlled by the surface slope, where steeper slopes leads to increased ice flow. An altered flow regime of the glaciers can lead to unpredicted contributions to sea-level changes as more glacier ice is delivered to lower regions and eventually to the sea through calving of melt- runoff. Long-term measurements of ice-flow velocities are therefore crucial to receive a better understanding of how glaciers respond to climate changes in a temporal and spatial scale. This study investigates ice flow velocities measured over a period of 10 years between 2006 and 2015 on Nordenskiöldbreen, Svalbard. The poly-thermal outlet glacier is centrally located on Spitsbergen; the main island of the Svalbard archipelago (74N°,10°E /81N°,35°E). Ice-flow velocities are measured continuously using stand-alone single-frequency GPS receivers attached to 8 metal stakes along the central flow line of Nordenskiöldbreen. The Institute for Marine and Atmospheric research in Utrecht, the Netherlands (IMAU) has developed such GPS units to measure ice-flow velocities at low costs and all year-round. Ice flow velocities at the central-flow line of Nordenskiöldbreen for the period 2006-2016 are estimated to be between 40 and 60 m a-1. Results show that maximum ice flow velocities can reach up to 80 m a-1 and occur mainly in the beginning of July. The highest annual averaged velocity of 53.88 m a-1 was measured during summer 2014. Averaged ice-flow velocities show an increasing trend of about 1.78 m a-1 during summer seasons. Results are further compared with mass balance observations and temperature records to analyze how glacier systems respond to climate changes. Klimatuppvärmningen bidrar till att glaciärer blir tunnare och smälter snabbare. Ett varmare klimat är också orsaken till att snöfall ökar då varmare luft kan transportera mer fuktighet. Konsekvensen blir att glaciärer i arktiska områden får brantare sluttningar. Brantare sluttningar leder sedan till att glaciärer rör sig snabbare. Om glaciärer plötsligt rör sig snabbare uppstår möjligheten att havsnivån också stiger snabbare. Uppsatsen undersöker is-hastigheten från Nordenskiöldbreen. Nordenskiöldbreen är en glaciär på Spetsbergen, Svalbard som går ut i Adolfbukta innerst Billesjorden. Hastigheten uppmättes med hjälp av 13 GPS-stationer på glaciärens yta, placerade mellan 800 och 1200 meter över havsnivån. GPS-stationerna är utvecklade av Institut för Marin- och Atmosfär-undersökningar i Utrecht, Holland (IMAU) för att mäta glaciärens hastighet året runt till låga kostnader. Sedan 1997 har Institutionen för geovetenskaper vid Uppsala Universitet utfört flera mätningar på Nordenskiöldbreen för att mäta massbalans, isrörelse och miljöförändringar. Massbalans mätningar har visat att glaciären fick brantare sluttningar över den senaste tio-års perioden. Uppsatsen analyserar trenden för isrörelse vid Nordenskiöldbreen över de senaste tio åren. Dessutom är resultanterna jämförda med massbalans-analyser och temperaturmätningar från Svalbard Flygplats. Jämförelsen hjälper att förstå hur glaciärens system reagerar på klimatförändringar. De uppskattade hastighetsresultaten visar att Nordenskiöldbreen rör sig med en medelhastighet av 45-53 meter per år. Isrörelse kan nå upp till 80 meter per år och är främst förekommande under juli månad när temperaturen är hög. Detta producerar då mer smältvatten vilket driver upp vattentrycket vid glaciärens botten och leder till basal glidning.

The global warming that’s taking place have an impact over the Earth and the glaciers on Svalbard are undergoing rapid changes as a result. The annual air temperature has been rising on Svalbard since the early 1900’s and in a climate projection expected temperatures continue to rise. The glacial mass balance is important for monitoring glacier response to climate change. In this study the mass balance of Nordenskiöldbreen from 1957 to 2016 is modelled with a temperature-index model. The meteorological data used in the model, precipitation and air temperature, has been measured at a weather station located in Longyearbyen since 1957. The long simulation run makes trends in mass balance, precipitation and air temperature apparent. The mass balance can also be correlated to the temperature and precipitation, which provide important information on how these affect the behavior of glaciers. The results obtained can be used to predict how glaciers change in the future with climate change. In the simulation Nordenskiöldbreen’s mass balance has a negative trend, precipitation doesn’t have any trend and air temperature has a positive trend. The long-term mass balance is controlled by air temperature and the short-term interannual mass balance is caused by precipitation fluctuations. Den globala uppvärmningen som sker just nu har en påverkan över hela jorden och glaciärer på Svalbard genomgår snabba förändringar som följd. På Svalbard har den årliga medeltemperaturen stigit sedan början av 1900-talet och i en klimatprojicering förväntas temperaturen att fortsätta stiga. Den glaciala massbalansen är viktig för att övervaka glaciärers respons till klimatförändringar. I detta arbete modelleras Nordenskiöldbreens massbalans från 1957 till 2016 med hjälp av en temperaturindex modell. Den meteorologiska data som används i modellen, nederbörd och temperatur, har mätts vid en väderstation i Longyearbyen sedan 1957. Med den långa tidsperioden i modellen blir långsiktiga trender i massbalans, nederbörd och temperatur tydliga. Massbalansen kan även korreleras mot temperatur och nederbörd, vilket ger viktig information om hur dessa påverkar glaciärers beteenden. De resultat som framkommer kan användas för att förutspå hur glaciärer förändras i framtiden med en klimatändring. I simuleringen har Nordenskiöldbreens massbalans en negativ trend, nederbörd har ingen trend och temperatur har en positiv trend. Det är temperatur som styr den långsiktiga massbalansen och den kortsiktiga mellanårs-massbalansen styrs av nederbörds fluktuationer.

Los glaciares localizados en la franja tropical e intertropical son interesantes para las investigaciones que enfatizan en el cambio climático, fundamentalmente por su menor tamaño, por la rápida extinción que experimentan como respuesta a las variaciones atmosféricas, por los efectos asociados a esta dinámica y por sus implicaciones hacia comunidades que emplean los recursos hídricos de origen glaciar como factor estructurante del desenvolvimiento social. En este documento se efectúa una descripción preliminar de los resultados más relevantes en glaciología, particularmente en Latinoamérica, empleando para ello páginas web, en su mayoría creadas por instituciones científicas y gubernamentales especializadas., The glaciers located in the tropical and intertropical are interesting for research focusing on climate change mainly by its smaller size, the rapid extinction experienced in response to atmospheric changes and the effects associated with this dynamic and its implications for communities using water as glacial structuring factor of social development. This paper conducts a preliminary description of the results of relevant in glaciology particularly in Latin America for it using mostly web pages created by specialized scientific and governmental institutions.

Jusqu’à ces dix dernières années, les recherches sur le changement environnemental dans les milieux montagnards ont principalement été du ressort des sciences de la terre et de la vie. Les sciences de l’homme et de la société ont été peu mobilisées sur ces terrains. Cette situation est encore plus critique lorsqu’il s’agit des massifs montagneux situés hors d’Europe et d’Amérique du nord. Or il est essentiel d’étudier la transformation des écosystèmes montagnards – stress hydrique, désertific...