Search

As a result of the process of convergence relative to higher education initiated in Bologna in 1999, the role of the University in the society is undergoing a profound transformation. The traditional paradigm, according to which the University is the point of departure for constructing knowledge at the highest level, is now under consideration in order to accommodate more vocational training studies, which include the acquisition of competencies as a central pillar. Nevertheless, two of the main actors that play a role in the process, academics and entrepreneurs, have different points of view with respect to the skills a graduate entering the labor market should have. Based on the results from a survey conducted at the University of Barcelona, we will show how firms turn in favor of competencies related to medium-short term productivity, whereas the university balks at setting aside knowledge with more scientific nature. This scenario reinforces the need of a deeper dialogue between University and firms, pointing out the benefits that some adjustments in college training may end up providing the society. Com a resultat del procés de convergència en relació amb l'educació superior iniciat a Bolonya el 1999, el paper de la Universitat en la societat està experimentant una profunda transformació. El paradigma tradicional, segons el qual la Universitat és el punt de partida per construir coneixements al més alt nivell, s'està estudiant ara per donar cabuda a més estudis de formació professional, que inclouen l'adquisició de competències com a pilar central. No obstant això, dos dels principals actors que juguen un paper en el procés, acadèmics i emprenedors, tenen punts de vista diferents respecte a les competències que ha de tenir un graduat que entra en el mercat laboral. A partir dels resultats d'una enquesta realitzada a la Universitat de Barcelona, mostrarem com les empreses es giren a favor de competències relacionades amb la productivitat a mitjà-curt termini, mentre que la universitat aposta per deixar de banda el coneixement amb més caràcter científic. Aquest escenari reforça la necessitat d'un diàleg més profund entre la Universitat i les empreses, assenyalant els beneficis que alguns ajustos en la formació universitària poden acabar aportant a la societat. Como resultado del proceso de convergencia relativa a la educación superior iniciado en Bolonia en 1999, el papel de la Universidad en la sociedad está experimentando una profunda transformación. El paradigma tradicional, según el cual la Universidad es el punto de partida para construir el conocimiento al más alto nivel, está ahora en consideración para dar cabida a más estudios de formación profesional, que incluyen la adquisición de competencias como pilar central. Sin embargo, dos de los principales actores que juegan un papel en el proceso, académicos y empresarios, tienen diferentes puntos de vista con respecto a las habilidades que debe tener un graduado que ingresa en el mercado laboral. A partir de los resultados de una encuesta realizada en la Universidad de Barcelona, mostraremos cómo las empresas están a favor de las competencias relacionadas con la productividad a medio-corto plazo, mientras que la universidad se resiste a dejar de lado el conocimiento con carácter más científico. Este escenario refuerza la necesidad de un diálogo más profundo entre la Universidad y las empresas, señalando los beneficios que algunos ajustes en la formación universitaria pueden acabar aportando a la sociedad.

Com a resultat del procés de convergència en relació amb l'educació superior iniciat a Bolonya el 1999, el paper de la Universitat en la societat està experimentant una profunda transformació. El paradigma tradicional, segons el qual la Universitat és el punt de partida per construir coneixements al més alt nivell, s'està estudiant ara per donar cabuda a més estudis de formació professional, que inclouen l'adquisició de competències com a pilar central. No obstant això, dos dels principals actors que juguen un paper en el procés, acadèmics i emprenedors, tenen punts de vista diferents respecte a les competències que ha de tenir un graduat que entra en el mercat laboral. A partir dels resultats d'una enquesta realitzada a la Universitat de Barcelona, mostrarem com les empreses es giren a favor de competències relacionades amb la productivitat a mitjà-curt termini, mentre que la universitat aposta per deixar de banda el coneixement amb més caràcter científic. Aquest escenari reforça la necessitat d'un diàleg més profund entre la Universitat i les empreses, assenyalant els beneficis que alguns ajustos en la formació universitària poden acabar aportant a la societat., As a result of the process of convergence relative to higher education initiated in Bologna in 1999, the role of the University in the society is undergoing a profound transformation. The traditional paradigm, according to which the University is the point of departure for constructing knowledge at the highest level, is now under consideration in order to accommodate more vocational training studies, which include the acquisition of competencies as a central pillar. Nevertheless, two of the main actors that play a role in the process, academics and entrepreneurs, have different points of view with respect to the skills a graduate entering the labor market should have. Based on the results from a survey conducted at the University of Barcelona, we will show how firms turn in favor of competencies related to medium-short term productivity, whereas the university balks at setting aside knowledge with more scientific nature. This scenario reinforces the need of a deeper dialogue between University and firms, pointing out the benefits that some adjustments in college training may end up providing the society., Como resultado del proceso de convergencia relativa a la educación superior iniciado en Bolonia en 1999, el papel de la Universidad en la sociedad está experimentando una profunda transformación. El paradigma tradicional, según el cual la Universidad es el punto de partida para construir el conocimiento al más alto nivel, está ahora en consideración para dar cabida a más estudios de formación profesional, que incluyen la adquisición de competencias como pilar central. Sin embargo, dos de los principales actores que juegan un papel en el proceso, académicos y empresarios, tienen diferentes puntos de vista con respecto a las habilidades que debe tener un graduado que ingresa en el mercado laboral. A partir de los resultados de una encuesta realizada en la Universidad de Barcelona, mostraremos cómo las empresas están a favor de las competencias relacionadas con la productividad a medio-corto plazo, mientras que la universidad se resiste a dejar de lado el conocimiento con carácter más científico. Este escenario refuerza la necesidad de un diálogo más profundo entre la Universidad y las empresas, señalando los beneficios que algunos ajustes en la formación universitaria pueden acabar aportando a la sociedad.

Cuando aún el Mercado Laboral no se había recuperado de la crisis del 2008, nos encontramos en el año 2020 con una pandemia que paraliza al mundo entero. Los estudios más tempranos revelan que los colectivos más afectados en el ámbito laboral en esta nueva crisis vuelven a ser, oh, sorpresa, los mismos que ya se consideraban vulnerables. Para la mujer, la Crisis del Covid_19 es un momento de transición o de crisis, que se suma a la idiosincrasia del rol femenino en la sociedad (cuidado del hogar, trabajos en sectores de cuidado de personas, servicios, y limpieza). La emergencia sanitaria sacude a la sociedad de muchas maneras. Una de ellas es centrar la actividad en el hogar, en el núcleo familiar. Otra es priorizar las ocupaciones "esenciales" (los servicios llamados "esenciales"), muchas de ellas marcadamente femeninas (enfermeras, limpiadoras, cuidadoras...). Las relaciones sociales pasan por las TIC, y estas se expanden exponencialmente, rompiendo, de alguna manera, la brecha de género en su uso. El trabajo es incierto, hay despidos, teletrabajo, y ERTE que llevan a muchos hombres de vuelta a casa. El presente trabajo de investigación se centra en los efectos que ha podido tener esta crisis en las mujeres con respecto al Mercado Laboral. Por un lado se ha tratado de descubrir en qué medida ha motivado en la mujer la búsqueda activa de trabajo esta nueva crisis. Por otro, se focaliza en las tendencias que llevan al éxito en la intención de las mujeres de incorporarse en el Mercado Laboral en la actualidad (en contexto Covid), de manera que a partir de todos estos datos se puedan diseñar programas de ocupación ajustados a la situación. Quan encara el Mercat Laboral no s'havia recuperat de la crisi de l'any 2008, ens trobem en l'any 2020 amb una pandèmia que paralitza a tot el món. Els estudis més primerencs revelen que els col·lectius més afectats en l'àmbit laboral en aquesta nova crisi tornen a ser, oh, sorpresa, els mateixos que ja es consideraven vulnerables. Per a la dona, la Crisi de l'Covid_19 és un moment de transició o de crisi, que s'afegeix a la idiosincràsia de el rol femení en la societat (cura de la llar, treballs en sectors de cura de persones, serveis, i neteja). L'emergència sanitària sacseja la societat de moltes maneres. Una d'elles és centrar l'activitat a la llar, al nucli familiar. Una altra és prioritzar les ocupacions "essencials" (els serveis anomenats "essencials"), moltes d'elles marcadament femenines (infermeres, netejadores, cuidadores ...). Les relacions socials passen per les TIC, i aquestes s'expandeixen exponencialment, trencant, d'alguna manera, la bretxa de gènere en el seu ús. El treball és incert, hi ha acomiadaments, teletreball, i ERTO que porten a molts homes de tornada a casa. El present treball de recerca se centra en els efectes que ha pogut tenir aquesta crisi en les dones pel que fa a el Mercat Laboral. D'una banda s'ha tractat de descobrir en quina mesura ha motivat a la dona la recerca activa de feina aquesta nova crisi. De l'altra, es focalitza en les tendències que porten a l'èxit en la intenció de les dones d'incorporar-se al Mercat Laboral a l'actualitat (en context Covid), de manera que a partir de totes aquestes dades es puguin dissenyar programes d'ocupació ajustats a la situació. When the Labor Market had not yet recovered from the crisis of 2008, we find ourselves in 2020 with a pandemic that paralyzes the entire world. The earliest studies reveal that the groups most affected in the workplace in this new crisis are once again, oh, surprise, the same groups that were already considered vulnerable. For women, the Covid_19 Crisis is a time of transition or crisis, which adds to the idiosyncrasy of the female role in society (home care, jobs in the care of people, services, and cleaning sectors). The health emergency shakes society in many ways. One of them is to focus the activity at home, in the family nucleus. Another is to prioritize "essential" occupations (so-called "essential" services), many of them markedly feminine (nurses, cleaners, caregivers ...). Social relations go through ICT, and these expand exponentially, breaking, in some way, the gender gap in their use. The work is uncertain, there are layoffs, telecommuting, and ERTE that bring many men back home. This research work focuses on the effects that this crisis may have had on women with respect to the Labor Market. On the one hand, an attempt has been made to discover to what extent this new crisis has motivated women to actively seek work. On the other, it focuses on the trends that lead to success in the intention of women to join the Labor Market today (in the Covid context), so that based on all this data, employment programs can be designed adjusted to the situation.

Cada vez es más palpable la preocupación de gobiernos, instituciones sociales y centros formativos acerca de cómo enfocar la relación de la oferta educativa y el mercado laboral. En este sentido, la calidad de la enseñanza debe tener en cuenta cómo cubrir las necesidades del mercado laboral, sin olvidar las sociales. El crecimiento económico y el progreso de los ciudadanos depende de la formación, por ello ésta no puede olvidarse de las necesidades laborales. Existe el consenso básico de que la educación del siglo XXI se debe transformar asumiendo nuevos roles y comprometiéndose con el desarrollo económico y social. Para ello se necesita disponer de un modelo social y productivo dinámico basado en el conocimiento que permita forjar la innovación necesaria para mejorar la competitividad y el crecimiento. En este contexto la educación basada en competencias ha adquirido un gran valor desde hace tiempo. Es por ello que son numerosos los estudios que se centran en analizar las competencias que deberían haber adquirido los estudiantes al finalizar sus estudios. Muchos de estos análisis muestran que el tipo y nivel de competencias adquiridas por los graduados tienden a situarse por debajo de los requeridos en el trabajo. En este artículo se exploran las competencias a partir de las prácticas que los estudiantes de último curso de grado han llevado a cabo en las empresas, lo que supone en muchos casos su primer contacto con el mundo laboral. Su objeto es analizar hasta qué punto éstas encajan con los requerimientos laborales. Para ello, la población estudiada ha sido los tutores de empresa que supervisaron a los estudiantes que recibieron una beca Santander para realizar las prácticas empresariales en el curso 2015-2016 en las distintas facultades de la Universitat de Barcelona. A tal efecto se elaboró un cuestionario con 35 preguntas, 10 de las cuales hacían referencia a la valoración explícita de cada una de las 38 competencias analizadas desde dos puntos de vista (requerido y observado), agrupadas en los tres bloques estándar: instrumental, interpersonal y profesional. Se aplica el análisis multivariante de componentes principales para analizar las competencias que favorecen el éxito en la entrada al mercado laboral. El análisis multivariante permite reducir la dimensionalidad de las variables estudiadas, contribuyendo así a identificar los aspectos que resumen y agrupan las 38 competencias estudiadas desde el punto de vista requerido a nivel empresarial en 4 factores: conocimiento, operativo, comprensión del entorno e interactuación. El análisis desde el punto de vista observado, sin embargo, las agrupa en sólo tres factores: conocimiento, interactuación y directivo. Los resultados muestran la necesidad de profesionales que sean capaces de comunicar sus ideas, trabajar tanto autónomamente como en equipo, aplicar el conocimiento a la práctica, buscar y gestionar información, tener capacidad de aprendizaje continuo y analizar y resolver problemas. Todo ello requiere procesos formativos con una orientación práctica en aras a satisfacer las necesidades futuras de la sociedad, centradas en la versatilidad, la flexibilidad y la adaptabilidad. El acercamiento a esas necesidades favorecerá la empleabilidad de los graduados. How to approach the relationship between educational supply and labour market is becoming a severe problem faced by governments, social organizations and education institutions. In this sense, the efforts devoted to the quality of training and education must take into account how to meet the labour market needs, as well as the social needs. Economic growth and citizens' progress are at the basis of the future development through education and training, that is the reason why the quality of training and education cannot forget the labour market needs. There is a basic consensus that the 21st century education must be transformed by assuming new roles and committing to economic and social development. To do so, a dynamic social and productive model based on knowledge is needed to forge the innovation necessary to boost competitiveness and economic growth. In this context, competency-based education has experienced a growing interest in the last decades. Since then, numerous studies have focused on the analysis of the skills graduate students should have acquired. Several of them show that the type and level of skills acquired by graduates tend to be lower than the required for the job. This paper explores the idea of competences through the internships last-year undergrad students carry out in firms as their first contact to labour market. It aims at analysing to which extent they fit into the firms' requirements. To do so we use data from a survey conducted amongst the firms' supervisors of 192 students granted the Santander fellowship during the 2015-16 academic year. The database covers all University of Barcelona Schools. The survey consisted of 35 questions, 10 of them referring to the explicit assessment of each of the 38 competences analysed from two points of view (required and observed) and grouped into the three standard blocks: instrumental, interpersonal and professional. The principal components multivariate analysis is applied to analyse the competencies favouring success in entering the labour market. The multivariate analysis allows us to reduce the dimensionality of the variables under study, contributing to identify the aspects that summarize and group the 38 competencies studied from the required firms' perspective into 4 factors: knowledge, operational, understanding the environment and interaction. On the contrary, the analysis from the observed perspective groups them into three factors: knowledge, interaction and management. The results shows the need for professionals who are able to communicate their ideas, work both autonomously and as a team, apply knowledge to practice, search and manage information, have continuous learning capacity, and analyse and solve problems. This requires practically oriented training processes in order to meet the society future needs, focused on versatility, flexibility and adaptability. The rapprochement to these needs will certainly favour graduates' employability. Cada vegada és més palpable la preocupació de governs, institucions socials i centres formatius sobre com enfocar la relació de l'oferta educativa i el mercat laboral. En aquest sentit, la qualitat de l'ensenyament ha de tenir en compte com cobrir les necessitats del mercat laboral, sense oblidar les socials. El creixement econòmic i el progrés dels ciutadans depèn de la formació, per això aquesta no pot oblidar-se de les necessitats laborals. Hi ha el consens bàsic que l'educació del segle XXI s'ha de transformar assumint nous rols i comprometent-se amb el desenvolupament econòmic i social. Per a això es necessita disposar d'un model social i productiu dinàmic basat en el coneixement que permeti forjar la innovació necessària per millorar la competitivitat i el creixement. En aquest context l'educació basada en competències ha adquirit un gran valor des de fa temps. És per això que són nombrosos els estudis que se centren en analitzar les competències que haurien d'haver adquirit els estudiants en finalitzar els seus estudis. Moltes d'aquestes anàlisis mostren que el tipus i nivell de competències adquirides pels graduats tendeixen a situar-se per sota dels requerits en el treball. En aquest article s'exploren les competències a partir de les pràctiques que els estudiants d'últim curs de grau han portat a terme en les empreses, el que suposa en molts casos el seu primer contacte amb el món laboral. El seu objectiu és analitzar fins a quin punt aquestes encaixen amb els requeriments laborals. Per a això, la població estudiada ha estat els tutors d'empresa que van supervisar els estudiants que van rebre una beca Santander per realitzar les pràctiques empresarials en el curs 2015-2016 en les diferents facultats de la Universitat de Barcelona. A tal efecte es va elaborar un qüestionari amb 35 preguntes, 10 de les quals feien referència a la valoració explícita de cadascuna de les 38 competències analitzades des de dos punts de vista (requerit i observat), agrupades en els tres blocs estàndard: instrumental, interpersonal i professional. S'aplica l'anàlisi multivariant de components principals per analitzar les competències que afavoreixen l'èxit en l'entrada al mercat laboral. L'anàlisi multivariant permet reduir la dimensionalitat de les variables estudiades, contribuint així a identificar els aspectes que resumeixen i agrupen les 38 competències estudiades des del punt de vista requerit a nivell empresarial en 4 factors: coneixement, operatiu, comprensió de l'entorn i interactuació. L'anàlisi des del punt de vista observat, però, les agrupa en només tres factors: coneixement, interactuació i directiu. Els resultats mostren la necessitat de professionals que siguin capaços de comunicar les seves idees, treballar tant autònomament com en equip, aplicar el coneixement a la pràctica, buscar i gestionar informació, tenir capacitat d'aprenentatge continu i analitzar i resoldre problemes. Tot això requereix processos formatius amb una orientació pràctica per tal de satisfer les necessitats futures de la societat, centrades en la versatilitat, la flexibilitat i l'adaptabilitat. L'acostament a aquestes necessitats afavorirà certament l'ocupabilitat dels graduats.

Cada vegada és més palpable la preocupació de governs, institucions socials i centres formatius sobre com enfocar la relació de l'oferta educativa i el mercat laboral. En aquest sentit, la qualitat de l'ensenyament ha de tenir en compte com cobrir les necessitats del mercat laboral, sense oblidar les socials. El creixement econòmic i el progrés dels ciutadans depèn de la formació, per això aquesta no pot oblidar-se de les necessitats laborals. Hi ha el consens bàsic que l'educació del segle XXI s'ha de transformar assumint nous rols i comprometent-se amb el desenvolupament econòmic i social. Per a això es necessita disposar d'un model social i productiu dinàmic basat en el coneixement que permeti forjar la innovació necessària per millorar la competitivitat i el creixement.En aquest context l'educació basada en competències ha adquirit un gran valor des de fa temps. És per això que són nombrosos els estudis que se centren en analitzar les competències que haurien d'haver adquirit els estudiants en finalitzar els seus estudis. Moltes d'aquestes anàlisis mostren que el tipus i nivell de competències adquirides pels graduats tendeixen a situar-se per sota dels requerits en el treball. En aquest article s'exploren les competències a partir de les pràctiques que els estudiants d'últim curs de grau han portat a terme en les empreses, el que suposa en molts casos el seu primer contacte amb el món laboral. El seu objectiu és analitzar fins a quin punt aquestes encaixen amb els requeriments laborals. Per a això, la població estudiada ha estat els tutors d'empresa que van supervisar els estudiants que van rebre una beca Santander per realitzar les pràctiques empresarials en el curs 2015-2016 en les diferents facultats de la Universitat de Barcelona. A tal efecte es va elaborar un qüestionari amb 35 preguntes, 10 de les quals feien referència a la valoració explícita de cadascuna de les 38 competències analitzades des de dos punts de vista (requerit i observat), agrupades en els tres blocs estàndard: instrumental, interpersonal i professional.S'aplica l'anàlisi multivariant de components principals per analitzar les competències que afavoreixen l'èxit en l'entrada al mercat laboral. L'anàlisi multivariant permet reduir la dimensionalitat de les variables estudiades, contribuint així a identificar els aspectes que resumeixen i agrupen les 38 competències estudiades des del punt de vista requerit a nivell empresarial en 4 factors: coneixement, operatiu, comprensió de l'entorn i interactuació. L'anàlisi des del punt de vista observat, però, les agrupa en només tres factors: coneixement, interactuació i directiu.Els resultats mostren la necessitat de professionals que siguin capaços de comunicar les seves idees, treballar tant autònomament com en equip, aplicar el coneixement a la pràctica, buscar i gestionar informació, tenir capacitat d'aprenentatge continu i analitzar i resoldre problemes. Tot això requereix processos formatius amb una orientació pràctica per tal de satisfer les necessitats futures de la societat, centrades en la versatilitat, la flexibilitat i l'adaptabilitat. L'acostament a aquestes necessitats afavorirà certament l'ocupabilitat dels graduats., How to approach the relationship between educational supply and labour market is becoming a severe problem faced by governments, social organizations and education institutions. In this sense, the efforts devoted to the quality of training and education must take into account how to meet the labour market needs, as well as the social needs. Economic growth and citizens’ progress are at the basis of the future development through education and training, that is the reason why the quality of training and education cannot forget the labour market needs. There is a basic consensus that the 21st century education must be transformed by assuming new roles and committing to economic and social development. To do so, a dynamic social and productive model based on knowledge is needed to forge the innovation necessary to boost competitiveness and economic growth.In this context, competency-based education has experienced a growing interest in the last decades. Since then, numerous studies have focused on the analysis of the skills graduate students should have acquired. Several of them show that the type and level of skills acquired by graduates tend to be lower than the required for the job. This paper explores the idea of competences through the internships last-year undergrad students carry out in firms as their first contact to labour market. It aims at analysing to which extent they fit into the firms’ requirements. To do so we use data from a survey conducted amongst the firms’ supervisors of 192 students granted the Santander fellowship during the 2015-16 academic year. The database covers all University of Barcelona Schools. The survey consisted of 35 questions, 10 of them referring to the explicit assessment of each of the 38 competences analysed from two points of view (required and observed) and grouped into the three standard blocks: instrumental, interpersonal and professional.The principal components multivariate analysis is applied to analyse the competencies favouring success in entering the labour market. The multivariate analysis allows us to reduce the dimensionality of the variables under study, contributing to identify the aspects that summarize and group the 38 competencies studied from the required firms’ perspective into 4 factors: knowledge, operational, understanding the environment and interaction. On the contrary, the analysis from the observed perspective groups them into three factors: knowledge, interaction and management.The results shows the need for professionals who are able to communicate their ideas, work both autonomously and as a team, apply knowledge to practice, search and manage information, have continuous learning capacity, and analyse and solve problems. This requires practically oriented training processes in order to meet the society future needs, focused on versatility, flexibility and adaptability. The rapprochement to these needs will certainly favour graduates’ employability., Cada vez es más palpable la preocupación de gobiernos, instituciones sociales y centros formativos acerca de cómo enfocar la relación de la oferta educativa y el mercado laboral. En este sentido, la calidad de la enseñanza debe tener en cuenta cómo cubrir las necesidades del mercado laboral, sin olvidar las sociales. El crecimiento económico y el progreso de los ciudadanos depende de la formación, por ello ésta no puede olvidarse de las necesidades laborales. Existe el consenso básico de que la educación del siglo XXI se debe transformar asumiendo nuevos roles y comprometiéndose con el desarrollo económico y social. Para ello se necesita disponer de un modelo social y productivo dinámico basado en el conocimiento que permita forjar la innovación necesaria para mejorar la competitividad y el crecimiento.En este contexto la educación basada en competencias ha adquirido un gran valor desde hace tiempo. Es por ello que son numerosos los estudios que se centran en analizar las competencias que deberían haber adquirido los estudiantes al finalizar sus estudios. Muchos de estos análisis muestran que el tipo y nivel de competencias adquiridas por los graduados tienden a situarse por debajo de los requeridos en el trabajo. En este artículo se exploran las competencias a partir de las prácticas que los estudiantes de último curso de grado han llevado a cabo en las empresas, lo que supone en muchos casos su primer contacto con el mundo laboral. Su objeto es analizar hasta qué punto éstas encajan con los requerimientos laborales. Para ello, la población estudiada ha sido los tutores de empresa que supervisaron a los estudiantes que recibieron una beca Santander para realizar las prácticas empresariales en el curso 2015-2016 en las distintas facultades de la Universitat de Barcelona. A tal efecto se elaboró un cuestionario con 35 preguntas, 10 de las cuales hacían referencia a la valoración explícita de cada una de las 38 competencias analizadas desde dos puntos de vista (requerido y observado), agrupadas en los tres bloques estándar: instrumental, interpersonal y profesional.Se aplica el análisis multivariante de componentes principales para analizar las competencias que favorecen el éxito en la entrada al mercado laboral. El análisis multivariante permite reducir la dimensionalidad de las variables estudiadas, contribuyendo así a identificar los aspectos que resumen y agrupan las 38 competencias estudiadas desde el punto de vista requerido a nivel empresarial en 4 factores: conocimiento, operativo, comprensión del entorno e interactuación. El análisis desde el punto de vista observado, sin embargo, las agrupa en sólo tres factores: conocimiento, interactuación y directivo.Los resultados muestran la necesidad de profesionales que sean capaces de comunicar sus ideas, trabajar tanto autónomamente como en equipo, aplicar el conocimiento a la práctica, buscar y gestionar información, tener capacidad de aprendizaje continuo y analizar y resolver problemas. Todo ello requiere procesos formativos con una orientación práctica en aras a satisfacer las necesidades futuras de la sociedad, centradas en la versatilidad, la flexibilidad y la adaptabilidad. El acercamiento a esas necesidades favorecerá la empleabilidad de los graduados.

Skills mismatch in the labour market describes the fact that levels or types of skills of individuals are inadequate in view of particular job requirements. There exists no accepted unified theory of skills mismatch. The overeducation literature, inspired by several classical theoretical frameworks (human capital theory, job competition, and assignment models), attempts to define and measure the incidence of the phenomenon, but often understates the heterogeneity of both jobs and manpower. Some authors have tried to make up for this deficit by focusing on specific groups or individual abilities. By contrast, a competence approach places the observed no-causality relationship between training and occupation at the centre of its analysis, rather than considering it as a market imperfection. By doing so, it provides an alternative way of conceptualising skills mismatch, and promisingly challenges the normative assumptions and current applications of the classical frameworks., El desajuste de competencias en el mercado de trabajo describe el hecho de que el nivel y/o el tipo de formación de los individuos no se adecuan a aquellos que requieren sus puestos de trabajo. A pesar de que la literatura de la sobreeducación, inspirada en los marcos teóricos clásicos (básicamente la teoría del capital humano), intenta definir y medir la incidencia del desajuste, no existe una teoría unificada sobre dicho fenómeno. Sin embargo, estos análisis omiten a menudo la heterogeneidad tanto de los puestos de trabajo como de la propia mano de obra. Algunos autores se han enfrentado a este vacío desde distintas perspectivas (grupos específicos, habilidades individuales). Más allá, un enfoque basado en competencias sitúa la relación no causal observada entre formación y empleo en el centro de su análisis, más que considerarla como una imperfección del mercado. Así, ofrece una vía alternativa para conceptualizar el desajuste de competencias y cuestiona los supuestos normativos que subyacen en las perspectivas clásicas.