Search

El present treball pretén demostrar com els pescadors formen part d’un grup separat de la resta de la societat quant a la seva manera d’operar i de prendre partit en moments rellevants dels anys trenta. Intentarem esbrinar si els pescadors s’integren en un col·lectiu sindical tal com obrers o pagesos o no i per què és així. En canvi, s’allunyen i es distancien de qualsevol tipus de revolució que es produeix durant els anys trenta, concretament en el context de la Guerra Civil i de les col·lectivitzacions desenvolupades principalment per la CNT, de manera que només es preocupen per la seva supervivència. Per una banda, des de la descripció i explicació més objectives ens aproximarem a les característiques pròpies de la professió i, per altra banda, des de la perspectiva política i social observarem com va influir la Guerra Civil espanyola en el comportament dels seus integrants. El presente trabajo pretende demostrar como los pescadores forman parte de un grupo separado del resto de la sociedad en su manera de operar y de tomar partido en momentos relevantes de los años treinta. Intentaremos saber si los pescadores de manera general se integran en un colectivo sindical como el de los obreros o agricultores o no y por qué es así. En cambio, se alejan y distancian de cualquier tipo de revolución que se produce durante los años treinta, concretamente en el contexto de la Guerra Civil y de las colectivizaciones desarrolladas principalmente por la CNT, de manera que solo se preocupan por su supervivencia. Por un lado, desde la descripción y explicación más objetivas nos aproximaremos a las características propias de la profesión y, por otro lado, desde la perspectiva política y social observaremos cómo influyó la Guerra Civil española en el comportamiento de sus integrantes. The aim of this paper work is to show how fishermen were part of a separated group from the rest of society in terms of how they operated and took part in relevant times in the 1930s. We will try to find out whether fishermen belonged to a trade union group, as workers or peasants did, or not and also why. Instead, they moved away and distanced themselves from any kind of revolution which took place during the thirties, specifically in the context of the Civil War and the collectivizations developed mainly by the CNT, so that they only cared about their survival. On the one hand, we will approach the characteristics of the profession from the most objective description and explanation and, on the other hand, we will observe from a political and social perspective how the Spanish Civil War influenced the behaviour of its members.

In Brazil, the growing political polarization that culminated in the election of Jair Bolsonaro in 2018 consolidated a shift in educational policy that had already been pointed out in previous years, as demonstrated by the Nonpartisan school movement performance. In this article, we analyze the curriculum of human and social sciences in secondary education in Brazil from the Brazilian Learning Standards, and how that document reflects the rise of these conservative movements. On the one hand, it was observed that important categories for the social sciences, such as gender, were removed, thus removing the centrality of categories such as racism and social inequalities; on the other hand, there is a strong dispute over the meanings of other concepts, such as human rights. Both actions converge to fine-tune the human and social sciences curriculum with the guidelines of conservative movements in the educational field. Al Brasil, la creixent polarització política que va culminar amb l'elecció de Jair Bolsonaro el 2018 va consolidar un gir en la política educativa que ja havia estat assenyalat en anys anteriors, com ho demostra l'acompliment del moviment Escola sense Partit. En aquest article, s'analitza el currículum de les ciències humanes i socials en l'educació secundària al Brasil des de la Base Nacional Comú curricular, i com aquest document reflecteix el sorgiment d'aquests moviments conservadors. Es va observar que, d'una banda, han estat retirades categories importants per a les ciències socials, com el gènere, i també ha estat retirada la centralitat de categories com el racisme i les desigualtats socials; d'altra banda, hi ha una forta disputa sobre els significats d'altres conceptes, com els drets humans. Totes dues accions convergeixen en un intent d'afinar el currículum de les ciències humanes i socials amb les directrius dels moviments conservadors en el camp educatiu. En Brasil, la creciente polarización política que culminó con la elección de Jair Bolsonaro en 2018 consolidó un giro en la política educativa que ya había sido señalado en años anteriores, como lo demuestra el desempeño del movimiento Escuela sin Partido. En este artículo, se analiza el currículum de las ciencias humanas y sociales en la educación secundaria en Brasil desde la Base Nacional Común Curricular, y cómo este documento refleja el surgimiento de estos movimientos conservadores. Se observó que, por un lado, han sido retiradas categorías importantes para las ciencias sociales, como el género, y también ha sido retirada la centralidad de categorías como el racismo y las desigualdades sociales; por otro lado, existe una fuerte disputa sobre los significados de otros conceptos, como los derechos humanos. Ambas acciones convergen en un intento de afinar el currículum de las ciencias humanas y sociales con los lineamientos de los movimientos conservadores en el campo educativo. Au Brésil, la polarisation politique croissante qui a culminé avec l'élection de Jair Bolsonaro en 2018 a consolidé un changement de politique éducative déjà signalé les années précédentes, comme en témoigne la performance du mouvement École sans Parti. Dans cet article, le curriculum des sciences humaines et sociales dans l'enseignement secondaire au Brésil est analysé à partir de la Base nationale commune du curriculum, et comment ce document reflète la montée de ces mouvements conservateurs. On a fait observer que, d'une part, des catégories importantes pour les sciences sociales avaient été supprimées, telles que le genre, supprimant ainsi le caractère central de catégories telles que le racisme et les inégalités sociales; d'autre part, il y a un fort différend sur la resignification d'autres concepts, tels que les droits humains. Les deux actions convergent dans une tentative d'ajuster le programme des sciences humaines et sociales avec les lignes directrices des mouvements conservateurs dans le domaine de l'éducation.

Durant els darrers anys, amb els governs que hem tingut, s'ha anat fent una educació conservadora que alguns qualificarien de moderada, però que ha deixat l'educació i al professorat molt malmès.

En aquest treball s'estudien els factors de configuració de la identitat nacionalista espanyola conservadora contemporània. Per veure com es construeix el subjecte polític, tant en l'actualitat com en les primeres formulacions del segle XIX, es farà servir la teoria del discurs. Es veurà que hi ha dues visions de la nació que conviuen a la dreta: la organicista, sorgida al segle XIX, i la del patriotisme constitucional, sorgida al segle XX després de la transició. S'analitzarà amb detall com i per què sorgeix cadascuna i com convergeixen en l'actualitat. Després de l'anàlisi veurem que quan la conjuntura política se l'ha permès la dreta s'ha inclinat per la concepció organicista. En este trabajo se estudian los factores de configuración de la identidad nacionalista española conservadora contemporánea. Para ver como se construye el sujeto político, tanto en la actualidad como en las primeras formulaciones del siglo XIX, se usará la teoría del discurso. Se verá que hay dos visiones de la nación que conviven en la derecha: la organicista, surgida en el siglo XIX, y la del patriotismo constitucional, surgida en el siglo XX tras la transición. Se analizará con detalle cómo y por qué surge cada una y como convergen en la actualidad. Tras el análisis veremos que cuando la coyuntura política se lo ha permitido la derecha se ha inclinado por la concepción organicista. In this paper we study the factors of configuration of contemporary conservative spanish nationalist identity. It will be used the discourse theory to see how the political subject is constructed both now and in the first formulations of the nineteenth century. It will be seen that there are two visions of the nation that coexist on the right: the organicist, emerged in the nineteenth century, and the constitutional patriotism, emerged in the twentieth century after the transition. It will be analyzed in detail how and why each one arises and how they converge in the present. After the analysis we will see that when the political conjuncture has allowed it the right has been inclined by the organicist conception.

En este estudio se examinan los movimientos sociales masivos que ocurrieron en Egipto y España en 2011, y en Turquía y Brasil en 2013. Todos ellos han sido analizados en función de su imaginario político democrático, su nivel o grado de espontaneidad, su heterogeneidad en la composición de actores y temas, y la confrontación electoral que plantean. Forman parte de un ciclo mayor de luchas globales, comparten el uso masivo de las redes sociales, presentan rasgos ideológicos heterogéneos, piden servicios públicos de calidad y, principalmente, reclaman un modelo democrático más participativo que represente, de hecho, a los ciudadanos. Se analizan estos movimientos en los espacios, tiempos y contextos en los que estaban insertados mediante una cronología de hechos y procesos. Para su contextualización precisa, hemos rescatado la trayectoria democrática de cada país y su situación socioeconómica. Una vez comparadas las consecuencias político-electorales de los casos aquí presentados, se observa una oleada de derechas y la profundización de políticas conservadoras.

Aquest article va dirigit als professionals de l'educació. La ultradreta s'està estenent per tot Europa. A Catalunya hi té una representació política important amb la Plataforma per Catalunya. Al llarg de l'article farem referència a la PxC, és a dir, des dels seus inicis fins a l'actualitat (2001-2014), i comentarem quins són els possibles motius pels quals la PxC ha tingut un auge de vots tant pronunciat i una alta representació en ajuntaments en un període de temps tant reduït. A més, s'anomenaran els partits amb els quals la Plataforma per Catalunya estableix més vincles i comparteix ideari per tal de contextualitzar i poder comprendre el seu discurs.En el següent punt s'aborda la comprensió i l'anàlisi del discurs de la PxC, per així poder saber què transmet aquest partit i quins són els seus arguments. A més, tenir en compte la possible perillositat del seu discurs populista, xenòfob i anti-establishment i la transmissió de rumors que promou aquest discurs, la qual cosa causa confusió entre els ciutadants i pot arribar a ser el focus de conflictes comunitaris. Finalment, es tractarà el discurs que hauria de tenir, generar, promoure el professional de l'educació enfront del discurs generat i transmès per la PxC i posteriorment per la població en general per així poder prevenir situacions de conflicte i generar consciència crítica promovent el qüestionament del discurs de dit partit Este artículo va dirigido a los profesionales de la educación. La ultraderecha se está extendiendo por toda Europa. En Catalunya tiene una representación política importante con Plataforma per Catalunya. A lo largo del artículo haremos referencia a la PxC, es decir, des de sus inicios hasta la actualidad (2001-2014), y comentaremos cuales son los posibles motivos por los que PxC ha tenido un auge de votos tan pronunciado y una alta representación en ayuntamientos en un periodo de tiempo tan reducido. Además, se nombraran los partidos con los cuales Plataforma per Catalunya establece más vínculos y comparte ideario con la finalidad de contextualizar y poder comprender su discurso. En el siguiente punto se abordará la comprensión y el análisis del discurso de PxC, para así poder saber qué transmite este partido y cuáles son sus argumentos. Además, tener en cuenta el posible peligro de su discurso populista, xenófobo y anti-establishment y la transmisión de rumores que promueve este discurso, la cual cosa produce confusión entre los ciudadanos y puede llegar a ser el foco de conflictos comunitarios. Finalmente, se tratará el discurso que debería tener, generar o promover el profesional de la educación enfrente del discurso generado y transmitido por PxC y posteriormente por la población en general para así poder prevenir situaciones de conflicto y generar consciencia crítica promoviendo el cuestionamiento del discurso del partido This article is addressed to education professionals. The extreme right politics is being extended around all Europe. There is a big representation in Catalonia whit the political party "Plataforma per Catalunya". We will refer to PxC along this article, from their beginning until nowadays (2001-2014), and we will discuss what the possible causes are for wich PxC has had a pronounced increase of votes and a high representation in local councils in such a short period of time. Moreover, we will mention the other political parties with whom Plataforma per Catalunya is establishing links and sharing ideology in order to contextualize and be able to understand their speech. In the next point, the understanding and the discourse analysis of PxC will be addressed, in order to know wath this politicla party transmits and what their arguments are. Furthemore, we should take into account the potential danger of their populist, xenophobic and anti-establishment speech as well as the rumor transmission that promotes this discourse, wich produces confusion amongst the citizens and can become the focus of community conflicts. To conclude, we will discuss the kind of speech that the education professional should have, generate or even promote against the one generated and transmitted by the PxC and subsequently by the general population, with the aim of preventing conflict situations and generate critical awareness promoting the questioning of this political party's speech

[cat] Aquesta tesi entra fonamentalment dins del marc de la història de les mentalitats i les idees politiques i socials. I l'esperit amb el qual ha estat abordat és un esperit crític. No podia ser d'una altra manera, puix no he cregut mai en la neutralitat de les ciències socials ni de la història. Com han dit tants i tants investigadors, des del mateix Marx fins a E.H. Carr i R.G. Collingwood, per exemple, l'historiador no pot ser un simple relator dels fets. Està obligat a interpretar i a posicionar-se. Això vol dir que en aquest estudi es trobarà una presa de posició devant dels fets, i conseqüentment judicis de valor, moltes vegades materialitzats amb duresa. Els conceptes de "regressió social", de "conservadurisme social" i de "progressió social", tal com els ha definit un científic social tan poc sospitós de radicalisme com Karl Popper, han estat constants en la història de la humanitat. Sense necessitat de remuntar-nos a edats massa pretèrites, puc assenyalar que "regrés", "conservació" i "canvi" són des del meu punt de vista les claus mentals que dominen l'àmbit intel.lectual i social del segle XIX, i que es perllongaran en el segle XX. Centrant-nos en la nostra recerca, l'àmbit històric que hem escollit és el de la realitat espanyola des del 1930 al 1936. Atesa l'amplitud del terreny plantejat, he afegit una estructuració interna que consta de quatre parts. A la "Part I" faig un breu estudi del pensament del polític Francesc Cambó a la vigília de l'adveniment de la II República, per passar a analitzar el partit que liderava, la "Lliga Regionalista" i el seu paper envers la Dictadura primorriverista, que il.lustra les complicitats entre el regionalisme conservador català i el sistema totalitari que governava Espanya. També s'estudia la naturalesa monàrquica del partit i els seus esforços de Cambó per a salvar la Monarquia (diferenciant-la de la Dictadura) amb l'operació del conegut com a "Centro Constitucional". A la "Part II" es vol fer palesa la contrarietat i la incomoditat amb què la Lliga Regionalista va acollir el nou marc institucional republicà. Es recull la gradual opció de posicions accidentalistes, la tasca del periodista Josep Pla com a crític persistent del reformisme que impulsava la II República i l'actitud devant el procés d'elaboració de la Constitució. A la "Part III" s'analitza la labor agitadora del polític i economista Joan Ventosa i Clavell entre els sectors més reaccionaris del pais mitjançant un seguit de conferències. També es recull l'actitud del conservadorisme català devant de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya aprovat el 1932, el rebuig a qualsevol intent reformista per part dels Governs republicans liderats per Azaña, així com l'oposició a la reforma laica de l'ensenyament o a la política agrària seguida per Esquerra Republicana de Catalunya(ERC). També s'analitza la radicalització de la Lliga vers a una posició que es podria definir com d'"esquirolatge polític", en retirar-se del Parlament català el 1934 i buscar l'intervenció del Govern central contra el reformisme agrari propugnat per ERC. Aquest segment acaba amb una breu anàlisi dels fets del 6'octubre de 1934, i que provocaren la suspensió de l'autonomia catalana. A la "Part IV" s'analitza l'acomodació de la Lliga durant el "Bienni Negre" i el seu accés als mecanismes de poder de la minvada autonomia catalana, per entrar finalment en la recta del 1936 amb la seva desfeta i la victòria electoral del Front Popular. Tal com assenyala al subtítol de la tesi, el suport documental de la recerca s'ha basat en un buidat metòdic del diari "La Veu de Catalunya", que va exercir de portanveu oficial de la Lliga. En concret s'ha fet un treball de revisió dels números del diari des del 1930 fins al juliol del 1936, que va significar una dedicació de dos anys amb visites prácticament diàries a l'Hemeroteca de Barcelona. Fou un procés laboriós perquè atès el delicat estat de conservació de la col.lecció del diari, no fou possible obtenir-ne fotocòpies directes i va caldre microfilmar tot el material. El resultat ha estat un petit però sòlid volum documental de més de 1.200 articles, que a banda de servir com a base per a la present tesi doctoral, pot tenir un interès especial per a qualsevol persona que vulgui estudiar aquest convuls període de la nostra història recent. De tot aquest material, es va reatlizar una selecció (246 articles) que permetés justificar el tractament i les conclusions objectives de la tesi. Amb el suport d'una bibliografia escaient, i acompanyada d'una bona provisió de notes a peu de pàgina, el treball adquirí el volum final que ara es posa a disposició de tothom mercès a la seva edició digitalitzada, que reprodueix de manera literal la còpia mecanoscrita dipositada en el Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI).

Mecanoscrit d'un article d'anàlisi de la influència del vigatanisme -moviment polític conservador i tradicionalista- sobre la política espanyola del segle XIX, segons anàlisi de Jaume Brossa. L'article es va publicar a Destino el 31-03-1951 i posteriorment es va recollir al volum "Actualidad del padre Claret"

Una de les forces més poderoses de mobilització individual i col·lectiva és la ideologia. Fa anys que s'estudia quines són les àrees del cervell implicades en les decisions ideològiques en situacions com, per exemple, els períodes electorals. Caroline Chawke i Ryota Kanai, de la Universitat de Sussex, al Regne Unit, han analitzat de quina manera l'activació d'una part del cervell, l'anomenada escorça prefrontal dorsolateral, condiciona les decisions polítiques. El resultat de l'estudi, que han publicat a Frontiers in Human Neuroscience, indica que, amb independència de la ideologia prèvia de cadascú i dels espots de campanya que hagi pogut veure, l'activació d'aquesta zona ens predisposa a prendre decisions més conservadores [...].