Search

El propòsit fonamental d’aquest article és estudiar de forma sistemàtica la presència, directa i indirecta, de Joan Maragall al setmanari Destino des de 1950 fins a 1960. S’analitzarà com, després de la lectura ideologitzada del poeta català durant els anys 40, la revista Destino l’erigeix en autoritat moral i literària tant pel que fa a la vida ciutadana com pel que fa a la renovació del llenguatge poètic català de la Modernitat. This article’s main aim is to study systematically the direct or indirect presence of Joan Maragall through the weekly magazine Destino from 1950 to 1960. We will analyze how, after the ideological views from the fourties, Destino deffended Maragall as a moral and literary authority, through several considerations about citizen duties but also about the renewal of Catalan poetic language during Modernism.

L’objectiu principal d’aquest article és estudiar la poesia femenina catalana del període d’entreguerres aplicant dues metodologies: d’una banda, la literatura comparada, tot relacionant les escriptores catalanes amb les escriptores angleses del mateix període; i de l’altra banda, la crítica feminista, utilitzant alguns dels seus paradigmes. L’altre gran objectiu és reivindicar la qualitat d’algunes d’aquestes autores, com ara Roser Matheu, M. Teresa Vernet, Simona Gay, Maria Perpinyà i Cèlia Viñas, i també posar de manifest la importància que haurien de tenir en la història literària catalana contemporània The aim of this paper is to study the poetry of female Catalan writers during the interwar period using two methods: on the one hand, comparative literature, relating them to English writers of the same period, and, on the other hand, feminist criticism, using some of its paradigms. The second objective is to vindicate the quality of some of these authors, such as Roser Matheu, M. Teresa Vernet, Simona Gay, Maria Perpinyà and Cèlia Viñas, and to highlight their importance in contemporary Catalan literary history. Aquest estudi, escrit el desembre de 2012 i revisat i ampliat el juny de 2013, ha estat elaborat en el marc del projecte FFI2010-16491/FILO, finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación, i també en el marc del Grup de Recerca Aula Màrius Torres (2009 SGR 423), finançat per l’AGAUR.

L’objectiu principal d’aquest article és estudiar la poesia femenina catalana del període d’entreguerres aplicant dues metodologies: d’una banda, la literatura comparada, tot relacionant les escriptores catalanes amb les escriptores angleses del mateix període; i de l’altra banda, la crítica feminista, utilitzant alguns dels seus paradigmes. L’altre gran objectiu és reivindicar la qualitat d’algunes d’aquestes autores, com ara Roser Matheu, M. Teresa Vernet, Simona Gay, Maria Perpinyà i Cèlia Viñas, i també posar de manifest la importància que haurien de tenir en la història literària catalana contemporània.

Aquest text reprodueix amb poques modificacions i l'addició de notes la conferència llegida el 17 de maig de 1993, en l'acte de constitució de la Fundació Francesc Pujols, a la Torre de les Hores de Martorell Aquest article també fou publicat en el llibre 'Francesc Pujols : llums i ombres' (Fundació Francesc Pujols, 2008), miscel·lània a cura de Teresa Amat, Francesc de Castro i Manuel Jorba que inclou diversos textos sobre Francesc Pujols

A cinquanta anys ja de la publicació de la primera edició catalana del Nabí disposem de diversos treballs i estudis que aborden el poema des de perspectives múltiples. Aquesta tasca critica que ens precedeix, una tasca que en certs moments ha arribat a produir alguns conats de polèmica, ha incidit de manera insistent sobre la interpretació que calia fer d'una obra que aparentment només reprenia la vella llegenda bíblica del profeta Jonàs. L'objectiu d'aquest article s'inscriu en aquest afany d'interpretació d'una obra que, no sense motius, ha estat qualificada com una de les realitzacions poètiques més importants de la literatura catalana moderna.

Edició de dos manuscrits que es conserven a l'Arxiu Carles Riba, que són dues versions d'una conferència intitulada "Sinceritat i expressió literària".

Estudi de la recepció de l'obra de Salvat-Papasseit a la dècada dels anys seixanta. Aspectes tractats: refèrencies a l'obra de Papasseit durant els anys cinquanta, nova valoració de la figura de l'escriptor a partir de 1959 (premis, homenatges, muntatges teatrals, edicions, articles, etc.), posicions crítiques dels 60 - part central de l'article - i recepció posterior.