Introducció i Objectius: Els protocols estandarditzats de reacció en cadena de la polimerasa (PCR) BIOMED-2 són àmpliament utilitzats per a la detecció de poblacions clonals de cèl·lules T/B i representen una eina diagnòstica important en l’avaluació dels limfomes cutanis (LC). L’objectiu d’aquest estudi va ser avaluar el valor diagnòstic i pronòstic dels resultats de l’anàlisi genotípica obtinguts a través d’aquestes tècniques en la pràctica clínica diària. Mètodes: Tres-centes seixanta mostres de pell van ser revisades retrospectivament de 149 pacients diagnosticats segons la classificació WHO-EORTC com: 114 limfomes cutanis de cèl·lules T (LCCT) i 35 limfomes cutanis de cèl·lules B (LCCB). Dues-centes quaranta-nou biòpsies de 180 pacients amb infiltrats limfoides cutanis benignes van servir de controls. De tots els casos es va estudiar teixit fixat en formol i inclòs en parafina, també es van analitzar mostres de sang perifèrica de 179 pacients. Es van avaluar els reordenaments gènics del receptor de la cèl·lula T i de la immunoglobulina mitjançant els protocols de PCR BIOMED-2. La mediana del seguiment va ser de 75,7 i de 45,9 mesos als subjectes amb LC i control, respectivament. Resultats: El protocol de PCR BIOMED-2 és un mètode útil per distingir LCCT d’infiltrats T cutanis benignes amb alta sensibilitat (89,4%) i significativa especificitat (81,5%). També proporciona dades valuoses en el diagnòstic particularment difícil de la micosi fungoide (MF) en estadi inicial que pot imitar dermatosis inflamatòries comunes (sensibilitat = 89,1% i especificitat = 85,5%). L’anàlisi de les recombinacions d’IGH (VH-JH) també ha estat útil per diferenciar LCCB d’infiltrats B cutanis benignes amb elevada sensibilitat (85,7%) i especificitat raonable (82,4%). L’addició d’IGK a l’avaluació d’IGH va augmentar la taxa de detecció de clonalitat del 85,7% al 100%, malgrat, disminuir l’especificitat. Es va identificar heterogeneïtat clonal entre biòpsies seqüencials o de diferents localitzacions en el 14,3% dels LCCT i l’11,8% dels LCCB. La detecció d’un clon T idèntic a la pell i a la sang perifèrica s’associa amb pitjor supervivència global i específica de la malaltia als pacients amb LC primaris, LCCT i MF/síndrome de Sézary. Conclusions: El protocol de PCR BIOMED-2 ha demostrat ser una estratègia de diagnòstic útil combinat amb les troballes clíniques, histològiques i immunofenotípiques, amb algunes implicacions pronòstiques, per estudiar pacients amb proliferacions limfoides cutànies. Introducción y Objetivos: Los protocolos estandarizados de reacción en cadena de la polimerasa (PCR) BIOMED-2 son ampliamente utilizados para la detección de poblaciones clonales de células T/B y representan una herramienta diagnóstica importante en la evaluación de los linfomas cutáneos (LC). El objetivo de este estudio fue evaluar el valor diagnóstico y pronóstico de los resultados del análisis genotípico obtenidos a través de estas técnicas en la práctica clínica diaria. Métodos: Trescientas sesenta muestras de piel fueron revisadas retrospectivamente de 149 pacientes diagnosticados según la clasificación WHO-EORTC como: 114 linfomas cutáneos de células T (LCCT) y 35 linfomas cutáneos de células B (LCCB). Doscientas cuarenta y nueve biopsias de 180 pacientes con infiltrados linfoides cutáneos benignos sirvieron de controles. De todos los casos se estudió tejido fijado en formol e incluido en parafina, también se analizaron muestras de sangre periférica de 179 pacientes. Se evaluaron los reordenamientos génicos del receptor de la célula T y de la inmunoglobulina mediante los protocolos de PCR BIOMED-2. La mediana del seguimiento fue de 75,7 y de 45,9 meses en los sujetos con LC y control, respectivamente. Resultados: El protocolo de PCR BIOMED-2 es un método útil para distinguir LCCT de infiltrados T cutáneos benignos con alta sensibilidad (89,4%) y significativa especificidad (81,5%). También proporciona datos valiosos en el diagnóstico particularmente difícil de la micosis fungoide (MF) en estadio inicial que puede imitar dermatosis inflamatorias comunes (sensibilidad = 89,1% y especificidad = 85,5%). El análisis de las recombinaciones de IGH (VH-JH) también ha sido útil para diferenciar LCCB de infiltrados B cutáneos benignos con elevada sensibilidad (85,7%) y especificidad razonable (82,4%). La adición de IGK a la evaluación de IGH aumentó la tasa de detección de clonalidad del 85,7% al 100%, a pesar de, disminuir la especificidad. Se identificó heterogeneidad clonal entre biopsias secuenciales o de diferentes localizaciones en el 14,3% de los LCCT y el 11,8% de los LCCB. La detección de un clon T idéntico en la piel y en la sangre periférica se asocia con peor supervivencia global y específica de la enfermedad en los pacientes con LC primarios, LCCT y MF/síndrome de Sézary. Conclusiones: El protocolo de PCR BIOMED-2 ha demostrado ser una estrategia de diagnóstico útil combinado con los hallazgos clínicos, histológicos e inmunofenotípicos, con algunas implicaciones pronósticas, para estudiar pacientes con proliferaciones linfoides cutáneas. Introduction and Objectives: The standardized BIOMED-2 polymerase chain reaction (PCR) protocols are widely used for detection of clonal populations of T/B-cells and represent an important diagnostic tool in the evaluation of cutaneous lymphomas (CL). The aim of this study was to assess the diagnostic and prognostic value of the genotyping results obtained by these techniques in daily clinical practice. Methods: Three hundred sixty skin samples were retrospectively reviewed from 149 patients diagnosed according to the WHO-EORTC classification as: 114 cutaneous T-cell lymphomas (CTCL) and 35 cutaneous B-cell lymphomas (CBCL). Two hundred forty-nine biopsies from 180 patients with benign cutaneous lymphoid infiltrates served as controls. From all cases formalin-fixed, paraffin-embedded tissue was studied and in 179 patients peripheral blood samples were also analyzed. T-cell receptor and immunoglobulin gene rearrangements were assessed using BIOMED-2 PCR protocols. Median follow-up was 75.7 and 45.9 months in CL and control subjects, respectively. Results: The BIOMED-2 PCR protocol is a useful method in order to distinguish CTCL from benign skin T-cell infiltrates with high sensitivity (89.4%) and meaningful specificity (81.5%). Valuable data is also provided in particularly challenging diagnosis of early-stage mycosis fungoides (MF) that may mimic common inflammatory dermatoses (sensitivity = 89.1% and specificity = 85.5%). Analysis of IGH (VH-JH) rearrangements have also been helpful in differentiating CBCL from benign cutaneous B-cell infiltrates with high sensitivity (85.7%) and reasonable specificity (82.4%). The addition of IGK to IGH assessment increased the clonality detection rate from 85.7% to 100% although decreased specificity. Clonal heterogeneity among sequential or different skin sites biopsies was identified in 14.3% of CTCL and 11.8% of CBCL. Detection of an identical T-cell clone in skin and peripheral blood is associated with worse overall and disease-specific survival rates in primary CL, CTCL and MF/Sézary syndrome patients. Conclusions: The BIOMED-2 PCR protocol has proved to be a useful diagnostic strategy combined with clinical, histologic and immunophenotypic findings, with some prognostic implications, for studying patients with skin lymphoid proliferations. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicina