Search

La temática que aborda este trabajo consiste en el seguimiento de la restauración de una fachada, concretamente la principal del edificio Condeminas, ubicada en el Paseo Colón, 11 de Barcelona. Dicha fachada ha sido sometida a un minucioso estudio de diagnosis y seguimiento, con la finalidad de detectar posibles lesiones existentes y, posteriormente, proponer una intervención que mantenga su esencia definitoria y preserve la técnica tradicional, sin olvidar la conservación de l patrimonio arquitectónico. Condeminas supone un emblema construido en dos tiempos, el cual entraña un ejemplo representativo de la arquitectura característica de los maestros de obra que, antaño, vistieron gran parte de los edificios de Barcelona, y de la arquitectura modernista tan singular de la ciudad de condal en su época de máximo esplendor.

El objetivo de este trabajo final de master se centra en generar una valoración del Edificio Modernista Enric Llorens que permita desarrollar conceptos para el proceso del diseño y toma de decisiones en la restauración y rehabilitación del mismo, a su vez también, adquirir los criterios adecuados en la evaluación constructiva para su intervención. Todo esto se realiza desde una posición como parte del equipo desarrollador del proyecto. Las diferentes valoraciones de los aspectos presentes en el edificio se plantean a partir de un análisis del edificio actual, procurando seguir el modelo del Método Sistémico de Intervención en edificios existentes en cuanto a sus atributos arquitectónicos, estructurales y patrimoniales. Así pues, se puede consolidar conceptos que promuevan la reflexión adecuada ante la intervención de un edifico patrimonial en la ciudad de Barcelona. Se identifica al edificio Casa Llorens como un edificio Historicista con rasgos pertenecientes al Modernismo catalán que se caracteriza por ser una edificación de transición entre estos dos movimientos y he ahí su importancia como testigo existente de las condiciones urbanas, sociales y arquitectónicas de la época. Además siendo la última obra de su Maestro proyectista José Perez Terraza, se marca como referente del estilo utilizado por el mismo y parte de su legado. También dada la calidad y detalle de la ornamentación implementada en el edificio, se realiza estudio detallado sobre el mismo para resaltar los distintos elementos que llevaron al proyecto a hacerse con el Diploma Honorifico en el Concurso Anual de Edificios Artísticos de Barcelona en 1906. Su correcta restauración y rehabilitación lograra retornar el prestigio de este edificio en el paisaje urbano de la ciudad de Barcelona.

El presente Trabajo Final de Grado tiene como objetivo la rehabilitación de las fachadas principales en un edificio plurifamiliar, describiendo su estado actual, dando una propuesta de intervención para mejor su imagen actual. Para ello se realizará el estudio básico y ejecutivo de rehabilitación lo más realista posible, para así ver como se llevaría a cabo un proyecto de rehabilitación de fachada. Para conseguir tales objetivos el trabajo se dividirá en los siguientes apartados: 1. Introducción: En este apartado se explicarán los objetivos que se quieren conseguir. 2. Proyecto básico y ejecución: Se realizará el proyecto básico de ejecución de rehabilitación de la fachada lo más realista posible, con todos los apartados que tiene que tener según marca la normativa del ayuntamiento. Descripción del edificio, estado actual, propuesta de intervención, presupuesto, marco normativo, gestión de residuos, Estudio Básico de Seguridad y Salud, etc. 3. Conclusiones: En este apartado se aportarán las conclusiones obtenidas durante el desarrollo del proyecto. 4. Anexos: Se incluirá toda la información necesaria para entender mejor el proyecto.

El present projecte final de grau en Arquitectura tècnica i Edificació té com a finalitat la redacció i explicació dels diferents treballs realitzats amb l’empresa Urcotex. Seguint les directrius establertes dins de la modalitat Pràcticum, el projecte es troba estructurat en tres blocs ben diferenciats;  Descripció de l’empresa i el seu funcionament intern.  Projectes i seguiment de les tasques realitzades.  Conclusions, recomanacions de l’experiència obtinguda, agraïments i annexes amb la documentació generada. Durant la meva estada a l’empresa Urcotex, he treballat com a estudiant en conveni de pràctiques, amb una durada de quatre mesos, com a ajudant de Cap d’Obra de la ma de l’Albert Martí i del Rafael Salas. Les tasques realitzades, reptes, coneixements i experiència obtinguda s’ha anat documentant en aquest treball Intentaré transmetre en el treball la importància de les labors tècniques i comercials dels meus superior, ens els quals es fica de manifest la importància de l’experiència, les relacions formades a base d’anys de treball i l’aplicació pràctica dels coneixements teòrics. Durant aquest temps, he treballat en; La rehabilitació de l’obra de LES CASES PASCUAL I PONS situada a Passeig de Gracia 2‐4 (Edifici Catalana Occident). Implantació a la Parròquia de la Mare de Deu de Carme, situada al Raval de Barcelona. Rehabilitació de l’edifici Abat Oliva situat en l’abadia de Montserrat. Els objectius principals d’aquestes pràctiques són la integració com a assistent tècnic en equip de direcció d’execució, assoliment d’experiència en el sector de la construcció a partir d’un entorn real de treball, la consolidació i l’ampliació de coneixements, treballant les competències professionals de l’arquitecte tècnic. The objective of this final degree project in Technical Architecture and Building Engineering is to explain the different activities performed at Urcotex. According to the stipulated conditions for the Practicum, the project is structured in 3 welldistinguished blocks:  Description of the company and its internal functioning.  Projects and tracking of the work performed.  Conclusions and recommendations, based on the experience obtained, as well as acknowledgements and attachments. During the time I spent at Urcotex, I worked as a student for four months assisting Albert Martí and Rafael Salas. The work, challenges, knowledge and experience obtained are included in this document. I will try to convey the importance of the technical and commercial work of my superiors throughout this document, which is self‐evident proof of the importance of their experience, the relationship formed, based on years of working together, and the practical application of theoretical knowledge. During this time, I have worked on the following projects: The renovation of “LES CASES PASCUAL I PONS” building in “Passeig de Gracia 2‐4” (Catalana Occident Insurance Company building). Implementation in the Parish Church of “Mare de Deu de Carme” in the Raval District of Barcelona. Renovation of the “Abat Oliva” building in the Montserrat Abbey. The main aim of this internship, in my position as a technical assistant, was to take part in the execution management team, to gain experience from a real working environment in the construction sector and to consolidate and increase my knowledge by working with a skilled professional technical architect.

L’objectiu del present projecte és narrar l’experiència que l’estudiant Anna Ordoño Agné va realitzar a l’empresa Chroma Restauració del Patrimoni Arquitectònic S.L. L’empresa es dedica a la restauració i rehabilitació integral del patrimoni moble i immoble. La seva acció principal es troba a Barcelona, encara que també realitza intervencions a nivell estatal. L’adquisició d’experiència laboral en construcció era l’altre objectiu, assolint-ho amb uns sis mesos de pràctiques que es van realitzar des del dia 15 de febrer fins al 31 de juliol de l’any 2016. Durant aquest període vaig treballar en el departament d’obra immoble, més concretament en l’execució de rehabilitació de la Casa Burés, majoritàriament; realitzant tasques com a ajudant del cap d’obra de restauració: documentació, amidaments, control, seguiment de l’obra, pràctiques de restauració, visites amb diferents industrials i restauradors. A la memòria del projecte s’estudia i es documenten els diferents paraments de l’edifici de la Casa Burés. També es realitza el seguiment de les obres de rehabilitació i restauració de paviments ,acabats de paret i sostres , com a ajudant del Cap de Restauració de l’obra. Durant l’experiència, es va poder ser partícip de tots els treballs de restauració que es van realitzar a la casa, durant els seus primers mesos, entre els quals cal destacar: - Implantació i realització de cales: instal·lació en la casa, realització de cales en els paraments del principal, documentació de la realització de cales als paviments - Documentació d’elements: documentar tots els paviments, paraments i fals sostres de totes les sales de l’edifici. Per realitzar un informe i fitxes de catalogació. - Extracció d’elements: documentació de l’extracció de paviments Nolla, arrambadors de fusta i ceràmics, florons i escòcies. També participa en l’extracció de papers. - Emmagatzematge de elements: realitzar amidaments sobre els elements extrets, documentació i numeració de saques i elements extrets, control de les tècniques executades. - Treballs de restauració: decapat de escòcies, realització de copies de florons, restauració d’elements de ferro. - Seguiment i control de l’obra: - Treballs a l’oficina: Realitzar informes tècnics, seguiment de visites d’obra, anàlisis de mostres. Com a resultats de l’experiència; es van obtenir molts coneixements en l’estudi, conservació i restauració d’elements; una metodologia de treball, criteris i tècniques per a la documentació i catalogació; una experiència de treball en el camp de la construcció, més concretament, la restauració i rehabilitació. A nivell de projecte: es va aconseguir que es valoressin, conservessin i restauressin posteriorment molts elements inicialment descatalogats com a patrimonials. Protecció de molts paviment en vers la seva extracció, recol·locació dels florons coherentment amb l’edifici original, conservació d’arrambadors ceràmics i de fusta, entre d’altres. Després d’haver realitzat l’estudi detallat de tots el elements de l’edifici, crec que és molt important i vital per entendre la vida del passat, documentar i catalogar els edificis, com aquest, que formen part de la història de Barcelona. Perquè aquests no quedin en l’oblit. Gràcies a aquests treballs realitzats per l’empresa Chroma, en la Casa Burés, la direcció Facultativa és va replantejar el projecte, va revalorar els elements i finalment va decidir conservar-los.

El present escrit és un estudi, anàlisi i seguiment de l’execució d’obra de les últimes reparacions realitzades sobre la façana principal de la Casa Milà, també coneguda com La Pedrera. Van tenir una duració total de 12 mesos, desde el mes de gener de 2014 fins el mes de gener de 2015. Per fer-lo, a part de basar-me en la documentació original del projecte, m’he centrat sobretot en el seguiment insitu de les obres arrel de l’informació pròpia recol·lectada durant les visites d’obra, a les que he tingut la sort de poder assistir. Primerament, per situar correctament l’estat de l’intervenció, es pot trobar una explicació de totes les actuacions efectuades sobre la façana principal de l’edifici, desde la seva primera intervenció l’any 1971 fins l’actual, que és la protagonista del treball que es presenta. A continuació es descriu l’estat real de la façana prèvi a l’intervenció i s’explica breument les patologies observades durant l’elaboració del projecte. S’elabora una explicació dels treballs a realitzar i la metodologia proposta per l’intervenció de cada tipus de patologia, segons el tipus de material i la zona. La part central i principal del treball conté el seguiment de les obres, desde l’inici de muntatge de la bastida, fins el desmuntatge de la mateixa i la innauguració de la nova façana a la societat. El procediment explicatiu del seguiment de les obres s’ha intentat fer seguint un ordre cronològic de les feines tot i sabent que moltes d’elles han coincidit en el temps i era difícil gestionar l’ordre de manera exacta. Al final de cada apartat es pot trobar un quadre resum on s’explica la duració real de la feina en concret, les dificultats sorgides durant l’execució del treball, i si hi ha hagut algun terme a tenir en compte a nivell de coordinació, ja fos amb altres feines o amb les tasques habituals de l’edifici. Al llarg del treball es poden observar uns quadres on aporto la meva opinió, ja sigui tècnica (quadres de color verd), o opinió personal (quadres de color blau). Aquestes opinions han estat basades en observacions fetes durant la visita d’obra, també en l’anàlisi d’alguna patologia o d’algun tema de discussió en concret. D’aquesta manera crec que aporta una visió no només formal i tècnica del projecte, sino d’una experiència pròpia com a observadora del día a día d’una obra com ha estat aquesta.

Aquest treball és l'adaptació i canvi d'ús i aixecament de façanes de l'antiga fàbrica modernista Arañó i CiA a un centre educatiu per nois d'entre 16 i 18 anys. Construïda a principis del segle XX i projectada per l'arquitecte barceloní Jaume Gustà i Bondia, situada al barri de Sants a Barcelona. La fàbrica es dedicava a la confecció de teixits i panes durant els anys de producció. Un cop finalitzada la seva vida de producció, l'entitat Club Esportiu Mediterrani, CEM, se n'ha fer càrrec fins a dia d'avui. El treball és el projecte bàsic de l'estudi de la interacció de tots els edificis del recinte. El conjunt consta d'aules d'estudi, un dels edificis estarà destinat a termes administratius i despatxos, una nova sala polivalent i una piscina coberta. No s'han tingut en compte càlculs de càrregues d'estructures ni d'instal·lacions. Aquest serà un futur projecte.

El treball anomenat El Mètode Objectiu Sistèmic, procediments i criteris aplicats a un cas concret: la Casa Batlló exposa un mètode, elaborat pels professors José Luis González Moreno-Navarro, Albert Casals i Balagué, per afrontar la presa de decisions en obres de restauració d’edificis patrimonials. Aquest mètode encara no està publicat formalment, i em consta que a mitjans del 2017 el col·lectiu podrà gaudir a través d’una publicació de les explicacions i comentaris dels autors.

El projecte és un estudi sobre la façana de la Casa Amatller, edifici modernista projectat per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1898 i 1900 i situat al Passeig de Gràcia de Barcelona. El treball inclou un breu repàs sobre el modernisme i la història de l'edifici i també l'anàlisi del projecte bàsic d'execució de la restauració. S'estudien els materials utilitzats en la rehabilitació, les lesions i la posterior execució de restauració de la façana.

El presente proyecto trata el estudio de la adaptación y cambio de uso del edificio Frare Blanc, a través de sus planos antiguos a equipamiento municipal, en nuestro caso un Ayuntamiento de barrio. En este proyecto se ha elaborado el levantamiento de planos a través de los planos obtenidos en formato papel del Archivo Histórico Municipal de Barcelona y mediante la extracción de fotografías. Se ha realizado el análisis histórico del arquitecto y del edificio. Asimismo la propuesta es la transformación interior del mismo a un pequeño ayuntamiento de barrio en el distrito de Sant Gervasi, que es a donde pertenece la edificación, considerando las necesidades del mismo como la implantación de un medio común de comunicación vertical de todo el edificio, debido a la complejidad de las plantas, por lo que se ha añadido una nueva escalera y dos ascensores ya que el nuevo uso es de pública concurrencia –administrativo.

L’objectiu amb el que inicio aquest projecte al Museu de l’Esport de Catalunya situat al Carrer Casanova 203 cantonada amb el carrer Buenos Aires és el d’adaptar un programa docent d’escola bressol a la planta baixa i a la planta semisoterrani, i aprofitar la/es planta/es superior/s com a vivenda/es d’estudiants, o sigui, pensades perquè hi visqui un estudiant a cadascuna amb el seu espai independent, realitzant els mínims canvis estructurals, tenint en compte l’antiguetat de l’edifici. Em refereixo a la part superior del xalet en singular i en plural perquè actualment s’ha aprofitat com a despatx la segona planta destinada a golfes inicialment per Puig i Cadafalch, i per tant no habitable. La decisió de l’ús d’aquesta segona planta té molt a veure amb el segon objectiu d’aquest projecte, consistent en recuperar, dins de la mesura del possible, la idea d’aprofitar el sòl de Barcelona per a un benefici social, segons el programa l’edificació original de Josep Puig i Cadafalch, tal com va fer Joan Bassegoda i Nonell segons les meves fonts bibliogràfiques. Per altra banda hi ha un segon objectiu arquitectònic, no funcional, de retornar, en la mesura del possible, l’aspecte exterior de l’edifici al seu aspecte original projectat per Josep Puig i Cadafalch el 1911. Com que l’edifici està catalogat com a Monument de la Ciutat de Barcelona, qualsevol canvi a alguna de les façanes haurà de ser degudament justificat tal com indica la normativa. Com ja he indicat es vol recuperar l’aspecte exterior, per tant les parts de la façana que siguin modificades per aquest projecte no seran les que originàriament van ser realitzades al 1913. Per altra banda, cal tenir en compte que no fa més de 8 anys es va realitzar un manteniment de façana repintant-la en la seva totalitat, i reparant les lesions que hi hagueren en el moment, fet que fa que realitzar un estudi de rehabilitació ara sigui incomprensible.

L’elecció de desenvolupar el projecte final de carrera com un seguiment d’obra sorgeix per la necessitat, que crec, tinc de posar en pràctica els coneixements teòrics adquirits durant la carrera d’Arquitectura Tècnica i veure de primera mà com es desenvolupa aquesta professió. Degut a la naturalesa de l’obra, m’he hagut d’adaptar a les seves particularitats. Primerament, i per conèixer de prop els motius que fan d’aquest, un edifici catalogat, n’he estudiat la seva història i els elements arquitectònics més notables que conté. Seguidament hi ha un estudi del projecte de rehabilitació que s’està duent a terme actualment.

En este proyecto se quiere reflejar la gestión y la coordinación que se tiene y se debe realizar para el inicio de cualquier obra. En este caso en particular, la obra consiste en la rehabilitación de un edificio situado en la calle Diputación nº 250, catalogado en el “Plan especial de protección del patrimonio arquitectónico” como CASA GARRIGA-NOGUÉS, construido en el año 1902 por el arquitecto Enric Sagnier y Villavecchia, aunque varios documentos lo datan al año 1899. Todo empezó en el mes de octubre del 2003 cuando el Grupo Godia (Dopplette s.l) compró el edificio por valor de 22,6 millones de euros al grupo editorial Enciclopedia Catalana el cual tenía su sede situada en el mismo edificio.

El presente proyecto, consta de memoria, planos, pliego de condiciones, presupuesto, cálculos y anexos fotográficos y la documentación prevista en normas de carácter legal o reglamentario. El presente proyecto se refiere a una obra completa y no necesita obras posteriores para su entrega al uso privado, conteniendo los elementos necesarios para su buen funcionamiento y cumplir con el fin al que está destinado. La actuación consiste en la remodelación de la Casa Gustà de la calle Ca l’Alegre de Dalt núm. 72-74 de Barcelona compuesta por PB + 2, cubierta y planta sótano. Actualmente la casa esta destinada a un centro geriátrico privado y la remodelación consistirá en habilitar la finca en viviendas (dos) y en dos despachos.

El projecte vol aconseguir donar a la zona un aspecte d’unitat i a la vegada una sensació d’individualisme. La plaça de la Sagrada Família es queda com està més o menys amb la seva vegetació, donant a poc a poc pas. És un bé cultural protegit, per tant tornarà a tenir el seu aspecte original. La plaça de Gaudí és de nova planta, ocupa tota la superfície i queda tal està grafiat als plànols. Els nous espais guanyats s’incorporen a la resta mitjançant la forma geomètrica que dibuixà Gaudí: una estrella de quatre puntes on el panot omple els grans triangles i els granits serveixen de guia.

El treball anomenat El Mètode Objectiu Sistèmic, procediments i criteris aplicats a un cas concret: la Casa Batlló exposa un mètode, elaborat pels professors José Luis González Moreno-Navarro, Albert Casals i Balagué, per afrontar la presa de decisions en obres de restauració d’edificis patrimonials. Aquest mètode encara no està publicat formalment, i em consta que a mitjans del 2017 el col·lectiu podrà gaudir a través d’una publicació de les explicacions i comentaris dels autors.

Aixecament arquitectònic de l'església de les Saleses d'Antoni Gaudí. Aixecament arquitectònic de l'església de les Saleses de l'arquitecte Antoni Gaudí. El projecte està dividit en dos blocs: anàlisi contextual de l'obra i del seu creador, història i restauracions que ha patit l'edifici. En segon lloc, l'anàlisis i metodologia de l'aixecament pròpiament dit.

El presente documento tiene como objeto la exposición del trabajo de final de grado con el convenio de colaboración entre la Escola Politècnica Superior de Barcelona y la empresa Vesta Rehabilitación S.L. (modalidad ‘prácticum’), en el que se expone la experiencia y las funciones desarrolladas dentro de la empresa y el desarrollo del seguimiento de la obra de rehabilitación de la cubierta del edificio modernista del museo CosmoCaixa, el cual se ha complementado con el análisis patológico de la zona previa a la intervención, y un análisis comparativo de eficiencia energética y ahorro económico tras la finalización de la obra. No es hasta que se tiene el primer contacto laboral en el sector, cuando uno comienza a darse cuenta de que sus conocimientos son una base teórica muy necesaria, pero muy poco útil si no se sabe ni aplicar, ni combinar, con una serie de destrezas y cualidades que jamás se podrían adquirir dentro de la seguridad de una facultad. Además, haciendo referencia a un símil que he escuchado múltiples veces en las aulas de distintas asignaturas, donde se compara la labor de un médico con la de un arquitecto técnico, éste primer contacto revela progresivamente la necesidad de renovar y ampliar constantemente las metodologías y conocimientos en los distintos campos de la construcción, con el fin de intentar alcanzar la velocidad de desarrollo y profundización de las tecnologías y técnicas empleadas en el sector de la edificación. Por ello, la decisión de realizar la modalidad ‘prácticum’ ha resultado ser una de las mejores decisiones para la confección del trabajo que se desarrolla a continuación; no solo por la oportunidad de abrirme camino en el mundo laboral, sino también por tener la oportunidad de realizarlo con la nueva perspectiva de saber cómo aplicar, en casos reales, todos los conocimientos adquiridos durante los últimos años. La idea de desarrollar un trabajo sobre la rehabilitación de la cubierta del edificio modernista CosmoCaixa, surgió durante la entrevista que mantuve con el Director Ejecutivo de Vesta Rehabilitación S.L., Marc Cabello, quien, en todo momento, se preocupó por buscar un proyecto lo más relacionado posible a las competencias que había adquirido durante la realización del DAC en rehabilitación en el último curso de la carrera. Vesta es una empresa versátil que lleva a cabo diferentes proyectos, tanto de rehabilitación como de otros ámbitos de la construcción, lo cual me incitó a sumarme a su plantilla por tener la posibilidad de ampliar mis conocimientos en otros campos que, quizás, aún no había encontrado atractivos durante todos los años cursados en la universidad. Asimismo, debo destacar que la presentación que se me hizo sobre la intervención que iba a realizarse en la cubierta de la nave modernista del museo me llamó bastante la atención, no solo por la oportunidad de poder involucrarme en una obra para un edificio con tan alto valor cultural y divulgativo, y de poder colaborar con una institución tan importante como es la fundación bancaria ‘la Caixa’, entidad que, a través de su compromiso social, financia y mantiene actividades de carácter social, educativo, cultural y científico; sino también por haber encontrado una fuerte relación entre los trabajos que iba a desempeñar dentro del proyecto y las bases teóricas que acababa de adquirir en la universidad gracias al Diploma de Ampliación de Competencias del último año. Para poder llevar a cabo el trabajo, se ha realizado una recopilación y ampliación significativa de la información necesaria, al igual que un seguimiento continuo de la obra, con el propósito de representar el lugar de trabajo y los procesos de la intervención; se han estructurado y tipificado las lesiones implicadas en el objeto del proyecto para realizar un diagnóstico; y se ha analizado el ahorro tanto energético, como económico, de la actuación mediante el uso de herramientas para el cálculo de la eficiencia energética. La obtención de los resultados me ha permitido percibir la falta de un estudio más exhaustivo tanto patológico, como de la eficiencia energética de las intervenciones dentro del ámbito de la rehabilitación, ya que, no solo nos ayudará a dar una referencia muy útil para la rentabilidad económica y la reducción del impacto medioambiental de la actuación, muy atractiva para el cliente; sino que, también, podremos evaluar la huella ecológica una vez finalizada la obra.

El present treball té com a objecte d’estudi la Casa Hurtado, situada a l’Avinguda de Pedralbes nº 46-48 del districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona, actualment abandonada i declarada en ruïnes. Durant tot el projecte es té en compte que es parteix d’una hipotètica rehabilitació de la casa. L’objectiu principal és realitzar una reforma integral de l’estat actual i transformar-la i condicionar-la per a ubicar-hi una escola bressol. La intervenció es realitzarà en tot l’àmbit de l’habitatge i el terreny que l’envolta, actualment ocupat per jardins de comunitats de veïns colindants. L’escola estarà conformada per 1 línia per a cada edat, amb 3 aules diferenciades amb infants de 0 a 1 anys, de 1 a 2 anys, i de 2 a 3 anys. També disposarà d’una cambra de preparació d’aliments en la que es prepararan els àpats provinents de càtering, o els pares que ho desitgin, podran portar el propi menjar per els seus fills directament de casa seva en una carmanyola. L’escola també disposarà de una sala d’usos múltiples, una aula de psicomotricitat i un gran pati on els nens gaudiran i jugaran. Amb aquest projecte es pretén donar-li un nou ús a la Casa Hurtado, ja que es tracta d’un bé apreciat per tot el barri.