Search

Aquest treball centra tota l’atenció en l’estudi i l’ús del subsòl, entès com a espai habitable o espai públic. En el passat trobem moltes civilitzacions que van adoptar els espais naturalment soterrats com a principal forma d’habitatge, avui dia gràcies als avenços tecnològics podem apropiar-nos dels espais del subsòl i fer-los habitables. Davant de l’actual crisi ecològica és necessari replantejar la construcció de les ciutats i repensar noves maneres de viure que siguin més respectuoses amb el medi ambient. Els anàlisis han demostrat que aquesta manera d’habitar comporta una considerable millora i un estalvi energètic sense un increment aparent del cost de construcció. A continuació s’analitzen alguns dels beneficis bioclimàtics de l’arquitectura enterrada com la inèrcia tèrmica, la integració en el paisatge o l’optimització del sòl (a l’alliberar la coberta) que ens permet recuperar i connectar els espais amb les zones verdes. Aquest treball té com a objectiu promoure aquesta pràctica establint uns paràmetres ideals per al disseny de l’arquitectura enterrada i verificar-los mitjançant l’estudi de tres casos pràctics. Cada un d’aquests casos pretén englobar un conjunt d’usos que, sovint trobem a les ciutats, amb la finalitat de demostrar la viabilitat de les construccions enterrades davant de la manera de construir les ciutats en l’actualitat. Finalment, a nivell de conclusions el subsòl ofereix una resposta eficient per a l’optimització del sòl. Aquest fet permet adoptar nous usos a les superfícies i donar continuïtat a les zones verdes. Tant pels beneficis tèrmics com la capacitat d’integrar-se en el paisatge, l’arquitectura enterrada suposa una solució sostenible i eficient que pot resultar clau en els pròxims anys en la lluita contra el canvi climàtic. This paper focuses all the attention on the study and use of the subsoil, as a living space or public space. In the past, many civilizations have adopted the space naturally underground as their main form of habitat, and thanks to technological advances we can now appropriate the space of the subsoil and make it habitable. In view of the current ecological crisis, it is necessary to rethink the construction of cities and to rethink new ways of living that are more respectful of the environment. The analysis has shown that this way of living entails a considerable improvement and an energy saving without an apparent increase in the cost of construction. Next, some of the bioclimatic benefits of the buried architecture are analyzed, such as the thermal inertia, the integration in the landscape or the optimization of the surface (by using the cover) that allows us to recover and connect the space with the green areas. The aim of this paper is to promote this practice by establishing ideal parameters for the design of buried architecture and verifying them through the study of three practical cases. Each of these cases aims to include a set of uses that we find in the cities, with the aim of demonstrating the viability of buried constructions in the way cities are built today. Finally, at the conclusion level, the subsoil offers an efficient answer for the optimization of the surface. This allows us to adopt new uses to the surfaces and to give continuity to the green areas. As much as the thermal benefits as the capacity to integrate itself in the landscape, the buried architecture supposes a sustainable and efficient solution that can result in the next years in the rain against the climatic change. Objectius de Desenvolupament Sostenible::9 - Indústria, Innovació i Infraestructura Objectius de Desenvolupament Sostenible::13 - Acció per al Clima Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles