Search

The goal of this thesis is to analyse the use of automatic judges in the teaching of Computer Programming in Vocational Training programs, in a sample of secondary schools in Catalonia and Spain. We review the academic literature on automatic judges and describe their history and the different services that are currently available. Through surveys to teachers and students from Vocational Training centres, we have collected information about the tools in use. We classify twelve of them according to features that we found to be relevant to the teachers we surveyed. Using the collected data, we study the reasons in favour and against automatic judges, as well as the level of familiarity of active teachers with those tools. We identify some discrepancies between teacher's expectations and actual experiences of teachers who have adopted them. We use students' responses to derive statistics about their satisfaction, and to detect differences in the attitude of those who use judges in class and those who don't with respect to the subject of programming. In order to detect any effects on learning, we use three Bebras challenges to evaluate the competence of algorithmic and computational thinking. No difference in the ability of students to complete these challenges has been observed, but a difference in how willing they are to work on them has been detected. The effect is contrary to the one originally hypothesised, which leads to some interesting questions for further study.

La formació professional dual té l'objectiu d'alternar l'ensenyament acadèmic amb l'aprenentatge a les empreses. Però aquesta combinació no sempre és possible, pel fet de no trobar empreses col·laboradores o per la situació en què es troba l'alumne. Tenint en compte que a partir del 1 de setembre del 2021 la nova distribució curricular passa a ser obligatòria i el mòdul de projecte i/o síntesi formarà a passa part del dual; els centres docents han d'oferir els alumnes activitats i/o projectes que incloguin els resultats d'aprenentatge i continguts necessaris per assolir la part de dual, de la mateixa manera que si l'alumne es formés a l'empresa. El treball presentat es basa en desenvolupar la programació del mòdul de projecte pel CFGS Química Industrial amb la finalitat de simular l'estada a l'empresa en el centre educatiu a partir de metodologies d'ensenyament i aprenentatge innovadores i motivadores perquè els alumnes s'adaptin en aquesta nova modalitat.

El TFM neix en el context de les dificultats que tenen actualment els alumnes per utilitzar, adquirir i comprendre correctament el llenguatge cientificotècnic durant el període d'aprenentatge. Davant aquesta problemàtica la proposta planteja l'adaptació del material didàctic d'una unitat formativa per fomentar l'adquisició i ús del llenguatge cientificotècnic i millorar així els resultats d'aprenentatge dels alumnes. Per arribar a aquest objectiu s'adapta la unitat formativa: Tallafocs i monitoratge de xarxes, de segon curs del cicle mitjà de sistemes microinformàtics i xarxes per tal de canviar la metodologia d'aprenentatge, i les activitats a realitzar per fomentar i adquirir el llenguatge necessari en el context de l'aprenentatge i d'aquesta forma, millorar la comprensió de la matèria per part dels alumnes per obtenir millors resultats en finalitzar la unitat formativa. Abans d'això, s'analitzarà quin és el paper que té el llenguatge en l'aprenentatge i les principals barreres i dificultats que els alumnes tenen a l'hora d'assimilar aquest llenguatge. També s'identificaran les estratègies per intentar solucionar aquesta dificultat i millorar l'adquisició i aprenentatge del llenguatge cientificotècnic dels alumnes. La unitat formativa que es realitzarà serà el resultat de les adaptacions metodologies realitzades i les adaptacions en els materials didàctics per a fomentar l'ús del llenguatge per tal que finalment s'avaluïn els resultats obtinguts i si hi ha una millora en l’aprenentatge i resultats dels alumnes. The TFM originates from context of the difficulties that students currently have to use, acquire and understand correctly the scientific-technical language during the learning period. For this purpose, it has been decided to adapt the teaching unit to promote the acquisition and use of scientific-technical language and thus improve the learning results of students. For this purpose, it has been decided to adapt the teaching unit: Firewalls and network monitoring, CFGM Microinformatics systems and networks second year, with the aim of changing the learning methodology and thus improving the understanding of the subject by the students to obtain better results on finish. Before that, it’s necessary to analyze the role that language plays in learning and the main barriers and difficulties that students have of learning this language. Also be identified the strategies to try to solve this difficulty and improve the acquisition and learning of the students and improve their scientific-technical language. The teaching unit will be the result of the methodological adaptations made and the adaptations in the teaching materials to improve the use of language so that the results obtained can finally be evaluated and if there is an improvement in the learning and results of the students.

Els canvis profunds en el sector d'automoció provocats per les tendències d'automatització, connectivitat i electrificació indueixen a una creixent integració de components elèctrics/electrònics i de programari en els vehicles. Actualment els vehicles inclouen cada cop més sistemes mecatrònics incorporant components mecànics, elèctric/ electrònics i de programari. La interacció de totes aquestes disciplines juga un paper important al llarg de tot el cicle de vida del producte partint del desenvolupament i la producció fins al manteniment i reparació dels productes. Els processos, així com les eines i mètodes aplicats en totes les fases canviaran, cosa que requereix una adaptació de les habilitats dels recursos humans implicats. El present Treball Final de Màster analitza el progrés del canvi de tecnologia a la indústria de l'automoció i els requisits associats a les habilitats en l'àmbit de la formació professional. Basant-se en aquests, es proposa un nou mòdul pels cicles formatius de grau superior de mecatrònica industrial i d'automoció que aborda les noves necessitats de les diferents disciplines involucrades.

Actualment, en el centre educatiu es treballen els mòduls professionals de manera independent, la qual cosa, impedeix que els alumnes tinguin una visió global dels aprenentatges assolits. Per tant, es proposa aplicar la metodologia ABP, dissenyant conjuntament noves activitats en els mòduls professionals d'instal·lacions elèctriques interiors i Infraestructures comunes de telecomunicació en habitatges, concretament en la unitat formativa d'instal·lacions elèctriques interiors en edificis i habitatges i en la de instal·lacions de telefonia interior i d'intercomunicació respectivament. D'aquesta manera, es vol obtenir com a resultat una possible millorar en les competències professionals dels alumnes d'aquest àmbit analitzant els continguts curriculars de l'especialitat, planificant, programant, avaluant el procés d'ensenyament i dissenyant estratègies per estimular l'estudiant. Actualmente, en el centro educativo se trabajan los módulos profesionales de una manera independiente, con lo cual, impide que los alumnos tengan una visión global de los aprendizajes alcanzados. Por lo tanto, se propone aplicar la metodología ABP, diseñando conjuntamente nuevas actividades en los módulos profesionales de instalaciones eléctricas interiores e infraestructuras comunes de telecomunicación en viviendas, concretamente en la unidad formativa de instalaciones eléctricas interiores en edificios y viviendas y en la de instalaciones de telefonía interior y de intercomunicación respectivamente. De esta manera, se quiere obtener como resultado una posible mejora en las competencias profesionales de los alumnos de esté ámbito analizando los contenidos curriculares de la especialidad, planificando, programando, avaluando el proceso de aprendizaje y diseñando estrategias para estimular al estudiante. Vocational education and training courses are currently taught independently, this fact prevents them to achieve a global vision of the knowledge they have acquired. This is why we propose to apply PBL methodology, designing new activities that join the courses of Interior electrical installations and Common telecommunication structures in housing, specifically in the formative units of interior electrical installations in buildings and housing and in interior telephone and intercommunication installations. With this proposal we want to achieve an improvement in the students’ professional competencies of this field analyzing the contents of the curricula, planning, programming, evaluating the learning process and designing strategies to stimulate students.

Aquest treball està motivat per la experiència docent a dos centres de Cicles Formatius de Grau Superior d'informàtica on vaig impartir el mòdul de programació (M03). Durant la classe de programació, mentre els alumnes resolien els seus problemes, vaig experimentar les seves dificultats per a solucionar-los. Vaig tenir la sensació que alguns d'ells estaven molt perduts i que els faltaven les eines. Vaig pensar que calia preguntar-se si les competències i estratègies associades a la programació dels Cicles Formatius estan prou desenvolupades al currículum i reben l'atenció necessària a les aules. El Pensament Computacional és un concepte aplicat a l'ensenyament obligatori de moltes escoles arreu del món amb l'objectiu d'ensenyar els conceptes computacionals, afins a la programació, per a alumnes que no necessàriament han d'acabar sent programadors. Aquest concepte posa l'accent en el tot el procés del pensament previ a la codificació, justament la part on vaig veure que els alumnes tenen més dificultats. Aquest treball vol comprovar si el Pensament Computacional pot ser una estratègia que ajudi a resoldre les problemàtiques esmentades, dissenyant una nova Unitat Formativa que incorpori els conceptes i pràctiques computacionals per tal d'ajudar als alumnes a ser millors programadors.

Scrum és una metodologia de desenvolupament de software, que actualment s’utilitza a moltes empreses. És, bàsicament, un mètode de treball que estableix com ha de ser el procés (definint un conjunt d’eines, reunions i rols) per a portar a terme un projecte. Aquest TFM proposa utilitzar Scrum com a metodologia d’aprenentatge cooperatiu aplicable al món educatiu, en concret, a les assignatures de programació dels Cicles Formatius de Grau Superior (CFGS) de la Formació Professional (FP). Els objectius que es pretenen aconseguir a través de la proposta d’aquest TFM, són els següents: - Facilitar els alumnes el procés d’aprenentatge de la programació, a través d’una metodologia basada en l’aprenentatge actiu. - Augmentar la motivació dels alumnes en les assignatures de programació. - Millorar la capacitat i aptituds dels alumnes per al treball cooperatiu i en equip. - Millorar la capacitat dels alumnes per a planificar, organitzar i desenvolupar petits projectes de desenvolupament de software. - Aconseguir, a la vegada, que els alumnes coneguin la metodologia SCRUM en si mateixa, donat que els hi resultarà d’ utilitat al món laboral. En aquest TFM es presenta la metodologia Scrum i és fa una descripció de la mateixa. En paral·lel s’explica, de forma senzilla, de quina manera adaptar Scrum a un entorn docent. S’inclou la programació d’un nucli formatiu de l’assignatura de Fonament de Programació del CFGS de Sistemes de Telecomunicacions i Informàtics, utilitzant aquesta metodologia. A continuació s’analitzen alguns aspectes d’Scrum, originalment una metodologia pròpia del món professional, des d’una perspectiva educativa, incloent aspectes com l’aprenentatge cooperatiu o l’atenció a la diversitat. Un cop fet això, s’inclouen algunes referències trobades sobre experiències d’Scrum utilitzat en entorns educatius. Finalment, es fa una valoració dels resultats que es podrien obtenir fent servir Scrum a les aules i s’exposen les conclusions d’aquest TFM.

Donada la creixent necessitat d’un mercat laboral integrat a la Unió Europea (UE), la llengua anglesa esdevé fonamental per als alumnes dels cicles formatius, tant de grau mig com de grau superior. És important, per tant, l’adaptació dels currículums del cicles per tal d’integrar en els citats mòduls formatius la llengua anglesa. A partir del proper curs 2012-2013, tots els cicles formatius de grau mig tant d’Instal·lacions de Producció de Calor, com d’Instal·lacions Frigorífiques i de Climatització, han d’incorporar l’anglès tècnic com a mòdul professional. Per tant, sorgeix la necessitat d’establir la programació d’aquest nou mòdul professional dintre del cicle: Anglès Tècnic.

En aquest treball proposem un conjunt d’activitats d’aprenentatge per al mòdul 3, Programació bàsica, del cicle formatiu de grau superior, Administració de Sistemes Informàtics en Xarxa, basades en l’aprenentatge cooperatiu. L’objectiu d’aquestes activitats és intentar reduir el nombre d’estudiants que abandonen els estudis de manera prematura i augmentar el nombre d’aprovats. Les activitats d’aprenentatge cooperatiu són una modalitat de treball en grup en la qual es distribueixen les tasques a realitzar entre tots els integrants del grup de manera que tothom hagi de fer bé la seva part per a completar amb èxit l’activitat i, alhora, tots els integrants del grup assoleixin els objectius d’aprenentatge. Donen resposta, per tant, a un dels problemes habituals del treball en grup, i causant d’abandonament en l’àmbit de la programació: que l’estudiant que en sap una mica més faci tota l’activitat impedint a la resta assolir els objectius d’aprenentatge. Les activitats que proposem: han d’ajustar-se als resultats d’aprenentatge, criteris d’avaluació i continguts del mòdul, integrant-se de manera natural en la seva programació; no han de ser massa llargues, tenint en compte que es tracta de la nostra primera experiència en aquest tipus d’activitats; i han de ser independents entre elles, per tal de limitar la possibilitat de que es creïn situacions conflictives. Estan repartides al llarg de tot el curs i de les tres unitats formatives. S’han programat activitats per a introduir els tipus de dades, per utilitzar esquemes seqüencials de cerca i de recorregut, per a entendre bé el concepte de biblioteca de funcions, per a introduir les taules i els registres, i per a treballar amb tipus de dades dinàmiques. Com a cloenda del treball, s’exposa l’experiència pràctica d’impartir una de les activitats cooperatives programades als alumnes de FP del centre en el qual he estat realitzat el pràcticum del Màster de Formació de Professorat i se’n fa una valoració.

El treball tracta el replantejament d’una unitat didàctica en el CFGS de Realització i Plans d’obra (LOGSE) per tal d’optimitzar i ampliar els coneixements sobre restauració i rehabilitació, entesa com a un possible futur dins el món de la construcció. Primerament s’ha analitzat la situació de la restauració a Espanya i Catalunya, del qual se n’extreu que tot i que molts sectors professionals i polítics hi veuen un gran futur i potencial econòmic, els cicles de construcció li donen l’esquena. Comparant la importància de la restauració dins del sector de la construcció d’Espanya amb Europa, deixa palès que en aquesta segona té molt més pes que a la península. Per altra banda s’analitza el problema endèmic dels cicles formatius, que està liderat per la falta de motivació i l’alt absentisme. Seguidament, es procedeix a refer la unitat didàctica. Prenent com a punt de partida l’estructura que hi ha a l’Institut Francesc Ferrer i Guàrdia, es torna a temporitzar i programar, i s’hi relacionen els continguts, conceptes, objectius i actituds corresponents. Per a complir els cinc objectius marcats: dinamitzar, clarificar, augmentar la implicació i la participació, desenvolupar el sentit crític i reduir l’absentisme, es fan diferents actuacions. Per una banda es creen tres espais diferents de treball (el de l’aula i dos digitals en forma de bloc). La creació d’aquests nous espais, comporta l’ampliació en el temps de dedicació de l’alumnat, qui segueix treballant des de casa. Per altra banda es motiva un aprenentatge per deducció, anàlisi i pràctica enlloc de per memorització. I per últim es fomenta una avaluació continuada i una autoavaluació per part dels alumnes. Finalment es fa una avaluació de la concordança entre els objectius marcats inicialment i l’actuació proposada, per tal d’extreure’n un seguit de conclusions

En aquest treball fi de màster s’ha realitzat la programació del mòdul formatiu de Disseny d’útils de processat de xapa i estampació que pertany al cicle formatiu de grau superior de Disseny en Fabricació Mecànica. L’origen d’aquest projecte té lloc en la proposta per part del tutor de pràctiques de realitzar l’adaptació del mòdul LOGSE a la nova normativa LOE. S’ha intentat conservar materials utilitzats en l’antiga programació com també s’han generat noves activitats d’E/A per tal de millorar el mòdul. Els passos que s’han seguit per a l’elaboració del projecte han estat en un primer moment analitzar les característiques del cicle LOGSE i del cicle LOE, veien semblances i diferències. Seguidament es detalla com es farà la programació tenint en compte els nous criteris que requereixen les programacions LOE. El principal pes del projecte es troba en l’apartat de la programació on es passa pels següents punts: ‐ Relació d’unitats formatives i nuclis formatius ‐ Estratègies metodològiques i organització del mòdul professional ‐ Avaluació i qualificació del MP ‐ Espais, equipament i recursos del MP ‐ Programació de les unitats formatives En les conclusions es fa una valoració de la importància de les programacions i com afecten al funcionament de les classes. Finalment en els annexes es detallen les fitxes d’activitats per a cada una de les cinc unitats formatives que conformen el mòdul formatiu, on es detallen objectius, equip i materials, activitats i criteris d’avaluació. Per una altra banda també hi ha als annexes les fitxes d’activitat d’alumne, aquestes fitxes estan pensades per portar un control del treballs realitzats per cada un dels alumnes.

El crèdit de “Muntatge/Edició i postproducció d'audiovisuals” és un dels fonaments de tots els Cicles Superiors de la família d’Imatge i So, especialment, dels que abarquen més la part de la realització. Es tracta d’una assignatura troncal que aporta una base de coneixements i procediments indispensables per aquells professionals que es volen dedicar al món audiovisual. El treball parteix de la hipòtesi que l’ensenyament d’aquest currículum específic té un decalaix important entre el què s’ensenya en els centres educatius i les tendències i les pràctiques de la professió. Aquest crèdit està regit pel Real Decret 445/1996 i el decret català 352/1997. Amb aquests darrers 13 anys el sector de l'audiovisual ha fet una de les transformacions més grans de la seva història i, per tant, la normativa que regia aquest crèdit ha quedat un pèl obsoleta. Tanmateix, cal puntualitzar que aquest treball no proposa una transformació integral de la normativa, no es tracta de “cremar tot allò vell”. Es tracta de fer una reforma dels continguts per tal d'adaptar-los a la realitat que es viu al món laboral i al sector audiovisual. Però, més enllà del desajustament entre els continguts i capacitats que es treballen i les que s'haurien de treballar, un altre punt conflictiu és l'estancament del model pedagògic. Segurament és el tema clau del treball ja que, si bé és relativament senzill retocar un temari, canviar la forma d'aprendre i d'ensenyar de socarrel és una tasca que requereix molt esforç i ser treballada a llarg termini. L'organització actual de l'assignatura s'estructura en sessions on es diferencia clarament la part teòrica i la part pràctica. Aquesta diferenciació és tant forta que, fins i tot, moltes vegades els continguts d'una i altra part van totalment per separat. Un altre punt qüestionable del model pedagògic és el clar domini de les classes magistrals per transmetre els continguts teòrics. Aquestes classes estan basades en una comunicació unidireccional del professorat cap a l'alumnat i aquest esdevé un agent passiu que només “rep i processa” allò que li diuen. Aquest model pedagògic, que és el què domina el nostre sistema educatiu, implica que els processos d'ensenyament-aprenentatge siguin força pobres i d'una efectivitat qüestinable. En resum, els tres grans eixos del treball són: • Analitzar les programacions i estratègies pedagògiques de dos centres que imparteixen aquest mateix crèdit. • Proposar una nova programació didàctica del crèdit que doni resposta a les mancances de les programacions analitzades i aprofundeixi en les seves potencialitats. • Fomentar l'ús de les Noves Tecnologies i les competències generals en l'elaboració de la programació. Amb aquest treball no pretenem simplement generar una nova programació, sinó que creiem que el propi procés de redacció del treball és ja de per si un exercici per qüestionar-se i reflexionar sobre com ensenyem.

El proyecto que aquí se plantea es una propuesta para implantar el uso del microcontrolador Arduino en el ciclo formativo de grado superior de desarrollo de aplicaciones multiplataforma, concretamente se modificará la programación, contenidos y criterios de evaluación del módulo 03 para adaptarlo a la metodología de aprendizaje basado en problemas (ABP). Esta propuesta ofrecerá una visión de cómo los centros pueden incorporar nuevas tecnologías de código libre en los ciclos formativos y la adaptación de las clases del módulo de programación utilizando la metodología ABP.

En aquest projecte es justifica la necessitat de crear formació reglada sobre vehicles elèctrics en l'àmbit de la formació professional. S'exposa sumàriament l'organització dels cicles professionals i les metodologies seguides. Es presenten els cicles superiors d'automoció i energies renovables, en què es pretén introduir un nou mòdul sobre vehicles elèctrics. Es realitza la creació del mòdul, tant pel que fa al currículum com a la programació, es comenten els resultats i es fa una reflexió final a mode de conclusió.