Search

[cat] La present tesi està constituïda per dos articles que tenen com a tema central la síndrome d'insuficiència hepàtica aguda sobre crònica (ACLF) i l'estudi d'un nou biomarcador per predir el pronòstic en pacients amb cirrosi descompensada. La cirrosi hepàtica representa l'estadi final de totes les malalties cròniques hepàtiques i s'associa a una elevada morbimortalitat. Els pacients solen presentar complicacions clíniques relacionades amb la disfunció hepàtica de forma recurrent; aquestes complicacions es denominen descompensacions. A vegades, els pacients presenten un episodi de descompensació associat a la disfunció d'altres òrgans i que comporta una mortalitat molt elevada a curt termini. Aquest fet és conegut com síndrome d'insuficiència hepàtica aguda sobre crònica (en anglès, ACLF). El primer estudi d’aquesta tesi té com a objectiu descriure la prevalença de l'ACLF a nivell mundial, i investigar l'existència de possibles diferències en termes de característiques clíniques de la síndrome. Per dur a terme aquest estudi es va realitzar una revisió sistemàtica de la literatura i una metaanàlisi dels articles seleccionats. D'acord amb els resultats, la prevalença de la síndrome i la mortalitat són elevats en les diferents àrees geogràfiques del món, si bé hi ha algunes diferències en els factors desencadenants, així com en els perfils clínics dels pacients que desenvolupen ACLF. L'objectiu del segon estudi d’aquesta tesi és avaluar el paper pronòstic de L-FABP com a biomarcador per als pacients amb cirrosi hepàtica. Els índexs que avaluen el pronòstic dels pacients amb cirrosi descompensada en presenten algunes limitacions. La cirrosi hepàtica descompensada, i en major grau l'ACLF, es associen a una major inflamació sistèmia i a un canvi en el metabolisme, particularment dels lípids. La L-FABP, una proteïna sintetitzada principalment a el fetge, però també en altres teixits, s'ha associat a mal hepàtic en alguns contextos. Per dur a terme aquest estudi es van analitzar dos cohorts independents amb més de 400 pacients en total, es van avaluar els nivells de L- FABP en orina i van correlacionar amb el desenvolupament d'esdeveniments clínics. D'acord amb els resultats de aquest estudi, els nivells de L-FABP en orina es correlacionen amb el pronòstic a 90 dies, a més que prediuen el risc de desenvolupament d'ACLF. Amb els resultats de tots dos estudis, podem afirmar que l'ACLF és una síndrome altament prevalent amb una elevada mortalitat. Establir el pronòstic dels pacients amb cirrosi hepàtica descompensada és necessari per tal d'aplicar noves estratègies que previnguin el desenvolupament de complicacions. L-FABP urinari, semblaria ser un bon biomarcador per predir el pronòstic d'aquests pacients, tant en termes de mortalitat com al desenvolupament de l'ACLF., [eng] This thesis is made up of two articles that have as their central theme the acute-on-chronic liver failure (ACLF) and the study of a new biomarker to predict the prognosis in patients with decompensated cirrhosis. The first study of this thesis aim to describe the prevalence of ACLF worldwide, and to investigate the existence of differences in terms of clinical characteristics of the syndrome acrros the world. According to results, the prevalence of the syndrome and mortality are high in the different geographical areas of the world, although there are some differences in the triggering factors, as well as in the clinical profiles of patients who develop ACLF. The aim of the second study of this thesis is to evaluate the prognostic role of L-FABP as a biomarker for patients with liver cirrhosis. Based on the results of this study, urinary L- FABP levels correlate with 90-day prognosis, as well as predict the risk of developing ACLF. According to the results of both studies, we can affirm that ACLF is a highly prevalent syndrome with a high mortality. Establishing the prognosis of patients with decompensated liver cirrhosis is necessary in order to apply new strategies that prevent the development of complications. Urinary L-FABP would seem to be a good biomarker to predict the prognosis of these patients, both in terms of mortality and the development of ACLF.

[eng] Breast cancer epidemiological patterns vary in European countries, presenting different incidence rates (49-148 new cases per 100,000 women) with a narrow but still variable range of mortality (15-36 new cases per 100,000 women). In Portugal, female breast cancer incidence is increasing while mortality is gradually decreasing, with 118.5 and 30.4 cases per 100,000 women, respectively. Regarding male breast cancer, a rare disease comprising ~1% of breast cancers, data are generally scant. The reduction in breast cancer mortality is not only due to the early detection of the disease but is, in almost equal parts, the result of both the advances in screening and molecular medicine and the development of new therapies. This study aimed to quantify the actual number of breast cancer present in both genders by determining the prevalence of silent breast cancer in corpses. We quantified the imaging-identified cancers that were not clinically manifested, with the thesis hypothesis that the natural reservoir of silent breast cancer is greater than the actual incidence of the disease, a hypothesis that was not confirmed., [cat] Els patrons epidemiològics del càncer de mama varien als països europeus, presentant taxes d’incidència diferents (49-148 casos nous per cada 100.000 dones) amb un rang de mortalitat estret però variable (15-36 casos nous per cada 100.000 dones). A Portugal, la incidència de càncer de mama femení augmenta, mentre que la mortalitat disminueix gradualment, amb 118,5 i 30,4 casos per cada 100.000 dones, respectivament. Pel que fa al càncer de mama masculí, una malaltia rara que comprèn aproximadament l’1% dels càncers de mama, les dades solen ser escasses. Pel que fa al càncer de mama masculí, una malaltia rara que comprèn aproximadament l’1% dels càncers de mama, les dades solen ser escasses. La reducció de la mortalitat per càncer de mama no només es deu a la detecció precoç de la malaltia, sinó que és, en parts gairebé iguals, el resultat tant dels avenços en cribratge i medicina molecular com del desenvolupament de noves teràpies Aquest estudi tenia com a objectiu quantificar el nombre real de càncer de mama present en ambdós gèneres determinant la prevalença del càncer de mama silenciós en cadàvers. Es van quantificar els càncers identificats per imatge que no es van manifestar clínicament, amb la hipòtesi de la tesi que el dipòsit natural de càncer de mama silenciós és superior a la incidència real de la malaltia, hipòtesi que no es va confirmar.

[eng] INTRODUCTION. Smoking is one of the major public health problems of our times, killing eight-million people a year from direct tobacco-related diseases. Active smoking has been associated with an increased risk of lung cancer and several other cancers, cardiovascular diseases, including ischaemic heart disease, bronchitis and emphysema, and ante- and perinatal mortality. Non-smokers exposed to second- hand smoke (SHS) are also at an increased risk for developing lung cancer and ischemic heart disease. Many efforts have been made globally to prevent and control tobacco use. Actions, however, have been accelerated by the WHO Framework Convention on Tobacco Control (FCTC) and the MPOWER package, which includes six cost-effective policies to fight the tobacco epidemic. Effective tobacco control policies denormalise smoking, result in a decrease of smoking prevalence and, in a reduction of tobacco- attributable morbidity and mortality. However, adoption of tobacco control policies and their implementation process has varied widely across countries. Hence, monitoring tobacco control policies, describing socio-political and economical drivers of their implementation and evaluating policies’ effectiveness and impact on tobacco-related indicators is key to continue to reduce the tobacco epidemic and move forward a tobacco-free world. OBJECTIVES. The main aim of this PhD thesis is to evaluate the impact of tobacco control policy implementation in Europe and Latin America (LA). The specific objectives are: a) to assess the use of the Tobacco Control Scale (TCS) as a research tool through a literature review; b) to evaluate the association between country-level implementation of tobacco control policies and smoking prevalence XV and quit ratios in the European Union (EU) over time; c) to assess the association between country-level socioeconomic factors (SES) and tobacco control policy implementation in Europe; d) to evaluate whether the hardening hypothesis can be confirmed at the in the EU and to analyse the determinants of hardcore and light smoking with a multilevel approach; and, finally, e) to monitor tobacco control policies in LA countries by developing and adapting the TCS to the region context. METHODS. This PhD thesis by articles consists of four studies. All studies have an observational design with either ecological (with countries as the unit of analysis) or multilevel (with individual data as first-level unit and country-related data as second-level unit of aggregated information) data. Additionally, a literature review on the topic is included. RESULTS. Our findings suggest that the TCS is a commonly used tool to measure country-level tobacco control policy implementation in research, and to explain potential variation of tobacco-related outcomes (i.e., smoking or exposure to SHS) in association with tobacco control policies. Indeed, our results show that higher TCS score(s) in 2007 are associated with both lower smoking prevalence (rsp=–0.444; p=0.02) and higher quit ratios (rsp=0.373; p=0.06) in 2014. Also, we observed that higher TCS score(s) in 2007 were associated with higher relative decreases in smoking prevalence (rsp=–0.415; p=0.03) between 2006–2014 in EU Member States (MS). Moreover, our results suggest a softening of the population of smokers in this region, since the hardcore smoking prevalence among adult smokers has increased by 0.55 (0.14–0.96) per each additional percentage point in the overall smoking prevalence. The odds of being a hardcore smoker increased over time and were higher in middle-aged men, people with financial difficulties and citizens of countries with lower country-levels of tobacco control policy implementation. However, no associations were found between the selected direct indicators of countries’ SES factors and their implementation level of tobacco control policies according to TCS scores, except for public spending on tobacco control. Cross- country differences in tobacco control efforts in Europe may partly be explained by their male-to-female ratio (used as a proxy of the stage of the epidemic at which countries are) and a geographical component as Western countries scored 15.69 points (pts) less on average in the total TCS than Northern countries (p=0.01). Finally, Panama with 70 pts and Uruguay with 68 pts are the countries that exhibit higher tobacco control policies according to the TCS-LA; while Guatemala (32 pts), Bolivia (30 pts) and Dominican Republic (29 pts) have implemented a lower number of tobacco control policies. Eight countries have implemented at least half of the tobacco control policies measured by the TCS-LA (with a score of 50 pts or more). CONCLUSION. Our findings show that tobacco control policies in Europe have had a positive effect on reducing the smoking prevalence and increasing the quit ratios, which have led to a softening of the population smokers. However, our results also suggest that tobacco control policies could have a differential impact on countries at different stages of the tobacco epidemic and on most vulnerable groups, increasing health inequalities. Hence, further research is needed to better understand the long-term effects of tobacco control policies on tobacco-related outcomes., [spa] INTRODUCCIÓN. El tabaco es uno de los mayores problemas de salud pública de nuestros tiempos, que mata a ocho millones de personas cada año por enfermedades directas relacionadas con su consumo. El consumo activo de tabaco se ha asociado con un mayor riesgo de padecer cáncer de pulmón y otros tipos de cáncer, enfermedades cardiovasculares, incluidas las cardiopatías isquémicas, la bronquitis y el enfisema, y la mortalidad ante- y perinatal. Las personas no fumadoras expuestas al humo ambiental del tabaco (HAT) también tienen mayor riesgo de cáncer de pulmón y cardiopatía isquémica. En los últimos años, se han realizado muchos esfuerzos a nivel mundial para prevenir y controlar el consumo de tabaco. Sin embargo, las medidas se han acelerado gracias al Convenio Marco de la OMS para el Control del Tabaco (CMCT) y al conjunto de medidas MPOWER, que incluye seis medidas costo-efectivas para luchar contra la epidemia del tabaco. Las políticas de control del tabaco eficaces desnormalizan su consumo y en consecuencia, producen una disminución de la prevalencia de consumo y una reducción de la morbi-mortalidad atribuibles al tabaco. No obstante, la adopción de políticas de control del tabaco y su proceso de aplicación varía mucho entre países. Por tanto, la monitorización de estas políticas, la descripción de los factores sociopolíticos y económicos que impulsan su aplicación y la evaluación de su eficacia y de su impacto en los indicadores relacionados con el consumo de tabaco son fundamentales para seguir reduciendo la epidemia del tabaco y avanzar hacia un mundo sin tabaco. OBJETIVOS. La finalidad de esta tesis es evaluar el impacto de la implementación de las políticas de control del tabaco en Europa y América Latina. Los objetivos específicos son: a) evaluar el uso de la Tobacco Control Scale (TCS) como herramienta de investigación mediante una revisión bibliográfica; b) evaluar la asociación entre la implementación de políticas de control de tabaco a nivel nacional y la prevalencia de consumo de tabaco y la razón de abandono en la Unión Europea (UE) a lo largo del tiempo; c) evaluar la asociación entre los factores socioeconómicos (SES) a nivel de país y la implementación de políticas de control de tabaco en Europa; d) evaluar si la hipótesis del hardening puede confirmarse en la UE y analizar los determinantes de las personas fumadoras recalcitrantes (hardcore smokers) y sociales (light smokers) con un enfoque multinivel; y, por último, e) monitorizar las políticas de control del tabaco en los países de América Latina mediante la elaboración y adaptación de la TCS al contexto de la región. MÉTODOS. Esta tesis doctoral por compilación de artículos consta de cuatro estudios. Todos los estudios tienen un diseño observacional con datos ecológicos (con los países como unidad de análisis) o multinivel (con los datos individuales como unidad de primer nivel y los datos relativos a los países como unidad de segundo nivel de información agregada). Además, se incluye una revisión de la literatura sobre el tema. RESULTADOS. Los resultados sugieren que la TCS es una herramienta de uso común para medir el nivel de implementación de las políticas de control del tabaco a nivel nacional en el ámbito de la investigación y para explicar la variación potencial de los indicadores relacionados con el tabaco (p. ej. la prevalencia de tabaco o la exposición al HAT) como consecuencia de la aprobación de políticas de control del tabaco. De hecho, nuestros resultados muestran que la(s) puntuación(es) más alta(s) de la TCS en 2007 está(n) asociada(s) tanto con una reducción de la prevalencia de consumo de tabaco (rsp=-0,444; p=0,02) como con un incremento de la razón de abandono del tabaco (rsp=0,373; p=0,06) en 2014. Además, las puntuaciones altas en la TCS se asocian con una mayor disminución relativa en la prevalencia del tabaco (rsp=-0,415; p=0,03) entre 2006 y 2014 en los Estados Miembros de la UE. Además, nuestros resultados sugieren un softening, es decir, una mitigación de la adicción de la población de fumadores en UE, puesto que la prevalencia de fumadores hardcore entre los fumadores adultos aumentó en 0,55 (0,14−0,96) por cada punto porcentual adicional en la prevalencia general del tabaco. Las probabilidades de ser un fumador hardcore aumentan con el tiempo y son mayores en los hombres de mediana edad, las personas con dificultades financieras y los ciudadanos de países con un nivel más bajo de implementación de políticas de control del tabaco. No obstante, no se encontraron asociaciones entre los indicadores directos de los factores SES de los países y su nivel de implementación de políticas de control del tabaco en función de su puntuación en la TCS, excepto para el gasto público en control del tabaco. Las diferencias entre países en cuanto a los esfuerzos de control del tabaco en Europa pueden explicarse en parte por la razón de prevalencia hombre/mujer (utilizada como indicador de la etapa de la epidemia de tabaco en la que se encuentran los países) y un componente geográfico, ya que los países de Europa Occidental obtuvieron una puntuación media de 15,69 puntos menos en la TCS total que los países del Norte de Europa (p=0,01). Finalmente, en LA, Panamá con 70 puntos y Uruguay con 68 puntos son los países que presentan mayores políticas de control de tabaco según la TCS-LA; mientras que Guatemala (32 puntos), Bolivia (30 puntos) y República Dominicana (29 puntos) son los países que han implementado un número menor de políticas de control de tabaco. Ocho países han implementado como mínimo la mitad de las políticas de control del tabaco medidas por el TCS-LA (con una puntuación de 50 puntos o más). CONCLUSIÓN. Los resultados muestran que las políticas de control del tabaco en Europa han tenido un efecto positivo en la reducción de la prevalencia de consumo del tabaco y el aumento de la razón de abandono, lo que ha dado lugar a un softening de la población de fumadores. Sin embargo, nuestros resultados también sugieren que las políticas de control del tabaco podrían tener un impacto diferencial en los países en función de las diferentes etapas de la epidemia de tabaco en la que se encuentran y en los grupos más vulnerables, aumentando las desigualdades en materia de salud. Por consiguiente, es necesario seguir investigando para comprender mejor los efectos a largo plazo de las políticas de control del tabaco en los resultados relacionados con el tabaco., [cat] INTRODUCCIÓ. El tabac és un dels majors problemes de salut pública dels nostres temps, que mata a vuit milions de persones a l’any per malalties directament relacionades amb el seu consum. El tabaquisme actiu s’ha associat amb un major risc de patir càncer de pulmó i varis altres tipus de càncer, malalties cardiovasculars, incloses les cardiopaties isquèmiques, la bronquitis i l’emfisema, i la mortalitat ante- i perinatal. Les persones no fumadores exposades al fum ambiental del tabac (FAT) també tenen major risc de càncer de pulmó i cardiopatia isquèmica. En els últims anys, s’han realitzat molts esforços a nivell mundial per prevenir i controlar el consum de tabac. No obstant això, les mesures s’han accelerat gràcies al Conveni Marc de la OMS de Control del Tabac (CMCT) i al conjunt de mesures MPOWER, que inclou sis mesures cost-efectives per a lluitar contra l’epidèmia del tabac. Les polítiques eficaces de control del tabac desnormalitzen el consum de tabac, cosa que comporta una disminució de la prevalença de consum i, en conseqüència, produeixen una reducció de la morbi-mortalitat atribuïbles al consum de tabac. No obstant això, l’adopció de polítiques de control del tabac i el seu procés d’implementació varia molt entre els països. Per tant, el monitoratge d’aquestes polítiques, la descripció dels factors sociopolítics i econòmics que impulsen la seva implementació i l’avaluació de l’eficàcia de les polítiques i el seu impacte en els indicadors relacionats amb el consum de tabac són fonamentals per a continuar reduint l’epidèmia del tabac i avançar cap a un món sense tabac. OBJECTIUS. L’objectiu d’aquesta tesis és avaluar l’impacte de la implementació de les polítiques de control del tabac a Europa i Amèrica Llatina (LA). Els objectius específics són: a) avaluar l’ús de la Tobacco Control Scale (TCS) com a eina de recerca mitjançant una revisió bibliogràfica; b) avaluar l’associació entre la implementació de polítiques de control de tabac a nivell nacional i la prevalença de consum de tabac i la raó d’abandó a la Unió Europea (UE) al llarg del temps; c) avaluar l’associació entre els factors socioeconòmics (SES) a nivell de país i la implementació de polítiques de control de tabac a Europa; d) avaluar si la hipòtesi del hardening pot confirmar-se a la UE i analitzar els determinants de les persones fumadores recalcitrants (hardcore smokers) i socials (light smokers) amb un enfocament multinivell; i, finalment, e) monitoritzar les polítiques de control del tabac als països de LA mitjançant l’elaboració i adaptació de la TCS al context de la regió. MÈTODES. Aquesta tesi doctoral, que es presenta per compilació d’articles, consta de quatre estudis. Tots els estudis tenen un disseny observacional amb dades ecològiques (amb els països com a unitat d’anàlisi) o multinivell (amb les dades individuals com a unitat de primer nivell i les dades relatives als països com a unitat de segon nivell d’informació agregada). A més, s’inclou una revisió de la literatura sobre el tema. RESULTATS. Els resultats suggereixen que la TCS és una eina d’ús comú per a mesurar la implementació de polítiques de control del tabac a nivell nacional en recerca, i per a explicar la variació potencial dels indicadors relacionats amb el tabac (p. ex. la prevalença de consum del tabac o l’exposició al FAT) en associació amb les polítiques de control del tabac. De fet, els nostres resultats mostren que la(es) puntuació(ns) més alta(es) de la TCS l’any 2007 està(n) associada(es) tant amb una menor prevalença de fumadors (rsp=-0,444; p=0,02) com amb majors raons d’abandó (rsp=0,373; p=0,06) el 2014. I, també, amb majors disminucions relatives en la prevalença de fumadors (rsp=-0,415; p=0,03) entre 2006 i 2014 en els Estats Membres de la UE. A més a més, els nostres resultats suggereixen un softening de la població de fumadors a Europa, donat que la prevalença de tabaquisme hardcore entre els fumadors adults augmenta en un 0,55 (0,14-0,96) per cada punt percentual addicional en la prevalença general de fumadors. Les probabilitats de ser un fumador hardcore augmenten amb el temps i son majors en els homes de mitjana edat, les persones amb dificultats financeres i els ciutadans de països amb nivells més baixos d’implementació de polítiques de control del tabac. No obstant això, no es troben associacions entre els indicadors directes dels factors SES dels països i el seu nivell d’implementació de polítiques de control del tabac en funció de la seva puntuació a la TCS, excepte per a la despesa pública en control del tabac. Les diferències entre països quant als esforços de control del tabac a Europa poden explicar-se en part per la raó de prevalença home/dona (utilitzada com un indicador de l’etapa de l’epidèmia en la qual es troben els països) i un component geogràfic, ja que els països de l’Europa Occidental obtenen una puntuació mitjana de 15,69 punts menys en la TCS total que els països del Nord d’Europa (p=0,01). Finalment, Panamà (70 punts) i l’Uruguai (68 punts) són els països que exhibeixen majors polítiques de control de tabac segons la TCS-LA; mentre que Guatemala (32 punts), Bolívia (30 punts) i República Dominicana (29 punts) han implementat un nombre menor de polítiques de control de tabac. Vuit països han implementat com a mínim la meitat de les polítiques de control del tabac previstes a la TCS-LA (amb una puntuació de 50 punts o més). CONCLUSIÓ. Els resultats mostren que les polítiques de control del tabac a Europa han tingut un efecte positiu en la reducció de la prevalença de fumadors i l’augment de la raó de cessació, la qual cosa ha donat lloc a un softening de la població de fumadors. No obstant això, els nostres resultats també suggereixen que les polítiques de control del tabac podrien tenir un impacte diferencial d’acord amb les diferents etapes de l’epidèmia de tabac en que es troben els països i en els grups més vulnerables, augmentant les desigualtats en salut. Per consegüent, és necessari continuar investigant per a comprendre millor els efectes a llarg termini de les polítiques de control del tabac en els resultats relacionats amb el tabac.

[spa] El incremento de la esperanza de vida suele traducirse en un mayor número de años vividos con discapacidad debido a una mayor prevalencia de enfermedades crónicas de salud. La multimorbilidad (MM) es cada vez más común y tiene consecuencias a varios niveles. Asimismo, funcionamiento físico y cognitivo están interrelacionados, pues las limitaciones físicas y el deterioro del estado cognitivo de la persona, consecuencia de la MM, repercuten en el curso y tratamiento de las enfermedades. El objetivo principal de esta tesis es lograr un mejor entendimiento de las enfermedades crónicas de salud y funcionamiento en población general de mediana edad (50-64) y mayores (65+) desde un punto de vista epidemiológico. La presente tesis analiza datos armonizados de diferentes estudios poblacionales sobre envejecimiento. El primer trabajo se identificaron tres clases latentes de MM, mediante análisis de clases latentes: “cardio-metabólica” (C-M), donde hubo una mayor prevalencia de diabetes, hipertensión, infarto de miocardio – angina de pecho y accidente cerebrovascular; “respiratoria- mental-articular” (R-M-A), caracterizada por mayores prevalencias de trastornos de las articulaciones, asma, EPOC y depresión; y clase “sana”, que se caracterizó por presentar prevalencias más bajas de enfermedades. Estas clases de MM fueron equivalentes en personas de mediana edad y mayores, así como en países con diferentes niveles de ingresos, aunque con diferentes proporciones. En el segundo trabajo se encontraron cuatro y tres trayectorias de memoria verbal distintas en ambos grupos de edad, mediante análisis de crecimiento de clases latentes en un periodo de seguimiento de 7 años. En general, aquellas trayectorias caracterizadas por un bajo rendimiento inicial y una mayor tasa de deterioro se asociaron a mayor edad, un nivel educativo inferior a educación primaria, un mayor número de enfermedades, así como a prevalencias más altas de diabetes, artritis, accidente cerebrovascular y depresión. Asimismo, estas trayectorias estuvieron asociadas a mayor discapacidad, peor calidad de vida y bajo nivel de actividad física. En el tercer trabajo se detectaron tres trayectorias paralelas de envejecimiento saludable en tres cohortes de nacimiento (≤1935, 1936-1945, >1945) basadas en la escala de salud funcional, física y cognitiva: “alto”, “medio” y “bajo” envejecimiento saludable. Tras ejecutar los modelos de regresión aditiva de Aalen, se observó que el riesgo de mortalidad en personas con enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC), sólo fue superior antes de ajustar por otras variables. Además aquellas personas clasificadas en trayectorias “alto” y “medio” tuvieron un mayor riesgo de mortalidad. Finalmente, la interacción entre EPOC y las trayectorias solo fue significativa en la cohorte ≤1935. En este caso, aquellas personas con EPOC y clasificadas en el grupo “bajo” tuvieron un mayor riesgo de mortalidad. El conjunto de los resultados confirman que las enfermedades tienden a agruparse en forma de patrones de MM y que estas agrupaciones son comunes entre los grupos de edad estudiados y entre regiones. Del mismo modo, la presencia de enfermedades y MM está asociada a un peor desempeño cognitivo, así como a un deterioro funcional más pronunciado. Dentro de las mejoras en la atención al paciente con múltiples condiciones de salud, debería ser incluida la evaluación de la capacidad funcional de la persona, considerando la capacidad intrínseca del individuo, es decir, sus capacidades físicas y mentales, y las facilidades y limitaciones del entorno, como el acceso a medicación, soporte y barreras funcionales., [eng] Increased life expectancy, together with changes in lifestyles or environmental exposures have contributed to increase the prevalence of chronic health conditions. As a consequence, multimorbidity (MM) and dementia are increasingly common and have multiple consequences. Furthermore, physical and cognitive functioning are interrelated, as the physical limitations and deterioration of a person's cognitive status as a consequence of MM have an impact on the course and treatment of diseases, which aggravates and increases the risk of MM. It is therefore essential to take into account the functional status of the person in interaction with chronic health conditions and cognitive difficulties, promoting healthy ageing. The present thesis analyses harmonised data from different population-based cohort studies on ageing, in order to achieve a better understanding of non-communicable diseases and functioning (healthy ageing) in a sample of middle-aged (50-64) and older (65+) individuals. Taken together, the results confirm that diseases tend to cluster in the form of MM patterns and that these clusters are common across the age groups studied and across regions. Similarly, the presence of disease and MM is associated with worse cognitive performance, as well as more pronounced functional impairment. Within the improvements in the care of the patient with multiple health conditions, the assessment of the functional capacity of the person should be included, considering the intrinsic capacity of the individual, that is, his or her physical and mental abilities, and the facilities and limitations of the environment, such as access to medication, support and functional barriers.

[cat] En els darrers anys, diversos estudis han investigat la possible relació entre la malaltia periodontal en dones embarassades i el part prematur. Una de les dificultats a què s’enfronten aquests estudis és l’heterogeneïtat dels criteris clínics utilitzats per definir la periodontitis. L’objectiu d’aquest estudi transversal era determinar el grau d’associació entre la periodontitis materna i el part prematur segons diferents definicions consensuades de la malaltia periodontal. En un estudi de 146 mares (60 amb parts prematurs i 86 amb parts a terme) a l’Hospital Maternoinfantil Sant Joan de Déu de Barcelona, es va realitzar un examen periodontal als 2 dies posteriors al naixement i es va avaluar la presència de malaltia periodontal utilitzant les principals classificacions clíniques publicades a la literatura. La prevalença de periodontitis va oscil·lar entre el 25,4 i el 52,1%, segons els criteris utilitzats per a la seva definició. Utilitzant els criteris més restrictius, les dones embarassades amb periodontitis presentaven un major risc de part prematur (OR: 7,49; p, [eng] In recent years, several studies have investigated the possible relationship between periodontal disease in pregnant women and preterm birth. One of the difficulties facing these studies is the heterogeneity of the clinical criteria used to define periodontitis. The aim of this cross-sectional study was to determine the degree of association between maternal periodontitis and preterm birth according to different consensus definitions of periodontal disease. In a study of 146 mothers (60 with preterm births and 86 with term deliveries) at the Sant Joan de Déu Maternal and Children’s Hospital in Barcelona, a periodontal examination was carried out within 2 days of birth and the presence of periodontal disease was evaluated using the main clinical classifications published in the literature. The prevalence of periodontitis ranged from 25.4 to 52.1%, depending on the criteria used for its definition. Using the most restrictive criteria, pregnant women with periodontitis had a higher risk of preterm birth (OR: 7.49; p < 0.001) and premature rupture of membranes (OR: 2.49; p = 0.017). Premature infants born to mothers with periodontitis presented a tendency toward low weight, adjusted for gestational age (OR: 3.32; p = 0.065). Our findings suggest that the association between periodontitis and preterm birth is influenced by the clinical definitions of periodontitis used.

[cat] ANTECEDENTS: Les reaccions adverses són freqüents en el curs dels tractaments amb fàrmacs, però només un baix nombre són degudes a un mecanisme d’hipersensibilitat. Malgrat això, un important percentatge d’individus amb reaccions adverses són considerats sospitosos d’haver presentat una reacció al·lèrgica, i per tant, derivats a un servei d’Al·lergologia per a estudi. HIPÒTESI: Si es realitzés una història clínica acurada d’aquestes reaccions i es tinguessin en compte els possibles efectes adversos de causa no immunitària, el percentatge de pacients derivats per a estudi seria inferior. Aquest sobrediagnòstic contribueix a l’ús de tractaments menys eficaços, incideix en la qualitat de vida dels pacients i incrementa el cost econòmic dels serveis sanitaris, ja sigui per la utilització de fàrmacs més cars o per la necessitat de fer estudis diagnòstics. OBJECTIU: Descriure la prevalença de reaccions al·lèrgiques a fàrmacs dels pacients derivats a la Unitat d'Al·lergologia de l’HUB per estudi d'al·lèrgia a fàrmacs, caracteritzar a aquests pacients i avaluar la rendibilitat i el cost de l’estudi diagnòstic. MATERIAL I MÈTODES: Estudi prospectiu en el que els pacients inclosos es van visitar a la Unitat d’Al·lergologia de l’HUB per haver presentat reaccions sospitoses d’al·lèrgia a fàrmacs. Es van avaluar dades clínico-epidemiològiques, fàrmacs implicats, la qualitat de vida mitjançant un qüestionari de qualitat de vida específic per a fàrmacs i els resultats de les proves diagnòstiques. Un any després de l’estudi es va fer una enquesta telefònica per conèixer l’ adhesió del pacient a les recomanacions post-estudi diagnòstic. Les dades es van enregistrar a una base de dades específica per al posterior anàlisi estadístic i avaluació. L’anàlisi multivariada es va valorar calculant les odds ratio (OR) i els intervals de confiança (IC) del 95%. RESULTATS: Es van incloure 1003 pacients (683 dones) amb mitjana d’edat de 49,98 anys (14-90) i es van dur a terme 1122 estudis diagnòstics. Es va confirmar l’al·lèrgia a fàrmacs en 396 pacients (39,5%): a AINE en un 59,3% (235 pacients), als antibiòtics β-lactàmics en un 20,7% (82 pacients), als antibiòtics no β-lactàmics en un 4,8% (19 pacients), als medis de contrast iodat en un 2,8% (11 pacients), als anestèsics locals en un 0,5% (2 pacients) i a altres fàrmacs en un 11,9% (47 pacients). Van resultar factors de risc associats a ser al·lèrgic a fàrmacs l’antecedent d’atòpia (OR:1,54 (1,03-2,31)), la clínica d’anafilaxi (OR:401,43 (93,27-1727,21)), la clínica només cutània (OR:5,26 (3,41-8,1)) i haver acudit al servei d’Urgències després d’haver presentat la reacció (OR:1,77 (1,2-2,59)). Es va dur a terme el qüestionari de qualitat de vida en 75 pacients. La puntuació mitjana va ser de 32±10 punts sobre 75 punts. Els pacients amb hipersensibilitat no immunitària a AINE van mostrar una pitjor qualitat de vida que els pacients amb hipersensibilitat immunitària. No es van observar diferències a la resta de grups. L’enquesta telefònica es va fer a 322 pacients. 106 de 116 pacients van tolerar el fàrmac indicat a l’informe i 188 pacients no el va tornar a prendre: 124 no l’havien precisat; 47 no l’havien pres per por; 14 continuaven referint tenir al·lèrgia i 3 pacients (1,6%), per altres motius. El cost total dels 1122 estudis diagnòstics va ser de 664.519,9 euros (€) i el cost mig dels estudis diagnòstics per pacient va ser superior en el grup dels pacients no al·lèrgics (727,1 € vs 563,6 €). CONCLUSIONS: Un 39,5% dels pacients derivats per estudi van ser diagnosticats d’al·lèrgia a fàrmacs. Els fàrmacs més freqüentment implicats a les reaccions van ser els AINE i els antibiòtics β-lactàmics. Prop d’un 20% dels pacients enquestats no van acceptar el diagnòstic i no van prendre els fàrmacs recomanats als informes. Els estudis d’al·lèrgia a fàrmacs impliquen uns costos no menyspreables per al sistema sanitari, sobretot en cas que els pacients no siguin al·lèrgics, per tant seria recomanable fer una història clínica acurada abans de derivar a un pacient per estudi., [eng] INTRODUCTION: Adverse drug reactions (ADR) are frequent in the course of treatments, but only 6-10% of them are due to allergy. Despite their prevalence, there are no comprehensive surveys that evaluate the results of diagnostic studies. AIM OF THE STUDY: To describe the prevalence of allergic drug reactions in patients referred to the Allergy Department for drug allergy studies. To evaluate these patients, the drugs involved in the reactions, the usefulness and the cost of these diagnostic studies. METHODS: We conducted a prospective study in patients referred both from primary health centers and from patients admitted in the hospital who had experienced a suspected allergic drug reaction. We evaluated clinical and epidemiological data, the drugs implicated in the reactions and the results of the final diagnosis. One year after the study, we performed a telephone survey in order to know the usefulness of the diagnostic study based on the final report given to the patient. In this report we indicated those drugs that, according to the study, the patient had tolerated and thus could be administered in future if needed. The data were recorded in a specific database for statistical analysis and evaluation. Multivariate analysis was assessed by calculating the odds ratio (OR) and the confidence intervals (CI) 95%. RESULTS: We studied 1003 patients (683 female) with mean age 49.98 years old (14-90) and we carried out 1122 diagnostic studies. Drug allergy was confirmed in 396 patients (39.5%) and the drugs more frequently implicated were NSAID in 59.3% and β-lactam antibiotics in 20.7%. In the remaining subjects (60.5%) drug allergy was discarded. One year after the study, 322 patients were asked about tolerability of the drug indicated at the end of the study. 106 of 116 patients had tolerated the recommended drug and in 188 the drug was not administered: 124 patients because it was not necessary, 47 patients due to fear and 14 patients still considered themselves allergic despite their negative results (19%). The average cost of diagnostic studies per patient was higher in non-allergic patients (727.1 € vs 563.6 €). CONCLUSION. The 39.5% of the patients referred to study for drug reactions were diagnosed as having allergy and the drugs more frequently implicated were NSAID and β-lactam antibiotics. A high percentage of the patients surveyed did not accept the results. Allergy drug studies involve significant costs for the health system, especially if the patients are not allergic, so it is necessary to take a careful medical history before referring patients to the allergy services.