Search

Situat dins d'un context amb una situació socioeconòmic complexa i amb un caràcter molt arrelat al naixement del barri, el nou centre sociocultural de Torre Baró no només actua com un espai que alberga activitats socials i culturals, sinó que també forma part de la transició que viu el barri, del pas d'una arquitectura de tradició autoconstructiva a la contemporaneïtat dels edificis més recents.

El projecte vol activar l'àrea de la plaça Joan Peiró, una zona urbana de gran potencial, però degradada després d'anys d'indefinició i fracturada a causa del calaix ferroviari construït en els anys setanta. D'aquesta manera, es pretén dotar d'urbanitat aquest enclavament de l'entorn del qual ja és un dels grans nodes de transports en l'àmbit territorial: l'estació de Sants. Per a això, el projecte proposa la construcció de la cantonada que dona façana a l'estació, inscrivint una peça de grandària intermèdia entre la gran escala de l'estació i el gra petit del teixit del barri de Sants. Una peça que vol establir relació, no tan sols amb el seu entorn immediat, sinó amb les dues parts de Sants que el calaix ferroviari separa. A més, el projecte aborda l'apropiació de la plaça Joan Peiró, recuperant per a l'espai públic del barri de Sants una àrea que ara està completament segregada a causa del viari, i de la qual l’edifici vol ser la façana principal. Per altre costat, es vol resoldre amb un voladís de grans dimensions l'alineació pervertida del carrer Passeig Sant Antoni a causa del calaix ferroviari. Finalment, el programa de l'edifici pretén donar resposta a les demandes d'equipaments i habitatge per a joves, deficitàries en l'actualitat, i posades en relleu en recents disturbis socials. El proyecto quiere activar el área de la plaza Joan Peiró, una zona urbana de gran potencial, pero degradada después de años de indefinición y fracturada a causa del cajón ferroviario construido en los años setenta. De este modo, se pretende dotar de urbanidad este enclave del entorno del que ya es uno de los grandes nodos de transportes en el ámbito territorial: la estación de Sants. Para ello, el proyecto propone la construcción de la esquina que da fachada a la estación, inscribiendo una pieza de tamaño intermedio entre la gran escala de la estación y el grano pequeño del tejido del barrio de Sants. Una pieza que quiere establecer relación, no tan solo con su entorno inmediato, sino con las dos partes de Sants que el cajón ferroviario separa. Además, el proyecto aborda la apropiación de la plaza Joan Peiró, recuperando para el espacio público del barrio de Sants una área que ahora está completamente segregada a causa del viario, y de la cual el edificio quiere ser la fachada principal. Por otro lado, se quiere resolver con un voladizo de grandes dimensiones la alineación pervertida de la calle Paseo Sant Antoni a causa del cajón ferroviario. Finalmente, el programa del edificio pretende dar respuesta a las demandas de equipaciones y vivienda para jóvenes, deficitarias en la actualidad, y puestas de relieve en recientes disturbios sociales. The project wants to activate the Joan Peiró square area, an urban area with great potential, but degraded after years of lack of definition and fractured due to the railway box built in the seventies. In this way, it is intended to provide urbanity to this place surrounding what is already one of the great transport nodes in the territorial level: Sants station. For this, the project proposes the construction of the corner that faces the station, inscribing a piece of intermediate size between the large scale of the station and the small grain of the fabric of the Sants neighborhood. A piece that wants to establish a relationship, not only with its immediate surroundings, but with the two parts of Sants that the railway box separates. In addition, the project addresses the appropriation of Plaça Joan Peiró, recovering for the public space of the Sants neighborhood an area that is now completely segregated due to the road, and of which the building wants to be the main façade. On the other hand, it is wanted to solve with a large cantilever the perverted alignment of Paseo Sant Antoni street due to the railway box. Finally, the building's program aims to respond to the demands for equipment and housing for young people, currently lacking, and highlighted in recent social disturbances.

El barri del Coll es desenvolupa sobre les faldes del turó del mateix nom. El viaducte que connecta el barri del Coll amb el barri del Putxet es situa en la part on els dos barris s'apropen més i a on la topografia és més escarpada. El creixement del barri ha deixat determinades zones sense construir, amb límits i espais urbans difosos per raó de la topografia, espai com el que ens ocupa amb grans murs de contenció. El projecte sorgeix amb la finalitat de resoldre l'acord i satisfer una necessitat d'accessibilitat entre l'Avinguda Vallcarca i el barri del Coll. L'edifici aprofita la oportunitat d'abraçar un mur de contenció existent i es construeix a partir de plataformes que s'adapten al terreny i on els límits són transparents, penetrables i es poden recórrer verticalment a través d'una escala pública en façana.

“Buidar per recórrer” es un projecte que pretén renaturalitzar l’Eixample de Barcelona, transformant un tram del carrer Consell de Cent en un eix verd i peatonalitzat, on es creen diferents interiors d’illa que potencien els recorreguts entre els diferents espais verds. Alhora l’arquitectura pretén acabar de lligar aquesta idea de manera formal i estratègica per tal de potenciar la zona a nivell social, econòmic i sostenible. Per això es projecta un l’edifici de Biblioteca i Centre Cívic Clotilde Cerdà, que donarà activitat als equipaments educatius propers. L’edifici pretén relacionar-se amb l’entorn, ja sigui amb l’interior d’illa com amb el tram de carrer peatonal i s’aconsegueix amb el concepte “Buidar per Recórrer”, que s’empra en tot el discurs arquitectònic, creant diferents sortints en el volum per tal d’obtenir diferents recorreguts. “Buidar per recórrer” es un proyecto que pretende renaturalizar el Eixample de Barcelona, transformando un tramo de la calle Consell de Cent en un eje verde y peatonalizado, donde se crean diferentes interiores de manzana que potencian los recorridos entre los diferentes espacios verdes. Asimismo la arquitectura pretende acabar de ligar esta idea de manera formal y estratégica para potenciar la zona a nivel social, económico y sostenible. Por ello se proyecta un edificio de Biblioteca y Centro Cívico Clotilde Cerdà, que dará actividad a los equipamientos educativos cercanos. El edificio pretende relacionarse con el entorno, ya sea con el interior de manzana como con el tramo de calle peatonal y se consigue con el concepto "Buidar per Recórrer", que se emplea en todo el discurso arquitectónico , creando diferentes salientes en el volumen para obtener diferentes recorridos. “Buidar per Recórrer” is a project that aims to renaturalize the Eixample of Barcelona, transforming a section of Carrer Consell de Cent into a green and pedestrianized axis, where different interiors of the island are created that enhance the routes between the different green spaces. At the same time, the architecture aims to tie this idea in a formal and strategic way in order to promote the area on a social, economic and sustainable level. That is why the Clotilde Cerdà Library and Civic Center building is being planned, which will provide activity to the nearby educational facilities. The building aims to relate to the environment, either with the interior of the island or with the pedestrian street section and is achieved with the concept "Buidar per Recórer", which is used throughout the architectural discourse , creating different protrusions in the volume in order to obtain different routes.

Podríem dir que el meu objectiu donar forma a qualitat de vida d'un individu a través d'una sèrie d'espais dissenyats, en diferents escales. Sempre hem de trobar un equilibri entre el privat i espai públic, cotxes i vianants, zona verda i edificis.