Search

Aquest treball té com a voluntat principal posar en valor la Torre Bellesguard. Per tal que aquesta obra mai sigui malmesa, és important que les arquitectes tinguem clar el potencial de cada element. No es tracta d’una visió global de l’edifici, sinó que hem de ser capaces de posar en valor fins i tot el detall més petit per tal de potenciar el patrimoni que ens han deixat com a llegat els grans arquitectes que ens precedeixen. És important, abans d’una intervenció, conèixer bé i a fons allò que hem de tractar, i amb la finalitat d’aconseguir-ho, pretenc trobar una manera de fer comprendre als facultatius (preferentment arquitectes, però també poden ser historiadors, arqueòlegs, etc) cada peça i tros de la Torre Bellesguard. Per tal que aquest coneixement sigui exhaustiu i rigorós he optat per generar unes fitxes -a partir d’una base de dades- que apleguin tota la informació necessària i fonamental. Hi ha professionals que s’han dedicat a trobar la manera de poder registrar obres d’art, escultures, arquitectura i altres, per tant, utilitzaré aquest coneixement com a base. He escollit un ventall d’exemples que em serviran per extreure tots els ítems que requereix el meu cas d’estudi. Una vegada hagi creat la meva fitxa, prosseguiré a classificar uns quants elements per tal de posar-la a prova, i comprovar que realment compleixen l’objectiu de detallar i donar pautes suficients. És important reconèixer que tenim a les nostres mans la responsabilitat de conservar, potenciar i no fer malbé mai la riquesa arquitectònica que tenim; és per això que aquest treball va dirigit a totes aquelles arquitectes que treballen amb el patrimoni, que el miren amb afecte, i que lluiten per defensar els seus valors. Este trabajo tiene como principal voluntad poner en valor la Torre Bellesguard. Para que esta obra nunca sea estropeada, es importante que los arquitectos tengamos claro el potencial de cada elemento. No se trata de una visión global del edificio, sino que debemos ser capaces de poner en valor incluso el menor detalle para potenciar el patrimonio que nos han dejado como llegado los grandes arquitectos que nos preceden. Es importante, antes de una intervención, conocer bien y a fondo lo que debemos tratar, y con el fin de conseguirlo, pretendo encontrar una manera de hacer comprender a los facultativos (preferentemente arquitectos, pero también pueden ser historiadores, arqueólogos, etc) cada pieza y pedazo de la Torre Bellesguard. Para que este conocimiento sea exhaustivo y riguroso he optado por generar unas fichas -a partir de una base de datos- que reúnan toda la información necesaria y fundamental. Hay profesionales que se han dedicado a encontrar la manera de poder registrar obras de arte, esculturas, arquitectura y otros, por tanto, utilizaré este conocimiento como base. He escogido un abanico de ejemplos que me van a servir para extraer todos los ítems que requiere mi caso de estudio. Una vez que haya creado mi ficha, proseguiré a clasificar algunos elementos para ponerla a prueba, y comprobar que realmente cumplen el objetivo de detallar y dar pautos suficientes. Es importante reconocer que tenemos en nuestras manos la responsabilidad de conservar, potenciar y no dañar nunca la riqueza arquitectónica que tenemos; por eso este trabajo va dirigido a todas aquellas arquitectas que trabajen con el patrimonio, que lo miren con cariño, y que luchen por defender sus valores. The main purpose of this study is to highlight Torre Bellesguard. For this work to never be damaged, it is important that architects are clear about the potential of each element. It is not about a global vision of the building, but also the capacity to value even the smallest detail in order to enhance the heritage that the great architects who came before us have left us as a legacy. It is important, before an intervention, to know well and in depth what we have to deal. To achieve this, I intend to find a way to make the architects understand each piece and piece of the Torre Bellesguard. In order for this knowledge to be really meticulous, and not just carelessly overlooked, I have chosen to generate an index card - from a database - that collects all the necessary and fundamental information. There are professionals who have dedicated themselves to finding a way to be able to register works of art, sculptures, architecture and others, so I will use this knowledge as a basis. I have chosen a range of examples that will serve me to extract all the items that my case study requires. Once I have created my index card, I will proceed to classify a few elements in order to put it to the test, and check that they really fulfil the purpose of detailing and giving sufficient guidelines. It is important to recognize that what rests in our hands is the responsibility to preserve, enhance and never damage the architectural wealth we have; that is why this study is addressed to all those architects who work with heritage, who look at it with affection, and who fight to defend its values.

La producción musical y escrita de Richard Wagner (1813-1883) generó un fenómeno europeo de veneración hacia su obra, llamado wagnerismo, que llegó a influir en la música pero también en otras disciplinas artísticas como la literatura, la pintura o la arquitectura. Catalunya, que vivía un momento de transición en búsqueda de la modernización y renacimiento de la cultura nacional, encontró en este compositor el ideario que encajaba en las necesidades “modernas” y tomó la obra de este compositor como referente. De esta manera, Barcelona se convirtió en una de las ciudades no alemanas más importantes para el wagnerismo. El concepto Obra de arte total, atribuido a Wagner, así como la teoría y el imaginario wagneriano fueron acuñados por algunos artistas y arquitectos del período modernista para la creación de sus obras. En este caso, el estudio se centra en los que la historiografía coincide en calificar como los tres arquitectos modernistas más importantes: Antoni Gaudí, Lluis Domènech i Montaner y Josep Puig i Cadafalch. Este trabajo empieza con un análisis de la propuesta wagneriana como son sus obras escritas, musicales e incluso arquitectónicas y su influencia a nivel europeo. A continuación se estudia su llegada y establecimiento en la ciudad de Barcelona a través de textos, publicaciones y representaciones musicales y, posteriormente, la relación que se estableció entre catalanismo y wagnerismo. Finalmente, se analiza el vínculo de los arquitectos con la obra de este compositor y el reflejo de ella en algunas propuestas arquitectónicas.

El meu nom és Gregorio Azcárate, estudiant d’Arquitectura Tècnica i Edificació a EPSEB i he estat fent pràctiques a la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família. L’objectiu d’aquest treball de final de grau es documentar els diferents processos que es realitzen per a l’aixecament de les 6 torres centrals de la Sagrada Família. Primerament es fa un control previ per seleccionar la pedrera de la que s’extraurà el material petri. Un cop realitzat i passats els controls de qualitat s’extreu la pedra en diferents formats i s’envia per vaixell o camió al magatzem de Borges Blanques. Allà es realitzen controls de qualitat i resistències de la pedra a esforços i es fa un pretall artesà primer i amb tall de diamant després. En aquest punt s’envia el bloc pretallat a l’industrial, que manualment hi fa els acabats de les cares. Per últim es fa un control de qualitat amb una empresa externa i s’envia a Centre Extern de Galera. Al CEG es fan els premuntatges dels panells. En primer lloc es fixen amb resines epoxi a algunes peces de pedra caps de tesat d’acer inoxidable tipus dúplex. Durant tot el procés s’efectuen informes de seguiment i controls de qualitat. Es premunten els panells posant pedra sobre pedra mitjançant plantilles i punts d’estació topogràfica i es posttesen unes barres d’acer inoxidable que travessen el panell, comprimint-lo així per a una major rigidesa. Els arestons es munten i tesen també de manera similar. Després es protegeixen els elements i s’envien al Temple en camió. Un cop a obra es lliguen els panells a una biga d’on s’agafen amb la grua i es col·loquen a lloc, entre 2 pilars prèviament col·locats. Després es collen els arestons i un cop posades les instal·lacions i tapetes es pot formigonar l’espai que ocupa l’estructura. Després d’haver documentat i explicat tots els processos i etapes que son necessàries per l’execució de les torres concloc que els seguiments i controls de qualitat que es realitzen son totalment excepcionals i que redueixen els errors d’execució gairebé a zero.

La Casa Batlló, Patrimonio de la Humanidad, es uno de los edificios más emblemáticos de Barcelona, no solo por su ubicación excepcional en uno de los ejes más turísticos y comerciales de la ciudad, sino también porque debe su autoría al arquitecto Antoni Gaudí.El edificio ya existía, pero en 1904 la familia Batlló, los nuevos propietarios, contrataron a Gaudí para rehabilitarlo, con el fin de que pudiese albergar varias viviendas. Su estratégico emplazamiento propició que con el tiempo fuera acogiendo nuevos usos, que requerían reformas interiores. Además, durante las últimas décadas del siglo XX, fue creciendo el interés turístico por la casa, lo que originó nuevos cambios para adaptarse a uso público.En la actualidad, el patrimonio actúa como dinamizador cultural, fuente de ingresos y ocupación, y Casa Batlló no es ninguna excepción. En la mayoría de visitas turísticas lo que se pretende es una lectura fácil y lógica del monumento, sin embargo la demanda socio cultural no debe condicionar el edificio histórico. Por tanto, se debe buscar un equilibrio entre las expectativas del turista cultural y los valores del monumento, asegurando así la protección y conservación a generaciones futuras.La Casa requiere nuevas actuaciones que garanticen la seguridad de los usuarios en caso de incendio y el acceso universal. Por este motivo, las administraciones competentes en patrimonio cultural plantearon la necesidad de redactar un Plan Director para su restauración, que unificase criterios de intervención para todas las obras futuras y que definiese unas prioridades de restauración.Redactar el Plan Director implicó una rigurosa investigación para el conocimiento exhaustivo de la Casa que desveló datos desconocidos, pero más importante aún, permitió establecer un rango de valores para concretar los criterios de restauración.Uno de los grandes descubrimientos ha sido constatar la existencia de la única vivienda que permanece como en el origen diseñado por Gaudí. La Casa Batlló, Patrimoni de la Humanitat, és un dels edificis més emblemàtics de Barcelona, no només per la seva ubicació excepcional en un dels eixos més turístics i comercials de la ciutat, sinó també perquè la seva autoria és de l'arquitecte Antoni Gaudí.L'edifici ja existia, però en 1904 la família Batlló, els nous propietaris, van contractar a Gaudí per rehabilitar-lo, per tal que pogués albergar diversos habitatges. El seu estratègic emplaçament va propiciar que amb el temps fora acollint nous usos, que requerien reformes interiors. A més, durant les últimes dècades del segle XX, va anar creixent l'interès turístic per la casa, el que va originar nous canvis per adaptar-se a ús públic.En l'actualitat, el patrimoni actua com a dinamitzador cultural, font d'ingressos i ocupació, i Casa Batlló no és cap excepció. En la majoria de visites turístiques el que es pretén és una lectura fàcil i lògica del monument, però la demanda soci cultural no ha de condicionar l'edifici històric. Per tant, s'ha de buscar un equilibri entre les expectatives del turista cultural i els valors del monument, assegurant així la protecció i conservació a generacions futures.La Casa requereix noves actuacions que garanteixin la seguretat dels usuaris en cas d'incendi i l'accés universal. Per aquest motiu, les administracions competents en patrimoni cultural van plantejar la necessitat de redactar un Pla Director per a la restauració, que unifiqués criteris d'intervenció per a totes les obres futures i que definís unes prioritats de restauració.Redactar el Pla Director va implicar una rigorosa investigació per al coneixement exhaustiu de la Casa que va revelar dades desconegudes, però més important encara, va permetre establir un rang de valors per concretar els criteris de restauració.Un dels grans descobriments ha estat constatar l'existència de l'únic habitatge que roman com a l'origen dissenyat per Gaudí. Casa Batlló, World Heritage, is one of the most emblematic buildings of Barcelona, not only for its exceptional location on one of the main tourist and business areas, but also because it was designed by the architect Antoni Gaudí.The building was previous, but in 1905 the family Batlló became the new owners of the House, and so, they hired Gaudí for rehabilitating the building to host several tenements. Its strategic position favoured that the Building, over time, adopted new uses that required internal reforms. In addition, during the last decades of 20th century, tourist interest about Casa Batlló grew immensely, and that led to far-reaching changes in the House to adapt for public use.At present, cultural heritage acts as a cultural catalyst, source of income and occupation, and Casa Batlló is not an exception. In most tourist visits the aim is an easy and logical read of the monument, but socio-cultural demand must not condition historic building, therefore we have to look for a balance between the cultural tourist expectations and the monument values, ensuring this way the protection and conservation for future generations.The House requires several new interventions that will ensure the safe of users in case of fire, and universal accessibility and so competent authorities raised the need of drafting a Management Plan for the restoration of the House, that could align the intervention criteria for future projects and works, and also that defined restoration priorities.The drafting of the Management Plan involved a rigorous search for the in-depth knowledge of the House, that revealed unknown data, but what it was still more important, it enabled establishing a range of values for concretizing restoration criteria.One of the largest discoveries has been determining the existence of the only tenement that remains as the original project designed by Gaudí.

El present escrit és un estudi, anàlisi i seguiment de l’execució d’obra de les últimes reparacions realitzades sobre la façana principal de la Casa Milà, també coneguda com La Pedrera. Van tenir una duració total de 12 mesos, desde el mes de gener de 2014 fins el mes de gener de 2015. Per fer-lo, a part de basar-me en la documentació original del projecte, m’he centrat sobretot en el seguiment insitu de les obres arrel de l’informació pròpia recol·lectada durant les visites d’obra, a les que he tingut la sort de poder assistir. Primerament, per situar correctament l’estat de l’intervenció, es pot trobar una explicació de totes les actuacions efectuades sobre la façana principal de l’edifici, desde la seva primera intervenció l’any 1971 fins l’actual, que és la protagonista del treball que es presenta. A continuació es descriu l’estat real de la façana prèvi a l’intervenció i s’explica breument les patologies observades durant l’elaboració del projecte. S’elabora una explicació dels treballs a realitzar i la metodologia proposta per l’intervenció de cada tipus de patologia, segons el tipus de material i la zona. La part central i principal del treball conté el seguiment de les obres, desde l’inici de muntatge de la bastida, fins el desmuntatge de la mateixa i la innauguració de la nova façana a la societat. El procediment explicatiu del seguiment de les obres s’ha intentat fer seguint un ordre cronològic de les feines tot i sabent que moltes d’elles han coincidit en el temps i era difícil gestionar l’ordre de manera exacta. Al final de cada apartat es pot trobar un quadre resum on s’explica la duració real de la feina en concret, les dificultats sorgides durant l’execució del treball, i si hi ha hagut algun terme a tenir en compte a nivell de coordinació, ja fos amb altres feines o amb les tasques habituals de l’edifici. Al llarg del treball es poden observar uns quadres on aporto la meva opinió, ja sigui tècnica (quadres de color verd), o opinió personal (quadres de color blau). Aquestes opinions han estat basades en observacions fetes durant la visita d’obra, també en l’anàlisi d’alguna patologia o d’algun tema de discussió en concret. D’aquesta manera crec que aporta una visió no només formal i tècnica del projecte, sino d’una experiència pròpia com a observadora del día a día d’una obra com ha estat aquesta.

La concepció del patrimoni s’ha enriquit amb una reflexió sobre el paper com a dinamitzador econòmic (font d’ingressos i ocupació) tanmateix no s’ha de deixar de banda els valors patrimonials del edificis. Cal trobar l’ equilibri entre les expectatives del turista cultural i els valors del monument, per tal de no malmetre el conjunt de l’edifici i assegurar la protecció i conservació a les generacions futures. El monument ha de facilitar la seva lectura lògica, tanmateix la demanda socio-cultural no ha de condicionar al monument. Ara bé, no tots els monuments poden ser compresos de forma directa, sempre hi haurà un treball històric darrere que el turista cultural hauria de ser coneixedor. Aquest projecte està dirigit a poder avaluar quin nivell de turisme cultural visita casa Batlló i casa Milà, quines son les seves expectatives, si s’acompleixen o no, i si aquestes expectatives han arribat a influenciar d’alguna manera el monument. Durant aquest projecte es desenvoluparan els següents apartats: • Cerca del tipus de turisme a Barcelona, i en concret del turisme cultural arquitectònic. • Feina de camp realitzant enquestes a peu de Passeig de Gràcia per a valorar quines son les expectatives del turista de la ciutat de Barcelona i el seu grau de coneixements sobre l’obra d’Antoni Gaudí. • Anàlisi de dos edificis catalogats com a BCIN, i patrimoni de la Humanitat, en concret la Casa Milà i la Casa Batlló, amb l’objectiu de: - Estudi i anàlisi de tota la documentació existent i relativa als monument per tal de garantir la seva correcta interpretació històrica. - Distingir les actuacions efectuades sobre l’obra de Gaudí i realitzar un anàlisi sobre aquestes. - Determinar l’estat de conservació general i particular de tots dos edificis. - Analitzar els criteris pels quals el turista cultural considera que és un del edificis a visitar en la seva estada a Barcelona (globals i específics), en funció als valors de l’edifici i els seus elements. Correlacionar si els criteris encaixen amb els valors de l’edifici.

El treball anomenat El Mètode Objectiu Sistèmic, procediments i criteris aplicats a un cas concret: la Casa Batlló exposa un mètode, elaborat pels professors José Luis González Moreno-Navarro, Albert Casals i Balagué, per afrontar la presa de decisions en obres de restauració d’edificis patrimonials. Aquest mètode encara no està publicat formalment, i em consta que a mitjans del 2017 el col·lectiu podrà gaudir a través d’una publicació de les explicacions i comentaris dels autors.

En la siguiente memoria se detallan los pasos que se siguen para llegar al modelo tridimensional de la escalinata de entrada al Park Güell, empezando por la búsqueda de información, realización de la poligonal y radiación de los puntos y el trabajo de gabinete con los programas adecuados Se ha elegido el Parque Güell como proyecto final de carrera ya que se trata de un lugar considerado Patrimonio de la Humanidad por la Unesco lo que podría permitir una posible utilización de este trabajo para el mantenimiento de la zona y como documentación detallada de este patrimonio. Se ha realizado un modelado tridimensional de la Escalinata y del Dragón a escalas 1/50 y 1/100 utilizando, para ello la topografía clásica y la fotogrametría. Mediante el programa fotogramétrico Image Master se han conseguido diferentes ortoimágenes. Al final del proyecto se adjunta un dossier donde aparecen los anexos y donde se incluyen las reseñas, el listado de puntos junto a las ortoimágenes finales.

Lo primero que pensamos en la elección de la propuesta, fue en que teníamos que realizar el proyecto sobre un tema que nos gustara, que tuviéramos ilusión en la ejecución del mismo, que fuera divertido, ameno, y sobretodo que no nos aburriéramos a la hora de la realización, para obtener así el mejor resultado. Estuvimos pensando en diferentes levantamientos de edificios singulares de Barcelona e incluso las afueras: la Pedrera o Casa Milà, alguna iglesia relevante de Cataluña…pero siempre entorno al dibujo, ya que fue una de las asignaturas que más nos gustó, creímos que podría ser divertido, también tuvimos en cuenta que la mayoría de la realización del proyecto tenía que hacerse con el programa de dibujo Autocad, y este lo dominábamos perfectamente, así que pensamos que era un punto a nuestro favor a la hora de ejecutar el trabajo. Finalmente, juntando las diferentes ideas, pensamos que el Park Güell era una buena propuesta. Este era, y es, una figura relevante en la ciudad de Barcelona, por el cual más de una vez habíamos ido a pasear, y los dos pabellones de la entrada de la Calle Olot, nos parecieron curiosos.

El traball esta subdividit en tres part clarament diferenciades: 1. Gaudí, el modernisme i el seu context. Centrant-nos sobretot en la segona meitat del segle XIX, per així poder valorar les influències que va rebre Gaudí per la realització de la Casa Vicens. 2. Casa Vicens: Del solar pre-existent (1846) al final de la obra original (1888). 3. La Casa Vicens actual: Successives reformes. (1888-2005). El contractista de l’obra fou Claudi Alsina Bonafont, fidel col?laborador de Gaudí, que també treballaria amb ell al col·legi de les Teresianes i a la casa Botines de Lleó. Gaudí va dirigir les obres de forma intensa i exigent, fent enderrocar allò que no creia adient9. Els treballs van perllongar-se força i no fou fins el 1888 que es donaren per acabats; tot i que sembla ser que, degut a problemes econòmics, alguns elements de la decoració interior es van acabar posteriorment, finançats pels futurs propietaris de la casa, els Sr. Jover.

Memoria histórica i descriptiva del Parc Güell. A finals del Segle XIX, l’economia catalana es centrava en un dels sectors més importants del moment, la indústria tèxtil, però després del 1898, perdudes les colònies d’Amèrica, l’economia passa a dependre només del petit poder adquisitiu d’un mercat interior. Els grans empresaris catalans dedicats a la indústria tèxtil, comencen a diversificar les seves empreses i a buscar altres alternatives per poder ampliar el seu abast econòmic i cultural a través d’altres reptes. Com per exemple Eusebi Güell que va operar amb el sector de la immobiliària, inverteix en realitzar un projecte d’urbanització privada anomenat el Park Güell, que es l’obra del nostre estudi. A més d’aquest sector en va provar uns altres, va fundar la Companyia General d’Asfalt i Pòrtland al 1901, va ser una de les primeres empreses a introduir el ciment pòrtland a Espanya. A les estructures del Park Güell es va emprar aquest ciment procedent de l’empresa de Eusebi Güell.

El projecte vol aconseguir donar a la zona un aspecte d’unitat i a la vegada una sensació d’individualisme. La plaça de la Sagrada Família es queda com està més o menys amb la seva vegetació, donant a poc a poc pas. És un bé cultural protegit, per tant tornarà a tenir el seu aspecte original. La plaça de Gaudí és de nova planta, ocupa tota la superfície i queda tal està grafiat als plànols. Els nous espais guanyats s’incorporen a la resta mitjançant la forma geomètrica que dibuixà Gaudí: una estrella de quatre puntes on el panot omple els grans triangles i els granits serveixen de guia.

Amb aquest treball s’ofereix un ampli i intens estudi gràfic d’un dels trenta cinc edificis que van ser catalogats com a edificis de protecció en la declaració monumental del conjunt de la Colònia Güell, a causa del seu valor històric i arquitectònic dintre del conjunt. L’estudi consta de dues parts. En la primera part es recull tota una informació històrica de la creació de la Colònia Güell on s’hi expliquen els fets que dugueren al trasllat de la fàbrica del Vapor Vell de Sants als terrenys que la família Güell posseïa a Santa Coloma de Cervelló. S’exposa la vida de l’època i els fets que dugueren lloc a la construcció de l’edifici que avui coneixem com la Rectoria de la Colònia Güell. De la mateixa manera, es mostra la vida de les dues de les persones que formaren els fonaments per la construcció d’aquest edifici: Mossèn Gaspar Vilarrubias i l’autor Francesc Berenguer i Bellvehí. La segona part i més important del treball, és l’estudi gràfic. Aquest preten ser una base sòlida on es puguin traçar les línies de qualsevol actuació que permeti allargar la vida d’aquest edifici, el qual pel fet d’estar situat fora del nucli residencial i darrera de la Cripta de la Colònia, sempre ha estat més deixat de banda pels ulls de la gent.

Aquest treball final de carrera consta de dues parts. La primera, va ser la realització d’uns plànols a escala 1:250 d’una zona d’interès turístic, com és el Parc Güell. La segona, va ser la realització d’una aplicació informàtica on, agafant com a base cartogràfica els anteriors, es va georeferenciar informació alfanumèrica i imatges digitalitzades dels llocs d’interès del Parc Güell. Per a realitzar els plànols, es va fer un aixecament topogràfic de detall d’una gran dificultat. Això últim és degut a les característiques de la zona, com una gran quantitat de detalls, moltes zones a aixecar superposades a diferent nivell i una, quasi inexistència de línies rectes en l’estructura del parc. Es va disposar 17 bases a les que se li van donar coordenades U.T.M. amb l’ús del G.P.S. Aquestes van servir per enquadrar una xarxa d'igual número de poligonals, que servirien per donar coordenades a les 75 bases des d’on s’ha radiat els aproximadament 5000 punts de l’aixecament. És va realitzar una anivellació geomètrica enquadrada en un punt de la xarxa altimètrica de l’Ajuntament de Barcelona, i 13 anivellacions trigonomètriques enquadrades en l’anterior. La realització dels plànols es va fer amb l’ús del C.A.D Microstation 95, seguint en el possible, les normes per a la realització de cartografia del Instituto Geográfico Nacional . L’aplicació és va programar amb el llenguatge de macros de Microstation 95. Aquesta gestiona, la visualització d’unes imatges que contenen fotografies i text del lloc d’interès consultat i la visualització del plànol. Les consultes es realitzen assenyalant amb el ratolí uns símbols al plànol, que indiquen la presència d’informació georeferenciada. Per fer les 39 fitxes que es poden consultar és va usar el programa Corel Draw v.4 . La informació sobre el Parc Güell es va extreure de diversos llibres i de converses realitzades amb un estudiós del Parc Güell. La majoria de fotografies van ser realitzades i escanejades pels autors.

Aixecament arquitectònic de l’edifici que actualment ocupa el Col•legi Baldiri Reixac ( Centre d’Educació Infantil i Primaria ).Va ser una de les residències de D. Eusebi Güell Bacigalupi (i el lloc on va morir), promotor del Park Güell i mecenes d’Antoni Gaudí, l’arquitecte encarregat de la concepció i construcció del Park Güell, i probablement de l’adequació i reforma de l’edifici objecte d’estudi, per encàrrec del Sr. Güell per transformar-lo en la seva vivenda. S’estudien les nombroses intervencions han anat transformant l’antiga masia del S.XVIII i els terrenys que l’envolten, en un conjunt d’arquitectura i natura únic i genuí.

El treball anomenat El Mètode Objectiu Sistèmic, procediments i criteris aplicats a un cas concret: la Casa Batlló exposa un mètode, elaborat pels professors José Luis González Moreno-Navarro, Albert Casals i Balagué, per afrontar la presa de decisions en obres de restauració d’edificis patrimonials. Aquest mètode encara no està publicat formalment, i em consta que a mitjans del 2017 el col·lectiu podrà gaudir a través d’una publicació de les explicacions i comentaris dels autors.

Els pavellons situats a la porta principal del Park Güell i que configuren avui en dia l’acabat del mur de tancament del carrer Olot, anaven destinats pels serveis i porteria. Són espectaculars i vistosos malgrat que fossin construccions destinades a serveis. El pavelló estudiat és justament el situat a mà dreta de l’entrada. Sembla ser que aquest pavelló era l’habitatge del conserge.

Aixecament arquitectònic de l'església de les Saleses d'Antoni Gaudí. Aixecament arquitectònic de l'església de les Saleses de l'arquitecte Antoni Gaudí. El projecte està dividit en dos blocs: anàlisi contextual de l'obra i del seu creador, història i restauracions que ha patit l'edifici. En segon lloc, l'anàlisis i metodologia de l'aixecament pròpiament dit.

La Casa Batlló és un edifici dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí, màxim representant del modernisme català, entre 1904 i 1907. Està situat al Passeig de Gràcia de Barcelona. Va ser un encàrrec de Josep Batlló i Casanovas. La seva part més coneguda és la façana que combina la pedra, el ferro forjat, el trencadís de vidre i la ceràmica policromada. Gaudí va comptar per a la seva construcció amb la col·laboració dels arquitectes Josep Maria Jujol i Joan Rubió i Bellver per la realització de la façana, amb els artesans de la forja els Germans Badia, els fusters Casas i Bardés, el ceramista Sebastià Ribó i Josep Pelegrí (realitzador dels vitralls).

El objetivo de este proyecto es la obtención del modelo tridimensional de la portería del Park Güell, utilizando para ello técnicas fotogramétricas terrestres. Además del modelo se obtienen los alzados del edificio a escala 1/100. Para su realización utilizaremos modelos estereoscópicos extraídos de la cobertura fotográfica realizada, que después se utilizarán para correlar una nube de puntos densa. A partir de este modelo completo se pueden crear las orto-imágenes para obtener los alzados finales. Este método es el más apropiado por ser rápido en su ejecución y riguroso en la obtención de las formas y dimensiones del edificio. Para ello se utiliza el sistema fotogramétrico digital Image Master 4.1 de Topcon, Este software permite efectuar todos los pasos necesarios para la creación del modelo y la ortoproyección de los alzados. Finalmente se obtienen dos documentos, el primero, un modelo digital denso que incorpora las líneas características incluidas y las orto-imágenes para cada una de las fachadas consideradas.

El projecte consisteix en un aixecament fotogramètric de l'edifici modernista situat al barri de Gràcia de Barcelona, la Casa Vicens, també anomenat Casa de les Carolines, ja que aquest és el nom del carrer on està ubicat. Pel desenvolupament de les tasques d’aixecament es poden utilitzar els processos de rectificació i restitució per obtenir un model tridimensional de la casa.