Search

In this article I present an autobiographical account as someone who has been an academic in both Mexico and Spain for the last thirty years. My life story shows the transition from a life centred on an academic project to a life centred on mere survival in the system. These are two subjectivities that do not neatly appear consecutively but that are intertwined. The first starts from the traditional but exciting idea that an academic career must progress linearly to the achievement of a solid and stable identity, with a permanent contract as a symbolic and material destination. The second subjectivity, which starts from neo-liberalism demanding permanent mobilization, constant change, and absolute flexibility, is accompanied by pain and resignation, as precarity has already occupied the greatest part of my academic life. The story has the modest mission of exemplifying, in the flesh, without hiding class and gender marks, the neo-liberal transformation of the academy and its inhabitants. Yet it is also an example of how difficult it can be to resist this dynamic, given that we, the teaching and research staff, are more or less forced accomplices of this transformation. I write this narrative in the hope that the story may help others to visualize and plan a different future for academia and for themselves: a future based on more engaged personal relationships and built on an ethics of care which can help resist injustice, as feminist literature suggests.

Se presenta en esta carpeta el producto de dos seminarios que tuvieron lugar en el contexto del Máster en Investigación en Psicología Social y del Doctorado en Psicología Social de la Universitat Autònoma de Barcelona. Estos seminarios se propusieron investigar sobre el género científico, en tanto que género literario, para experimentar con el potencial de algunas de las propuestas más recientes que se han realizado en escritura para las ciencias sociales, especialmente en el contexto de la segunda edición del Handbook of Qualitative Research, editado por Norman Denzin y Yvonna Lincoln. El primer trabajo de esta carpeta consiste en una presentación del género autoetnográfico, aunque sus implicaciones no solamente se dirigen a la autoetnografía, en él se analizan sus características, su interés y sus dificultades.

A dimension that must be considered, in the reflection that social sciences offer to society, is temporality. I would like to highlight the implicit idea of temporality within the different forms of psychosocial knowledge. In this article I propose that the different types of social psychology orientations can be situated on an axis of temporality which makes a distinction between those orientations that assume that the object of social knowledge is a fact (that is an object without temporality, being change a mere succession of independent facts), and those orientations that assume that their object is a process (that is an object in movement or perpetual change). Finally, I propose a potential social psychology of projects as an essential part of my own concept of what social psychology is., Una dimensión que debe considerarse en la reflexión que proporcionan las ciencias sociales a la sociedad es la temporalidad. En concreto quiero destacar la idea de temporalidad que está implícita en las formas de conocimiento psicosocial. En este artículo propongo que las orientaciones de la psicología social pueden situarse a lo largo de un eje de temporalidad que distingue entre aquéllas orientaciones que asumen el objeto de conocimiento psicosocial como un hecho (es decir ausencia de temporalidad en el objeto, el cambio es una sucesión de hechos independientes encadenados por relaciones de causalidad) y las que asumen el objeto como proceso (es decir en movimiento, cambio permanente). Finalmente y a raíz de esta propuesta propongo una posible psicología social de proyectos, que comentaré al final, como parte del concepto que manejo de psicología social.

L'emocio es sempre social. Encara que des del punt de vista dominant, les emocions son la constancia i prova irrefutable que els individus existeixen, i que son esgrimides com la prova empirica que ells son les nostres unitats d'analisis, el que tenim entre mans quan parlem d'emocions, es la societat sencera posada en escena en format persona. Aquesta necessaria sociabilitat de les emocions ens ajuda a entendre que no es una simple casualitat que les emocions adequades es corresponguin als valors dominants de la societat. Al voltant d'una mostra d'emocio, s'aconsegueix desplegar una intensa activitat social destinada a orientar-la cap al mes convenient: reprimir-la o fomentar-la, pero sempre per a mantenir o canviar una determinada relacio social. En la nostra societat, l'emocio representa el que l'individu ES amb majuscules. L'emocio es un proces. Allo emocional no ve donat sino que es construeix, i per aixo, es pot construir a determinats subjectes com mes emocionals que altres, per a poder garantir d'aquesta forma que mai podran formar part dels individus de ple dret. Subjectes com ara dones, nens, vells i gent del tercer mon per exemple, es diu que son presa facil de les emocions i per tant exclosos de la racionalitat i de la democracia dels individus. Pero el fet que l'emocional funcioni com dispositiu de control social tambe possibilita la transformacio social. Les emocions son, en la nostra societat, els indicadors de l'agencia, per aixo la gent s'apropia de les normes culturals, pero no de manera passiva, reflexiona amb la finalitat de resoldre les contradiccions i de produir intel·ligibilitat a mesura que construeix les seves identitats. Els individus reproduim l'estructura social perque tenim llibertat d'accio i d'emocio. L'emocio es discursiva. Les emocions es parlen o se silencien, pero el mes remarcable es que existeix un discurs sobre l'inefable en el cas de l'afectivitat. Les emocions es construeixen precisament en les narracions, no precedeixen a les narracions ni les succeeixen, passen en el moment mateix de la conversa encara que aquesta discorri en silenci, perque el significat d'aquest silenci ja ho hem acordat linguisticament. Els eixos. Aquestes tres afirmacions giren al voltant de dos eixos, mateixos que apareixen al llarg de tota la tesi i que a l'especificar-se donen lloc a les tres afirmacions. El primer es que les emocions son un dispositiu de control social i per tant son un proces de reproduccio de la societat tal com es convenient avui dia. Ates que en la nostra societat la configuracio de les emocions les vincula al cos, sembla que el cos hagi_de ser el nou terreny d'estudi, pero aqui s'afirma que el cos es absolutament secundari. L'afectivitat te efectes corporals i depen del cos per a expressar-se i en aixo no es diferencia del discurs, pero aquest 'una mica mes' que te a part del llenguatge es pura i simplement la seva caracteristica d'accio. Es la seva possibilitat de generar efectes immediats, d'establir a traves de determinades practiques afectives relacions de poder. Que son mes poderoses perque ens hem oblidat del seu origen social i les hem col·locat alla on sembla que ens governen sense que ens adonem i on sembla que reflecteixen la veritat de l'individu: el cos. I sens dubte, una de les maneres que ha resultat mes eficac per a mantenir i reproduir cossos amb emocions individuals es el consum. El segon eix es el consum. El consum requereix emocio, requereix ser un acte de plaure en si mateix perque l'economia no sigui tan avorrida i no hagi de recorrer als brutals metodes de la industrialitzacio. Establir les relacions en termes de consum, deixa molt clar que si volem veure alguna relacio entre el nostre interior i el nostre exterior, cal pagar per aixo. Es la via mes facil i amena d'apropiacio del mon, fins i tot del propi cos i de les propies emocions. El consum d'emocions i les emocions com a consum donen compte del proces de creacio i manteniment de la nostra societat actual. Psicosociologia emocional. Aquestes afirmacions i aquests eixos, suggereixen un punt de vista que s'ha anomenat Psicosociologia emocional, a la qual de moment li pertoquen dos quefers, el primer l'etica i el segon els intersticis. La primera perque en un espai on el que predomina es el control i el consum, els valors es troben en les emocions. Dintre d'un projecte etic lligat al Construccionisme social, l'objectiu d'una teoritzacio sobre les emocions es aconseguir que l'afectivitat no sigui reduida a estats abstractes i absoluts transcendents als individus. D'aqui la importancia de recuperar-les per a l'analisi psicosocial. Els segons perque donada la ferma creenca en la manca de control de les emocions, els individus es veuen impel·lits a desplegar tot un seguit de mecanismes de control, vigilancia, gestio i adequacio per a sentir correctament en tot moment. Per aquest motiu, la psicologia social te un espai d'estudi en les esquerdes de la normalitat, estar alli quan les expectatives no es compleixen i donar compte d'aquestes "fallades" en el sistema. Apunts metodologics. L'abordatge de les emocions requereix de l'analisi de la conversa per a fer explicit que es alli on es construeixen, on es dona significat a les situacions i se les hi comenca a "sentir" com a emocions, sempre d'acord amb les exigencies del moment. Serviria per a evidenciar una vegada i una altra que allo que se sent com intim i privat es recognoscible, equivalent i tremendament frequent en tots i cadascun de nosaltres, pero no per universal si no per negociat en la interaccio social. L'emocio te un subjecte igual que ho te el discurs. Mentre que les emocions s'usen i adquireixen sentit per les seves relacions entre elles, tenen un subjecte posicionat emocionalment, amb un lloc de ple dret en l'entramat emocional. El subjecte que es producte de les paraules ho es tambe de les emocions. Pero tambe es requereix una pragmatica de les emocions, ja que l'emocio s'enuncia i de fet es una enunciacio. Hauriem de teoritzar per quines coses serveixen les emocions i quines coses es poden fer amb elles, quines realitats construeixen, quins tipus de subjectes creen o necessiten i com son les relacions que s'estableixen entre elles. Es important canviar les emocions, sentiments, passions i altres afectes menors pel constructe afectivitat, per a deixar clar sense adjectius, que aquesta afectivitat es social.

Resumen es: Presentacion del Tema Especial "Genero y TIC: en torno a la brecha digital de genero".>>>en: Presentation of the Special Issue: "Gender and ICT: around t...

This text is a brief presentation of Florence Kelley’s article “Aims and Principles of the Consumers’ League” published in 1899 in the "“American Journal of Sociology”. It offers a brief introduction to some biographical notes and it also highlights some reflections on the current power of Florence Kelley’s life and work for the social transformation from the consumer’s point of view

En este trabajo intento hacer visibles las intersecciones entre el acercamiento, apropiacion y consumo de las TIC tanto en la trayectoria privada como en la publica. Misma que ha recorrido dos continentes, varios entornos afectivos y diversos institucionales. En dichas intersecciones comentare, como a pesar de haber tenido un facil acceso al uso y apropiacion de las TIC, este se ha visto continuamente obstaculizado por motivos de genero o migracion, motivos de igual resistencia tanto en el ambito de la vida privada como en el de la vida profesional. Las recurrentes atribuciones, interpelaciones, constataciones de poco o nulo uso / conocimiento de las TIC, en las diferentes interacciones y negociaciones sociales, contrastan con las situaciones vividas facilitadoras del acceso, de la colaboracion, del conocimiento, del uso y finalmente de la investigacion de las TIC tanto local como globalmente. Ademas de los efectos de genero y clase, discuto los efectos del conocimiento producido sobre las TIC (como facilitadores / obstaculizadores del acceso), conocimiento tanto academico como mediatico, por ejemplo la propaganda demonizadora sobre algunas TIC como los videojuegos y el telefono celular. La narracion hace enfasis en la mediacion afectiva de las TIC en la vida cotidiana, y en la construccion identitaria de los que las usamos.