Search

La investigació se centra en l’estudi de les lògiques estructurals i sonores de les tonades orals que es fan servir en el cant dels goigs valencians, i en les situacions comunicatives i rituals en què s’entonen. Es parteix des d’una perspectiva etnomusicològica que es recolza en una fonamentació epistemològica i metodològica que ha estat aplicada en l’estudi dels processos de construcció de cants col·lectius i a veus en repertoris semblants, especialment en cants del domini lingüístic compartit; a més, es realitza una aproximació a les estructures rituals dels goigs a partir del paradigma social de la modernitat avançada, que ens permet explicar els processos de transformació que ha sofert una celebració concreta degut a les dinàmiques socials canviants de les últimes dècades, i com aquestes celebracions religioses, junt amb el cant dels goigs, han ampliat el seu camp semàntic per a donar cabuda a una àmplia pluralitat de significats dins la lògica de l’era postcristiana. La revisió i buidatge dels principals fons sonors i audiovisuals amb mostres enregistrades de goigs valencians ha permés confeccionar un corpus ampli de nou-cents cinquanta exemples que, junt amb el material procedent del treball de camp propi i les entrevistes a informants, fa possible una anàlisi sistemàtica i detallada de les tonades orals i els mecanismes expressius dels goigs. Així, ha estat possible identificar l’existència de set patrons de tonada que, amb un nombre distint de variants i una àmplia distribució geogràfica pel país, s’empren en la majoria dels cants dels goigs valencians; a més, també s’analitzen els procediments constructius i interpretatius en les tonades orals distintes dels patrons. Paral·lelament, l’estudi de cinc situacions comunicatives de cant de goigs –a la manera de situacions paradigmàtiques–, ha fet possible aprofundir en l’anàlisi i comprensió de qüestions com la participació, la distribució dels rols i els discursos de gènere, la construcció i reafirmació de les estructures de significat i els processos de revitalització i potenciació en clau identitària, tant en el moment en què s’entonen els goigs com en el ritual en conjunt. La investigación se centra en el estudio de las lógicas estructurales y sonoras de las tona-das orales que se utilizan en el canto de los gozos valencianos, y en las situaciones comu-nicativas y rituales en las cuales se entonan. Se parte desde una perspectiva etnomusico-lógica que se apoya en una fundamentación epistemológica y metodológica que ha sido aplicada en el estudio de los procesos de construcción de cantos colectivos y a voces en repertorios parecidos, especialmente en cantos del dominio lingüístico; además, se realiza una aproximación a las estructuras rituales de los gozos a partir del paradigma social de la modernidad avanzada, que nos permite explicar los procesos de transformación a que ha estado sometida una celebración concreta debido a las dinámicas sociales cambiantes de las últimas décadas, y como estas celebraciones religiosas, junto con el canto de los go-zos, han ampliado su campo semántico para dar cabida a una amplia pluralidad de signifi-cados dentro de la lógica de la era poscristiana. La revisión y vaciado de los principales fondos sonoros y audiovisuales con muestras registrada de gozos valencianos ha permitido confeccionar un corpus amplio de novecientos cincuenta ejemplos que, junto con el material procedente del trabajo de campo propio y las entrevistas a informantes, hace posible un análisis sistemático y detallado de las tonadas orales y los mecanismos expresivos de los gozos. Así, se ha identificado la existencia de siete patrones melódicos que, con un número distinto de variables y una amplia distribución geográfica por el territorio, se utilizan en la mayoría de los cantos de los gozos valencianos; además, también se analizan los procedimientos constructivos e interpretativos en las tonadas orales distintas de los patrones. Paralelamente, el estudio de cinco situaciones comunicativas de canto de gozos –a la manera de situaciones paradigmáticas–, ha hecho posible profundizar en el análisis y la comprensión de cuestiones como la participación, la distribución de los roles y los discursos de género, la construcción y reafirmación de las estructuras de significado y los procesos de revitalización y potenciación en clave identitaria, tanto en el momento en el cual se cantan los gozos como en el ritual en su conjunto. The investigation focuses on the study of the structural and sonorous logics of the oral tunes that are used in the singing of the Valencian ‘goigs’ , and in the ritual and communicative situations in which they are toned. It starts from an ethnomusicological perspective that goes on a methodological and epistemological substantiation that has been applied in the study of the construction process of collective singings and multipart singings in similar repertories, especially in singings of the Catalan linguistic domain, moreover, an approximation to the ritual structures of the ‘goigs’ is carried out using the social paradigm of the advanced modernity, which allows us to explain the transformation processes in which a concrete celebration has been submitted due to the changing social dynamics from the latest decades, and how this religious celebrations, along with the singing of the ‘goigs’ , have expanded their semantic field to include a wide plurality of meanings within the logical of the post-Christian age. The revision and clearing of the main audio-visual and sonorous fonds with registered samples of Valencian ‘goigs’ has allowed to put together a wide corpus of nine hundred and fifty examples that, together with the material coming from the fieldwork and the interviews to informers, make possible a detailed and systematic analysis of the oral tunes and the expressive mechanisms of the ‘goigs’ . With this procedure, the existence of seven melodic patterns that, with a different number of variables and a wide geographical distribution throughout the territory, are used in most of the singings of Valencian ‘goigs’ has been identified, furthermore, the different constructive and interpretative procedures in the oral tuned patterns are also analysed. At the same time, the study of five communicative situations of ‘goigs’ ’ singings -in the way of paradigmatic situations- has made possible to deeper into the analysis and comprehension of issues such as the participation, the distribution of the roles and the gender discourses, the construction and reaffirmation of the meaning structures and the processes of revitalization and potentiation in terms of identity, in both the moment in which the ‘goigs’ are singed and in the ritual as a whole. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Història de l'Art i Musicologia

A mitjan del segle XIX Manuel Milà i Fontanals, que havia investigat abastament el gènere dels goigs, va concloure que estaven emparentats amb la dansa trobadoresca. Aquesta afirmació ha estat reproduïda –de vegades amb una visió distorsionada– a bona part de la historiografia del gènere. Amb la finalitat de reconduir el discurs i aportar-hi eines científiques d’anàlisi i crítica, hem pres com a premissa l’afirmació de Milà i Fontanals i hem concretat les relacions entre els goigs actuals i les danses dels segles xiii, xiv i xv. L’anàlisi dels tractats poètics i del repertori líric occitanocatalà de l’època ha estat clau per comprendre aquestes relacions i com l’estructura estròfica pròpia dels goigs moderns no s’hi ajusta completament en qüestions d’extensió, d’argument i del paper de la retronxa. L’encaix perfecte cal situar-lo al final del segle xv a l’entorn literari de Bernat Fenollar i els certàmens literaris de València. La impremta va afavorir des del primer moment la difusió i la creació d’obres del nou gènere que es consolidava. N’hem resseguit les traces en cançoners manuscrits, fulls impresos del segle xvi i en les primeres notacions musicals: una de monòdica i quatre de polifòniques. A Catalunya i a Andorra encara avui es canten diverses lletres de goigs dels segles xv i xvi i s’hi poden reconèixer alguns elements melòdics que ja eren presents a les notacions musicals d’aquells segles. L’aplec d’un corpus de mig miler goigs enregistrats en els darrers quaranta anys, complementat amb un nombre semblant de notacions escrites des de final del segle xix fins a l’actualitat, ha permès confegir per primer cop una síntesi dels models musicals de gran extensió del país. L’anàlisi de les estructures musicals dels goigs enregistrats aporta informacions significatives sobre els mecanismes i característiques musicals orals del gènere, com ara la singular alternança dels versos melòdics, el cant a veus i l’articulació rítmica giusto sil·làbic. L’estudi etnomusicològic aporta una visió global del cants dels goigs a Catalunya i Andorra i, alhora, exemples i eines per a futures recerques. A mediados del siglo XIX Manuel Milà i Fontanals, que había investigado ampliamente el género de los ‘goigs’, concluyó que estaban emparentados con la dansa trobadoresca. Esta afirmación ha sido reproducida –a veces con una visión distorsionada– en buena parte de la historiografía del género. Con la finalidad de reconducir el discurso y aportar herramientas científicas de análisis y crítica, hemos tomado como premisa la afirmación de Milà i Fontanals y hemos concretado las relaciones entre los goigs actuales y las danses de los siglos xiii, xiv y xv. El análisis de los tratados poéticos y del repertorio lírico occitano-catalán de la época ha sido clave para comprender estas relaciones y como la estructura estrófica propia de los ‘goigs’ modernos no se ajusta completamente en cuestiones de extensión, de argumento y del papel de la retroncha. El encaje perfecto lo debemos situar al final del siglo xv en el entorno literario de Bernat Fenollar y los certámenes literarios de Valencia. La imprenta favoreció desde el primer momento la difusión y la creación de obras del nuevo género que se consolidaba. Hemos recorrido sus rastros en cancioneros manuscritos, en hojas estampadas del siglo xvi y en las primeras notaciones musicales: una monódica y cuatro polifónicas. En Cataluña y en Andorra todavía hoy se cantan diferentes letras de ‘goigs’ de los siglos xv y xvi y se pueden reconocer algunos de sus elementos melódicos que ya estaban presentes en las notaciones musicales de aquellos siglos. La recopilación de un corpus de medio millar de ‘goigs’ grabados en los últimos cuarenta años, complementado con un número parecido de notaciones musicales escritas desde finales del siglo xix hasta la actualidad, han permitido confeccionar por primera vez una síntesis de los modelos musicales de gran extensión del país. El análisis de las estructuras musicales de los ‘goigs’ grabados aporta informaciones significativas sobre los mecanismos y características musicales orales del género, como la singular alternancia de los versos melódicos, el canto a voces y la articulación rítmica giusto silábico. El estudio etnomusicológico aporta una visión global del del canto de los ‘goigs’ en Cataluña y Andorra y, a su vez, ejemplos y herramientas para futuras investigaciones. In the mid-nineteenth century, Manuel Milà i Fontanals, who had extensively investigated the genre of ‘goigs’, concluded that they were related to the troubadour dances. This affirmation has been reproduced - sometimes with a distorted vision - in a good part of the historiography of the genre. In order to redirect the discourse and provide scientific tools for analysis and criticism, we have taken the statement of Milà i Fontanals as a premise and we have specified the relationships between the current goigs and the danses of the 13th, 14th and 15th centuries. The analysis of the poetic treatises and the Occitan-Catalan lyrical repertoire of the time has been key to understanding these relationships and how the verse structure proper to modern ‘goigs’ does not fully fit in questions of extension, argument and the role of the retroncha. We must place the perfect fit at the end of the 15th century in the literary environment of Bernat Fenollar and the literary contests of Valencia. The printing press favored from the first moment the diffusion and the creation of works of the new genre that was consolidated. We have traced its traces in handwritten songbooks, on sixteenth-century stamped sheets, and in the earliest musical notations: one monodic and four polyphonic. In Catalonia and Andorra, different lyrics of ‘goigs’ from the 15th and 16th centuries are still sung today and some of their melodic elements that were already present in the musical notations of those centuries can be recognized. The compilation of a corpus of half a thousand ‘goigs’ recorded in the last forty years, complemented by a similar number of musical notations written from the late nineteenth century to the present, have allowed for the first time to make a synthesis of the musical models of great extension of the country. The analysis of the musical structures of the recorded ‘goigs’ provides significant information on the mechanisms and oral musical characteristics of the genre, such as the singular alternation of melodic verses, the singing to voices and the rhythmic articulation giusto syllabic. The ethnomusicological study provides a global vision of the song of the ‘goigs’ in Catalonia and Andorra and, in turn, examples and tools for future research. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Història de l'Art i Musicologia