Search

Treballs Finals de Grau d'Història de l'Art, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2018-2019, Tutor: Joan Molet Petit, Rafael Guastavino i Moreno, mestre d’obres que ens ha deixat un alt nombre de projectes a Catalunya, tot i ser valencià i finalitzar la seva trajectòria de major renom als Estats Units, és potser una de les figures dins del món de l’arquitectura més internacionals del nostre país, alhora que una de les persones que més ha influït, amb la seva tècnica i obra, en el desenvolupament del Modernisme, considerant-se, inclús, un precursor d’aquest, tal i com la pròpia generació de modernistes admetrà en diverses ocasions. No obstant això, dins del panorama català, excloent figures concretes, com podrien ser Joan Bassegoda i Nonell en els anys 70 o Jaume Rosell, Salvador Tarragó i Benet Oliva més recentment, entre algunes altres més que anirem coneixent en aquest treball, no s’ha desenvolupat teòricament com mereixeria. En l’àmbit valencià, també hi hagut intents de donar-lo a conèixer i estudiar-lo, trobant, en certa manera, una interessant pugna, doncs ha suposat que ja en el segle XXI s’hagin publicat nombrosos articles i estudis, entre valencians i catalans sobre l’apropiament del personatge de Guastavino.

Treballs Finals de Grau d'Història de l'Art, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2020-2021, Tutor: Joan Molet i Petit, [cat] Al segle XX va sorgir a Europa un gran interès per les arquitectures vernaculars. Aquest treball té la intenció de donar a conèixer la relació simbiòtica entre l'arquitectura popular, més concretament l'arquitectura tradicional del Mediterrani, i els arquitectes del Moviment Modern a les primeres dècades del segle XX a Espanya. Per tractar aquest tema s'han escollit les figures de Fernando García Mercadal, Alfredo Baeschlin, els integrants del grup est del GATEPAC— el GATCPAC— i les seves respectives publicacions., [eng] In the early decades of the 20th century a larger interest in the vernacular architecture emerged in Europe. This essay intends to show the symbiotic relation between the popular architecture of the Mediterranean and the architects of the Modern Movement in Spain. Publications on Mediterranian architecture by Fernando García Mercadal, Alfredo Baeschlin, and the GATCPAC will be at the center of this study

Treballs Finals de Grau d'Història de l'Art, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2019-2020, Tutor: Joan Molet i Petit, El primer objectiu és fer un estat de la qüestió sobre l'arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas, a partir dels testimonis escrits dels seus contemporanis, així com dels experts i historiadors de l'art i l'arquitectura fins l'actualitat. En segon lloc, esbrinar com es va establir la relació de Vilaseca amb els germans Àngel, Enric i Pia Batlló i Batlló, membres de la saga de fabricants tèxtils, i estudiar les obres que li varen encarregar, objecte d'aquest treball: la seva funció, l'estil, així com la simbologia dels elements decoratius. Malgrat que, per les limitacions d'espai, no es pot estudiar aquí tota la producció de Vilaseca, sí que es pretén fer un breu resum de la seva vida i obra i reflectir l'evolució del seu estil sota les influències arquitectòniques de l'època, així com establir el status de Vilaseca en vida i el reconeixement posterior.

Màster Oficial en Estudis Avançats en Història de l'Art. Facultat de Geografia i Història de la UB. Curs: 2015-2016, Tutor: Joan Molet Petit, El principal objetivo de la investigación será establecer y analizar qué conceptos económicos, estéticos e ideológicos encontramos en la revista Reconstrucción como base para la obra ejecutada por la DGRD, los cuales responden a la necesidad que establece el Régimen franquista, durante el periodo de postguerra, por crear una cultura nueva representante del Nuevo Orden. Así mismo, la realización del presente estudio conlleva el establecimiento de otros objetivos secundarios, de carácter general y transversal que serán necesarios para alcanzar el principal y demostrar la hipótesis defendida.

Treballs Finals de Grau d'Història de l'Art, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2013-2014, Tutor: Joan Molet, El present treball neix de la melancolia, la tristesa, la serenor, la suavitat i la bellesa de les escultures de Josep Llimona, especialment del Desconsol (1907), la primera obra de l’autor que vaig conèixer a l’estudiar-la a batxillerat i que a l’hora de triar el tema pel treball em venia repetidament al pensament. L’estructura del treball és molt clara i respon a la creença que per poder respondre a la pregunta del títol cal conèixer què és el Modernisme i el Simbolisme i quines són les seves característiques, sense deixar de banda l’obra escultòrica de Josep Llimona, l’autèntica protagonista. D’aquesta manera el treball es desenvolupa en tres apartats que es poden consultar independentment fins a arribar a les conclusions, que exerceixen de nexe entre els tres blocs i resposta final a la pregunta inicial...

Treballs Finals de Grau d'Història de l'Art, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2013-2014, Tutor: Joan Molet Petit, A començament del segle passat, viatjar esdevingué un fet natural pels artistes. La modernització dels mitjans de transport possibilità el desplaçament a qualsevol racó de la terra en només qüestió de setmanes i l'aparició d'infraestructures cada vegada més sofisticades permeté al gran nombre de viatgers avançar cap al seu destí sense obstacles. Entre 1900 i 1914, molts artistes joves emprengueren viatges a terres llunyanes, després d'haver visitat els importants centres d'art europeus sense trobar-hi el que buscaven. La perspectiva d'un viatge s'obria davant seu com un camí, no només per superar les velles convencions acadèmiques de l'art, sinó també per superar estils d'avantguarda recent, com el realisme, l'impressionisme i el neoimpressionisme, que consideraven massa preocupats per la modernitat. Destinacions com l'Orient, el Nord d'Àfrica, Tunísia o l'Índia es convertiren aviat en perfectes alternatives a la tradicional estada a Roma o París. Alguns d'aquests artistes abandonaren Europa atrets per l'art i la cultura dels pobles indígenes, llavors anomenats “pobles primitius”, en els que trobaven una autenticitat que els semblava mancar tant en l'art com en l'estil de vida del seu temps. Emil Nolde (1867-1956) fou un d'ells. En el curs de la seva vida, passà llargues temporades a Suïssa, Dinamarca, França i Itàlia, a més de visitar Suècia, Anglaterra, Àustria, Bèlgica, els Països Baixos i el sud d'Espanya, on freqüentà els assentaments gitanos.3 A finals de 1913, a l'edat de quaranta-sis anys, la seva voluntat de cercar els orígens de l'home, de l'art i de la vida, el portà a prendre part en una expedició medico-demogràfica a les colònies alemanyes de Nova Guinea, on esperava trobar la naturalesa en el seu estat primordial. Aquest viatge, que s'estengué al llarg d'un any, fou una de les experiències centrals de la seva vida...

Treballs Finals de Grau d'Història de l'Art, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2013-2014, Tutor: Joan Molet i Petit, L’objectiu d’aquest treball és analitzar les relacions que s’estableixen entre la tipologia arquitectònica “parlament” al llarg del segle XIX i la situació política de cada país, així com el seu context històric i social. La metodologia emprada, ha estat construir el discurs a partir de deu exemples representatius de la tipologia, de països europeus i nord americans. Aquests han estat ordenats cronològicament, i separats en dos grups, prenent com a model les divisions establertes per l’historiador Eric Hobsbawm. D’aquesta manera, es situaria l’inici del període el 1789 amb la Revolució Francesa, i un segon moment a partir de les revolucions de 1848. Cada exemple es desenvolupa a partir del context de la seva construcció, el seu aspecte exterior i els seus espais representatius interiors; sempre tenint en compte les posteriors modificacions, remodelacions i restauracions que hagi pogut patir...

Treballs Finals de Grau d'Història de l'Art, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2012-2013 Any: 2013, Tutor: Joan Molet, Con cincuenta años de diferencia, y a uno y otro lado del Atlántico fueron proyectados los ensanches de Barcelona y Nueva York. Los dos proponían un plano ortogonal para articular el crecimiento urbano, una cuadrícula que en ambas ciudades se convertiría en elemento identificativo y configurador de su fisonomía moderna. Aunque con el Commissioners' Plan y el Eixample de Barcelona partimos de realidades muy diferentes, que consecuentemente desarrollaron proyectos de naturaleza diferente, ambos encuentran muchos puntos en común. El presente trabajo tratará de analizar las diferencias y similitudes que encontramos en las formulaciones de ambos proyectos. Primero a través del estudio separado de cada plan y luego con una comparativa de ambos.