Search

El context de la pandèmia causada per la COVID-19 ha representat diversos reptes per a les institucions educatives, entre els quals destaca l’adaptació dels programes d’estudi presencials a les alternatives d’educació virtual o a distància. L’experiència que es presenta en aquest treball mostra l’ajust, a aquesta modalitat, d’una assignatura de la llicenciatura en ciències de l’educació en una universitat mexicana, tenint en compte la manca de recursos (com ara, portàtils personals) per part d’alguns estudiants, així com la necessitat de repensar els continguts del programa en relació amb l’emergència sanitària. Això últim, considerant que la pandèmia va modificar les dinàmiques educatives i socials quotidianes i, per tant, va ser necessari ressituar l’ensenyament en les condicions de la situació actual. Per a això, es van analitzar i es van replantejar els aspectes següents: 1) objectius d’aprenentatge i competències professionals; 2) metodologia d’ensenyament i aprenentatge, i 3) estratègies d’avaluació. Com a eix central d’aquest replantejament, es va destacar l’ús del pensament crític com una competència fonamental per a l’adquisició dels coneixements propis de l’assignatura, així com per al desenvolupament de les habilitats implicades en els objectius d’aprenentatge. Paraules clau: Pensament crític, ensenyament universitari, adaptació educativa, educació virtual, programes d’estudi, emergència educativa.