Search

[cat] L'excavació del monestir d'època visigoda de Santa Cecília dels Altimiris, ens ha permès recuperar un seguit de restes d'origen vegetal i animal i uns materials que ens apropen al consum de determinats aliments, tant de l'entorn del lloc com més llunyans. En aquest article definim les característiques mediambientals de la serra del Montsec, lloc on es troba ubicat el jaciment, fem una anàlisi de l'Àrea de Captació de Recursos (ACR) que es defineix al seu entorn i presentem les restes vegetals, animals i materials recuperades en la intervenció arqueològica, en definim la procedència i en valorem el pes dins la dieta. Així mateix posem en relació aquestes troballes amb els costums alimentaris descrits en textos antics i finalment fem una proposta del patró alimentari dels habitants del lloc., [eng] The archaeological excavation of the Visigothic Monastery of Santa Cecília de Els Altimiris unearthed evidence of plant and animal remains, as well as other materials that throw light on the consumption of certain local and imported foods. This article defines the environment of the Montsec Mountain range, the setting of the Monastery, and presents the results of a Site Catchment Analysis that identifies the regional plant, animal and the other resources in the context of the evidence recovered during the excavation. The study ultimately compares the findings with information from Roman written sources and proposes a pattern of the eating habits of the site's inhabitants.

El jaciment dels Altimiris es troba situat al cim d'un contrafort a la cara nord del Montsec d'Ares, al seu extrem oest, damunt mateix del congost de Mont-rebei, per on circula el riu Noguera Ribagorçana que marca el límit entre les actuals províncies de Lleida i Osca. El punt més alt se situa a 867 metres sobre el nivell del mar i les seves coordenades UTM són: X: 31 308715E; Y: 46661326N. La seva extensió aproximada és d'uns 9.345 m2, segons els resultats de l'aixecament topogràfic, i presenta una forma més o menys triangular delimitada per dues cingleres, pels seus costats nord-est i sud-oest, que es van apropant fins al vèrtex del triangle on trobem el pas de Santa Cecília. Aquest consisteix en un estret corredor d'uns 15 metres de llargada delimitat per parets de roca d'uns 10 metres d'alçària, situat a l'extrem sud del jaciment. La base del triangle la constitueix un mur de tancament, que s'intueix dins de la massa boscosa i que interpretem com una muralla, mur que discorre de cingle a cingle i té una llargada aproximada d'uns 80 metres.

Entre el 30 de novembre i el 2 de desembre de 2000 es van celebrar les Jornades d'Arqueologia 2000: Intervencions Arqueològiques i Paleontològiques a les Comarques de Lleida (1993-2000), a les quals vam ser convidats per presentar els treballs fets als jaciments de Fabregada i Mur. A més, vam ser convidats al cicle Tribuna d'Arqueologia 2000-2001 -cicle que s'organitza, com és habitual, cada any- per fer conèixer els resultats de la recerca arqueològica que anem fent al castell de Mur. Aquesta circumstància ens va fer plantejar com havia de ser l'enfocament que calia donar a dos articles sobre el mateix jaciment, dirigits al mateix tipus de públic, publicats per la mateixa institució i referits a les mateixes campanyes arqueològiques. La solució no va ser fàcil; finalment, vam decidir de presentar a les Jornades un article de caire més general sobre el castell de Mur, la seva història i el seu aspecte més territorial que es complementa amb el que presentem aquí i en el qual detallarem els resultats de les intervencions arqueològiques, les fases d'ocupació i les característiques estructurals del castell esmentat. Així, doncs, remetem el lector a l'article que sortirà publicat a Jornades d'Arqueologia 2000: intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Lleida (1993-2000) per completar els aspectes de què no tractarem en el text que té ara a les mans.

L'estudi obre la producció de ferro a l'edat mitjana al sud del Pirineu català s'ini­cià l'any 1990 amb una planificació deis treballs que s'havien de fer a partir de la combinació de dos tipus de fonts i dues metodologies de treball diferents; fonts do­cumentals i fonts arqueològiques. Aquesta complementarietat de les fonts la varem considerar del tot necessària per tal d'abordar un tema poc treballat en la historio­grafia catalana i en que intervenen múltiples aspectes relacionats amb la tecnologia aplicada al procés de producció, l'impacte en el medi, l'organització del treball, la propietat de les fargues...

The castle of Mur is located in the mountain range of El Montsec in the Catalan Pre-Pyrenees. During the 10th and 11th centuries, Mur is the centre of a territory situated at the first line of the border with the Islam, between al-Andalus and the Catalan counties. This situation compels to design some measures of protection like a network of castles and watchtowers with a visual communication between them. The landscape of this zone is covered by forest and pastures, more tan fields that we can find down the valley and in the sunny slopes. The agriculture is based on cereals, vine and olive trees, but also irrigated crops that are related to a hydraulic infrastructure and some fruit trees. The remains that can be identified on the spot and the documents confirm it.

Cal advertir d'antuvi que considerem un error que hom intenti separar 'arqueologia cristiana' i 'arqueologia islàmica', induint a un antagonisme semblant al que, en el camp de l'historia, ha separat als arabistes dels llatinistes creant dos camps paral.lels d'invetigació que poques vegades es retroben. Els equips interdisciplinaris són avui del tot obligars. Cal unir esforços i millorar tècniques, no separar i dividir

[cat] El so forma part de les dinàmiques humanes, culturals i socials. Deixant de banda les sonoritats de la natura o accidentals, l’ésser humà confia i ha confiat històricament en els sons tant per a comunicar-se com per a expressar-se. La comprensió de la manera amb què la humanitat s’ha sostingut en el so depassa el concepte d’interpretació musical per incidir en aspectes com la gestió econòmica en l’espai, la relació de les persones amb la divinitat, les dinàmiques comercials i els seus intercanvis o el desenvolupament de la tècnica. Aquest estudi analitza i sistematitza l’activitat sonora humana en un espai temporal i àmbit geogràfic determinat, com és l’alta Edat Mitjana en territori català, en relació tant amb els seus àmbits culturals veïns com en el seu abans i després en el temps. L’activitat sonora s’ha diferenciat en la comunicació (sons) i l’expressió d’emocions (música), i, d’acord amb la configuració social medieval, cadascun d’aquests aspectes s’ha diferenciat en els àmbits en què els tres estaments feien ús del so i de la música: el poble (laboratores), l’elit aristocràtica (bellatores) i l’Església (oratores). Cada entorn social responia a unes necessitats sonores pròpies, de manera que la comprensió del fet sonor des de la història social i no des de la musicologia permet obtenir una perspectiva d’estudi cap a disciplines diferents i contribueix així a una percepció global del passat històric. L’anàlisi s’ha fet a partir d’un intens diàleg amb les fonts: sobretot iconogràfiques, literàries, documentals i arqueològiques, però també s’ha comptat amb altres disciplines com la llengua i l’etimologia, la història de la tècnica, la comparativa etnològica o la pràctica de la interpretació musical. Després de la necessària obtenció de dades, la comprensió del fet sonor s’ha posat de relleu a partir d’un exercici d’arqueologia experimental: la restitució tant d’instruments i objectes sonors com de tècniques d’expressió del so i de la música. En tot cas s’ha tingut en compte el context d’espai en què aquests sons es desenvolupaven, des de paisatges a edificis. A partir d’aquí es pot determinar la identificació concreta d’instruments diferents i per tant una lectura de context més precisa, el significat que aquests objectes suposen en la lectura iconogràfica, textual o filosòfica, la correcta denominació d’instruments i objectes sonors en llengua catalana, o la relació del so i la comunicació en les dinàmiques econòmiques i culturals. El diàleg entre les diverses disciplines i la restitució real del so del passat permeten entendre elements bàsics de comunicació que poden ser útils en aspectes diversos de la Catalunya medieval: la funció de campanes, les estratègies de comunicació militar, els conceptes simbòlics de les imatges o la comprensió de textos literaris a partir de la seva realitat sonora., [eng] Sound is part of human, cultural and social dynamics. Leaving aside the sounds of nature or accidental, human beings rely and have historically relied on sounds both to communicate and to express themselves. The understanding of the way in which humanity has sustained itself in sound goes beyond the concept of musical interpretation to affect aspects such as the economic management of space, the relationship of people with divinity, commercial dynamics and their exchanges or the development of the technique. This study analyzes and systematizes human sound activity in a specific temporal space and geographical area, the High Middle Ages in Catalan territory, in relation to both its neighboring cultural areas and its before and after in time. Sound activity has been differentiated into communication (sounds) and expression of emotions (music). In accordance with the medieval social configuration, each of these aspects has been differentiated in the areas in which the three estates made use of sound and music: people (laboratores), aristocratic elite (bellatores) and Church (oratores). Each social environment responded to its own sound needs, so that the understanding of the sound fact from social history and not from musicology allows obtaining a study perspective towards different disciplines and thus contributes to a global perception of the past. The analysis was based on a dialogue with the sources: iconographic, literary, documentary and archaeological, but other disciplines such as language and etymology, history of technology, ethnological comparison or the practice of musical interpretation. After the necessary data acquisition, the understanding of the sound fact has been highlighted based on an exercise of experimental archaeology: the restitution of both sound instruments and objects as well as sound and music expression techniques. The spatial context in which these sounds developed, from landscapes to buildings, has been considered. From this point it is possible to determine the specific identification of different instruments and therefore a more precise reading of context, the meaning these objects assume in the iconographic, textual or philosophical reading, the correct naming of instruments and sound objects in Catalan, or the relationship between sound and communication in economic and cultural dynamics.

Treballs Finals de Grau Arqueologia, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 201x-201x, Tutor, [cat] El propòsit d’aquestes pàgines és analitzar el desenvolupament de les torres de planta circular en zona de frontera durant l’Alta Edat Mitjana (s.VIII-X) i la problemàtica que ha comportat el seu origen. Des de principi del segle XIX hi ha un debat, que continua obert, entorn a la cronologia d’aquestes estructures i ha generat molta polèmica. El context en el que es situen les torres és el que es vol estudiar i abordar, així com el seu ús durant l’Alta Edat Mitjana. Per fer front aquest objectiu s’ha realitzat una recerca bibliogràfica que engloba diverses publicacions, fonts escrites i memòries d’intervencions arqueològiques. En aquest cas, s’ha volgut enfocar l’estudi a la Torrassa del Moro de Llinars del Vallès (Vallès Oriental) per tal d’entendre millor el tema i l’estat de la qüestió, ja que aquest edifici ha suposat ésser un referent per a molts investigadors., [eng] The aim of this project is to analyse the development of circular towers in the border area during the High Middle Ages (8th - 10th centuries) and the problems that the origins have caused. Since the beginning of the 19th century, there has been a debate, which remains open, about the chronology of these structures and has generated a lot of controversy. The context in which the towers are located is what I want to study and also know their use during the High Middle Ages. Because of this objective, I have carried out a bibliographic research, which includes publications, documental source and archaeological memories. In this case, I wanted to focus on the study on the Torrassa del Moro, located in Llinars del Vallès (Vallès Oriental) in order to better understand the subject and the state of the issue, as this building has been a reference for many researchers.

Treballs Finals de Grau Arqueologia, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2019-2020, Tutor: Marta Sancho, [cat] En el present estudi s’ha pres com objectiu l’elaboració d’un patró constructiu per els exemples d’església de planta circular que hi ha al territori de Catalunya. Aquestes esglésies es troben emmarcades en l’Alta Edat Mitjana entre els segles X-XII. Com a conseqüència d’aquest objectiu també es desenvolupà la hipòtesis que recolza la seva formació en inspiració la Anastàsis del Sant Sepulcre de Jerusalem. Pel desenvolupament del treball, en primer lloc s’ha dut a terme una recerca bibliogràfica per recollir tots els estudis realitzats per a cadascuna de les esglésies. Posteriorment a través d’una informatització de les dades s’han elaborat diferents paràmetres per a les comparacions, que permet desmentir o afirmar la presència d’un patró constructiu., [eng] The present study’s main goal is to produce a building pattern for the circular churches located in the vicinity of Catalonia. These churches date back to the High Medieval Ages between the 10th and 12th centuries. As a consequence of setting this paper’s main goal, a hypothesis was also constructed to prove these churches’ origin and inspiration on the “Anàstasis del Sant Sepulcre de Jerusalem”. In order to produce this paper a preliminary research has been carried out to collect every study written about the aforementioned churches. After informatizing the data, a few parameters have been established with the purpose of comparing the churches floor plan and therefore be able to confirm or disprove the existence of a common building plan among them.

Treballs Finals de Grau Arqueologia, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2015-2016, Tutor: Marta Sancho i Planas, El Castillo de Palafolls, es una de las fortalezas olvidadas del territorio catalán que, situado en el cerro más alto de la población de Palafolls, contextualiza la historia medieval del municipio. Hoy en día sus restos son un punto muy representativo del pueblo, pero poco queda de la imposición de sus muros y el señorío de sus gentes, ahora ya, siendo tranquila morada de animales desorientados, nadie diría que fue hogar de personajes eminentes, caballeros en carrera de armas y doncellas. Bajo esta premisa, este trabajo pretende hacer una puesta en valor de los vestigios medievales a partir de un análisis histórico y arqueológico: no solo para poder devolver su importancia a la fortaleza, sino que también para llegar a comprender la evolución e historia del castillo y su jurisdicción