Search

Estudi de la concepció del món, del poeta i de la poesia d''Imitació del foc'. Especialment centrat en els poemes "El captiu", "Ardent himne", "Àngel" i "Tragedia spettacolosa".

Sobre el tema, vegeu "Al marge d''Els Marges' (carta oberta a la direcció i redacció d''Els Marges')", de Pere Gimferrer ('Els Marges', núm. 46, Juliol 1992, p. 99-100) Centrat en la funció de l'artifici retòric del poemari.

La traducció del text complet del 'Prufrock' és una versió de Parcerisas publicada a 'Els Marges' Ballart estudia l'assimilació, per part de la cultura catalana, d'un dels referents de la tradició poètica moderna: el poema de T.S. Eliot "The Love Song of J.Alfred Prufrock" per tal demostrar com el drama psicològic del 'Prufrock' és el de l'home i la dona contemporanis. A la primera part de l'article estudia els motius pels quals aquest ha estat considerat el primer poema contemporani: un esquema narratiu allunyat de les convencions simbolistes, el recurs al monòleg dramàtic, un nou repertori iconogràfic més científic, l'alt grau de penetració psicològica, la despersonalització provocada per la vida metropolitana, el registre convencional, l'estil semàntic discontinu, etc. per acabar demostrant, a partir de tots aquests exemples, una fallida de l'idealisme romàntic i una nova concepció poètica. A la segona part, estudia la continuïtat del 'Prufrock' d'Eliot -pel que fa al tema, l'actitud i la forma- a tres poemes catalans: "L'heroi en el desert" de Josep Carner, on destaca una mateixa experiència de vida despersonalitzadora però un valor final diferent; "Diumenge" de Gabriel Ferrater, on presenta la dissolució del drama individual a la col·lectivitat, a un "nosaltres" mediocre; i "Remolcadors entre la boira" de Joan Margarit, on mostra l'ideal enfonsat, víctima el mateix home.

Després d'una sumària descripció general del poema, amb menció de les seves seccions, aspectes formals i temàtics i efecte global, Pere Ballart analitza vint trets característics que fan del poema un exponent de la lírica moderna: situació d'enunciació del poema; autoconsciència del poeta; representació de la simultaneïtat del real; afany totalitzador de la visió; concepció de la paraula poètica com a mitjà de coneixement; discontinuïtat del discurs; liquidació del concepte tradicional de mímesi; incorporació de l'actual i el quotidià; plasmació de l'experiència urbana; èmfasi en la dificultat de les relacions humanes; recurs al mite; sentiment d'insatisfacció; consciència social del jo poètic; dialogisme; ús de l'analogia com a expedient objectivador; revisió crítica de la tradició; ironia com a fre al sentimentalisme; superació dicotomia culte/popular; intertextualitat; i assumpció de la dificultat com a valor estètic.

El text és una versió revisada de la segona part del primer capítol de l'estudi 'La poesia de Carles Riba (1935-1946)' Anàlisi dels deu poemes de 'Per a una sola veu', escrits el 1935, 1938 i 1939.