Search

Treballs Finals de Grau Arqueologia, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2020-2021, Tutor: Jaume Noguera Guillén, [cat] El període comprès entre finals del segle III aC i inicis del segle II aC en el nord-est de la península ibèrica és extraordinàriament convuls. Primer va ser l’escenari de l’enfrontament entre els exèrcits púnics i romans, i més tard és on es van produir els primers aixecaments indígenes contra els romans. En aquest breu lapse de temps històric la recerca arqueològica ha identificat transformacions en molts jaciments ibers, un nombre significatiu dels quals, poc després, són destruïts violentament o abandonats. En definitiva, es tracta d’un període on els assentaments ibèrics del nord-est peninsular presenten canvis i novetats en el seu urbanisme i sistemes defensius, probablement causats en primer lloc per les notícies de l’arribada dels cartaginesos des del sud, i després pel desembarcament dels romans i la seva ocupació posterior. Destaca el fet que els assentaments on es detecten aquests canvis semblen ser els nuclis principals, les ciutats, on es concentrava la població i residia l’elit política i econòmica. En primer lloc es presenta un estat de la qüestió, un inventari dels jaciments que presenten aquestes evidencies (reformes, destruccions, abandonaments, noves fundacions, etc.) entre l’arribada cartaginesa a la península Ibèrica (237 aC), la Segona Guerra Púnica (218-206 aC) i les immediates revoltes ibèriques contra la dominació romana (205-190 aC). Finalment, s’analitzen aquestes evidències per intentar valorar el context històric en què es van produir., [eng] The period between the end of the 3rd century BC and the beginning of the 2nd century BC in the northeast of the Iberian Peninsula is extraordinarily turbulent. First it was the scene of the confrontation between the Punic and Roman armies, and later it was where the first indigenous uprisings against the Romans took place. In this brief historical time archaeological research has identified transformations in many Iberian sites. Soon after many of them are violently destroyed or abandoned. In short, this is a period where the Iberian settlements of the northeast of the peninsula present changes and novelties in their urbanism and defensive systems, probably caused first by the news of the arrival of the Carthaginians from the south, and then by the landing of the Romans and his later occupation. Significantly, the settlements where these changes are detected seem to be the main nuclei, the cities, where the population was concentrated and the political and economic elite resided. First, a state of investigation is presented, an inventory of sites that present these evidence (reforms, destructions, abandonments, new foundations, etc.) between the Carthaginian arrival in the Iberian Peninsula (237 BC), the Second Punic War (218-206 BC) and the immediate Iberian revolts against Roman rule (205- 190 BC). Finally, this evidence is analyzed to value the historical context in which it occurred.

[cat] Aquest treball analitza la presència militar cartaginesa entre l'Ebre i els Pirineus en el nord-est peninsular durant la Segona Guerra Púnica. En primer lloc, s'estudien les referències de les fonts escrites i els indicis arqueològics. En segon lloc, s'analitzen les mencions dels autors antics sobre la forma i disposició dels campaments de campanya cartaginesos i, finalment, es presen- ten aquelles restes mobles que ens permeten localitzar aquests campaments, bàsicament, mone- des, restes d'armament i ceràmiques., [eng] This work analyzes the Carthaginian military presence between the Ebro river and the Pyrenees in the northeast of the Iberian Peninsula during the Second Punic War. In first place, references to written sources and archaeological evidence are studied. Secondly, the mentions of the ancient sources concerning the disposition and structure of the Carthaginian military camps are analyzed. Finally, we present the movables related to those encampments; mainly coins, weaponry and pottery.

Treballs Finals de Grau en Història, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2016-2017, Tutor: David Garcia i Rubert, [cat] La batalla de Baecula (208 Ane.) és una de les conteses més conegudes en el marc de la Segona Guerra Púnica a la península Ibèrica. Aquesta ha estat motiu discòrdia entre els investigadors pel que fa a la localització de l’emplaçament on es va produir aquesta batalla. A més, les fonts històriques mencionen la participació dels foners baleàrics a la batalla de Baecula. El present treball pretén ser un estat de la qüestió sobre la localització de l’emplaçament de la contesa i, alhora realitzar una anàlisi del paper dels foners baleàrics en aquesta a partir de la comparació de les bales de fona documentades al possible emplaçament amb les que s’han documentat a les Illes Balears., [eng] The battle of Baecula (208 BC) is one of the best-known conflicts in the Second Punic War in the Iberian Peninsula. This has been a discord reason between the researchers regarding the location of the site where this battle took place. In addition, the historical funds mention the participation of the Balearic slingers in it. The present paper aims to be a state of affairs about the location of the site of the contest and, at the same time, to analyse the character of the Balearic slingers in the battle through the comparison between the lead sling bullets founded in the possible location and the bullets that have been founded in the Balearic Islands.