Search

Los procesos de metropolización del territorio impulsan fenómenos de polarización espacial que determina un estado creciente de fragilidad económica y social de las “inner peripheries” conectada a fenómenos de abandono del patrimonio edificatorio y de infraestructuras. En este contexto, el grupo de académicos italianos y españoles ha desarrollado entre 2018 y 2020 la investigación intitulada Rutas de resiliencia. Reutilización y relanzamiento de ferrocarriles menores para la regeneración de los territorios frágiles. Experiencias en Italia y España. La investigación, a partir de la contextualización de las dinámicas en Italia y España, como la marginalización de las “aree interne” y de la “España vacía”, define nuevas referencias metodológicas y operativas orientadas a responder a los procesos de desmantelamiento infraestructural, en línea con las estrategias europeas. La investigación adopta tres perspectivas consolidadas en el marco del debate urbanístico para analizar los fenómenos de fragilización y las experiencias en curso y para proponer pautas de intervención: una perspectiva "estructural" para el relanzamiento del servicio ordinario, una perspectiva "morfológica y paisajística" de puesta en valor del carácter cultural y turístico de los ferrocarriles y una perspectiva “ecológica” para la construcción de vías verdes. En este marco, a partir de una metodología inductiva, el documento representa una síntesis de los resultados y algunas profundizaciones de casos de estudio que subrayan la oportunidad de experimentar nuevas categorías integradas y multiescalares para la planificación de redes de infraestructuras, promovidas por las políticas y los programas nacionales y europeos. Els processos de metropolització del territori impulsen fenòmens de polarització espacial que determinen un estat creixent de fragilitat econòmica i social de les “inner peripheries” connectada a fenòmens d’abandonament de el patrimoni edificat i d’infraestructures. En aquest context, el grup d’acadèmics italians i espanyols ha desenvolupat, entre 2018 i 2020, la investigació intitulada Rutes de resiliència. Reutilització i rellançament de ferrocarrils menors per a la regeneració dels territoris fràgils. Experiències a Itàlia i Espanya. La investigació, a partir de la contextualització de les dinàmiques a Itàlia i Espanya, com la marginalització de les “Aree interni” i de la “España vacía”, defineix noves referències metodològiques i operatives orientades a respondre als processos de desmantellament infraestructural, en línia amb les estratègies europees. La investigació adopta tres perspectives consolidades en el marc del debat urbanístic per analitzar els fenòmens de fragilització i les experiències en curs i per proposar pautes d’intervenció: una perspectiva “estructural” per al rellançament del servei ordinari, una perspectiva “morfològica i paisatgística” de posada en valor del caràcter cultural i turístic dels ferrocarrils i una perspectiva “ecològica” per a la construcció de vies verdes. En aquest marc, a partir d’una metodologia inductiva, el document representa una síntesi dels resultats i algunes aprofundiments de casos d’estudi que subratllen l’oportunitat d'experimentar noves categories integrades i multiescalars per a la planificació de xarxes d’infraestructures, promogudes per les polítiques i els programes nacionals i europeus. The processes of metropolization of the territory foster phenomena of spatial polarization that determine a growing state of economic and social fragility of the “inner peripheries” connected to the abandonment of the building and infrastructural heritage. In this context, between 2018 and 2020, the group of Italian and Spanish academics has developed the research entitled Resilience Paths. Reuse and relaunch of minor railways for the regeneration of fragile territories. Experiences in Italy and Spain. The research, based on the contextualization of the dynamics in Italy and Spain, such as the marginalization of the "aree interne" and the "España vacía", defines new methodological and operational references aimed at facing the processes of infrastructural dismantling, in line with European strategies. This research adopts three consolidated perspectives, within the framework of the urban planning debate, to analyse the fragilization phenomena. And the ongoing experiences and to propose guidelines for intervention: a "structural" perspective for the relaunch of the ordinary service, a "morphological and landscape" perspective for the enhancement of the cultural and tourist character of the railways and an "ecological" perspective for the construction of greenways. In this framework, based on an inductive methodology, the document represents a synthesis of the results and some insights into case studies that highlight the opportunity to experiment new integrated and multi-scalar categories for the planning of infrastructure networks, promoted by the national and European policies and programs.

The phenomena of socio-economic polarization, metropolization and intensive exploiting of territorial resources have progressively weakened the relationship between historic centres and territorial context, fostering unsustainable forms of mobility and land use transformations that require new strategies for territorial rebalancing and regeneration.

Los procesos de metropolización del territorio impulsan los fenómenos de polarización espacial que determina un estado creciente de fragilidad económica y social de las “inner peripheries” conectado a problemas infraestructurales y medioambientales. En este contexto, el debate científico y las agendas políticas destacan la centralidad de los temas relacionados con la movilidad, que rediseñan las zonas rápidas y las zonas lentas de los países, el acceso a los servicios y el potencial de desarrollo sostenible, alimentando o debilitando la sangre vital del territorio, los flujos de personas y bienes. El Derecho a la Movilidad, finalizado a garantizar conexiones y accesibilidad, constituye una parte fundamental de una estrategia de regeneración dirigida a asegurar un nuevo welfare urbano, en el marco de las rutas de resiliencia para los territorios frágiles.La reflexión ilustrada en esta ponencia es parte de la actividad de investigación que el grupo de académicos de las Universidades Sapienza, Roma Tre, UCLM y UPC están tratando sobre el tema de la regeneración urbana y territorial, poniendo en el centro el tema de las relaciones que existen entre urbanismo, infraestructuras para la movilidad y regeneración territorial, destacando los retos que plantea la presencia de redes ferroviarias en desmantelamiento.Específicamente, la investigación intitulada Rutas de resiliencia. Reutilización y relanzamiento de ferrocarriles menores para la regeneración de los territorios frágiles. Experiencias en Italia y España aborda la reactivación de líneas ferroviarias menores en desuso, a través de un enfoque integrado, desde paisajes del descarte a ejes estructurantes de reequilibrio socio-económico y medioambiental, así como de reconfiguración morfólogica y de valorización paisajística.La propuesta, a partir de la contextualización de las dinámicas en curso en Italia y España, como la marginalización de las “aree interne” y de la “España vacía”, persigue el objetivo de identificar nuevas referencias metodológicas y operativas, a través de la definición de enfoques para la reactivación y reutilización de redes ferroviarias menores, en línea con las políticas y los programas orientados a responder a los procesos de desmantelamiento infraestructural.La investigación adopta tres perspectivas consolidadas en el marco del debate urbanístico para analizar los fenómenos de fragilización y las experiencias de planes y proyectos, en coherencia con las políticas y los programas:- una perspectiva "estructural", que identifica el relanzamiento de los ferrocarriles como oportunidad para la revitalización socioeconómica de áreas marginales, a partir de una reactivación del servicio público, desde el “derecho a la movilidad”;- una perspectiva "morfológica y paisajística", que centra la atención en la relación osmótica entre infraestructura y paisaje, a partir del reconocimiento de la forma como una herramienta cognitiva y de planificación para interpretar la identidad de los lugares y el disfrute como elemento indispensable para gobernar la percepción del territorio;- una perspectiva “ecológica y medioambiental”, que considera la regeneración de la red ferroviaria como una oportunidad para el desarrollo sostenible, que sugiere la transformación en redes integradas verdes, portadoras de nuevas formas de movilidad sostenible y valores ecológicos colectivos.En este marco, a partir de un proceso inductivo e iterativo de investigación, el documento sintetiza los primeros resultados de la investigación que subrayan la necesidad de nuevas categorías de planificación integrada e interescalar para la planificación de redes de infraestructura: corredores de movilidad rápida, ferrocarriles turísticos, vías verdes, nuevos criterios operativos que identifican los trazados como "figuras de regeneración" que ponen en sinergia herramientas ordinarias y extraordinarias, recursos públicos y privados multinivel, escenarios a largo, medio y corto plazo, nuevas formas de gestión de redes y de servicios internacionales y multinivel. Els processos de metropolització del territori impulsen els fenòmens de polarització espacial que determina un estat creixent de fragilitat econòmica i social de les "inner peripheries" connectat a problemes infraestructurals i mediambientals. En aquest context, el debat científic i les agendes polítiques destaquen la centralitat dels temes relacionats amb la mobilitat, que redissenyen les zones ràpides i les zones lentes dels països, l'accés als serveis i el potencial de desenvolupament sostenible, alimentant o debilitant la sang vital del territori, els fluxos de persones i béns. El Dret a la Mobilitat, finalitzat a garantir connexions i accessibilitat, constitueix una part fonamental d'una estratègia de regeneració dirigida a assegurar un nou welfare urbà, en el marc de les rutes de resiliència per als territoris fràgils.La reflexió il·lustrada en aquesta ponència és part de l'activitat de recerca que el grup d'acadèmics de les universitats Sapienza, Roma Tre, UCLM i UPC estan tractant sobre el tema de la regeneració urbana i territorial, posant al centre el tema de les relacions que hi ha entre urbanisme, infraestructures per a la mobilitat i regeneració territorial, destacant els reptes que planteja la presència de xarxes ferroviàries en desmantellament.Específicament, la investigació intitulada Rutes de resiliència. Reutilització i rellançament de ferrocarrils menors per a la regeneració dels territoris fràgils. Experiències a Itàlia i Espanya aborda la reactivació de línies ferroviàries menors en desús, a través d'un enfocament integrat, des de paisatges del descarti a eixos estructurants de reequilibri socioeconòmic i mediambiental, així com de re-configuració morfològica i de valorització paisatgística.La proposta, a partir de la contextualització de les dinàmiques en curs a Itàlia i Espanya, com la marginalització de les "Aree interni" i de la "Espanya buida", persegueix l'objectiu d'identificar noves referències metodològiques i operatives, a través de la definició d'enfocaments per a la reactivació i reutilització de xarxes ferroviàries menors, en línia amb les polítiques i els programes orientats a respondre als processos de desmantellament infraestructural.La investigació adopta tres perspectives consolidades en el marc del debat urbanístic per analitzar els fenòmens de fragilització i les experiències de plans i projectes, en coherència amb les polítiques i els programes:- d'una perspectiva "estructural", que identifica el rellançament dels ferrocarrils com a oportunitat per a la revitalització socioeconòmica d'àrees marginals, a partir d'una reactivació del servei públic, des del "dret a la mobilitat";- d'una perspectiva "morfològica i paisatgística", que centra l'atenció en la relació osmòtica entre infraestructura i paisatge, a partir del reconeixement de la forma com una eina cognitiva i de planificació per interpretar la identitat dels llocs i el gaudi com a element indispensable per governar la percepció del territori;- d'una perspectiva "ecològica i mediambiental", que considera la regeneració de la xarxa ferroviària com una oportunitat per al desenvolupament sostenible, que suggereix la transformació en xarxes integrades verds, portadores de noves formes de mobilitat sostenible i valors ecològics col·lectius.En aquest marc, a partir d'un procés inductiu i iteratiu d'investigació, el document sintetitza els primers resultats de la investigació que subratllen la necessitat de noves categories de planificació integrada i interescalar per a la planificació de xarxes d'infraestructura: corredors de mobilitat ràpida, ferrocarrils turístics, vies verdes, nous criteris operatius que identifiquen els traçats com "figures de regeneració" que posen en sinergia eines ordinàries i extraordinàries, recursos públics i privats multinivell, escenaris a llarg, mitjà i curt termini, noves formes de gestió de xarxes i de serveis internacionals i multinivell. The processes of metropolization of the territory foster the phenomena of spatial polarization that determines a growing state of economic and social fragility of the “inner peripheries” connected to infrastructure and environmental problems. In this context, the scientific debate and political agendas highlight the centrality of mobility, which redesign the “fast and slow areas” of the countries, the access to services and the potential for sustainable development, feeding or weakening the vital lymph of the territory, the flows of people and goods. The Right to Mobility, aimed to guarantee connections and accessibility, constitutes a fundamental part of a regeneration strategy to ensure a new urban welfare, within the framework of the resilience tracks for fragile territories.In this context, the reflexion illustrated in this document is part of the research activity that the group of academics of the Universities La Sapienza, Roma Tre, UCLM and UPC are developing in the framework of urban and territorial regeneration issues, deepening the relationships between urban planning mobility, infrastructures and territorial regeneration and highlighting the challenges fostered by the presence of dismissed railways.The research entitled “Resilience routes. Reuse and relaunch of minor railroads for the regeneration of fragile territories. Experiences in Italy and Spain” address the reactivation of underutilized or disused minor railway lines, through an integrated approach, moving from “landscapes of waste” to structuring axes of socio-economic and environmental rebalancing, as well as morphological reconfiguration and landscape valorization.The proposal, based on the contextualization of the on-going dynamics in Italy and Spain, such as the marginalization of the “aree interne” and the “España vacía”, aims to identify new methodological and operational references, through the definition of guidelines for the reactivation and reuse of minor railway networks, in line with policies and programs aimed at responding to divestment processes of infrastructures.The research adopts three consolidated perspectives within the framework of the urban debate to analyze the phenomena of “fragilization” and cases of plans and projects, in consistence with the policies and programs:- a "structural" perspective, which identifies the regeneration of the railway network as an opportunity for the socio-economic revitalization of marginal areas, based on a reactivation of the public service towards a “right to mobility”;- a "morphological and landscape" perspective, based on the deepening of the form as a cognitive and planning tool to interpret the identity of places and enjoyment as an indispensable element to govern the perception of the territory, which focuses on the osmotic relationship between infrastructure and landscape;- an “ecological and environmental” perspective, which considers the regeneration of railways as an opportunity for sustainable development, which suggests the transformation into integrated green networks fostering new forms of slow mobility and collective ecological values.In this framework, moving within an inductive and iterative research process, the document summarizes the first results of the research that underline the need for new integrated and intercalar planning categories for infrastructure networks: rapid mobility corridors, tourist railroads, green ways, new operational criteria that identify the roads as "regeneration figures" that put in synergy ordinary and extraordinary tools, multilevel public and private resources, long, medium and short term scenarios, as well as new international and multilevel forms of network and services management. Proyecto de investigación “Percorsi di resilienza. Il rilancio e il riuso delle linee ferroviarie minori nei territori fragili” financiado por Sapienza Università di Roma.