Search

[ES] El documento recogerá el Trabajo de Fin de Máster realizado en Silicom Dental S.L., una empresa del sector dental que diseña, fabrica y distribuye prótesis dentales a nivel nacional, aunque su mayor producción se distribuye dentro de la Comunidad Valenciana. Actualmente el volumen de producción es muy alto para la capacidad productiva que se tiene con 15 operarios y 4 recepcionistas, por lo que algunos trabajos se han empezado a subcontratar para aliviar los picos de producción algunas semanas, pero aún nos vemos envueltos en retrasos con la entrega de los trabajos. Por este motivo, el objetivo del proyecto es el estudio y análisis de los principales problemas de la empresa Silicom Dental S.L. visto desde un enfoque basado en la filosofía Lean Manufacturing, que permita abordarlos creando un plan de acción que reduzca la sobrecarga productiva, mejore la calidad del servicio y del producto y, por ende, la relación con el cliente, aumentando a la vez, la satisfacción de los trabajadores que verán unos resultados más claros de su esfuerzo. En primer lugar, se realizará una introducción al trabajo, la descripción de la empresa y el marco teórico. Para seguir, se realizará un análisis de la situación actual, detallando los problemas detectados, que servirán como punto de partida para el estudio de la causa raíz de ellos, la propuesta e implantación de mejoras. En segundo lugar, se estudiará la viabilidad de la implantación de las mejoras, seleccionando aquellas que se llevarán a cabo desarrollando un plan de acción donde se detallan los recursos necesarios, los responsables de su implementación y los plazos de ejecución. Finalmente, se redactará un análisis económico y las conclusiones obtenidas como resultado de la implantación que se llevará a cabo., [CA] El document recollirà el Treball de Fi de Màster realitzat en Silicom Dental S.L., una empresa del sector dental que dissenya, fabrica i distribueix pròtesis dentals a nivell nacional, encara que la seua major producció es distribueix dins de la Comunitat Valenciana. Actualment el volum de producció és molt alt per a la capacitat productiva que es té amb 15 operaris i 4 recepcionistes, per la qual cosa alguns treballs s'han començat a subcontractar per a alleujar els pics de producció algunes setmanes, però encara ens veiem embolicats en retards amb el lliurament dels treballs. Per aquest motiu, l'objectiu del projecte és l'estudi i anàlisi dels principals problemes de l'empresa *Silicom Dental S.L. vist des d'un enfocament basat en la filosofia Lligen *Manufacturing, que permeta abordar-los creant un pla d'acció que reduïsca la sobrecàrrega productiva, millore la qualitat del servei i del producte, i per tant, la relació amb el client, augmentant alhora, la satisfacció dels treballadors que veuran uns resultats més clars del seu esforç. En primer lloc, es realitzarà una introducció al treball, la descripció de l'empresa i el marc teòric. Per a seguir, es realitzarà una anàlisi de la situació actual, detallant els problemes detectats, que serviran com a punt de partida per a l'estudi de la causa arrel d'ells, la proposta i implantació de millores. En segon lloc s'estudiarà la viabilitat de la implantació de les millores, seleccionant aquelles que es duran a terme desenvolupant un pla d'acció on es detallen els recursos necessaris, els responsables de la seua implementació i els terminis d'execució. Finalment, es redactarà un anàlisi econòmica i les conclusions obtingudes com a resultat de la implantació que es durà a terme, [EN] The document will include the Master's Thesis carried out at Silicom Dental S.L., a company in the dental sector that designs, manufactures and distributes dental prostheses nationwide, although its main production is distributed within the Comunidad Valenciana. Currently the volume of production is very high for the production capacity we have with 15 operators and 4 receptionists, so some jobs have begun to be outsourced to alleviate the production peaks some weeks, but we are still involved in delays with the delivery of work. For this reason, the objective of the project is the study and analysis of the main problems of the company Silicom Dental S.L. seen from an approach based on the Lean Manufacturing philosophy, which allows to address them by creating an action plan that reduces the production overload, improves the quality of service and product, and therefore, the relationship with the customer, while increasing the satisfaction of workers who will see clearer results of their efforts. First of all, an introduction to the work, the description of the company and the theoretical framework will be made. Then, an analysis of the current situation will be made, detailing the problems detected, which will serve as a starting point for the study of the root cause of them, the proposal and implementation of improvements. Secondly, the feasibility of the implementation of the improvements will be studied, selecting those that will be carried out by developing an action plan detailing the necessary resources, those responsible for their implementation and the execution deadlines. Finally, a economic analysis and the conclusions obtained as a result of the implementation to be carried out will be drawn up.

El propósito principal del trabajo de fin de grado es el desarrollo de un prototipo de prótesis de perro para la pata trasera imprimible en 3D, aplicando técnicas de diseño y análisis asistidos por ordenador, dando una solución a la pérdida de una extremidad. Este prototipo mejorará notablemente la calidad de vida del animal. Para ello, se ha realizado una investigación sobre el desarrollo de las prótesis y más profundamente en prótesis caninas. También, se ha estudiado la biomecánica canina y la cinemática del perro de manera experimental. A partir de la información adquirida, en un principio, se ha desarrollado un modelo bidimensional del mecanismo con el software GIM y después, se ha diseñado un modelo CAD con el software Autodesk Inventor. Para lograr la mejor ergonomía, se han aplicado técnicas de diseño mezclando diferentes materiales y formas, consiguiendo el mejor ajuste entre la prótesis y la extremidad. También, el uso de articulaciones ha ayudado a que el funcionamiento de la prótesis se asemeje lo máximo posible a la realidad, teniendo como pilar principal una rodilla policéntrica. Finalmente, se han realizado diversos análisis estáticos y dinámicos que han corroborado la seguridad del mecanismo, verificando la resistencia de los diferentes topes que impiden la extensión y flexión excesivas. Para eso, se ha utilizado el programa de cálculo por el método de los elementos finitos Ansys Workbench. Gradu amaierako proiektuaren helburu nagusia txakur baten atzeko hankarentzako protesi prototipo bat garatzea da, 3Dn inprimagarria, ordenagailuz lagundutako diseinu eta analisi teknikak aplikatuz, gorputz-adar bat galtzeari irtenbidea emanez. Prototipo horrek nabarmen hobetuko du animaliaren bizi kalitatea. Horretarako, protesien garapenari eta sakonago txakurren protesien garapenari buruzko ikerketa egin da. Era berean, txakurren biomekanika eta zinematika ere modu esperimentalean aztertu dira. Eskuratutako informaziotik abiatuta, hasiera batean, mekanismoaren bi dimentsioko eredu bat garatu da GIM softwarearekin eta, ondoren, CAD eredu bat diseinatu da Autodesk Inventor softwarearekin. Ergonomiarik onena lortzeko, hainbat diseinu-teknika aplikatu dira, materialak eta formak nahastuz, protesiaren eta gorputz-adarraren arteko lotura onena lortuz. Halaber, artikulazioen erabilerak protesiaren funtzionamendua errealitatearekin ahalik eta antzekoena izaten lagundu du, oinarri nagusia bezala belaun polizentriko izanik. Azkenik, mekanismoaren segurtasuna berretsi duten hainbat analisi estatiko eta dinamiko egin dira, gehiegizko hedapena eta flexioa eragozten duten topeen erresistentzia egiaztatuz. Horretarako, Ansys Workbench elementu finituen metodoaren bidezko kalkulu-programa erabili da. The main purpose of the project is the development of a 3D printable prototype of a dog prosthesis for the rear leg, applying computer-aided design and analysis techniques, giving a solution to the loss of a limb. This prototype will notably improve the quality of life of the animal. To do this, research has been carried out on the development of prostheses and more deeply on canine prostheses. Also, canine biomechanics and dog kinematics have been studied experimentally. From the information acquired, initially a two-dimensional model of the mechanism has been developed with the GIM software and then a CAD model has been designed with the Autodesk Inventor software. To achieve the best ergonomics, design techniques have been applied mixing different materials and shapes, achieving the best fit between the prosthesis and the limb. Also, the use of joints has helped the operation of the prosthesis to resemble reality as closely as possible, with a polycentric knee as the main pillar. Finally, various static and dynamic analyzes have been carried out that have corroborated the safety of the mechanism, verifying the resistance of the different stops that prevent excessive extension and flexion. For this, the finite element calculation program Ansys Workbench has been used.

[ES] En el presente trabajo se ha realizado el diseño de una prótesis mecánica que cierra los dedos aprovechando los movimientos de flexión y extensión de la muñeca, la cual será económicamente accesible para todo tipo de públicos. Primeramente, se procede a la creación física de un prototipo para poner en práctica algunos movimientos inicialmente meditados. De esta forma, no se desperdician materiales más costosos. Tras tener una idea genérica de lo que se pretende diseñar, se efectúa una búsqueda de información necesaria sobre cómo es la mano y los movimientos que tiene, se realiza un estudio de mercado de prótesis de manos y se averigua qué es lo que exigen los usuarios dispuestos a comprarlas. Después, se continúa con los bocetos y diseños posibles para la prótesis y los sistemas de movimiento de cada componente (dedo, palma, antebrazo…). De entre las alternativas disponibles, se escoge la que mejor funcione y más se adapte estéticamente a la idea original. Una vez conseguido el diseño definitivo, se desarrolla el modelo en 3D con el programa Autodesk Inventor, con el cual se dibuja y se generan los ficheros compatibles que se trasladarán a una impresora 3D para imprimir las piezas necesarias. Finalmente, se realiza el montaje de todos los componentes para obtener la prótesis final. Se ejecutan las pruebas necesarias para ver que cumple con las funciones básicas y funciona correctamente, como se podía esperar. Es un modelo básico de prótesis pendiente de mejoras, pero muy útil y funcional, traduciéndose en un resultado satisfactorio a pesar del tiempo limitado., [CA] En el present treball s’ha realitzat el disseny d'una pròtesi mecànica que tanca els dits aprofitant els moviments de flexió i extensió del canell, la qual serà econòmicament accessible per a tot tipus de públics. Primerament, es procedeix a la creació física d'un prototip per posar en pràctica alguns moviments inicialment meditats. D'aquesta manera, no es malgasten materials més costosos. Quan ja es té una idea genèrica del que es pretén dissenyar, s'efectua una recerca d'informació necessària en relació a com és la mà i els moviments que té, es realitza un estudi de mercat de pròtesis de mans i es descobreix què és el que exigeixen els usuaris disposats a comprar-les. Després, es continua amb els esbossos i dissenys possibles per a la pròtesi i els sistemes de moviment de cada component (dit, palma, avantbraç...). De totes les alternatives disponibles, s'escull la que millor funcione i més s'adapte estèticament a la idea original. Una vegada s’ha aconseguit el disseny definitiu, es desenvolupa el model en 3D amb el programa Autodesk Inventor, amb el qual es dibuixa i es generen els fitxers compatibles que es traslladaran a una impressora 3D per imprimir les peces necessàries. Finalment, es realitza el muntatge de tots els components per obtenir la pròtesi final. Es fan les proves necessàries per veure que compleix amb les funcions bàsiques i que funciona correctament, com es podia esperar. És un model bàsic de pròtesi pendent de millores, però molt útil i funcional, amb un resultat satisfactori tot i que el temps ha sigut limitat., [EN] In this project, it has been made a design of a mechanical prosthesis that closes the fingers taking advantage of the flexion and extension movements of the wrist, which will be economically affordable to every people. First, it is proceed to a physical creation of a prototype to put into practice some initially meditated movements. Thus, no more expensive materials are wasted. After having a generic idea of what is going to be designed, it is carried out a research of needed information about how a hand looks like and the movements it has, it is made a market study of hand prostheses and it is found out which are the demands of the users who are willing to buy them. The next step is to do the sketches and some possible designs for the prosthesis and the movement systems of each component (finger, palm, forearm…). Among the available alternatives, it must be chosen the one that works and fits aesthetically the best to the original idea. Once the final design is achieved, the 3D model is developed with the Autodesk Inventor program, in which the compatible files are drawn and generated, then they will be transferred to a 3D printer to print the necessary parts. Finally, all the components are assembled to obtain the final prosthesis. The necessary tests are run to see that it complies with the basic functions and works correctly, as it is expected. It is a basic model of prosthesis pending improvements, but very useful and functional, making a satisfactory result despite the limited time.

[ES] Obtener el marcado CE es un requisito indispensable para poder comercializar un producto en el mercado europeo. En el caso de los productos sanitarios, para obtener el marcado CE es necesario seguir el reglamento 2017/745 y, en algunos casos, la validación de un organismo notificado, como la AEMPS (Agencia española del medicamento y de productos sanitarios). A la hora de la validación, los productos sanitarios fabricados mediante impresión 3D tienen diversos problemas, como poder demostrar la isotropía de las piezas. En este trabajo, se generará una metodología sistemática para obtener el marcado CE de un producto sanitario clase III (Implantable, prótesis). Después, se adaptará la metodología a un producto sanitario fabricado mayoritariamente por fabricación aditiva, con el fin de observar los principales problemas. Y, finalmente, se realizará una metodología final para poder obtener el marcado CE centrándonos en aquellos productos fabricados mediante tecnologías de producción aditiva. El objetivo de este estudio es desarrollar una metodología en la cual se puedan apoyar y utilizar aquellos fabricantes de productos sanitarios fabricados mediante fabricación aditiva; a la hora de realizar la documentación técnica ¿Technical file¿ necesaria para que el organismo notificado correspondiente les pueda validar y, por ende, obtener el marcado CE y poder comercializar el producto por los países de la unión europea., [CA] Obtindre el marcatge CE és un requisit indispensable per a poder comercialitzar un producte en el mercat europeu. En el cas dels productes sanitaris, per a obtindre el marcatge CE és necessari seguir el reglament 2017/745 i, en alguns casos, la validació d'un organisme notificat, com la AEMPS (Agència Espanyola del Medicament i de Productes Sanitaris). A l'hora de la validació, els productes sanitaris fabricats mitjançant impressió 3D tenen diversos problemes, com poder demostrar la isotropia de les peces. En aquest treball, es generarà una metodologia sistemàtica per a obtindre el marcatge CE d'un producte sanitari classe III (Implantable, pròtesi). Després, s'adaptarà la metodologia a un producte sanitari fabricat majoritàriament per fabricació additiva, amb la finalitat d'observar els principals problemes. I, finalment, es realitzarà una metodologia final per a poder obtindre el marcatge CE centrant-nos en aquells productes fabricats mitjançant tecnologies de producció additiva. L'objectiu d'aquest estudi és desenvolupar una metodologia en la qual es puguen secundar i utilitzar aquells fabricants de productes sanitaris fabricats mitjançant fabricació additiva; a l'hora de realitzar la documentació tècnica “Technical file” necessària perquè l'organisme notificat corresponent els puga validar i, per tant, obtindre el marcatge CE i poder comercialitzar el producte pels països de la Unió Europea., [EN] Obtaining the CE mark is an essential requirement to be able to commercialize a product in the European market. In the case of medical Devices, to obtain the CE mark it is necessary to follow the 2017/745 regulation and, in some cases, the validation of a notified body, like the AEMPS (Spanish agency for medicines and medical devices). When it comes to validation, medical Devices manufactured using 3D printing have several problems, such as being able to demonstrate the isotropy of the devices. In this work, a systematic methodology will be generated to obtain the CE mark of a class III medical device (Implantable, prosthesis). Then, the methodology will be adapted to a medical device manufactured mainly by additive manufacturing, in order to observe the main problems. And, finally, a final methodology will be carried out in order to obtain the CE mark, focusing on those products manufactured using additive production technologies. The objective of this study is to develop a methodology in which those manufacturers of medical devices manufactured through additive manufacturing can be supported and used; when preparing the technical documentation ¿Technical file¿ necessary for the corresponding notified body to validate them and, therefore, obtain the CE marking and be able to market the product in the countries of the European Union.

Avui en dia la competència al sector industrial, com a tots els sectors, és molt gran. És per això que constantment s’investiga per descobrir noves tecnologies de fabricació que fan més ràpida, fàcil i econòmica l’obtenció de les peces o objectes a fabricar. Una d’aquestes últimes tecnologies és la impressió 3D, que està guanyant força en sectors com el de l’automatització o la medicina. La impressió 3D està utilitzant-se molt tant a escala industrial com domèstica, ja que hi ha molts tipus d’impressores capaces d’imprimir diferents materials, per exemple, metalls amb punts de fusió molt elevats, material semblant al teixit connectiu humà o polímers termoplàstics. Aquest projecte consisteix a dissenyar i fabricar, utilitzant la impressió 3D, una pròtesi transtibial (de sota genoll) per una nena, de tal manera que sigui servible i funcional pel seu dia a dia i que substitueixi i pugui millorar la que actualment està utilitzant. En aquest document es detalla tot el procediment des de l’obtenció de les primeres dades fins a l’obtenció final de la pròtesi. Per tal que la pròtesi s’adapti el millor possible a la usuària s’han fet escanejos de la pròtesi que porta actualment. Es vol dissenyar i fabricar una pròtesi que s’ajusti a la cama i permeti un moviment més natural a la nena. Els resultats obtinguts no han pogut ser òptims a causa del confinament que tots els ciutadans hem hagut de complir, la qual cosa ha impedit part de l’experimentació i recollida de dades del cas a estudiar, però s’ha acabat fent una pròtesi funcional que podria adaptar-se fàcilment perquè sigui al 100% per ella.

Actualment, no hi ha cap metodologia de guiatge quirúrgic per a la inserció de pròtesis de maluc que proporcioni resultats precisos. L’objectiu d’aquest projecte és crear un sistema de guiat que possibiliti la correcta angulació dels implants. Per a poder desenvolupar aquest sistema s’ha utilitzat un programari de disseny i modelatge 3D d’ús freqüent en l’entorn mèdic anomenat 3-Matic. Per realitzar el disseny del sistema s’han considerat suggeriments d’especialistes en aquesta matèria i s’ha realitzat una validació en models anatòmics polimèrics. Com a resultat del projecte s’ha aconseguit crear un sistema de guiat quirúrgic que permet una planificació de la orientació del component acetabular i del tall femoral. Per a la seva fabricació s’ha utilitzat tecnologia de fabricació additiva donat que és la més idònia per a objectes a mida. A més, s’ha programat una aplicació per accelerar el procés de disseny i donar abast a més malalts. El sistema de guiat hauria de produir un estalvi en la despesa hospitalària com a conseqüència de la reducció del temps quirúrgic i del nombre de reintervencions. Amb una correcta alineació dels components protètics s’aconseguiria una millora en la qualitat de vida dels pacients.

A Espanya actualment la manca d’algun membre d’extremitat superior afecta a 1.125.952 persones adultes majors de 16 anys. Per a aquest col.lectiu és indispensable una pràctica esportiva regular per tal de mantenir un correcte estat i moviment de les estructures òssies i musculars a nivell físic, així com aprofitar els beneficis psicològics i socials derivats de la mateixa. En un present on l’esport s’ha convertit en un mercat tan desenvolupat i tecnològic, existeix un buit al mercat pel que respecta a dispositius ortoprotètics, especialment de membre superiors; sigui de mà o braç. Tot i existir una demanda notable, la manca d’oferta, i l’alt grau d’especialització d’aquesta converteix les poques unitats disponibles en inaccessibles per a la major part d’usuaris. Així doncs el present projecte, que correspon al Treball de Final de doble grau en Enginyeria Mecànica i Enginyeria de Disseny Industrial i Desenvolupament del producte, consisteix en el disseny conceptual i formal d’una pròtesi modular d’extremitat superior de baix cost per a aplicacions esportives. D’aquesta manera, s’examinen les tendències actuals de pràctica esportiva en persones amb mancança d’aquesta extremitat, així com elements presents al mercat i necessitats del col.lectiu per tal d’oferir una proposta amb futura acceptació. Des del punt de vista corporal, s’estudia l’anatomia, antropometria i biomecànica implicada per tal de traduir aquestes dades en un conjunt de mecanismes realitzables a baix cost. Tenint en compte tota aquesta informació, i sense deixar de banda la normativa i legislació, es desenvolupa un disseny versàtil, multifuncional i innovador que resolgui les deficiències en termes d’optimització econòmica; és a dir, es busca fugir de les últimes tendències tecnològiques i components que simulen a la perfecció el moviment humà per a centrar els esforços en un producte simple, econòmic i de fàcil ús que maximitzi les possibilitats de l’usuari pel que fa a pràctica esportiva.

Prosthetic Artero-Venus fistula (PAV, also known as AVG) is a biocompatible synthetic device that connects arterial and venous segments creating an optimal vascular access for hemodialysis. New biocompatible materials withstanding barotrauma and repeated cannulations during dialysis sessions, fuel the discussion regarding the use of Prosthetic Artero-Venus fistula in patients on maintenance dialysis. The aim of this brief article is to provide health care professionals with a practical manual about how to manage this type of vascular access in daily care.

[EUS] CAD/CAM tecnologia inplanteen gaineko protesia fabrikatzeko tresna baliagarria bada ere, bere elaborazio prozesuan akatsak eman daitezke. Akats hauen ondorio klinikoa supraestruktura eta pilare/inplantearen arteko doiketa ezegokia da. Protesiaren doikuntza falta honek etorkizun batean konplikazio biologiko zein mekanikoak eragin ditzake.

A partir de la narració del que passa a la Transpecies Society exposarem de quina manera han sorgit alguns criteris metodològics per dissenyar òrgans artificials. El que ens interessa aquí és el contrast entre un disseny inspirat en la cibernètica i un altre basat en la IA amb la finalitat d'encoratjar discussions al voltant de pràctiques híbrides., Through narrating what happens at the Transpecies Society we will show how certain methodological criteria for designing artificial organs have arisen. What interests us here is the contrast between design inspired by cybernetics and design based on AI, in order to encourage discussions around hybrid practices., A partir de la narración de lo que sucede en la Transpecies Society vamos a exponer cómo han surgido ciertos criterios metodológicos para el diseño de órganos artificiales. Lo que nos interesa aquí es el contraste entre un diseño inspirado en la cibernética y otro basado en la IA con el fin de alentar discusiones en torno a prácticas híbridas.

[ES] El propósito del presente trabajo es realizar un estudio del comportamiento mecánico de diferentes tipos de prótesis de cadera. Su finalidad es analizar cómo afectan el peso y la composición de materiales a las tensiones máximas generadas. Para ello, se han creado tres modelos geométricos de prótesis de cadera: un diseño unimodular, formado por un único sólido compuesto por el vástago y la cabeza femoral; uno modular, cuyos componentes femoral y acetabular son sólidos independientes, formando un par articular; y un diseño biarticular que incorpora un segundo par articular, llamado biarticular. Tras su modelado se han importado a un programa de análisis y simulación numérica para evaluar su probabilidad de fallo. De estos tres modelos sólo se han podido analizar el unimodular y el modular, debido a que la cantidad de nodos y elementos generados para el mallado de la prótesis biarticular necesario para el análisis excedía el máximo establecido por la licencia del programa utilizado de la que se ha dispuesto. Las condiciones generales del ensayo han sido las más desfavorables, es decir, las correspondientes a la fase de apoyo del ciclo de la marcha, cuando todo el peso del individuo recae sobre la prótesis. Para hacer la simulación estática de las condiciones de carga que soportan las prótesis en esta situación se ha utilizado el método de los elementos finitos (MEF). Además, se han analizado los efectos que provocan la variación del peso y de los materiales en las tensiones generadas en los diseños, estudiando la probabilidad de fallo siguiendo el criterio de Von Mises en cada uno de los casos. Los resultados del estudio son comparables a los obtenidos en la literatura. En ninguno de los análisis la prótesis presenta probabilidad de fallo destacable. Los resultados también muestran que el aumento de peso provoca un incremento de la tensión máxima de Von Mises. Este es el fenómeno debido al cual, las prótesis articuladas no suelen indicarse para personas con sobrepeso. Sin embargo, la variación de los materiales no supone un cambio relevante en la tensión máxima que soporta el implante. Del estudio realizado, se concluye que la geometría de la prótesis es el factor que más influye en las tensiones soportadas. Ninguno de los modelos presenta riesgo de fallo por lo que la selección de un diseño u otro la realiza el profesional evaluando a cada paciente., [CA] El propòsit del present treball es realizar un estudi del comportament mecànic de diferents tipus de pròtesis de maluc. La seua finalitat es analitzar com afecten el pes i la composició de materials a les tensions màximes generades. Per això, s’han creat tres models geomètrics de pròtesis de maluc: un disseny unimodular, format per un únic sòlid compost pel plançó i el cap femoral; un altre modular, amb component femoral i component acetabular independents, format un parell articular; i un disseny biarticular que incorpora un segon parell, anomenat biarticular. Després del seu modelat s’han importat a un programa de anàlisi i simulació numèrica per evaluar la seua probabilidad de fracàs. D’aquestos tres models tan sols s’han pogut analitzar el unimodular i el modular, a causa de la quantita de nodes i elements generats per al mallat de la pròtesi biarticular necessari per a l’anàlisi excedia el màxim establert per la llicència del programa utilizat de la qual s’ha dispossat. Les condicions generals del assaig han estat les més desfavorables,es a dir, les corresponents a la fase de suport del cicle de la marxa, quan tot el pes de l’individu recau sobre la pròtesi. Per fer la somulació estàtica de les condicions de càrrega que suporten les pròtesis en aquesta situación s’ha utilitzat el mètode dels elements finits (MEF). A més a més, s’han analitzat els efectes que provoquen la variació del pes i dels materials a les tensions generades en els dissenys, estudiant la probabilitat de fracàs segons el criteri de Von Mises en cadascun dels casos. Els resultats de l’estudi son comparables als obtinguts a la literatura. En cap de les anàlsis la pròtesi presenta probabilitat de fracàs destacable. Els resultats també mostren que l’augment de pes provoca un increment de la tensió máxima de Von Mises. Este es el fenomen degut al qual, les pròtesis articulades no solen indicar-se per persones amb sobrepès. Malgrat això, la variació dels materials no suposa un canvi relevant a la tensió máxima que suporta l’implant. De l’estudi realitzat, es pot concloure que la geometría de la pròtesi és el factor que més influeix a les tensions suportades. Cap d’aquestos models presenta risc de fracàs per la qual cosa la selección d’un disseny o un altre la realitza el professional avaluant a cada pacient., [EN] The purpose of this work is to conduct a study about the mechanical behavior of different types of hip prostheses. The aim is to analyze how the weight and composition of materials affect the maximum stresses generated. For that, three geometric models of hip prosthesis were created: a unimodular design, formed by a single solid composed of a stem and a femoral head; a modular design, whose femoral and acetabular components are independent solids, forming an articulate pair; and a biarticular design that incorporates a second articulating pair, called biarticular. Once they were modelled, they were imported into a numerical simulation and analysis program to evaluate the probability of failure. Of these three models, only the unimodular and the modular models were analyzed, since the number of nodes and elements generated for the meshing of the biarticular prosthesis necessary for the analysis exceeded the maximum number of nodes established by the license of the used program. The case study used for the assessment of the mechanical behaviour of the prothesis was the most unfavourable position of the leg this is, that corresponding to the stance-phase of the gait cycle, when the prothesis undergoes the entire weight of the individual. To make the static simulation of the loading conditions that support the prothesis in this situation the finite element method (FEM) was used. In addition, the effects caused by the variation of weight and the materials in the stresses generated on the designs were analysed, studying the probability of failure provided by the Von Mises criterion in each one of the cases. The results of the study are comparable to those reported in the literature. In none of the analyses, the prosthesis presents a remarkable failure probability. The results also show that the weight increase causes an increase of the maximum Von Mises stress. This is the reason why articulated prostheses are not usually indicated for overweight people. However, the variation of the materials does not imply a relevant change in the maximum stress that the implant supports. The conclusion of this work is that the geometry of the prosthesis is the factor that most influences the supported stresses. None of the models presents a risk of failure, so the selection of one design or another is made by the professional under the evaluation of each particular patient.

Las fugas paravalvulares (FPV) tras un recambio valvular protésico se producen cuando existe una falta de aposición entre el anillo protésico y el tejido circundante. Aunque generalmente no tienen repercusión clínica, en ocasiones producen regurgitaciones que causan insuficiencia cardíaca, anemia hemolítica o ambas; condicionando una elevada mortalidad. Ante FPV sintomáticas el tratamiento de elección es la reintervención quirúrgica, que ha demostrado ser una técnica eficaz, con mejoría de la supervivencia en comparación con el tratamiento médico. No obstante, el tratamiento quirúrgico de las FPV se asocia a una elevada mortalidad perioperatoria y a un riesgo considerable de reaparición de fugas. Recientemente, las técnicas transcatéter han emergido como una alternativa al tratamiento quirúrgico. Sin embargo, la experiencia global con estas técnicas se limita a estudios monocéntricos o pequeños registros sin seguimiento clínico a largo plazo, por lo que no existe suficiente evidencia científica que demuestre una consistente eficacia de la técnica. A través de un compendio de publicaciones la tesis doctoral presentada muestra la utilidad de las técnicas transcatéter en el tratamiento de pacientes con FPV significativas. En el primero de los dos estudios publicados, mediante una revisión sistemática y meta-análisis se demuestra que, cuando es exitoso, el tratamiento transcatéter de FPV se asocia a una reducción en la mortalidad cardíaca y a una mejoría de la clase funcional o de la anemia hemolítica. Además, en comparación con los procedimientos transcatéter fallidos, la reducción transcatéter exitosa de fugas paravalvulares se asocia a un menor requerimiento de reintervenciones quirúrgicas. En el segundo estudio, mediante la comparación de los resultados clínicos tras el tratamiento quirúrgico o transcatéter de FPV se muestra como la cirugía podría asociarse a una mejoría en el objetivo combinado de mortalidad por cualquier causa u hospitalización por insuficiencia cardíaca durante el seguimiento. En contrapartida, los beneficios de la cirugía no se observan hasta transcurrido un año de la intervención debido a su mayor riesgo de mortalidad perioperatoria; por lo que ambas técnicas pueden tener su papel en el algoritmo de tratamiento de pacientes con FPV significativas. Paravalvular leaks (PVL) occur after valve replacement when there is an incomplete apposition of the prosthesis’s sewing ring to the native annulus. Although mild PVL are frequently asymptomatic, significant regurgitation can be associated with congestive heart failure, refractory haemolytic anaemia and a high long-term mortality. Surgical correction of PVL is indicated in these patients, as it has been associated with improved event-free survival when compared with conservative treatment. However, repeated surgeries are associated with high perioperative mortality and a significant rate of PVL recurrence. The interest for transcatheter techniques is exponentially growing as an alternative treatment for PVL but the global experience remains limited to single-centre studies or small registries without long-term clinical follow-up. Therefore, uncertainties persist on the benefits and risks associated with this technique. Herein, we present a thesis that shows the efficacy of transcatheter reduction of PVL in symptomatic patients. In the first published work, by means of a systematic review and a meta-analysis, we showed that a successful transcatheter reduction of PVL is associated with a lower cardiac mortality rate and a greater improvement in functional class or haemolytic anaemia, compared with a failed intervention. Fewer repeated surgeries were also observed after successful procedures. In our second study, after comparing clinical outcomes following surgical or transcatheter treatment of PVL we found that surgery is associated with a reduction in the combined endpoint of all-cause mortality and rehospitalization for heart failure. However, surgery is associated with a higher risk of perioperative mortality and appears to be only beneficial well beyond one year of survival. Therefore, we believe that both techniques might play a role in our therapeutic arsenal and we suggest a treatment algorithm for patients with significant PVL.

Aquest projecte consisteix en portar a l'aula, a través d'un bloc curricular, la iniciativa solidària anomenada Enabling the future que a través d'una xarxa de voluntaris de tot el món treballa per coordinar i posar en contacte persones que han tingut la desgràcia de perdre part d'un braç, o han nascut ja amb aquest problema, amb persones que són capaces de fabricar pròtesis mitjançant tecnologia d’impressió 3D. El projecte es marca dos tipus d'objectius: uns primers objectius curriculars, vinculats a totes les competències i continguts que acompanyaran tot el procés de disseny, impressió 3D i muntatge i uns segons objectius transversals que vindran vinculats a tota la component d'implicació social, solidària i humanitària que comporta el producte que es fabrica i el contacte amb els seus destinataris. Per portar-ho a terme, s’ha estructurat un bloc curricular utilitzant principalment tres metodologies pedagògiques que busquen impactar en l'estudiant com una metodologia conjunta que serà objecte d'estudi d'aquest projecte. Així doncs, la introducció de nous continguts es farà mitjançant una metodologia d'Aprenentatge Cooperatiu (AC) i l’etapa d'aplicació d'allò après en la resolució d'una situació nova es farà mitjançant unes metodologies d'Aprenentatge Basat en Projectes (ABP) i d'Aprenentatge i Servei (A-S). L'estudi mostra els resultats obtinguts de la utilització conjunta d'aquestes metodologies en un projecte amb una component d'implicació social tan notòria i extreu unes conclusions de les quals es pot destacar la gran compatibilitat d’aquestes tres metodologies per aconseguir uns objectius curriculars i l’impacte en els estudiants en involucrar-se en una iniciativa solidària.

Contexto: diferentes materiales son utilizados para fabricar prótesis empleadas en medicina reparadora siendo el titanio, por sus características químicas, el más frecuentemente empleado. Propósito: en el presente trabajo se evalúa la biocompatibilidad de diferentes muestras de prótesis médicas fabricadas por la Empresa FICO S.A. Métodos: mediante técnicas de citotoxicidad y genotoxicidad se estudió su potencial capacidad de integrarse a los tejidos, empleándose en los bioensayos cultivos celulares de las líneas UMR-106 y L929. Por medio de las técnicas de rojo neutro, colorimétrico de MTT, contacto directo, difusión en agar y producción de colágeno se estudiaron los niveles de citotoxicidad. Además, a través de la técnica de naranja de acridina se determinó la viabilidad celular. El “ensayo cometa” se empleó para determinar la genotoxicidad. Resultados: los resultados de los bioensayos empleados mostraron una alta biocompatibilidad, y no se evidenciaron diferencias significativas con los controles negativos. Conclusión: las técnicas empleadas en el presente trabajo pueden constituirse en herramientas para el análisis de materiales de uso biomédico., Context: some materials are used to factory medical prosthesis, in repairing medicine. Titanium is the most common used material bi their chemical characteristics. Aim: to evaluate biocompatibility in different samples of medical prosthesis, manufactured by FICO S.A. enterprise.Methods: through cytotoxicity and genotoxicity techniques, it analyzed the potential capability to integrate into the tissues, working with cell cultures and cell lines UMR-106 y L929. Also it used techniques such as, neutro red, colorimetric of MTT, direct contact, diffusion on agar and collagen production, it evaluated the cytotoxicity levels. Also with acridine orange technique it sets cell viability. Comet essay was used to establish genotocicity. Results: the study shows high biocompatibility, and it does not found significant difference in negative controls. Conclusion: It recommends these techniques to evaluate biomedical prosthesis., Instituto Multidisciplinario de Biología Celular

L’accoppiamento protesico metallo-metallo in chirurgia dell’anca è oggetto di recente discussione e preoccupazione a causa dell’evenienza di fallimenti protesici causati da reazioni avverse locali alla metallosi. Le reazioni avverse a tali particelle di usura (Adverse Reaction to Metal Debris - ARMD) rappresentano il più importante meccanismo di fallimento di questa coppia di attrito. In certi casi descritti come catastrofici, i fallimenti di un impianto metallo-metallo dovuti all’aggressione e distruzione dei tessuti periprotesici possono necessitare estese procedure di ricostruzione. Probabilmente uno dei problemi maggiori per il chirurgo ortopedico riguarda la valutazione e monitorizzazione nel tempo dei pazienti portatori di una protesi metallo-metallo, e verso quali procedure diagnostiche e terapeutiche indirizzare quei pazienti che presentino indici di malfunzionamento protesico o complicazioni ascrivibili alla metallosi. Lo scopo di questo articolo è di conferire una visione attuale e d’insieme del problema e descrivere un algoritmo utilizzato nel monitoraggio e trattamento dei pazienti con accoppiamento metallo-metallo.

L'analisi di un atleta amputato monolaterale di gamba offre la possibilità di un confronto diretto fra le azioni svolte dai due arti nella corsa, gesto agonistico reso possibile ad atleti paralimpici grazie alle apposite protesi da corsa. E' stato quindi analizzato un atleta di alto livello con amputazione transtibiale praticante specialità di sprint. Sono stati rilevati i valori di ampiezza dei passi nella corsa lanciata, massima flessione del ginocchio, tempi di appoggio e di oscillazione dell'arto. I valori di ampiezza del passo sono stati confrontati con quelli rilevati su un campione di 5 atleti normodotati con caratteristiche antropometriche e di prestazione simili all'atleta oggetto dello studio. Sono stati effettuati test di potenza alla leg press svolta monolateralmente in momenti diversi dell'anno. Nella corsa veloce l'arto protesizzato ha evidenziato tempi di oscillazione inferiori del 12% rispetto a quello sano e una massima flessione del ginocchio inferiore dell'8,4%, dati verosimilmente dovuti alla leggerezza della protesi. L'ampiezza del passo con spinta del piede protesico è risultata superiore mediamente del 5,3%, mentre i valori di potenza alla leg press sono risultati inferiori mediamente del 35,2% nell'arto protesizzato. Il fatto potrebbe indicare un rendimento elastico superiore del piede protesico nella corsa lanciata rispetto a quello del piede sano.

Le protesi allungabili: esperienza dell’Istituto Rizzoli

En el presente estudio in vitro se evaluó el comportamiento de tres cementos (RelyxTemp NE, Dentotemp y Dentocem) utilizados en restauraciones unitarias sobre implantes. Para la evaluación de los tres cementos se realizaron pruebas de adhesión (test de shear bond strenght) y pruebas de resistencia a la tracción mediante una máquina de tracción universal. En los test de adhesión se analizó el comportamiento de los cementos en tres superficies distintas (titanio pulido, titanio arenado y cromo-cobalto) que se corresponden con las superficies que encontramos en los test de retención (pilar, pilar arenado y corona) . En los test de tracción también se tuvieron en consideración algunos de los factores que pueden afectar a la retención; la altura del pilar (se estudió la retención en pilares de 6, 5 y 4 mm), la textura del pilar (se utilizaron pilares arenados mediante partículas de óxido de alúmina). En ambos estudios se consideró el envejecimiento de los cementos mediante un proceso de termociclado. Tanto en los estudios de adhesión como en los estudios de retención, se observó mediante microscopia óptica, el tipo de fallo que aparecía (adhesivo o cohesivo) tras la realización de los test. Los resultados se analizaron mediante análisis de la varianza (ANOVA) y para la evaluación del tipo de fallo se realizó un test de Chi-cuadrado.

Le tecniche tradizionali di ricostruzione protesica della mammella prevedono l’allestimento di una tasca totalmente sottomuscolare per garantire una copertura corretta della protesi. Tuttavia, il rischio di risalita della protesi in tali contesti è particolarmente elevato e, nei casi di pazienti con mammella controlaterale lievemente ptosica, il risultato, in termini di simmetria, può essere particolarmente frustrante. Sulla base dell’esperienza maturata in ambito di mastoplastica additiva con le tecniche sottomuscolare parziale e “dual plane”, abbiamo messo a punto una tecnica che prevede una collocazione solo parzialmente sottomuscolare con scorrimento del piano cutaneo che lascia libera la protesi di scendere in direzione del solco sottomammario in maniera naturale. Tale tecnica (impiegata con successo in 102 casi dal 2007 ad oggi) trova indicazione, a nostro avviso, in presenza di buon trofismo cutaneo e sottocutaneo, con uno spessore tissutale residuo al polo inferiore di almeno 2 cm al pinch test, in assenza di radioterapia. Nei casi trattati abbiamo osservato una superficializzazione protesica solo in due casi (pinch test di 1,5 e 1,4 cm rispettivamente), risolto mediante lipofilling. Nessun’altra complicanza è stata osservata (FU: 6 mesi-3 anni). Il risultato estetico è stato più che valido con una buona ptosi mammaria.

2006/2007 STUDIO SPERIMENTALE SULLA ADESIONE DELLA VETROCERAMICA A SUBSTRATI TRADIZIONALI ED INNOVATIVI IN CLINICA PROTESICA. La protesi fissa è in grado di ripristinare con successo la salute dei tessuti orali con estetica e funzionalità stabili nel tempo. La ceramica, introdotta in odontoiatria da oltre due secoli, con la sua applicazione nella tecnica metallo-ceramica occupa da cinquant’anni una parte preponderante di questa branca dell’odontoiatria protesica; i materiali ceramici infatti sono divenuti sinonimi di estetica, resistenza nell’ambiente orale e biocompatibilità e la loro intrinseca fragilità è stata superata grazie allo sviluppo di sottostrutture di supporto con idonee proprietà meccaniche quali appunto sono le leghe metalliche. Attualmente l’odontoiatria protesica ha ricevuto una forte spinta verso le ricostruzioni ceramiche definite “metal free” o “ceramica integrale” e tra i materiali più innovativi attualmente usati in clinica protesica, spicca la zirconia, un materiale ceramico ad alta resistenza che viene proposto come supporto alternativo al metallo per il rivestimento vetroceramico nei restauri destinati a tutti i settori del cavo orale. La delaminazione del rivestimento vetroceramico è un’evenienza non rara che riguarda tutti i tipi di substrati. Tali fratture pregiudicano la funzione e compromettono l’estetica e trovano soluzione definitiva solo con la sostituzione del manufatto. Con questa tesi di dottorato ci siamo prefissi l’obiettivo di mettere a confronto l’adesione metallo-ceramica e l’adesione zirconia-vetroceramica attraverso lo studio di un numero rilevante di campioni sottoposti ad una serie di prove di laboratorio significative per il confronto preclinico e predittive del comportamento clinico. Sono stati costruiti 195 campioni in metallo-ceramica (lega IPS d.SIGN® 30 Williams Alloy U.S.A., vetroceramica IPS d.SIGN Ivoclar-Vivadent, Liechtenstein) da 13 operatori odontotecnici diversi. I campioni, suddivisi in 15 gruppi diversificati per procedure di fusione-rifinitura della lega e cottura della ceramica, sono stati sottoposti a test flessione a tre punti secondo normativa UNI-ISO 9693 [1], seconda edizione aprile 2001; le superfici di distacco sono state esaminate al microscopio elettronico a scansione. Successivamente sono state eseguite analisi profilometrica e prove di microdurezza su superfici della stessa lega con diversa rifinitura superficiale. Sono stati inoltre costruiti 25 campioni in zirconia (Zirkonzahn®, Brunico (Bz), Italy) sui quali è stato applicato uno strato di vetroceramica compatibile (Ice Zirkon Keramic, Zirkonzahn® Bz-Italy) con tecnica di stratificazione tradizionale analogamente ai campioni metallici, per essere sottoposti a prove di taglio. Le superfici di distacco sono state successivamente esaminate al SEM e sottoposte ad analisi EDX e spettroscopia Raman. I risultati di questa ricerca dimostrano la validità del legame metallo-ceramico con una lega Co-Cr indipendentemente dalla manualità dell’operatore (40,15±9,28 MPa media complessiva) evidenziandone però la componente micromeccanica come già riportato in letteratura (Hammad IA e Stein RS, 1990; Lubovich RP e Goodkind RJ, 1977; Barghi JN et al., 1987); di questo aspetto gli operatori devono tener conto: nella lavorazione delle leghe di base per ricostruzioni di protesi fissa l’attenzione andrà posta al massimo rispetto dei trattamenti superficiali che precedono l’applicazione della ceramica. L’adeguata forza di adesione tra metallo e ceramica è stata determinata dalla normativa ISO quando il distacco avviene sopra ai 25 MPa mentre una adeguata forza di adesione per i sistemici totalmente ceramici non è stata ancora definita (Al-Dohan HM et al., 2004). L’introduzione della zirconia quale materiale ceramico per la costruzione di sottostrutture per protesi fisse ha posto l’attenzione sulla difficoltà a realizzare un valido legame con i rivestimenti ceramici in uso. L’ittria-zirconia presenta un modulo di elasticità di 220 GPa (come la lega Co-Cr) ed offre una resistenza a flessione che varia a seconda dei sistemi di produzione tra 800 e 1200 MPa, la più alta tra le sottostrutture ceramiche, ed è ritenuta idonea a ricostruzioni anche nei settori posteri per ponti di più elementi (Raigrodski AJ, 2004). I nostri risultati sull’adesione tra un supporto in ittria-zirconia e il rivestimento di vetroceramica compatibile hanno riportato una media di 29,53 MPa (±13,97) mostrando un comportamento in linea con i dati della letteratura per lo stesso tipo di materiali e tecnica di costruzione (Al-Dohan HM et al., 2004; Aboushelib MN et al., 2005). Se confrontiamo questi valori con i sistemi in metallo-ceramica è evidente che molti campioni non superano il limite minimo indicato di 25 MPa soprattutto a causa della rottura a basso carico a livello della vetroceramica probabilmente a causa di difettosita' interne (bolle e porosità). Emerge pertanto la grande importanza dell’applicazione della ceramica che, come riportato dalla letteratura (Dundar M et al., 2007), richiede una grande attenzione tecnica poiché in grado di influenzare pesantemente il risultato finale, soprattutto in un sistema “delicato” come quello zirconia-vetroceramica che dimostra in generale valori di adesione più bassi rispetto ai sistemi metallo-ceramici. Bibliografia: 1: UNI EN ISO 9693 “Sistemi per restaurazioni dentali di metallo-ceramica” Norma Italiana Seconda Edizione Aprile 2001 Aboushelib MN, de Jager N, Kleverlaan CJ. Microtensile bond strength of different components of core veneered all ceramic restorations. Dent Mater 2005; 21, 984-991. Al-Dohan HM, Yaman P, Dennison JB, Razzoog ME, Lang BR. Shear strength of core-veneer interface in bi-layered ceramics. J Prostht Dent 2004;91:3439-55 Barghi N, McKeehan Whitmer M, Aranda R. Comparison of fracture strength of porcelain-veneered to high noble and base metal alloys. J Prosthet Dent 1987; 57: 23-25. Dundar M, Ozcan M, Gokce B, Comlekoglu E, Leite F, Valandro LF. Comparison of two bond strength testing methodologies for bilayered all-ceramics. Dent Mater 2007; 23(5):630-6 Hammad IA, Sheldon Stein R. A qualitative study for the bond and colour of ceramometals. Part I. J Prosthet Dent 1990; 63, 643-53. Lubovich RP, Goodkind RJ. Bond strength studies of precious, semiprecious and nonprecious ceramic-metal alloys with two porcelains. J Prosthet Dent 1977; 37, 3: 288-99. Raigrodski AJ. Contemporary materials and technologies for all-ceramic fixed partial dentures: A review of the literature. J Prosthet Dent 2004;92,:557-62. XIX Ciclo 1972