Search

La política de vivienda en Europa está caracterizada por la diversidad, no existe un modelo único de gestión de la vivienda o de concepto de vivienda social. Cada país tiene sus propios criterios para enfrentar el problema de la vivienda, y se encuentran distintas visiones de gestión en relación a la población a atender, el régimen de tenencia, el tamaño de las viviendas, entre otros. Esta diferencia de enfoques está relacionada con los diferentes modelos del Estado de Bienestar (Arbaci, 2007; Balchin, 1996; Kemeny, 1995). El Reino Unido encabeza los países con una gran intervención Estatal (invirtiendo más del 3% del PIB en políticas de vivienda) y cuenta con los sectores de vivienda social en alquiler más extensos (≥ 20%), contrario al caso Español que invierte máximo un 1% del PIB y cuenta con apenas un 2% del stock en vivienda de alquiler social. Este artículo presenta una síntesis de las principales diferencias en el modelo de gestión de la vivienda social en Barcelona y Londres y considera, además, el problema de la vivienda desde un punto de vista social y espacial que no puede ser analizado separadamente de su entorno urbano, ya que como expresa Cortés: “cada vivienda pertenece a un contexto espacial que se impone a sus habitantes” (2000:310), tomando como casos de estudio dos áreas de construcción de vivienda social en masa (La Mina en Barcelona y North Peckham en Londres) en los que cada Estado ha realizado grandes inversiones de regeneración urbana para paliar los diversos problemas sociales que presentaban, producto de la alta concentración de pobreza y escasez de servicios característicos de los polígonos residenciales de los años 60 y 70. La política d’habitatge a Europa està caracteritzada per la diversitat, no existeix un model únic de gestió de l’habitatge o de concepte d’habitatge social. Cada país té els seus propis criteris per afrontar el problema de l’habitatge, i es troben diferents visions de gestió en relació a la població que cal atendre, el règim de tinença, la grandària dels habitatges, entre d’altres. Aquesta diferència d’enfocaments està relacionada amb els diferents models de l’Estat de Benestar (Arbaci, 2007; Balchin, 1996; Kemeny, 1995). El Regne Unit encapçala els països amb una gran intervenció Estatal (invertint més del 3% del PIB en polítiques d’habitatge) i compta amb els sectors d’habitatge social de lloguer més extensos (≥ 20%), contràriament al cas Espanyol que inverteix com a màxim un 1% del PIB i compta amb un escàs 2% de l’estoc en habitatge de lloguer social. Aquest article presenta una síntesi de les principals diferències en el model de gestió de l’habitatge social a Barcelona i Londres, i considera, a més a més, el problema de l’habitatge des d’un punt de vista social i espacial que no pot ser analitzat separadament del seu entorn urbà, ja que com expressa Cortés: “cada habitatge pertany a un context espacial que s’imposa als seus habitants” (2000:310), prenent com a casos d’estudi dues àrees de construcció d’habitatge social en massa (La Mina a Barcelona i North Peckham a Londres) on cada Estat ha realitzat grans inversions de regeneració urbana per pal·liar els diversos problemes socials que presentaven, producte de l’alta concentració de pobresa i escassetat de serveis característics dels polígons residencials dels anys 60 i 70. Housing policy in Europe is characterized by its diversity. There is not one only model for housing managing or only one social housing concept or approach to the issue. Each country has its own different criteria to address the housing problem. It can be found different views of management depending largely on the population to be served, land tenure systems, size of housing units, among others. This difference in approach is related to the different models of the Welfare State in both countries (Arbaci, 2007; Balchin, 1996; Kemeny, 1995). The United Kingdom leads the countries with a large state intervention (spending more than 3% of GDP in housing policies). UK has stocks of social rental housing in larger (≥ 20%), contrary to Spain case that invests mostly a 1% of GDP and has 2% of the stock of social rented housing. This article presents a summary of the main differences in the management model of social housing in London and Barcelona and also considers the housing problem from a social and spatial view, which cannot be analysed separately from its urban environment because, as Cortés states: "each housing unit belongs to a spatial context that imposes itself on its inhabitants and residents" (2000: 310). It has been taken as case studies two areas of social housing mass construction (La Mina in Barcelona and North Peckham in London) in which each state has made big urban regeneration investments to alleviate various social problems presented, due to the high concentration of poverty and scarcity of services characteristic of residential estates in the 60’s and 70’s.