Search

Este trabajo responde a la necesidad de reflexionar sobre los conocimientos, destrezas y actitudes relacionados con las tecnologías que las entidades empleadoras requieren hoy en día a traductores. Para esta reflexión, nos hemos basado en las respuestas al cuestionario planteado por la Revista Tradumàtica a distintas personas del ámbito de la traducción y las tecnologías. Aquest treball respon a la necessitat de reflexionar sobre els coneixements, destreses i actituds relacionats amb les tecnologies que les entitats contractadores requereixen avui dia als traductors. Per dur a terme aquesta reflexió, ens hem basat en les respostes al qüestionari plantejat per la Revista Tradumàtica a diverses persones de l'àmbit de la traducció i les tecnologies. This article addresses the need to reflect on knowledge, skills and attitudes related to technologies that employers require in a translator today. This reflection is based on the answers given by various people from the sphere of translation and translation technologies to the Revista Tradumàtica questionnaire.

La llegenda de fra Joan Garí, primer eremita de Montserrat, es documenta entre els segles XIII-XV a través de textos escrits en llatí o en català, però en el segle xvi aquest mateix relat es va transmetre sobretot a través d’obres devotes o historiogràfiques impreses en castellà per autors com Pedro de Burgos, Pedro de Medina o Pere Antoni Beuter. En aquest article s’ofereix un panorama general sobre les reescriptures medievals o cinc-centistes d’aquesta llegenda, i es posa especial èmfasi en dues de les versions castellanes més extenses, ambdues anònimes: la Historia de fray Juan Garín, sense dades tipogràfiques però impresa a Toledo durant els darrers dies de 1527 o poc després; i la Vida de fray Juan Garín (València, 1561), basada en el Libro de los milagros (1536) de Pedro de Burgos. La Vida, gairebé desconeguda, ens ha arribat a través d’un plec solt de la Biblioteca Comunale Augusta de Perugia. A banda d’introduir i comparar la Historia i la Vida amb altres versions de la mateixa llegenda, aquest article ofereix una edició acarada d’ambdós textos. The legend of friar Joan Garí, the first hermit of Montserrat, is documented between the 13th and 15th centuries through texts written in Latin or Catalan, but in the 16th century the same story was transmitted mainly through devotional or historiographical printed works written in Spanish by authors such as Pedro de Burgos, Pedro de Medina or Pere Antoni Beuter. This article provides an overview of the medieval or sixteenth-century rewritings of this legend, with special emphasis on two of the most extensive Spanish versions, both anonymous: the Historia de fray Juan Garín, without typographic data but printed in Toledo during the last days of 1527 or shortly thereafter; and the Vida de fray Juan Garín (Valencia, 1561), based on the Libro de los Milagros (1536) by Pedro de Burgos. The Vida, an almost unknown work, has reached us through a chapbook of the Biblioteca Comunale Augusta in Perugia. In addition to introducing and comparing the Historia and the Vida with other versions of the same legend, this article offers a face-to-face edition of both texts. Aquest article s’emmarca en el projecte de recerca UJI-B2020-04, finançat per la Universitat Jaume I.

Le présent article se donne pour but de présenter et étudier les coupes et réductions pratiquées par le comte de Caylus (1692‑1765) dans sa traduction-adaptation en français (1737) du roman Tirant le Blanc (1490). L’étude des constantes de celles-ci permettant ainsi de mettre en lumière une possible méthodologie dans cette intervention, et de formuler quelques hypothèses sur ce que Caylus révèle de lui-même dans son texte ; une « belle infidèle » de l’œuvre du Valencien Joanot Martorell (1413‑1468), qui lui était parvenue par traductions, et qu’il ne serait pas excessif de qualifier de « version d’auteur ». Aquest article té per objectiu de presentar i estudiar les retallades i reduccions practicades pel comte de Caylus (1692-1765) en la seva traducció-adaptació al francès (1737) de la novel·la Tirant lo Blanc (1490). L’estudi de les constants d’aquestes permet així destacar una possible metodologia en aquesta intervenció, i formular algunes hipòtesis sobre el que Caylus revela sobre ell mateix en el seu text; una «belle infidèle» de l’obra del valencià Joanot Martorell (1413-1468) — que li havia arribat per mitjà de traduccions — i que no seria excessiu qualificar de «versió d’autor». This article aims to present and study the cuts and reductions made by the Count of Caylus (1692-1765) in his translation-adaptation into French (1737) of the novel Tirant lo Blanch (1490). The study of the constant features allows us, latter, to highlight a possible methodology in this intervention, and to formulate some hypotheses on what Caylus reveals about himself in his text; a «beautiful infidel» of the work of the Valencian Joanot Martorell (1413-1468) — which had reached him through translations — and which one it would not be excessive to qualify as an «author's version».

[cat] La traducció ha seguit tenint un paper força rellevant en el món editorial a Catalunya durant els anys 2020 i 2021. Malgrat la pandèmia, no hi ha hagut davallades significatives en la producció i aquesta ha estat similar a la del bienni previ a la Covid-19. A partir de l'anàlisi de les dades de l'ISBN, el percentatge de traduccions respecte de l'edició total a Catalunya segueix sent molt alt, per sobre de la mitjana de l'Estat espanyol. Unes poques llengües europees i el japonès acaparen el gruix de traduccions publicades a Catalunya (anglès, de manera molt destacada, seguit de francès, castellà, italià, alemany i català). El japonès segueix sent prominent per les traduccions de manga, sobretot al castellà. En les traduccions entre català i castellà, hi ha un fort desequilibri: és molt més important la del castellà cap al català que a l'inrevés, i el gruix de traducció del castellà correspon a llibre infantil. Pel que fa a les matèries, la literatura i els llibres infantils són les traduccions més habituals. Durant el període analitzat es destaca la importància d'alguns títols literaris traduïts i la seva rellevància i qualitat. Els premis a la traducció han continuat centrats en aquesta traducció literària, classificats per llengües font i gèneres, i atorgats per institucions, de manera destacada les universitats públiques. Les trobades i reunions científiques al voltant de la traducció es van haver d'adaptar a la situació sanitària excepcional. Algunes es van suspendre, però moltes d'altres van tenir un format digital, la qual cosa permet en alguns casos recuperar-ne ara les sessions enregistrades., [eng] Translation continued to play a key role in the publishing world in Catalonia during the years 2020 and 2021. Despite the pandemic, production did not fall significantly, and remained at levels similar to those of the two years prior to Covid-19. Based on the analysis of the ISBN data, the percentage of translations in relation to the total production in Catalonia remained very high, above the Spanish average. A few European languages and Japanese accounted for the majority of translations published in Catalonia (English, very prominently, followed by French, Spanish, Italian,German and Catalan). Japanese was still prominent due to the translations of manga, especially into Spanish. In the translations between Catalan and Spanish, there was a strong imbalance: far more translations were made from Spanish to Catalan than the other way around, and the bulk of these translations were of children's books. As far as subject areas are concerned, literature and children's books were the most frequently translated. During the period analysed, a number of important literary works were translated. Translation awards continued to focus on this literary translation, classified by source language and genre, and presented by institutions, especially the public universities. Scientific meetings on translation had to adapt to the situation created by the pandemic: some were suspended, but many others were carried out in digital format. This means that some of the sessions recorded can still be consulted., [spa] La traducción ha seguido teniendo un papel bastante relevante en el mundo editorial en Cataluña durante los años 2020 y 2021. A pesar de la pandemia, no ha habido descensos significativos en la producción y ésta ha sido similar a la del bienio previo a la Covid-19. A partir del análisis de los datos del ISBN, el porcentaje de traducciones respecto a la edición total en Cataluña sigue siendo muy alto, por encima de la media del Estado español. Unas pocas lenguas europeas y el japonés acaparan el grueso de traducciones publicadas en Cataluña (inglés, de forma muy destacada, seguido de francés, castellano, italiano, alemán y catalán). El japonés sigue siendo prominente por las traducciones de manga, sobre todo al español. En las traducciones entre catalán y castellano, existe un fuerte desequilibrio: es mucho más importante la del castellano hacia el catalán que al revés, y el grueso de traducción del castellano corresponde a libro infantil. Por lo que respecta a las materias, la literatura y los libros infantiles son las traducciones más habituales. Durante el período analizado se destaca la importancia de algunos títulos literarios traducidos y su relevancia y calidad. Los premios a la traducción han continuado centrados en esta traducción literaria, clasificados por lenguas fuente y géneros, y otorgados por instituciones, de forma destacada por las universidades públicas. Los encuentros y reuniones científicas en torno a la traducción tuvieron que adaptarse a la situación sanitaria excepcional. Algunas se suspendieron, pero otras muchas tuvieron un formato digital, lo que permite en algunos casos recuperar ahora las sesiones registradas.

La traducció ha seguit tenint un paper força rellevant en el món editorial a Catalunya durant els anys 2020 i 2021. Malgrat la pandèmia, no hi ha hagut davallades significatives en la producció i aquesta ha estat similar a la del bienni previ a la Covid-19. A partir de l'anàlisi de les dades de l'ISBN, el percentatge de traduccions respecte de l’edició total a Catalunya segueix sent molt alt, per sobre de la mitjana de l’Estat espanyol. Unes poques llengües europees i el japonès acaparen el gruix de traduccions publicades a Catalunya (anglès, de manera molt destacada, seguit de francès, castellà, italià, alemany i català). El japonès segueix sent prominent per les traduccions de manga, sobretot al castellà. En les traduccions entre català i castellà, hi ha un fort desequilibri: és molt més important la del castellà cap al català que a l'inrevés, i el gruix de traducció del castellà correspon a llibre infantil. Pel que fa a les matèries, la literatura i els llibres infantils són les traduccions més habituals. Durant el període analitzat es destaca la importància d’alguns títols literaris traduïts i la seva rellevància i qualitat. Els premis a la traducció han continuat centrats en aquesta traducció literària, classificats per llengües font i gèneres, i atorgats per institucions, de manera destacada les universitats públiques. Les trobades i reunions científiques al voltant de la traducció es van haver d'adaptar a la situació sanitària excepcional. Algunes es van suspendre, però moltes d'altres van tenir un format digital, la qual cosa permet en alguns casos recuperar-ne ara les sessions enregistrades., Translation continued to play a key role in the publishing world in Catalonia during the years 2020 and 2021. Despite the pandemic, production did not fall significantly, and remained at levels similar to those of the two years prior to Covid-19. Based on the analysis of the ISBN data, the percentage of translations in relation to the total production in Catalonia remained very high, above the Spanish average. A few European languages and Japanese accounted for the majority of translations published in Catalonia (English, very prominently, followed by French, Spanish, Italian, German and Catalan). Japanese was still prominent due to the translations of manga, especially into Spanish. In the translations between Catalan and Spanish, there was a strong imbalance: far more translations were made from Spanish to Catalan than the other way around, and the bulk of these translations were of children's books. As far as subject areas are concerned, literature and children's books were the most frequently translated. During the period analysed, a number of important literary works were translated. Translation awards continued to focus on this literary translation, classified by source language and genre, and presented by institutions, especially the public universities. Scientific meetings on translation had to adapt to the situation created by the pandemic: some were suspended, but many others were carried out in digital format. This means that some of the sessions recorded can still be consulted., La traducción ha seguido teniendo un papel bastante relevante en el mundo editorial en Cataluña durante los años 2020 y 2021. A pesar de la pandemia, no ha habido descensos significativos en la producción y ésta ha sido similar a la del bienio previo a la Covid-19. A partir del análisis de los datos del ISBN, el porcentaje de traducciones respecto a la edición total en Cataluña sigue siendo muy alto, por encima de la media del Estado español. Unas pocas lenguas europeas y el japonés acaparan el grueso de traducciones publicadas en Cataluña (inglés, de forma muy destacada, seguido de francés, castellano, italiano, alemán y catalán). El japonés sigue siendo prominente por las traducciones de manga, sobre todo al español. En las traducciones entre catalán y castellano,existe un fuerte desequilibrio: es mucho más importante la del castellano hacia el catalán que al revés, y el grueso de traducción del castellano corresponde a libro infantil. Por lo que respecta a las materias, la literatura y los libros infantiles son las traducciones más habituales. Durante el período analizado se destaca la importancia de algunos títulos literarios traducidos y su relevancia y calidad. Los premios a la traducción han continuado centrados en esta traducción literaria, clasificados por lenguas fuente y géneros, y otorgados por instituciones, de forma destacada por las universidades públicas. Los encuentros y reuniones científicas en torno a la traducción tuvieron que adaptarse a la situación sanitaria excepcional. Algunas se suspendieron, pero otras muchas tuvieron un formato digital, lo que permite en algunos casos recuperar ahora las sesiones registradas.

For years, the translation method was disparaged in language teaching on the basis that it did not focus on communication. More recently, translation has made a return as scholars have come to realize how and why translation in the foreign language classroom might prepare students for the use of language in real communicative situations. The fact that translation and audiovisual translation (AVT) are now established disciplines with acknowledged linguistic benefits for language learning is both a cause and consequence of this paradigm shift. This article, first, begins with a revision of the different language teaching methodologies explored during the 20th century. We then proceed to focus on the different modalities of AVT and to present a critical analysis of best didactic practice in relation to this typology. Finally, it hones in on subtitling and dubbing, focusing on the variety of opportunities that both can offer in the field of language teaching. Durant anys el mètode de traducció va ser menyspreat en l'ensenyament d'idiomes perquè no es dedicava atenció a la comunicació. Recentment, la traducció ha tornat: els acadèmics han vist com i per què la traducció podria ajudar a aprendre un idioma en situacions comunicatives reals a l'aula de llengua estrangera. El fet que la traducció i la traducció audiovisual (AVT) siguen ara disciplines establertes amb reconeguts beneficis lingüístics per a l'aprenentatge d'idiomes no és només una causa, sinó una conseqüència d'aquest canvi de paradigma. Aquest article comença amb una revisió de les metodologies d'ensenyament d'idiomes explorades durant el segle XX. A continuació, se centra en les modalitats de TAV per presentar una anàlisi crítica de les millors pràctiques didàctiques en relació amb aquesta tipologia. Finalment, s'aborden la subtitulació i el doblatge, i se centra en la varietat d'oportunitats que poden oferir en el camp de l'ensenyament de llengües.

Resenya del llibre: Villarino Pardo, M.ª Carmen; Galanes Santos, Iolanda & Alonso Luna, Ana (eds.). (2021). Promoción cultural y Traducción: Ferias Internacionales del libro e invitados de honor. Bern: Peter Lang AG International Academic Publishers, 294 pàgines. ISBN: 978-3-0343-4210-0., Review of the book: Villarino Pardo, M.ª Carmen; Galanes Santos, Iolanda & Alonso Luna, Ana (eds.). (2021). Promoción cultural y Traducción: Ferias Internacionales del libro e invitados de honor. Bern: Peter Lang AG International Academic Publishers, 294 páginas. ISBN: 978-3-0343-4210-0., Reseña del libro: Villarino Pardo, M.ª Carmen; Galanes Santos, Iolanda & Alonso Luna, Ana (eds.). (2021). Promoción cultural y Traducción: Ferias Internacionales del libro e invitados de honor. Bern: Peter Lang AG International Academic Publishers, 294 páginas. ISBN: 978-3-0343-4210-0.

L'objectiu principal d'aquesta investigació és estudiar la censura inquisitorial de les obres de Petrarca a Espanya i Itàlia, sobretot arran de la seva inclusió a l'Index librerum prohibitorum. En primer lloc, s'estudia la prohibició de les obres del poeta d'Arezzo als índexs de llibres prohibits que es van publicar a Roma al llarg del segle XVI. En segon lloc, s'analitzen els índexs espanyols dels segles XVI i XVII, establint paral·lelismes amb els índexs romans i assenyalant les diferències que hi ha entre els uns i els altres pel que fa a la prohibició i la censura de les obres de Petrarca. Finalment, s'estudia detalladament la traducció espanyola que Antonio d'Obregón va fer dels Triumphi al començament del segle XVI, l'edició de 1541 del qual va ser condemnada per l'Index de Quiroga. Tots aquests aspectes s'estudien en relació amb les disposicions de la famosa Regula Septima, que va aparèixer per primera vegada a l'Index de Roma de 1564, a través de la qual es condemnaven els llibres de contingut obscè, lasciu i fins i tot amatori. Aquesta regla va tenir conseqüències importants per a la difusió de determinades obres de Petrarca, tant en versió original com en les seves traduccions a l'espanyol., The main objective of this research is to study the inquisitorial censorship of Petrarch's works in Spain and Italy, especially as a result of their inclusion in the Index librorum prohibitorum. Firstly, we focus on the prohibition of the works of the Arezzo poet in the indexes of prohibited books which were published in Rome throughout the 16th century. Secondly, we analyse the Spanish Indexes of the 16th and 17th centuries by establishing parallels with the Roman indices and by pointing out the differences between them with regards to the prohibition and censorship of Petrarch's works. Finally, we thoroughly examine the Spanish translation that Antonio de Obregón made of the Triumphi at the beginning of the 16th century, whose 1541 edition was condemned by the Quiroga Index. All these aspects are studied in relation to the provisions of the famous Regula Septima, which appeared for the first time in the Index of Rome in 1564 and which condemn the books with obscene, lascivious and even amatory content. This Regula had important consequences for the dissemination of certain works by Petrarch, both in the original version and in their translations into Spanish, El principal objetivo de esta investigación es estudiar la censura inquisitorial de las obras de Petrarca en España e Italia, sobre todo a raíz de su inclusión en el Index librorum prohibitorum. En primer lugar, se estudia la prohibición de las obras del poeta de Arezzo en los índices de libros prohibidos que se publicaron en Roma a lo largo del siglo XVI. En segundo lugar, se analizan los Índices españoles de los siglos XVI y XVII, estableciendo paralelismos con los índices romanos y señalando las diferencias que hay entre unos y otros con respecto a la prohibición y la censura de las obras de Petrarca. Por último, se estudia pormenorizadamente la traducción española que Antonio de Obregón hizo de los Triumphi a comienzos del siglo XVI, cuya edición de 1541 fue condenada por el Index de Quiroga. Todos estos aspectos se estudian en relación con las disposiciones de la famosa Regula Septima, que apareció por primera vez en el Index de Roma de 1564, a través de la cual se condenaban los libros de contenido obsceno, lascivo e incluso amatorio. Esta regla tuvo importantes consecuencias para la difusión de determinas obras de Petrarca, tanto en versión original como en sus traducciones al español.

A principis del segle XIX la literatura instructiva per a escolars estava començant a ocupar un espai significatiu dins del mercat editorial. El nombre de nens i nenes que rebien una educació s’incrementava i calia satisfer també aquest públic lector. Entre les disciplines que es consideraven apropiades per a ells es trobava la història, que era també un dels temes d’estudi que més interès despertava entre els Intel·lectuals de l’època. En aquest context es van publicar diverses traduccions a l’espanyol de dos textos d’història clàssica d’Oliver Goldsmith: Dr Goldsmith's Roman History, Abridged by Himself for the Use of Schools (1772) i Dr Goldsmith’s History of Greece, Abridged for the Use of Schools (1787). Gerónimo de la Escosura va traduir i adaptar ambdues obres: la primera, Compendio de la historia de Grecia, precedido de un breve resumen de la historia antigua, con una carta geográfica de la Grecia y Asia Menor, la va publicar en 1807 (Madrid, Benito García) per a la formació dels cadets d’Acadèmies Militars, i vist l’èxit obtingut per aquesta, anys més tard va publicar el Compendio de la historia de Roma (Madrid, Repullés, 1834). També vinculada a l'àmbit de la formació militar, Lino de Pombo O’Donnell va realizar una altra traducció, Compendio de la historia romana (Alcalá, Amigo, 1820-1821). Finalment, unes altres dues, sense el nom del traductor, titulades Compendio de la historia griega, escrita en inglés por el Doctor Goldsmith. Traducido libremente al español i Compendio de la historia romana, escrita en inglés por el Doctor Goldsmtih. Traducido libremente al español es van publicar per part de la Imprenta de Rosa, ubicada a París, el 1822. Utilitzant el marc teòric dels estudis de transferència en traducció, en aquest article s’analitzarà el procés que van seguir els textos sobre història clàssica escrits per Goldsmith des que es van publicar a Anglaterra fins a la seva arribada a les mans dels joves lectors i lectores hispanoparlants, tant d’Espanya com dels recentment independit-zats estats d’Amèrica, on alguns llibreters francesos com Rosa van comerciar amb els cada cop més demandats llibres per a escolars., In the early nineteenth century, instructional literature for schoolchildren was beginning to occupy a significant place in the publishing market. The number of boys and girls receiving an education was increasing and this reading public had to be properly satisfied. Among the disciplines that were considered appropriate for them was history, which was in turn one of the fields of study that aroused most interest among the intellectuals of the time. In this context, several Spanish translations of two classic history texts by Oliver Goldsmith were published: Dr Goldsmith's Roman History, Abridged by Himself for the Use of Schools (1772) y Dr Goldsmith’s History of Greece, Abridged for the Use of Schools (1787). Gerónimo de la Escosura translated and adapted both texts: the first one, Compendio de la historia de Grecia, precedido de un breve resumen de la historia antigua, con una carta geográfica de la Grecia y Asia Menor was published in 1807 (Madrid, Benito García) for the instruction of cadets in Military Academies, and given the success obtained by this work, years later he published the Compendio de la historia de Roma (Madrid, Repullés, 1834). Also linked to the field of military training, another translation, Compendio de la historia romana (Alcalá, Amigo, 1820-1821), was carried out by Lino de Pombo O’Donnell. Finally, two more translations, without the trans-lator’s name, entitled Compendio de la historia griega, escrita en inglés por el Doctor Goldsmith. Traducido libremente al español y Compendio de la historia romana, escrita en inglés por el Doctor Goldsmtih. Traducido libremente al español, were published by Rosa, a printing house located in Paris, in 1822. Using the theo-retical framework of transfer studies in translation, this article analyses the process followed by Goldsmith's texts on classic history since they were published in England until their arrival into the hands of young Spanish-speaking readers, both from Spain and from various recently emancipated American countries, where some French booksellers like Rosa dealt the increasingly number of books for school children., A principios del siglo XIX la literatura instructiva para escolares estaba empezando a ocupar un espacio significativo dentro del mercado editorial. El número de niños y niñas que recibían una educación iba en aumento y había que satisfacer también a este público lector. Entre las disciplinas que se consideraban apropiadas para ellos se encontraba la historia, que era a su vez uno de los temas de estudio que más interés despertaba entre los intelectuales de la época. En este contexto se publicaron varias traducciones al español de dos textos de historia clásica de Oliver Goldsmith: Dr Goldsmith's Roman History, Abridged by Himself for the Use of Schools (1772) y Dr Goldsmith’s History of Greece, Abridged for the Use of Schools(1787). Gerónimo de la Escosura tradujo y adaptó ambas obras: la primera, Compendio de la historia de Grecia, precedido de un breve resumen de la historia antigua, con una carta geográfica de la Grecia y Asia Menor, la publicó en 1807 (Madrid, Benito García) para la formación de los cadetes de Academias Militares, y dado el éxito obtenido por esta, años más tarde publicó el Compendio de la historia de Roma (Madrid, Repullés, 1834). Tam-bién vinculada al ámbito de la formación militar, otra traducción, Compendio de la historia romana (Alcalá, Amigo, 1820-1821), se llevó a cabo por Lino de Pombo O’Donnell. Finalmente, otras dos, sin nombre de traductor, tituladas Compendio de la historia griega, escrita en inglés por el Doctor Goldsmith. Traducido libremente al español y Compendio de la historia romana, escrita en inglés por el Doctor Goldsmtih. Traducido libremente al español se publicaron por la Imprenta de Rosa, ubicada en París, en 1822. Utilizando el marco teórico de los estudios de transferencia en traducción, en este artículo se analizará el proceso que siguieron los textos sobre historia clásica escritos por Goldsmith desde que se publicaron en Inglaterra hasta su llegada a las manos de los jóvenes lectores y lectoras hispanohablantes, tanto de España como de los recientemente independizados estados de América, en donde algunos libreros franceses como Rosa comerciaron con los cada vez más demandados libros para escolares.

La ubicació específica de les Illes Canàries suposa un punt d'unió entre tres continents (Àfrica, Amèrica i Europa), però una de les fortaleses de les illes són les relacions amb els països del continent africà, que cada cop són més estretes. Les relacions comercials entre aquestes dues zones geogràfiques requereixen moltes vegades serveis de traducció ja que hi ha una barrera lingüística i cultural que separa aquests territoris. En aquest marc, es poden distingir diferents documents que intervenen en les diferents etapes d'una transacció comercial a escala internacional i que es generen per tancar una transacció en què intervenen proveïdors, clients, carre-gadors, personal de duana i altres parts implicades. A més, es con-sidera que l'anglès és la llengua mundial del comerç internacional, però les zones de treball d'aquesta investigació tenen l'espanyol o el francès com a llengua oficial, com és el cas de les Illes Canàries en el cas de l'espanyol i la majoria dels països africans de l'entorn de l'arxipèlag que té el francès com a llengua oficial o adminis-trativa. L'objectiu d'aquesta investigació és determinar quins docu-ments tradueixen les empreses canàries de manera més freqüent a l'hora d'exportar productes o prestar serveis a països africans, cosa que inclou com cobreixen aquests serveis de traducció i amb quina freqüència els requereixen en la combinació lingüística espanyol-anglès o anglès-espanyol. Per assolir aquest objectiu s'ha dissenyat un qüestionari que es va lliurar a empreses canàries que operen a l'Àfrica i es van prendre diverses classificacions de documents del comerç interna-cional per oferir als participants una varietat més gran de possibles respostes. Un total de seixanta-una empreses van participar a l'estu-di, la qual cosa va permetre entreveure, gràcies a la seva col·la-boració, que, encara que l'anglès no sigui la llengua oficial de la majoria dels països africans de l'entorn de les illes, sí que és la llengua des de o cap a la qual un 70% de la mostra necessita traduir documents, entre els quals destaquen les factures, la correspon-dència comercial i els informes tècnics., The specific location of the Canary Islands constitutes a point of union between three continents: Africa, America, and Europe, and one of the main strengths of the potential of the Canary Islands lies in their growing trade relations with the African continent. The commercial relations between these two areas generally entail translation requirements as there is a linguistic and cultural barrier that separate them. In this framework, we can find several docu-ments associated with the different international trade stages that are translated for the purpose of accomplishing a commercial transaction, in which suppliers, clients, shippers, managers, cus-toms agents and other stakeholders take part. Moreover, English is considered the global language in international trade, whereas the geographic areas involved in this Research are not English-speaking, but mainly Spanish- and French-speaking, as the Canary Islands are Spanish-speaking, while many African countries located close to the islands have French as the official or administrative language. The objective of this Research is to determine the most frequently used documents the Canary companies need to translate when exporting products or providing services to African countries: this includes the way these services are covered and how often they request these services when it consists of translating texts from or into English. To this effect, a questionnaire regarding these translation requirements was issued to Canary companies that operate in Africa. Several document classifications in the field of international trade have been included in the questionnaire to ensure the utmost variety of possible answers. A total of sixty-one completed the survey, and the results obtained thanks to the collaboration of these companies show that even if most of the neighbouring African countries are not English-speaking, it is the language from or into which 70% of the sample needs to translate documents, particularly invoices, commercial correspondence, and technical reports., La ubicación específica de las islas Canarias supone un punto de unión entre tres continentes (África, América y Europa), pero una de las fortalezas de las islas son las relaciones con los países del continente africano, que cada vez son más estrechas. Las relaciones comerciales entre estas dos zonas geográficas requieren en muchas ocasiones de servicios de traducción ya que existe una barrera lingüística y cultural que separa estos territorios. En este marco, se pueden distinguir distintos documentos que intervienen en las diferentes etapas de una transacción comercial a escala internacio-nal y que se generan con el fin de cerrar una transacción en la que intervienen proveedores, clientes, cargadores, personal de aduana y otras partes implicadas. Además, se considera que el inglés es la lengua mundial del comercio internacional, pero las zonas de traba-jo de esta investigación tienen el español o el francés como lengua oficial, como es el caso de las islas Canarias en el caso del español y de la mayoría de los países africanos del entorno del archipiélago que tiene el francés como lengua oficial o administrativa. El objetivo de la presente investigación es determinar qué documentos traducen las empresas canarias de forma más frecuen-te a la hora de exportar productos o prestar servicios a países africanos, lo cual incluye cómo cubren dichos servicios de traduc-ción y con qué frecuencia los requieren en la combinación lingüís-tica español-inglés o inglés-español. Para alcanzar dicho objetivo se ha diseñado un cuestionario que se entregó a empresas canarias que operan en África y se tomaron diversas clasificaciones de documentos del comercio internacional con el fin de ofrecer a los participantes una mayor variedad de posibles respuestas. Un total de sesenta y una empresas participaron en el estudio, lo cual permitió vislumbrar, gracias a su colaboración, que, aunque el inglés no sea la lengua oficial de la mayoría de los países africanos del entorno de las islas, sí es la lengua desde o hacia la que un 70% de la muestra necesita traducir documentos, entre los que destacan las facturas, la corresponden-cia comercial y los informes técnicos.

D'acord amb la teoria de la traducció feminista intervencionista, els traductors poden qüestionar i corregir obertament les idees sexis-tes d'un text de partida. Aquestes idees poden ser transmeses, per exemple, per les expressions grolleres sexistes. Aquesta contribució té com a objectiu esbrinar, per mitjà d'una comparació entre unes solucions proporcionades pels traductors, com s'han de tractar les expressions grolleres sexistes xineses en la traducció si es tenen en compte tant els efectes pragmàtics assortits com els requisits de la traducció feminista. Aquest treball, en un primer moment, parteix dels estudis de 9 casos que hem recopilat des de la traducció espanyola de la Trilogia dels Tres Cossos de Liu Cixin, una famosa obra de ciència ficció xinesa que ha provocat una gran controvèrsia en termes de sexisme. En aquests 9 casos, els textos d’origen xinesos són o bé 他妈的 [ta ma de], o bé 杂种 [za zhong], o bé exprés-sions relatives a una de les dues al·ludides. En cada cas, després d'estudiar l'expressió problemàtica xinesa trobada a l'obra original, procedim a analitzar-ne la traducció en llengua castellana. Final-ment, compararem tres maneres diferents de traduir les exprés-sions grolleres i sexistes xineses a l'espanyol: els traductors, davant d'aquests textos de partida xinesos, poden emprar expressions malsonants sexistes, expressions malsonants no sexistes o exprés-sions no malsonants ni sexistes., According to the interventionist feminist translation theory, the translators can openly question and correct the sexist ideas found in the source text. These ideas can be conveyed, for instance, by sexist swear expressions. This paper aims to find out, by means of a comparison between some solutions provided by the translators, how Chinese sexist swear expressions should be treated in the translation, considering both the pragmatic effects of these expres-sions and the requirements of the feminist translation. To this end, the present work, at first, starts from the study of 9 cases that we have collected from the Spanish translation of Liu Cixin’s The Three-Body Trilogy, a famous Chinese science fiction novel that has provoked a great controversy in terms of sexism. In these 9 cases, the Chinese source texts are either 他妈的 [ta ma de], or 杂种 [za zhong], or expressions related to one of them. In each case, after studying the problematic Chinese expression found in the original novel, we will analyze its translation into Spanish. Finally, we will compare three different ways to translate the Chinese sexist swear expressions into Spanish: the translators, faced with these Chinese source texts, can use sexist swear expressions, non-sexist swear expressions or expressions that are neither sexist nor rude., Esta contribución tiene como objetivo averiguar cómo se deben tratar las expresiones soeces chinas sexistas en la traducción si se tienen en cuenta tanto los efectos pragmáticos surtidos por ellas como los requisitos de la traducción feminista. Para ello, el presente trabajo, partiendo de los estudios de 9 casos recopilados desde la traducción española de laTrilogía de los Tres Cuerposde Liu Cixin, una obra de ciencia ficción china, procede a estudiar las expresiones problemáticas chinas halladas en la obra original y luego comparar las distintas maneras de verterlas a la lengua castellana.

L'obra jurídica més coneguda d'Alfons X, les Set Partides, va tenir una història viva prolongada des de la Baixa Edat Mitjana fins a principis del segle XX, una història que va fer que fos coneguda i utilitzada en altres regnes peninsulars i, per tant, fos traduïda a altres llengües, com el llatí. En aquest article, s' analitzaran els dos manuscrits llatins de les Set Partides conjuntament i s’arribarà a la conclusió que un d’ells transmet una traducció llatina copiada per Diego Fernández a Sevilla l’any 1420 per Rodrigo García. El text llatí del manuscrit de Sevillà ha romàs desconegut per a la recerca acadèmica fins ara i no ha estat objecte d’estudi per part de la historiografia alfonsina. Així mateix, l’article planteja la possibilitat que Díaz de Montalvo emprés el text llatí dels manuscrits en la seva edició glossada de 1501, ateses les connexions textuals entre aquesta edició i els dos còdexs llatins., The best-known piece of legal work of Alfonso X’s manuscript production, the Siete Partidas, had a long living history that spanned from the Late Middle Ages to the early twentieth century. It was known and widely used in other kingdoms of the Iberian Peninsula and, therefore, was also translated into other languages, including Latin. The present article will jointly analyse two of the Latin manuscripts of the Siete Partidas, reaching the conclusion that one of them transmits a Latin translation which was copied by Diego Fernández in Seville in 1420 for Rodrigo García. The Latin translation of the Sevillian manuscript remained unknown to scholarly research until now and has not been the subject of study within the Alphonsine historiography. This article also raises the possibility that Díaz de Montalvo used the Latin text of the manuscripts in his glossed edition published in 1501, given the textual connections between this edition and the Latin manuscripts., La obra jurídica más conocida de Alfonso X, las Siete Partidas, tuvo una historia viva prolongada desde la Baja Edad Media hasta principios del siglo XX. Este hecho hizo que fuese conocida y utilizada en otros reinos peninsulares y, por tanto, fuese traducida a otras lenguas, como el latín. En el presente artículo se analizarán conjuntamente dos códices latinos de las Siete Partidas, uno de los cuales transmite una traducción latina que fue copiada por Diego Fernández en Sevilla en 1420 para Rodrigo García. El texto latino del manuscrito sevillano ha permanecido desconocido para la investigación académica hasta ahora y no ha sido objeto de ningún estudio dentro de la historiografía alfonsí. Asimismo, el artículo plantea la posibilidad de que Díaz de Montalvo utilizara el texto latino de los manuscritos en su edición glosada publicada en 1501, debido a las conexiones textuales entre esta edición y los códices latinos.

La Bíblia de Montserrat constitueix la principal traducció moderna dels texts sagrats de la tradició cristiana al català fins a la publicació de la Bíblia Catalana Interconfessional, considerada la versió canònica per l’Església. Alguns exemples extrets del Nou Testament serviran per a analitzar quines opcions han triat els traductors de totes dues obres davant d’una transmissió no unívoca. Tot i la dificultat per a cercar un patró de selecció textual, podrem escatir el plantejament teòric dels traductors davant dels problemes derivats de la confrontació de les solucions del grec estàndard amb les pròpies d’una dicció semititzant i amb les de la Koiné. The so-called Montserrat Bible served as the main modern Catalan translation of the sacred texts of the Christian tradition till the publication of the Interconfessional Catalan Bible, which is considered the canonical version by the Church. Some examples taken from the New Testament will be used to analyse which options were chosen by the translators of both works for a non-unambiguous transmission. In spite of the difficulty for finding a pattern of textual selection, we will be able to define the translators’ theoretical approach to the problems arising from the confrontation of the solutions of standard Greek either with those of a Semitic diction or with those of a Koine diction.

L'objectiu d'aquest article és analitzar i comparar quatre traduccions al català de dos poemes de Les fleurs du mal, de Charles Baudelaire. Es poden traduir, els poemes? Malgrat que alguns autors han manifestat la impossibilitat de traduir poesia, aquest estudi pretén centrar-se en els elements suposadament intraduïbles d'un poema i valorar quines han estat les traduccions més reeixides fins ara. The aim of this article is to contrast and compare four different approaches to the translation of two poems by Baudelaire, both taken from the volume Les fleurs du mal. Can poetry ever truly be translated? Although many critics have often believed that poetry is beyond translation, this study will focus in on the supposedly "untranslatable" elements of the poems, looking at which versions can be considered a success and to what extent.

Es presenten diferents caires de les traduccions de Joaquim Garcia i Girona, centrats en la poètica d’Horaci. Algunes odes i epodes apareixen traduïts i publicats al Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, entre el 1920 i el 1958, a la secció intitulada pel traductor “Del jardí d’Horaci”. La minuciositat i rigor de la traducció, juntament amb les notes complementàries per a la tria del lèxic català adient, ens mostren la seua intuïció i el seu coneixement lingüístic profund tant del llatí com del català. Different aspects of the translations of Joaquim Garcia i Girona are presented, focusing on the poetry of Horace. Some odes and epodes are translated and published in the Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, between 1920 and 1958, in a section entitled “Del jardí d’Horaci” by the translator. The meticulousness and rigour of the translation, together with the complementary notes for the choice of the appropriate Catalan lexicon, represent his intuition and deep linguistic knowledge of both Latin and Catalan.

La traducció de literatura infantil i juvenil entre llengües properes implica algunes dificultats específiques. Cal tenir en compte que la característica intel·lectual del lector infantil és que té intel·ligència, però no cultura. Això porta sovint a adaptar textos i expressions, sense tenir en compte l'atractiu estètic de l'estranyament ni els perills d'aquestes adaptacions, que poden arruïnar l'original. També és molt important fixar-se en el model de llengua que utilitza el traductor, que ha de ser al mateix temps rica i accessible. L'autor tracta tots aquests temes no des d'un punt de vista acadèmic, sinó des de la seva experiència personal com a traductor, escriptor i adaptador. The translation of children's and youth literature between closely related languages involves some specific difficulties. It should be noted that the intellectual characteristic of the child reader is that he has intelligence, but not culture. This often leads to adapting texts and expressions, without considering the aesthetic appeal of strangeness or the dangers of such adaptations, which can ruin the original. It is also very important to pay attention to the language model used by the translator, which must be rich and accessible at the same time. The author deals with all these topics not from an academic point of view, but from his personal experience as a translator, writer and adapter.