Search

La Reforma Laboral de 2022 ha estat de gran importància en la societat. El contracte temporal, el qual ha estat molt utilitzat per les empreses, ha quedat en un segon pla, i s'ha donat molt protagonisme al contracte indefinit, un acord que aporta molta més seguretat als treballadors. Aquest canvi no només ha causat grans conseqüències en la societat espanyola, sinó que les empreses, en concret el sector dels serveis, han estat molt condicionades per aquesta reforma. En aquest projecte analitzarem les conseqüències tant econòmiques com socials que ha comportat la Reforma Laboral de 2022, i en concret, en les empreses que ofereixen serveis.

En marzo de 2004 el Observatorio de Política Exterior Europea publicó, en versión digital, un monográfico especial sobre España en Europa (1996-2004). Su objetivo era analizar la agenda y la estrategia de España durante el período de José María Aznar en materia de relaciones internacionales. Como bien indicaba el título de aquella publicación, uno de los supuestos de partida del análisis era la europeización de la actividad internacional de España. ¿Era así?, ¿la España de Aznar veía el mundo y se aproximaba a él a través de Bruselas? Aquella publicación tuvo una buena acogida, a la vista de las visitas recibidas y sobre todo de las instituciones que nos pidieron vincular dicha publicación a sus páginas web y, entre ellas, hay que destacar que EUObserver publicó como comentario su artículo introductorio, en versión inglesa, Aznar: thinking locally, acting in Europe (calificado por EUObserver como lectura de máxima relevancia). El hecho de que las elecciones de 2004 se celebraran tres días después de los trágicos acontecimientos del 11-M hizo que el interés por España y por su proyección europea e internacional aumentara de manera destacada. La presente publicación constituye un segundo ejercicio de dicho tipo, en este caso para analizar el período del gobierno Zapatero (2004-2008). Una vez más, el supuesto de partida (la europeización de la agenda y del método) está en la mente de los analistas. Y una vez más los artículos recogidos en esta publicación hacen el ejercicio de "triangular" el análisis. España y Europa son dos vértices (más o menos alejados, en el fondo y en la forma) que los autores manejan en sus análisis de caso (tercer vértice) El març del 2004 l'Observatori de Política Exterior Europea va publicar, en versió digital, una monogràfic especial sobre Espanya a Europa (1996-2004). El seu objectiu era analitzar l'agenda i l'estratègia d'Espanya durant el període de José María Aznar en matèria de relacions internacionals. Com bé indicava el títol d'aquella publicació, un dels supòsits de partida de l'anàlisi era l'europeïtzació de l'activitat internacional d'Espanya. Era així?, L'Espanya d'Aznar veia el món i s'aproximava a ell a través de Brussel · les? Aquella publicació va tenir una bona acollida, a la vista de les visites rebudes i sobretot de les institucions que ens van demanar vincular aquesta publicació a les seves pàgines web i, entre elles, cal destacar que EUObserver publicar com a comentari seu article introductori, en versió anglesa , Aznar: thinking locally, acting in Europe (qualificat per EUObserver com a lectura de màxima rellevància). El fet que les eleccions de 2004 es celebraran tres dies després dels tràgics esdeveniments de l'11-M va fer que l'interès per Espanya i per la seva projecció europea i internacional augmentés de manera destacada. Aquesta publicació constitueix un segon exercici d'aquest tipus, a aquest cas per analitzar el període del govern Zapatero (2004-2008). Un cop més, el supòsit de partida (l'europeïtzació de l'agenda i del mètode) està en la ment dels analistes. I un cop més els articles recollits en aquesta publicació fan l'exercici de "triangular" l'anàlisi. Espanya i Europa són dos vèrtexs (més o menys allunyats, en el fons i en la forma) que els autors manegen en les seves anàlisis de cas (tercer vèrtex)

En els darrers temps el debat dels agrocombustibles s'ha caracteritzat per l'aparició d'incerteses científiques i la discussió dels impactes ambientals i socioeconòmics, sovint difícils de mesurar i quantificar, que es podrien derivar de la implementació de la política pública d'impuls d'aquesta nova font energètica. Els sistemes tradicionals d'avaluació experta i les eines de decisió polítiques es veuen limitats per trobar solucions als problemes ambientals complexes com és el dels agrocombustibles, ja que es basen en el coneixement disciplinari i la previsió, sense considerar de forma explícita les incerteses. En l'estudi del debat i del procés d'elaboració de la política pública s'ha percebut una manca d'espais de comunicació i presa de decisions estructurats i integradors. Davant d'aquest context, en aquest treball s'ha dissenyat un procés participatiu d'avaluació de la implementació de la política pública. La proposta elaborada consta d'uns escenaris de futur sobre l'aplicació dels agrocombustibles a Catalunya, que han de ser valorats de forma participativa en grups de discussió. La identificació de les variables determinants i els nous escenaris de futur que resulten del procés, esdevindrien la informació per a reiniciar un nou procés d'avaluació. L'aplicació de nous procediments i noves eines d'anàlisi pot ser útil per reestructurar el problema i fonamentar les decisions polítiques, per tal d'augmentar-ne l'eficàcia,la legitimitat, i assegurar-ne criteris social i ambientalment justos. En los últimos tiempos el debate de los agrocombustibles se ha caracterizado por la aparición de incertidumbres científicas y la discusión de los impactos ambientales y socioeconómicos, a menudo difíciles de medir y cuantificar, que se podrían derivar de la implementación de la política pública de impulso de ésta nueva apuesta energética. Los sistemas tradicionales de evaluación experta y las herramientas de decisión política se ven limitadas para encontrar soluciones a los problemas ambientales complejos como es el de los agrocombustibles. En el estudio del debate y el proceso de elaboración de la política pública se ha percibido una falta de espacios de comunicación y toma de decisiones estructurados y integradores. Ante tal contexto, en este trabajo se ha diseñado un proceso participativo de evaluación de la implementación de la política pública. La propuesta elaborada trata de unos escenarios de futuro sobre la aplicación de los agrocombustibles en Cataluña, que tienen que ser valorados de forma participativa en grupos de discusión. La identificación de las variables determinantes y los nuevos escenarios de futuro que resultan del proceso, serian la información para reiniciar un nuevo proceso de evaluación. La aplicación de nuevos prodecimientos y nuevas herramientas de análisis puede ser útil para reestructurar el problema y fundamentar las decisiones políticas, para aumentar su eficacia, legitimidad, y asegurar criterios social y ambientalmente justos. In the last few years, the debate of agrofuels has made up for scientific uncertainties that has arisen, and the discussion of environmental and social impacts, which are often not able to measure and quantify, that can involve the implantation of agrofuels public policy. The traditional systems of expert evaluation, and the tools to take politic decisions, are limited to found solutions to complex environmental problems like agrofuels because they are based on disciplinary knowledge and prevision, without taking into account uncertainties explicitly. The research of debate and public policy elaboration process shows that there is no places of communication and to take decisions, in this way, there is no structure and integration in the debate. In view of this context, this research is about a design of a participating process about evaluation of implantation the public policy. The propose is based on assessment of future scenario of agrofuels in Catalonia, where discussion groups take part. The results of the process, the identification of driving forces and the new scenarios, would be the inputs of new evaluation process. To use new methods and new assessment tools can be useful to build up the problem, and to base the politics decision, in order to increase their effectiveness, legitimacy and make sure of their social and environmental approach.

"Thinking globally, acting locally" is an essential slogan in the current political discourse. Yet, in view of the policies on the European Union carried out by the two governments of the People's Party (PP) headed by José María Aznar between 1996 and 2004, we could coin a quite different slogan: "thinking locally, acting in Europe". Indeed, José María Aznar's policy-making during the last eight years has been characterised by turning his domestic concerns into the 'exclusive factor' of his European strategy, regardless of the context and the need for fitting in national objectives with Europeans'. Hence, it was natural that the electoral campaign preceding the general elections held on Sunday, 14 March, did not deal with any of the topics prevailing in the EU's current agenda. Neither enlargement nor the Constitution, nor the process of shaping a core group within the EU, seem to have room in Spain's political debate... "Pensar globalmente, actuar localmente" es un slogan imprescindible en el discurso político de nuestros días. Pues bien, la práctica política, en materia de Unión Europea, de los dos gobiernos del Partido Popular, presididos por José María Aznar (1996-2004), nos permite acuñar un slogan de signo bien diferente: "pensar localmente, actuar en Europa". En efecto, si algo caracteriza a estos ocho años de práctica política de José María Aznar es haber convertido sus preocupaciones domésticas en factor exclusivo de su estrategia europea, con independencia del contexto de cada momento y de la necesidad de encajar objetivos nacionales con objetivos europeos. De ahí que sea lógico que la campaña electoral que ha precedido a las elecciones generales del 14 de marzo no haya recogido ninguno de los temas que dominan en la agenda de la UE en el momento actual. Ni la ampliación, ni la Constitución, ni tampoco el proceso de conformación de un núcleo duro tienen cabida en el debate político español... "Pensar globalment, actuar localment" és un eslògan imprescindible en el discurs polític dels nostres dies. Doncs bé, la pràctica política, en matèria d'Unió Europea, dels dos governs del Partit Popular, presidits per José María Aznar (1996-2004), ens permet encunyar un eslògan de signe ben diferent: "pensar localment, actuar a Europa" . En efecte, si alguna cosa caracteritza aquests vuit anys de pràctica política de José María Aznar és haver convertit les seves preocupacions domèstiques en factor exclusiu de la seva estratègia europea, amb independència del context de cada moment i de la necessitat d'encaixar objectius nacionals amb objectius europeus. Per això és lògic que la campanya electoral que ha precedit a les eleccions generals del 14 de març no hagi recollit cap dels temes que dominen en l'agenda de la UE en el moment actual. Ni l'ampliació, ni la Constitució, ni tampoc el procés de conformació d'un nucli dur tenen cabuda en el debat polític espanyol.

Aquest projecte té per objectiu avaluar l'existència, la composició, el paper i l'evolució d'una comunitat epistèmica en les polítiques contra el canvi climàtic a Espanya. Més concretament, els objectius principals són explicar la seva influència sobre aquest procés així com quins han estat els resultats de la seva actuació, tant sobre les polítiques domèstiques del govern espanyol com de la seva postura adoptada a l'arena europea i internacional.

En els darrers temps els agrocombustibles s'han promocionat com una alternativa als combustibles fòssils,adquirint un pes important en les agendes polítiques internacionals. Les dues grans potències econòmiques mundials, els Estats Units i la Unió Europea, han impulsat els agrocombustibles a través de diferents estratègies; plans, legislació, però també amb excempcions fiscals i obligacions de barreja amb combustibles fòssils. En aquest marc, Catalunya va ser de les comunitats autònomes de l'Estat espanyol pioneres en la potenciació d'experiències de producció i consum d'agrocombustibles. A partir de l'anàlisi de la política i el debat a Catalunya es pot destacar la gran influència de l'esfera europea a través de diversos mecanismes en el procés, el que s'ha anomenat en la literatura com europeïtzació. Darrerament Europa s'ha convertit en un important centre de producció de polítiques públiques, especialment en polítiques ambientals i agrícoles a partir dels anys 80. És per aquest motiu que resulta rellevant conèixer les dinàmiques europees en una política complexa com la dels agrocombustibles a Catalunya, que presenta components energètics, però també amb altres aspectes relacionats amb el món agràri i el medi ambient. En los últimos tiempos los agrocombustibles se han promocionado como una alternativa a los combustibles fósiles, adquiriendo un peso importante en las agendas políticas internacionales. Las dos grandes potencias económicas mundiales, los Estados Unidos y la Unión Europea, en los últimos años han impulsado los agrocombustibles mediante diferentes estrategias; planes, legislación, pero también con exenciones fiscales y obligaciones de mezcla con los combustibles fósiles. En este marco, Cataluña fue de las comunidades autónomas del Estado español pioneras en la potenciación de experiencias de producción y consumo de agrocombustibles. A partir del análisis de la política y el debate en Cataluña se puede destacar la gran influencia de la esfera europea a través de diversos mecanismos en el proceso, lo que en la literatura se ha denominado europeización. Europa se ha convertido en un importante centro de producción de políticas públicas, especialmente políticas ambientales y agrícolas a partir de los años 80. Así pues resulta relevante conocer las dinámicas europeas en una política compleja como la de los agrocombustibles en Cataluña, que presenta componentes energéticos, pero también relacionados con el mundo agrario y el medio ambiente. Lately the agrofuels have been promoted like an alternative to fossil fuels, acquiring an important weight in international political agendas. The two great world-wide economic powers, the United States and the European Union, in the last years have impelled the agrofuels from different strategies; plans, legislation, but also with fiscal exceptions and obligations of mixture with fossil fuels. In this frame, Catalonia was one of the pioneering independent communities of the Spanish State in the involution of experiences of production and consumption of agrofuels. From the analysis of the policy and the debate in Catalonia the great influence of the European sphere through diverse mechanisms in the process can be emphasized, which in literature has denominated Europeanization. Europe has become an important center of production of public policys, especially environmental and agricultural policys from the eigthies. Therefore it turns out relevants to know the European dynamic in a complex policy like the agrofuels in Catalonia, that presents energy components, but also is related to the agrarian world and the environment.

Textos en anglès i castellà In March of 2004, the Observatory of European Foreign Policy published a special monograph about Spain in Europe (1996-2004) in digital format. The objective of the monograph was to analyse Spain's foreign policy agenda and strategy during the period of José María Aznar's presidency. As the title suggests, one of the initial suppositions of the analysis is the Europeanization of Spanish foreign activities. Is that how it was? Did Aznar's Spain see the world and relate to it through Brussels? The publication was well received, considering the number of visits received and above all the institutions which asked to link the publication to their web pages. Among these, the EUobserver published the introduction to the piece in English titled Aznar: thinking locally, acting in Europe (described by the EUobserver as a paper of utmost importance). The fact that the elections were held three days after the tragic events of the 11th of March dramatically increased interest in Spain and the implications for Europe. This publication is the second of its type, in this case analysing the period of the Zapatero government (2004-2008). Once again the starting premise (the Europeanization of the agenda and the methods employed) has been considered by the analysts. And once again the articles collected in this publication serve to "triangulate" the analysis. Spain and Europe are two vertices (more or less distant, in essence and in form) which the authors handle in their analysis of the case (third vertex). Al març de 2004, l'Observatori de Política Exterior Europea va publicar una monografia especial sobre Espanya a Europa (1996-2004) en format digital. L'objectiu d'aquesta monografia és analitzar l'agenda de política exterior d'Espanya i de l'estratègia durant el període de la presidència de José María Aznar. Com suggereix el títol, un dels supòsits inicials de l'anàlisi és l'europeïtzació d'Espanya activitats a l'estranger. És que com era? Sabia Espanya d'Aznar veure el món i relacionar-s'hi a través de Brussel · les? La publicació va ser ben rebuda, tenint en compte el nombre de visites rebudes i per sobre de totes les institucions que van demanar vincular la publicació de les seves pàgines web. Entre aquests, el EUobserver publicat la introducció de la peça en Anglès titulat Aznar: pensar localment, actuar a Europa (descrit pel EUobserver com un paper molt important). El fet que les eleccions es van dur a terme tres dies després dels tràgics esdeveniments del 11 de març dramàticament augmentat l'interès a Espanya i les conseqüències per a Europa. Aquesta publicació és la segona del seu tipus, en aquest cas l'anàlisi del període del govern de Zapatero (2004-2008). Un cop més la premissa de partida (l'europeïtzació de l'agenda i els mètodes empleats), ha estat considerat pels analistes. I un cop més els articles recollits en aquesta publicació servirà per "triangular" l'anàlisi. Espanya i Europa són dos vèrtexs (més o menys llunyà, en el fons i en la forma) que manegen els autors en la seva anàlisi del cas (tercer vèrtex).

Pensar globalmente, actuar localmente" es un slogan imprescindible en el discurso político de nuestros días. Pues bien, la práctica política, en materia de Unión Europea, de los dos gobiernos del Partido Popular, presididos por José María Aznar (1996-2004), nos permite acuñar un slogan de signo bien diferente: "pensar localmente, actuar en Europa". En efecto, si algo caracteriza a estos ocho años de práctica política de José María Aznar es haber convertido sus preocupaciones domésticas en factor exclusivo de su estrategia europea, con independencia del contexto de cada momento y de la necesidad de encajar objetivos nacionales con objetivos europeos. De ahí que sea lógico que la campaña electoral que ha precedido a las elecciones generales del 14 de marzo no haya recogido ninguno de los temas que dominan en la agenda de la UE en el momento actual. Ni la ampliación, ni la Constitución, ni tampoco el proceso de conformación de un núcleo duro tienen cabida en el debate político españo "Thinking globally, acting locally" is an essential slogan in the current political discourse. Yet, in view of the policies on the European Union carried out by the two governments of the People's Party (PP) headed by José María Aznar between 1996 and 2004, we could coin a quite different slogan: "thinking locally, acting in Europe". Indeed, José María Aznar's policy-making during the last eight years has been characterised by turning his domestic concerns into the 'exclusive factor' of his European strategy, regardless of the context and the need for fitting in national objectives with Europeans'. Hence, it was natural that the electoral campaign preceding the general elections held on Sunday, 14 March, did not deal with any of the topics prevailing in the EU's current agenda. Neither enlargement nor the Constitution, nor the process of shaping a core group within the EU, seem to have room in Spain's political debate "Pensar globalment, actuar localment" és un eslògan imprescindible en el discurs polític dels nostres dies. Doncs bé, la pràctica política, en matèria d'Unió Europea, dels dos governs del Partit Popular, presidits per José María Aznar (1996-2004), ens permet encunyar un eslògan de signe ben diferent: "pensar localment, actuar a Europa" . En efecte, si alguna cosa caracteritza aquests vuit anys de pràctica política de José María Aznar és haver convertit les seves preocupacions domèstiques en factor exclusiu de la seva estratègia europea, amb independència del context de cada moment i de la necessitat d'encaixar objectius nacionals amb objectius europeus. Per això és lògic que la campanya electoral que ha precedit a les eleccions generals del 14 de març no hagi recollit cap dels temes que dominen en l'agenda de la UE en el moment actual. Ni l'ampliació, ni la Constitució, ni tampoc el procés de conformació d'un nucli dur tenen cabuda en el debat polític espanyol.